Andreu, molt bon dia.
Benvingut. És una cita important destacada pel fet en si
i perquè és una ocasió no única,
però sí que recordem que és una representació de caràcter bianual.
Per tant, si no podem en gaudir-ne ara, ens haurem d'esperar dos anys.
Hem de passar el 2008, exactament.
Vau començar l'any 90, tímidament, entre cometes,
i amb la voluntat d'anar creixent, d'anar creixent,
i cada any heu pogut anar incorporant elements
i heu pogut anar enriquint des de la rigorositat històrica
que sempre contempleu, aquestes representacions, no?
Crec que sí, que és una filosofia de grup, no?
Quan l'any 90 es comença, es comença d'una forma molt modesta,
tot entenent que és un projecte a llarga distància.
No són projectes que poden néixer en un moment donat,
fruit d'una pluja de milions, ni d'un...
Però amb la voluntat que s'havia d'anar treballant, no?
Amb una constància i amb un rigor històric.
De fet, el gran patrimoni d'aquesta representació és el luxe, no?,
que té la ciutat de poder gaudir d'un espectacle
que reconstrueix un esdeveniment històric
que va passar realment fa 1.747 anys, no?
A mi em dóna la impressió que aquest és un contrapunt,
un valor molt important afegit.
El luxe de fer-ho en un marc incomparable, un esdeveniment real.
Es va tenir molt en compte la precisió
de com transformar un document literari del segle III.
recordem que la passió de Sant Fructuós
arrenca d'un document original del segle III
que reconstrueix el martiri, també, òbviament,
el procés de detenció i de judici dels anys màrtires de Tarragona,
amb un llenguatge teatral que intentés, doncs,
aportar, socialitzar aquest patrimoni,
com transportar-lo al públic d'una forma intel·ligible.
I se va ser molt rigorós en els paràmetres reconstructius
de l'obra teatral.
Bé, ara afrontem un nou repte que és com l'entorn,
és a dir, vestuaris, elements, per exemple,
que estan al voltant de la Tretzo,
també puguin situar d'una manera molt fidel a l'espectador
en aquests esdeveniments que, insisteixo,
realment es van produir en el segle III a l'amfiteatre de Tàrraco.
La representació teatral, el text,
està basat en aquest document del segle III que comentaves,
però és de creació actual.
És de creació actual.
Això té un...
Jo crec que dos aspectes interessants, no?
El primer aspecte interessant, doncs, és dir...
Bé, les actes de martiri,
que pròpiament eren un text litúrgic,
que se llegia, els cristians antics deien,
el dia del natalici.
És a dir, el natalici era el moment del martiri,
perquè era com un reneixer, no?,
el món del més enllà.
I es llegien a moltes esglésies
de tota l'orbe cristià.
La passió de Tàrraco,
la passió de Sant Fructuós,
es va llegir en comunitats,
com, per exemple, Cartago i Pona,
en el nord d'Àfrica,
s'havia fet resoldre en filòsof,
Sant Agustí té un valor importantíssim, no?
Clar, aquest és un document,
no per teatralitzar,
sinó és un document litúrgic.
Per tant, el nostre repte era
com adaptar-lo teatralment.
I per què?
Per fer teatre,
no només per fer teatre,
sinó perquè el teatre fos
un instrument pedagògic
de com apropar aquest patrimoni
al gran públic.
Clar, el segon contrapunt és dir,
home, per què no podem estar creant
teatre sacre al pas del mil·leni?
Per què no, en el segle XXI,
no podem crear teatre sacre?
Vivim en un teatre sacre,
les relíquies del passat,
que són importantíssimes, no?
Els misteris,
els actes sagramentals,
però per què una generació
de finals del segle XX,
inicis del segle XXI,
no pot adaptar també,
no pot crear el seu propi drama sacre?
A mi em dono la impressió
que aquest és un punt
que hem de reivindicar,
que és també una novetat
que és molt important.
Una ciutat que s'ha pogut generar,
fixa't,
un drama sacre fonamentat,
en una representació fonamentada
en uns esdeveniments històrics
del segle III.
Escolta'm,
això és únic.
Clar,
si de fet,
actualment,
i ara que arriba l'estiu,
hi ha festivals internacionals de teatre
que contemplen la recuperació
dels clàssics grecs o romans,
aplauta,
etcètera,
per què no podem recuperar
aquestes formes teatrals?
És ben certs.
Per què no?
És a dir,
a mi em dóna la impressió
que té aquest contrapunt d'originalitat
i que tot suma,
no?
