Tarragona Ràdio
Molt bona tarda, els estem parlant en un programa especial dedicat a Sant Jordi 2006
des de la Rambla Nova, des d'un estant, una unitat mòbil que té Tarragona Ràdio
a la Rambla Nova, el Rubell de l'Ou, podríem dir
una Rambla que presenta una vista típica, podríem dir, d'una diada tan especial
Sant Jordi i és que passen els anys i això no s'acaba mai
la gent té com una mena de falera de sortir aquest dia de Sant Jordi al carrer
remenar entre tots els llibres, després en parlarem
i també comprar roses, bé, qualsevol panorama habitual
podríem dir dels que s'està vivint en diverses ciutats catalanes
nosaltres també el viurem en directe amb tots vosaltres
fent-vos companyia en aquesta tarda de Sant Jordi
en un programa que comença ara i que us acompanyarà fins a les 8 del vespre
un programa en què tindrem al llarg de la tarda els estants
a l'estudi mòbil de Tarragona Ràdio davant del Teatre Metropol
diferents convidats, convidats que presenten el seu llibre
per aquestes dates, a més, escriptors i escriptores del Camp de Tarragona
comptarem, per exemple, amb la presència de Francesc Valls
de Noemi Baigès, també de Gòria Ganga, d'Americarme Domingo
de Magí Sunyer o de, parlant fora ja dels escriptors
ens acompanyaran la Sílvia Itúria i el Jordi Llort
d'In-Out Produccions. Parlarem també amb la Lourdes Malgrat
ella és una de les impulsores de totes les activitats
que en el dia d'avui organitza l'Escola de Lletres de Tarragona
i ens acompanyarà com no la Xus Garcia
que des de la pell del llavi tenen també moltes novetats per explicar-nos
una jornada que transcorre entre llibres, entre roses
bé, una excusa com una altra de fer diferents manifestacions populars
com per exemple, potser de les més vistoses
la que tenia lloc aquest migdia aquí mateix a la Rambla
la Petona de Popular. En parlarem de tot això en aquestes 4 hores
que iniciem ara mateix un programa que és possible
gràcies a tots els companys de Tarragona Ràdio
i en especial en els que activament aquesta tarda ens ajuden
companys com per exemple el nostre amic
del Cap Servei d'Informatius, el Pep Sunyer
no sé si el tenim per aquí preparat. Pep, bona tarda
Hola, bona tarda amiga
Bona tarda Pep, explica'ns una mica de moment
aquestes primeres hores de Sant Jordi
a nivell informatiu, què han donat de ser?
Doncs bé, a nivell informatiu
i a nivell meteorològic també
perquè certament tothom estava molt pendent
de la meteorologia aquest matí
també ahir dissabte i finalment
el temps s'ha acompanyat, ha fet un dia esplèndid
tot i que al matí a primera vegada hi havia alguns núvols
que feien tema i de fet l'experició així ho indicaven
que podia haver-hi algun pluxim feble
i bé, tothom estava molt pendent del temps
i finalment, doncs bé, ha fet un temps esplèndid
un sol magnífic com el que hi hagi en aquests moments
aquí a la Rama Nova
i de fet que ha fet que moltíssima gent
moltíssims terrenes i terrenes han sortit al carrer avui
per poder veure aquestes parades de llibres
30 parades de llibres aquí
a la Rama Nova
que avui és pietonal
tot aquest tram central
i a més a més bé, les clàssiques roses
també es poden trobar
amb una quarantena de punts de venda de flors
que hi ha aquí a la Rama
però també en altres llocs de la ciutat
hem estat tot el dia fent una mica el seguiment
dels actes que hi ha hagut
al matí, doncs de fet que hem fet alguns actes
a la jaima dels escriptors del camp de Tarragona
per exemple hi ha hagut la segona petonada popular
que hem pres part, doncs, bé, gent que passaven per allà
en aquells moments i que hem volgut, doncs, apuntar-se
en aquest acte que t'expliquaran després
suposo el final de produccions
i hem fet també, doncs, activitats al llarg del matí
al taller d'escriptura d'aquí de Tarragona
hem pogut fer les diferents activitats
lectures públiques, signatures de llibres
també, doncs, al llarg del dia
a la tarda d'avui també hi haurà moltes
aquí a la Rama Nova
i moltes activitats, doncs, bé, que estarem pendents
del que sigui i també d'aquí a les hores
podrem començar a fer balanços
de quins han estat els llibres més venuts
quins són els títols que s'han portat
també, en fi, la Palma aquest any
tot i que aquest any no hi ha
no hi ha un llibre o un autor
que despunti
per sobre o no faran molt
dominant per sobre dels altres
si com altres anys hi ha els anomenats
autors mediàtics, doncs, aquest any
no n'hi ha, no en tenim massa
d'autors mediàtics
i caldrà esperar per veure, doncs, quins són els llibres
que han estat els que més s'han venut
aquí en aquesta viagra de Sant Jordi
també n'hem pogut veure molts
per exemple, Núria, de Josep Pla
n'hem pogut veure molts de Josep Pla
perquè justament
en un dia com el d'avui
doncs fa 25 anys de la mort
de l'escriptor de Llufrius
és a dir, que potser molts avui
aprofitaran per recuperar algun clàssic
de Josep Pla
de Josep Pla, el quart d'Emilis, per exemple
algun altre llibre d'aquest autor
de les lletres catalanes
no ho sé, qualsevol cas
caldrà esperar per poder parlar amb els responsables
del gràmi de llibreters i que ens diguin
doncs bé quins són aquests llibres que més s'han venut
a part d'això també...
Mentre tant, Josep, t'anava a preguntar si
anirem fent valoracions al llarg de la tarda
pel que fa com s'ha desenvolupat la diada de Sant Jordi
però suposo que s'han generat altres notícies
a la ciutat de Tarragona en aquest cap de setmana
doncs més enllà de Sant Jordi
Hi ha hagut més vida, més enllà de Sant Jordi
hi ha hagut més coses que han passat
per exemple, i mira, i justament coincidint
amb l'acte, quan començaven a fer
aquí la rama nova, la patonada popular
doncs uns metres a baix
a la plaça Imperial Tàrraco
estàvem fent una concentració
uns 200 afectats, uns 200 persones
a la plataforma de veïns afectats
pel projecte del corredor del Mediterrani
de Reus i de Vilaseca, s'han concentrat aquí
ho venen fent des de fa alguns diumenges
i avui s'han concentrat a la plaça Imperial Tàrraco
i han fet tot el possible per poder
interromper una mica el trànsit
sempre hi ha algun moment d'atenció
poca cosa
i bé, en fi, reivindiquen doncs
que el traçat del corredor Mediterrani
no afecti les seves propietats
que els passa una mica literalment
per sobre aquestes propietats
que s'hauran d'expropiar
això el que han reivindicat un dia més
ho explicarem demà a l'informatiu de dilluns
a l'informatiu al matinal
ho explicarem
també explicarem doncs que hi ha hagut
per exemple unes jornades
que s'han fet aquí a Tarragona
es van fer, de fet, ahir dissabte
unes jornades
de l'anomenada síndrome de la X fràgil
és un trastorn que afecta molt poca gent
de fet nens i nenes
generalment
afecta per exemple
un nen de cada aproximadament 2.500
i una nena de cada 8.300
és a dir, que són molt pocs afectats
i han fet aquestes jornades a Tarragona
on neurològues, psicòlegs i també pediatres
han pogut dir les seves pulsades diferents
basant aquest síndrome de la X fràgil
també podran escoltar els responsables
dels familiars d'aquests malalts
que ens explicaran en què consisteix
i què és el que s'ha de fer
quan un té un infant
que pateix aquest trastorn
això també ha passat aquest cap de setmana
però també hi ha hagut altres activitats
i en qualsevol previsió
per exemple que Tarragona i Pompeya
això també ho explicarem
s'engermanaran els propers mesos
i de fet hi ha una delegació tarragonina
que ja és en aquests moments
Pompeya està encapçalada
per la dient d'alcalde de Patrimònia
Maria Mercè Martorell
i de fet en aquesta població italiana
i serà per concretar les dates
en què signarà el conveni de germanament
també ho explicarem tot plegat
i una altra cosa
Tarragona també és protagonista
en aquest cas en un altre país
un país a Lituània concretament
a la ciutat de Caunes
on aquesta setmana
i això té relació en certa manera amb Sant Jordi
perquè hi haurà escriptors d'aquí de Tarragona
que es desplaçaran cap a aquesta ciutat de Lituània
cap a Caunes
per exposar el que és la cultura de Tarragona
en aquesta ciutat de Lituània
que és la segona ciutat més important d'aquest país
i és una activitat que com dèiem
Tarragona ja és present
i serà com a ciutat convidada
de la delegació catalana
que mirarà en aquestes jornades
de cultura catalana
que es faran a Caunes
fins al proper diumenge
ja també ho explicarem
i en fi
hi haurà com dèiem escriptors
hi ha l'edat Manier
l'Ogacirinax
el Magís Bunyer
però també hi van
en fi
altres
bastants
com ara
a través de la fotografia
obres de Pep Escoda
i de l'italià
Eduardo de Miseli
sobre Santa Tecla
i altres expressions culturals
de la nostra ciutat
és un pas més
en el que seria potenciar
la candidatura de Tarragona
a capital de la cultura europea
això no hauria moltes més coses
perquè de fet
ja
hi ha hagut activitat
vull dir
a banda Sant Jordi
Déu-n'hi-do Josep
jo dic
farem una primera connexió
d'un parell de minutats
amb el Josep
Déu-n'hi-do
la d'informació
que es genera
en un cap de setmana
en un sol dia
de tota manera
nosaltres ens centrarem
a partir d'ara
en el que és la informació
que es genera
arran de Sant Jordi
llibres, roses, cultura en general
Josep
anirem connectant
al llarg de la tarda amb tu
perquè ens vagis recollint
aquestes primeres valoracions
de llibreters
també de consumidors
en aquest cas
gràcies Josep Sunyer
Més enllà d'això però
avui també ha estat
una jornada prou especial
pel que fa
a l'esport tarragoní
el Nàstic
ha perdut
3 a 0
Joan Andreu Pérez
bona tarda
Bona tarda Núria
bona tarda Lluís
Explica'ns una miqueta
com ha anat
aquesta derrota del Nàstic
no res, 5 cèntims
perquè ja ho hem escoltat
tot també a través
de Tarragona Ràdio
aquest matí
i sobretot explica'ns
de quins partits
hem d'estar pendents
durant aquesta tarda
Totes les coses
d'aquest migdia
ho hem sentit
a través dels nostres companys