És a dir,
ara,
per exemple,
mentre esperava aquesta entrevista,
mirava la revista Públiques
i veia la gran oferta teatral
que té Tarragona,
la gran oferta cultural,
com hem despertat
en aquests últims anys.
Bé,
per què no aquesta oferta cultural
presentar una nova,
també,
visió del teatre,
que és aquest teatre sacre
realitzat del segle XXI?
Són luxes.
Per mi,
són luxes per una ciutat.
És un luxe que, a més a més,
com deies,
podem reproduir
en un escenari natural i real.
La representació teatral
de la passió de Sant Fructuós
és una representació
que té un valor artístic,
té un valor històric,
que ens remet també
a aquella història
de la vida quotidiana,
que cada cop té més interès
per la població en general,
però fins i tot
aquell que vulgui anar
més enllà
per les seves creences
també té un valor espiritual
perquè ens remet
al cristianisme més primitiu.
Clar,
efectivament,
hi ha una doble vessant,
no?
l'espectador
i a l'espectador
que busca una cultura,
no deixa de ser
una finestra oberta
a la tàrraco
del segle III,
busca un llenguatge teatral.
Clar,
clar,
hi ha un públic també
potencial molt important
que busca
la dimensió transcendent
de Sant Fructuós,
no?
En el fons
és un testimoni,
un testimoni
d'abnegació,
de fidelitat
d'unes creences concretes
en un temps
molt dur,
no?
De tempesta
persecutòria
que va posar a prova
moltes ànimes
apassionades al Cris,
per tant,
doncs,
això crec que també
hi ha aquesta dimensió,
la doble dimensió,
no?,
del creient,
però també
aquesta part,
diem-ne,
cultural,
que a tàrraco
ha anat agafant
també molta volada,
no?
La tàrraco viva,
jo crec que també
ha anat fressant
molt el camí
en aquest sentit,
de conscienciar
la ciutadania
del patrimoni
romà,
doncs,
escolta'm,
la passió
de Sant Fructuós,
no vulguis tenir
una finestra
més oberta,
perquè tot el que
reconstruïm
a la tàrraco viva
ja era ben cert,
però no està fonamentat
en cap fet concret
que passés aquí
a tàrraco
o tots
estaven representats,
no,
aquí el contrapunt
és dir,
i a més a més,
és que això és així,
és a dir,
en aquesta arena
de l'amfiteatre,
aquí va passar,
i l'espectador
alhora es converteix
en actor,
perquè torna
a estar assegut
en l'espai
on fa més
de 1700 anys
uns altres
espectadors
van presenciar
aquest martiri,
no ho sé,
penso que té tot
un contrapunt
d'encant,
de màgia,
ara col·loca la nit,
si no plou,
col·loca la nit,
la màgia del Mediterrani,
el romanticisme,
si vols,
d'una mena
de,
deixa'm-ho dir així
feliçment,
de cuovadis
a la tarragonina,
a mi em dóna
la impressió
que sí,
que el públic
disfruta.
I el món
que es crea
amb 300 persones
que participen
directament
de la representació,
no?
Sí,
és molt espectacular,
clar,
de fet té una explicació
també perquè
l'obra ofereix
música en viu,
no?
Hi ha tota l'orquestra
i l'escola Cantorum,
que clar,
pensem que entre orquestra
i escola Cantorum
ja són més de 140 persones,
80 i escaig actors,
50 persones
dintre de l'organització
sense comptar
el poc personal tècnic
contractat
que també necessitem.
Sí,
és molta gent,
és a dir,
ara,
també ofereix
aquesta gran diversitat,
és una obra
que és teatre,
que és coreografia
i que és música en directe,
és que en definitiva
asseure't
i és escoltar
un concert,
no?
És un espectacle
complet,
molt complet,
sí.
A més,
des d'aquella dimensió
cultural
que apuntaves,
les persones
que ja necessiten
aquesta representació
i que repeteixen,
curiosament repeteixen,
no és una vegada
a la vida,
no,
no,
s'hi pot anar més vegades
perquè a més incorporen
novetats enguany
incorporeu
vestuari civil i militar
dels personatges
de la representació.
Reproduuï fidelment
el que era aquest vestuari.
Efectivament,
que serà un impacte visual,
per la gent està acostumada,
clar,
nosaltres sempre hem treballat
amb els armats,
els armats et donaven
una lluentó,
anem a dir-ho així,
una mica de peplum,
també.
Sí, de peplum,
exacte,
i aleshores això tenia
el seu encant,
ara no,
aquest lluentó
desapareix radicalment,
de cop i volta,
anem tots amb broma,
deixem-ho dir així,
jo dic,
veurà la gent
l'exèrcit de Pancho Villa,
és a dir...
Com ha degenerat això,
això és que no tenen quartos.
És un exèrcit diferent,
perquè en el segle III
hi ha una reforma,
en el vestuari,
també en la concepció militar
de l'imperi,
i realment,
doncs,
els cascos desapareixen
si no és per anar a la guerra,
i tenen com un barret,
que és el barret,
diguem-ne,
un barret que és
típico saco,
perquè ens entenguem,
l'armament ha variat,
l'espas és més llarga,
les llances també,
clar, vull dir,
és una altra dimensió.
Aquells lluantons de les armadures,
els cuiros,
tot allò...
Desapareix.
Entre altres patees,
és normal,
perquè un soldat
que feia funcions policials
no tenia una armadura
enmig d'una ciutat
i en un casc,
això no,
és impossible,
s'ha recuperat tot això,
amb teixits,
tot l'armament reproduït,
fins i tot,
per exemple,
en l'obra apareix
la policia del governador
que es deien beneficiaris
en l'època antiga
i que a les actes
ens dibuixa perfectament
una de les seves funcions,
no?
I en una de les excavacions
es va trobar fins i tot
un estandard
d'aquests beneficiaris,
d'aquest cos militar
tan prestigiós,
policial,
doncs bé,
fins i tot aquest estandard
s'ha recuperat,
clar,
és una autèntica xulada,
perquè realment sí que pots
veure,
doncs bé de dir,
aquests són els soldats
que van detenir a Fructuós,
aquesta era la societat
que veies en Fructuós
en el segle III,
és molt bonic,
de veritat.
Això a més li dona
tota una credibilitat
a tota la representació
i li dona aquesta dimensió cultural
que hem esmentat diverses vegades.
Un parèntesi molt breu,
abans esmentaves
Terraco Viva
al Museu Bíblic
que ha estat un èxit.
Sí,
un èxit molt gran,
molt,
no ens ho esperàvem tant,
no?
És a dir,
en el Museu Bíblic,
amb el Museu Bíblic,
l'Associació Cultural
de Sant Fructuós
va reproduir
el que seria
el ritual
d'un funeral paleocristiano,
dotant a la gent
més intel·ligibilitat,
perquè sempre s'acompanyava
d'una xerrada,
una petita xerrada inicial
on s'explicava
tot el ritual
i la vida quotidiana
dels primers cristians.
Que no ho oblidem,
són Roma també,
i són la perpetuació
del món romà.
En el pati del museu
es va fer, doncs,
tot un seguiment,
tot un seguiment,
el que fèiem,
de fet,
a la necròpolis,
traslladat al pati
del museu bíblic,
que tenia un gran sentit
perquè hem de recordar
que el voltant de la catedral,
el voltant de la catedral
va ser una àrea
importantíssima
cementerial
en l'època tardo-romana.
El que passa
que després
la transformació medieval
i moderna
pràcticament, doncs,
ha fet esvair
aquesta idea,
però reconstruïm
també
un ritual
funerari
paleocristia
en un ambient
que,
durant el segle
V, VI,
sobretot a partir
dels mitjans
del segle V,
va ser espai
també funerari
cristià
de la ciutat.
Doncs,
era un parèntesi
que volíem obrir
perquè al Museu Bíblic
recordem
que,
en la mesura del possible,
obre les seves portes
periòdicament
i qui ho desitgi
el pot visitar.
Però la cita
més immediat
és aquest dijous,
divendres
i dissabte
que es fan
aquestes representacions,
la representació teatral
de la passió
de Sant Fructuós.
Les entrades
les poden adquirir
al Palau Arquebisbal,
al Teatre Metropol,
a la Floristeria Romeu,
a la Plaça Verdaguer
o a Fotografia Ferrer
del Carrer Major.
És important
perquè així
vostès es planifiquen,
adquireixen l'entrada
i l'hora,
Andreu,
que no es eniu a més.
21 hores,
a les 10 de la nit.
Que el temps acompanyi
una rebaqueta
que som al costat del mar
i ja no té més la cosa.
Esperar que tot surti
com espereu.
Esperem.
No és fàcil, eh?
Estem parlant
de 300 persones,
d'una representació
realment important
que tiren endavant
tots aquests col·lectius
implicats
en mantenir viva
la història
de la ciutat.
Andreu Muñoz,
president de l'Associació Cultural
Sant Fructuós de Tarragona,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i que sigui un èxit.
A vosaltres,
com sempre feu,
de fet,
donar també suport
a través dels mitjans.