han anat ben malament
des d'un inici
els 25 minuts
del primer temps
els granes
ja perdien 2 a 0
sobre
una pena màxima
que ens han assenyalat
a favor
no l'ha pogut
marcar
Diego Torres
i si a sobre
volem algun mal més
al segon temps
David García
un dels jugadors
del Nàstic
i de Tarragona
s'ha marcat
el que era
tercer gol
del conjunt local
en pròpia porta
allí s'ha acabat
el partit
i en definitiva
s'ha acabat també
la ratxa
de Lluís César
després de 14 jornades
seguides
sense perdre
avui ho han fet
al camp
del Recreativo
de Huelva
t'explico ràpidament
Núria
i gent que està a la Rambla
la situació
la classificació
queda amb el Recreativo
i el Nàstic a la primera posició
amb 62 punts
i pendents per aquesta tarda
aquests partits
que deies
doncs mira
l'Hércules Lorca
que comença a disputar
a partir de dos quarts
de sis de la tarda
i també haurem d'estar pendents
al Numancia Poli
que s'inicia a la sis
i a l'Almeria Elche
que també s'inicia a la mateixa hora
són aquells equips
que estan lluitant
per accedir a les places d'assens
i que evidentment
caldria
per el bé del Nàstic
de Tarragona
que no guanyessin
perquè tot quedés
pràcticament
com abans
d'aquesta jornada
Joan Andreu
moltíssimes gràcies
estarem al llarg de la tarda
també pendents
de com es desenvolupen
aquests partits
anirem anant connectant
amb tu
gràcies
a tu
encara hi ha més gent
que fa possible
aquesta retransmissió
d'avui dia
de Sant Jordi
la Sílvia García
per exemple
la tenim al control central
Sílvia bona tarda
hola Núria bona tarda
Sílvia no la sentireu gaire
jo de bona dipta
que jo no oferiré
tantes coses
com aquí als companys
jo musiqueta
i el que me permiteu
doncs vinga
la selecció musical
va a càrrec teu
Sílvia
gràcies
moltíssimes gràcies
per estar donant-nos
suport tècnic
un petonet
Ànime
El suport tècnic
des de l'estand
de Tarragona Ràdio
a la Rambla Nova
arriba gràcies
al Lluís Comas
que té massa feina
per posar-se el micròfon
i una altra persona
que ens donarà també
molt de suport
és la Cinta Olivan
Cinta
micròfon en alàmbric
bona tarda
Bona tarda Núria
Això sembla una retransmissió esportiva
micròfon en alàmbric
i tot eh
un desplegament
Com que el nàstic ha perdut
intentarem
pujar els ànims
Sí home
un grupet de la nostra parada
i intentaré parlar
amb compradors de llibres
amb venedors de llibres
compradors de roses
bé una mica de tot
Molt bé
Doncs al llarg de la tarda
també anirem connectant amb tu
tu quan tinguis alguns
demanes pas
Perfecte
Molt bé
Cinta Olivan
i a més ens ha dit
que ens farà una prèvia
del que serà la jornada castellera
Sí, de l'actuació castellera
però això més cap al final del programa
Més cap al tard
Sí, que em sembla
que hi haurà alguna sorpresa
avui amb els castells
Gràcies Cinta Olivan
I tornem a reprendre
doncs això que us explicàvem
bé sobre el partit del Nàstic
avui
que els ànims no decaiguin
avui Tarragona Ràdio
també té una notícia
més o menys
que donar-vos a
Arran del Nàstic
i és que des que es va presentar
a finals d'aquesta setmana
una samarreta commemorativa
de l'aniversari del Nàstic
i de Tarragona Ràdio
doncs l'expectació va creixent
una samarreta
que podeu trobar
a l'estand
d'aquí de la Rambla Nova
al preu de 15 euros
Per tant
si voleu veure ràdio en directe
si ens voleu acompanyar
durant aquesta tarda
si voleu comprar
la samarreta del Nàstic
per l'estand d'aquí
d'aquesta casa
davant del Teatre Metropol
Sílvia posa'ns
segons musicals
perquè ara mateix
donem la benvinguda
ja als nostres dos primers convidats
la Noamí Baigès
i el Francesc Valls
Tots que t'esmicolen
il·lusions
Somnis que ara es tornen
paper mot
Fa massa vegades
que a les hores pon
i no queden gaires ocasions
Però si la veueta
diu que pots
Tard o d'hora
sempre
arriba el torn
Si és fort el coratge
Tot anirà sol
Tot anirà sol
Però hi haurà la màgia
del teu fort
Sentiments
Es molen l'esperança
I és moment
Per estirar les ales
un cop més
I no espantar-se
que el bon test
Ja no pot trigar gaire més
Quant costa de veure
El camí vol
Res no ha de distreure
Mai el nord
Que l'única pauta
Per no caure mort
Per no caure mort
Ells sabria escoltar-se
sempre al cor
Sentiments
Es molen l'esperança
I és moment
Per estirar les ales
Un cop més
I no espantar-se
que el bon temps
Ja no pot trigar gaire més
I no espantar-se
Sentiments
Es molen l'esperança
I és moment
Per estirar les ales
Un cop més
Al llarg de la tarda
com us dèiem
aquí a l'estamp
de Tarragona Ràdio
a la Rambla Nova
aniran passant
diferents escriptors
del camp de Tarragona
Ens acompanyen
d'entrada
la Noemi Baigès
Noemi, bona tarda
Hola, molt bona tarda
I el Francesc Valls
Francesc, bona tarda
Hola, bona tarda
Què tal?
Com anem?
Bé, bé, bé
Vosaltres ja us hem fet
un fart de signar
de vendre
Us sentiu acusats
pel carrer?
Jo encara no
Veus?
Perquè fins a dos quarts
de sis no em toca
A mi no em toca
fins a les sis
i bé
aquests dies previs
sí, no?
Una mica ho hem estat
Alguna cosa
Però avui
Avui és un dia
molt especial
perquè
primer deixa'm que saludi
la Sílvia
que està a l'altra banda
jo no tinc retorn
o la Sílvia
i la Núria
i la Rosó
i el Lluís
i tots els que estan aquí
que són vells companys
per tant
sí que m'agrada
saludar-vos
a tots
i agrair la feina que feu
doncs jo crec
que avui és un dia
que és difícil
pels autors locals
perquè davant de tanta
de tanta oferta de llibres
molts d'ells mediàtics
i molts d'ells
bestsellers
que a nosaltres
algú ens faci cas
és una mica difícil
sobretot
si la gent
no està sensibilitzada
per tant
a mi m'agradaria
sensibilitzar
la gent que està escoltant
la ràdio
perquè pensin
que avui
és un dia
per comprar
amb clau catalana
i sobretot
amb clau tarragonina
per tant
que comprin
a la Núria Vegès
que comprin
a la Francesc Bascalçada
que comprin
a tota la rècula
de gent
que escrivim aquí
perquè crec
que també fem coses
que estan bé
i que el fet
que no fluïm
de les grans
sistemes
promocionals
de la indústria
editorial
gran
no vol dir
que la petita
indústria editorial
que són les editorials
que hi ha per aquí
no ofereixin
coses interessants
Fa també una mica
aquesta impressió
Noemi
tu no ets nova
en el món editorial
tens un altre llibre publicat?
Aquest llibre
que he escrit ara
és la segona obra
que publico
i tots dos ho he fet
en editorial
Barca Nova
Tens també
aquesta impressió
que deia el Francesc
que bueno
quedeu una mica
rellegats en segon pla
davant de tanta novetat
Sí
això sí que és veritat
és a dir
en el moment
en què un autor
agafa una certa fama
o que és mediàtic
o que té com la bandera
de la televisió
just en aquest moment
és quan
tots els autors
o tota la persona
que llegeix
el compren automàticament
i potser hi ha
algunes altres obres
que queden
rellegades
a un segon terme
i que també estan
molt ben escrites
molt treballades
i que valen
molt la pena
però que
vaja
diguem
que no tenen la sort
d'obrir-se
un camp comercial
tan ampli
De tota manera
suposo que
el fet que es celebri
la Diada de Sant Jordi
a vosaltres
autors locals
us afavoreix
Sí
però jo voldria dir
que per exemple
vaig presentar el llibre
el dia 18
i avui és 23
jo penso que això
no és el final
de la promoció
sinó a l'inici
perquè sinó malament
si es pensem
que hem de vendre llibres
per Sant Jordi
estem equivocats
hem de vendre llibres
tot l'any
perquè els llibres
són una cosa important
perquè els llibres
ajuden a viure
perquè els llibres
acompanyen
els llibres fan cultura
i sobretot
penso que a partir d'ara
per exemple
la mort en parlava
de Noemí Begeix
o l'aigua parlava
les dues
quina curiositat
quina casualitat
de l'Azart
els dos parlaven
doncs
és a partir d'ara
que comença
la lliure del llibre
perquè vindrà l'estiu
i la gent
per les vacances
ha de llegir
i encara que no siguin
les vacances
els dies de cada dia
els caps de setmana
hi ha lectures per tot
i seria un error
pensar que Sant Jordi
és ara
i el llibre ja està
ja s'ha acabat
no, no, no
ara comença
el que estem celebrant
és l'inici
de la vida del llibre
entrem jo directament
a parlar del llibre
primer de la Noemí
si et sembla bé
Francesc
perquè té pressa
que t'esperen per signar
a dos, quasi sis
afirma
i la mort en parlava
un avantatge
que crec que compartiu
tots dos
és que feu
un tipus de literatura
almenys amb aquestes dues obres
molt específica
en el sentit
que el Francesc
fa poesia
i d'això
doncs potser no se'n troba tant
i la Noemí
ens presenta una novel·la
que d'entrada
jo diria que va dedicada
a un públic adolescent
ho dic bé o no?
a veure
una cosa de teoria
perquè Barca Nova
diguem que l'ha enquadrat
dins de la línia editorial
a partir dels 14 anys
però jo he intentat
fer una obra
per adolescents
en el sentit
que hi surtin
alguns adolescents
però també per adults
perquè no m'hi plantejo
diguéssim
la típica problemàtica
adolescent
que surten
moltes novel·les
de jo vull sortir
més tard
m'agradaria pintar-me
d'aquesta manera
o d'una altra
sinó un enfocament
molt més profund
de quina és la relació
que s'estableix
entre la generació
adolescent
i la generació
dels adults
veien les diferències
i les dificultats
que tenen tots dos
o sigui que tant serveix
pels adolescents
per veure a ser reflectits
com pels pares
per entendre-ho què
exacte
pels pares
i fins i tot gent
que no és pare
o no es planteja
com educar els seus fills
adolescents
sinó per passar una bona estona
i voler reflectir
ells mateixos
quan eren adolescents
o ara que són adults
perquè jo he intentat
reflectir el fet
que un adolescent
veu l'edat adulta
d'una manera idíl·lica
vull ser gran
perquè vull tenir cotxe
perquè vull treballar
vull tenir diners
però quan després et fas adult
n'has de pagar la hipoteca
tens moltíssimes responsabilitats
i aquesta visió idíl·lica
de l'edat adulta
s'acaba
i és quan comença
aquella edat
de si tornes a tenir 15 anys
si tornes a tenir 16
o si tornes a tenir 17
llavors faig un enfocament
molt irònic
que ho intento
tant de l'adolescència
com de l'edat adulta
per tant té un puntet d'ironia
això està molt bé
i a més a més
hi ha un reflex
no és una obra autobiogràfica
però hi ha un reflex
personal molt gran
quants anys tens?
no he missat
31
bueno
ja tu mires des de certa distància
sí
però hi ha un reflex
passa res
després t'ho preguntaré tu Francesca
prepara't
doncs hi ha un reflex
diguéssim
un pèl
no autobiogràfic
però sí
d'aquells punts
que a mi
a veure
m'hi causen
doncs un somriure
quan recordo
les manifestacions
estudiantils
que segur que hi ha gent
molt conscienciada
i que hi van
doncs jo era
de les poquíssimes
vull pensar
que hi anàvem
només a perdre l'estona
era una classe
doncs llavors
potser de les poques
que ho enmaties
mira
potser sí
hi havia molta gent
que ho feia
però jo ho admit
llavors hi ha
molts punts
intento que còmics
molts punts
una mica dramàtics
i alguns punts psicològics
i també he fet
a veure
una intrusió
a la novel·la negra
ara t'ho anava a dir
perquè part de tot aquest atractiu
que ens estàs explicant
bé
per a qui
no li interessa
potser tant
el tema aquest generacional
també té l'afegit
tot que és una novel·la negra
amb assassinat
i tot o no?
sí sí
perquè a més a més
els adolescents diguéssim
o els adults
no sempre han de llegir obres
que només es dediquen
a parlar sobre la seva edat
i el que senten
i el que pensen
sinó que
poden parlar
d'altres sistemes
o tractar
altres situacions
de la vida
i diguem que a mi
em va fer molta il·lusió
fer una incursió
en això
a la novel·la negra
i incloure
un moment que fos
per a gent
d'entrada de 14 anys
doncs algunes escenes
una mica truculentes
tèrboles
de narcotraficants
assassinats
amb força descripció
que evidentment
no conec de primera mà
gràcies a Déu
i espero no conèixer
ni veure
però que en aquest cas
el cinema
sí que dóna
tota una imatgeria
poc poètica
però bastant realista
espero
doncs això és
el llibre
de la Noemi Bajès
i la mort
en parlava
a part de la coincidència
amb el títol
tu deies que havies trobat
Noemi bastantes coincidències
amb l'aigua parlava
del Francesc Valls
A veure, jo encara no he acabat
de llegir la novel·la
de Francesc Valls
fins al punt que vaig
de dir que és magnífica
fantàstica
Clar, jo he dit abans
perdona que el Francesc
feia poesia normalment
aquí no, eh?
Aquest és tirat
a la narrativa
Jo havia fet novel·la
fa molts anys
fa 20 anys
i ara retorna-se
i ara retorna-se
Perdoneu
ho dic per aclarir-ho
que la gent ho tingui clar
Molt bé
doncs jo vaig anar
a la seva presentació
i la veritat
és que ho vaig comprar
automàticament
perquè em va cridar
moltíssim l'atenció
d'entrada
i ara ja el tema
que tractava, no?
Ho puc dir jo?
Sí, sí, digue-ho
Després ja ho controlitzaràs
Jo vull dir una cosa
que ens hem conegut avui
i que l'altre dia
com en totes les presentacions
estava tan atabalat
que m'ha sorprès molt
que em digués
que hi era
perquè realment
en una presentació
no veus a ningú
No, ja m'ho penso
A més a més
jo soc especialment invisible
perquè sempre busco
la darrera filera
i a l'hora de signar
em faig escapola
perquè em fa una mica
de...
Me fa gràcia això
jo soc especialment invisible
Bé, doncs
a mi em va encantar
perquè tractava el tema
diguéssim
a veure
al voltant de l'any 1000
1100
aquesta marca hispànica
aquesta zona de Catalunya
que no és terra de ningú
i un frare mut
i llavors tot el que m'han explicat
de...
a veure
de com el veuen a ell
i com és realment
em va cridar molt l'atenció
i per això
el vaig voler comprar
per llegir-lo
i també pel fet
que el Francesc havia dit
que l'havia escrit
amb un intent
de...
a veure
de reflectir
la llengua
d'aquella època
de la qual no tenim
cap testimoni
escrit
i això és un repte
enorme
i com que soc filòloga
doncs això em va causar
una curiositat molt gran
he de dir
que clar
que he començat a llegir
i m'està encantant
i per la qüestió lingüística
també
però no sé si ara
dic un gran secret
però vaja
ho van dir en aquell moment
i per tant crec que no és un gran secret
i que ho puc comentar
per motius
diguéssim
doncs
de venda
editorials
o per apropar-se més al públic
i que no fas tan difícil de llegir
el Francesc li va demanar
que folgis una mica
autor
diguéssim
de català antic
i clar
jo m'he quedat una mica
amb aquell punt
de melangia
d'interès
de dir com devia ser
o com ell devia haver escrit
abans
que jo no ho he pogut veure
doncs ara es tracta
que li passis
la primera versió
doncs
jo quan em documentava
lògicament
em documentava
a vegades
per documentar-te
del 1100
el que tens més a prop
és sobre la vida quotidiana
és del 1200
o del 1300
quan em documentava
tal com estava escrit
em anava quedant
vull dir
allò que se t'enganxa
i vaig intentar fer
un exercici estilístic
d'escriure d'aquella manera
que a part no hi havia normes
ara ho escrivien d'una manera
ara ho escrivien d'una altra
però hi havia dintre de tot
una
diguem-ne
una manera de fer
i l'únic que vaig fer
va ser una aproximació
perquè no podia parlar jo
ni escriure jo
aquella llengua
però
per mi era molt fàcil
després de llegir
i de buscar
però
els editors
van considerar
que potser era massa espès
tot i que va haver gent
que ha llegit la novel·la
en la primera versió
i s'ho han passat bé igual
no ho sé
suposo que
el gran públic
preferirà la novel·la
tal com està ara
perquè doncs
es fa més
més
més
més
legible
clar jo t'acabo de tirar
la idea a l'aire
de si hi hauria la possibilitat
que jo el pogués llegir
tal com era en un primer moment
és a dir tal com està publicat
i a més a més
la primera versió
sí, sí, sí
puc donar
puc regalar
una
perfecta
ja la tens
doncs t'agrairé
llavors
m'agradaria
deixar-hi
el que passa
que també et demanaré
que això no passi
no trascendeixi mai
no, i ara
sempre ens guardarem
el secret
això ho feu no entre autors
s'estableixen
vincles i lligams
entre els autors de Tarragona
i complicitats
i ho hem de fomentar
a veure si col·laborareu
a la propera novel·la
aquest era el primer punt
que m'agradaria comentar
com a coincidència
perquè tots dos hem fet
o jo almenys
he intentat
un acurat treball lingüístic
ell a nivell d'imitar
el català antic
i jo després
de treballar
diferents gèneres
com un diàleg
en què només apareix
una de les persones
que parla
hem de suposar
hem d'imaginar
què és el que diu
l'altra persona
per tant
un diàleg
mitjà amagat
el treball de la carta
el monòleg interior
i això sí
després
tres altres coincidències
que m'han encantat
és el fet del títol
que comentava
la Núria
només començar
ell diu
l'aigua parlava
i a més a més
de la presentació
jo encara no he acabat
per tant no ho sé
i així no hi ha perill
que se m'escapi
ell deia
ja veurem què és
aquesta aigua que parla
jo estic desitjosa
d'arribar al final
clar el meu estitul
i la mort em parlava
no un mort em parlava
o sigui
no és que hi hagi un mort
que s'aixeca
un zombi
que ens diu res
sinó el concepte
de la mort
doncs per on acabarà
això
que fins que acabem
o fins que l'acabeu de llegir
no ho sabreu
escoltar
per tant
ara que feia referència
al títol
costa molt triar títol
per una novel·la
us ha sigut fàcil
per aquestes?
a mi em va ser molt difícil
vaig haver d'escriure en 50
i fer un rànquing
i anar demanant a la gent
l'opinió
jo de fet
tenia un altre títol
que el títol
o sigui
el que poses
el document de Word
que era el frenet mute
però clar
no m'agradava gens
i a més a més
com que la frase
l'aigua parlava
es va repetint en la novel·la
l'aigua parlava per mi
concretament
volia posar
l'aigua parlava per mi
però després em van dir
que era massa poètic
i que busqués
i al final
després de molt buscar
em diia
bueno
saps què
no cal moure-ho més
l'aigua parlava
i ja està
està molt bé això
que esteu comentant
perquè sempre hi ha
per una banda
la visió de l'escriptor
i per l'altra banda
la visió de l'editor
és que l'escriptor
vol tenir lectors
i l'editor
vol vendre llibres
en algun punt
estan d'acord
però
sí
però de vegades
és una mica difícil
de conjugar
una mica
la segona referència
o la tercera ja
coincidència
seria aquesta referència
a la ciutat de Tarragona
en el meu cas
és una Tarragona actual
en molts punts
de la ciutat
especialment la Rambla
a la primera obra
ja havia fet
la Tàrraco Antica
però en un moment
d'esplendor
i el Francesc Valls
ha fet una referència
a la Tàrraco Abandonada
i això també m'ha fet
molta gràcia
aquesta coincidència
i l'última
era aquesta divergència
en els personatges
entre el que aparenten ser
i com els veuen les persones
i el que són realment
perquè a mi em fascina
aquesta visió
que tenim d'algunes persones
de què malèbola pot ser
però en el fons
ser una bona persona
o d'altres persones
que tenen una aparença
de santedat
i són uns mals bitxos
i això també ho volia
i són les quatre coincidències
que fins al moment
he trobat jo
doncs jo encara no he trobat cap
però no he tingut el gust
de llegir la teva novel·la
però et prometo
que la llegiré aviat
i està bé que tinguem coincidències
encara hi ha una altra coincidència
però no amb aquesta novel·la
sinó amb el meu llibre anterior
que el títol també era
1 de la mort
com Kikus la gabardina de la mort
vull dir que com a mínim
entre tres llibres
hem coincidit amb els títols
en dues ocasions
sí, sí, sí, alguna cosa
deu voler dir això
escolta que hem analitzat els llibres
fins i tot en profunditat
però ben bé no hem explicat
de què van
molt bé
comença tu que així ja et deixem marxar
ja marxaré
sobre el meu és una mica complicat
necessitaríem, penso, mitja hora
per dir exactament quin és l'argument
un bàsic
sí, bàsic
perquè treballar a dos plans
diguéssim
l'actual
que és la història de mare i filla
que no es porten gaire bé
però per motius de traumes
una mica del passat
i llavors coneixen gent
que els ajuden a establir-se
la ciutat de Tarragona
perquè són de Barcelona
i estableixen uns nexes
i facin una sèrie de coses
i després un altre pla
que és el pla d'un gran flashback
enorme
que va fent
llavors a partir de la meitat de la novel·la
anem fent una escena
com si fos un film
una escena en l'actualitat
una escena en el passat
i aquí ja és quan comença
diguéssim
l'obra més negra
més detectivesca
perquè el que sé que puc dir
és que el pare
de la noia protagonista
va desaparèixer al mar
i hem d'anar descobrint
per què va desaparèixer al mar
de quina manera
i si va anar a parar
a algun lloc o no
doncs aquest és l'argument bàsic
que puc fer una pregunta jo
és típica i tòpica
però fins a quin punt
és autobiogràfic
la teva novel·la
doncs ho és
o del tot o gens
perquè l'argument és
a veure
totalment imaginat
però jo crec que hi ha
molts detalls
de la meva vida
pel que fa
a la manera
que tinc de pensar
de veure la vida
petites anècdotes
i tots els meus personatges
he de reconèixer
que tenen detalls
de persones que conec
a veure l'assassí
el narcotraficant
no
no en conec cap
però un detall d'aquí
una mirada
un gest
una manera de parlar
una manera de pensar
doncs és un puzzle
i després acabo construint
altres personatges
això a tu no et deu passar
Francesc
perquè el fet d'escriure
una novel·la
que ens transporta
al segle XII
no sé si llavors
pots reflectir
alguna cosa
de vivència tèria
evidentment jo no soc
un frara
ni soc un assassí
ni em sembla
que no soc un llibertí
res no hi ha cap personatge
algun personatge
hi ha però
que dius
mira amb aquest
m'he inspirat
faré el que ha dit
la Noemi
faré el mateix
en part sí
en part no
aviam
jo penso que
la autobiografia
és inevitable
amb el que es diu
i amb el que no es diu
i fins i tot
amb el que menteixes
amb el que fabules
perquè a vegades
el que hi poses
no és allò
que has sigut
sinó allò
que hauries volgut
que fos
o que hauries volgut
que no fos
per tant
hi ha tantes possibilitats
i totes estan
connectades
amb la persona
que ha fet la novel·la
per tant
és molt relatiu
Noemi
deixa'm marxar
abans que res
però ràpidament
projectes
estàs ja escrivint
alguna altra coseta?
A veure
vaig pensant
però la cosa
encara no ha acabat
de quallar
perquè jo prefereixo
tenir-ho tot
molt apamat
fins i tot
capítol 1
capítol 2
i escenes
abans de començar a escriure
De fet comentaves
que has estat
un parell d'anys
amb aquest llibre
Dos mesos
Ah dos mesos
Sí
pensat uns quants mesos
però a l'hora d'escriure
de l'1 de juliol
al 31 d'agost
les vacances
Vuit hores al dia?
Si no vuit
sis i mitja o set
Déu-n'hi-do
On et trobarem
ara assignant llibres?
A la paradita
de l'Ajuntament
del col·lectiu
d'escriptors
del Camp de Tarragona
i a dos quarts
de set
a la parada
de la Capona
Doncs ja ho sabeu
allà trobareu
i la Mora
em parlava
de la Noemi Beges
Moltíssimes gràcies
Moltes gràcies a vosaltres
per convidar-me
que tinguis molta sort
Francesc
Escolta
ja ens veurem
en un moment o altre
perquè hem de fer
intercanvis i coses
Jo m'estic preparada
que me l'has assignat
Però si no ens trobéssim avui
ja
deixem un
apunta alguna cosa aquí
Em sap greu
fer-ho en directe
però no passa res
la vida és així
Això és com una fira
de fet
estan contactes
i ja està bé
És que tinc boda
que quedarem
i no quedarem
perquè no coincidiran
les hores
Felicitats Noemi
Fins un altre
Adéu gràcies
Ens quedem amb el Francesc
perquè de fet
aquesta novel·la
l'aigua parlava
i ja ens en donaves
quatre trets
Ja ens deies alguna cosa
quan la tardor literària
lletres a taula
Sí
Sí?
Explica
La tardor literària
vam fer en un restaurant
en el restaurant
als arts concretament
els plats
que surten
en la novel·la
perquè al protagonista
li agrada molt la cuina
i d'alguna manera
es van recrear
aquests plats
i va ser un èxit
perquè ho van fer
amb la interpretació
de
o sigui
va venir
del passat
va venir protagonista
al restaurant
i bé
va estar molt bé
va ser una cosa
el dia de la presentació
vam fer exactament el mateix
i a la gent
li va agradar
va venir també
el Freret Muth
el Freret Muth
i Bernat Fral
que és el dolent
de la pel·lícula
perquè el Freret és bon
el Freret és un trast de pan
jo penso que no hi ha ningú
que sigui bon
ni ningú que sigui dolent
sinó que tothom és humà
i després hi ha les circumstàncies
i després hi ha la consciència
i després hi ha
una sèrie d'acúmuls
de cultura
d'atzar
etc.
que fa que una persona
jugui amb la seva vida
i ell
en essència
seria bo
però a vegades
no acaba de ser del tot
protagonista que és el Freret Muth
un protagonista que
bé, com a mínim ja té un carisma
molt important
home, sí
és un personatge
que pel que he vist
es fa molt atractiu
el lector
perquè
és un personatge
que
té moltes vivències
o sigui
sorgeix
d'un monestir
amb tota la innocència
la beatitud
l'esperit de sacrifici
que significa ser
un freret novici
fins que descobreix
doncs
una dona de carns i ossos
que imagina't
el segle XI o XII
un freret
que li estava totalment
prohibit
el pecat de la carn
que descobreix això
però a més a més
després descobreix
d'altres coses
perquè el persegueixen
i persegueix
o és que també
a part de ser una novel·la històrica
també és novel·la negra
no?
em sembla que ja és
una mica
sí
hi ha una certa
doci d'acció
per a qui va dirigit
aquest llibre doncs?
quin seria el teu públic ideal?
doncs
ara anava a dir una cosa
però jo
jo he volgut fer una novel·la
per a mi
que m'agradés molt
clar
això és molt difícil
i és una
és una presumpció
però
per què ho dic d'aquesta manera?
perquè crec que
en definitiva
el que vull és
és que agradi
el gran públic
per a tothom
no cal ser un entès
en el segle XII
ni molt menys
no, no, no
ni tampoc cal ser filòleg
per a llegir aquest català
jo crec que els entesos
i els filòlegs
són els més crítics
en això
perquè
alguns
no tots
els que saben que
els que sabran jugar
el rol de novel·la
i entendran que moltes coses
doncs
no són tal ben bé
com eren
perquè aviam
jo jugo
jo m'he documentat molt
però després faig una novel·la
no vull que la història
i la realitat
em traeixin
el guió
no?
l'argument
per tant
em puc trobar
amb algun filòleg
que vulgui buscar
els tres peus del gat
ho sé
és un risc que corro
em puc trobar
amb algun historiador
que em digui
aquesta paraula
no es deia així
però mira
són coses que passen
ara jo penso
que el gran públic
ho sabrà
ho sabrà
forir
i
s'ho passarà bé
crec que és una novel·la
per passar-s'ho bé
jo he volgut fer una novel·la
que la gent
s'ho passi bé
i tingui ganes
de seguir llegint
que en tingui ganes
i a més a més
he intentat una cosa
no sé si ho he aconseguit
una altra vegada
la presumpció
no?
no sé si ho he aconseguit
que enganxi
a la primera pàgina
o a la segona
no esperar
com a vegades
grans novel·les
com
jo què sé
El nombre de la rossa
que has d'entrar
a 60 pàgines
per poder
per poder entrar allà
en situació
jo intento
no sé si ho aconsegueixo
però almenys
era una de les coses
que volia fer
l'aigua parlava
de Francesc Valls Calçada
escolta
ens explicaràs
què vol dir
això de l'aigua parlava
això de l'aigua parlava
a què ve?
i això no puc dir
ja ho sé
però no
puc dir
puc dir
que
comença
en una pluja
en un naufragi
que hi ha rius
que hi ha mars
que hi ha llacs
que torna a haver pluges
tempestes
i que d'alguna manera
l'aigua va situant
accions
sent un personatge
ara hi he pensat
no ho sé
sent un personatge
tan carismàtic
aquest freret mut
tu el veus
com a continuador
d'una saga
en què ell sempre sigui
el personatge central
t'has plantejat això?
no
home jo el veig
com a continuador
a mi m'hauria agradat
no sé si ho faré
perquè és una feinada
molt grossa
m'agradaria fer una trilogia
però clar
tampoc ho vull dir
faré una trilogia
però d'alguna manera
ja he començat
la segona part
no sé si després
continuarem o no
continuarem
perquè
a la primera
aquesta
l'aigua parlava
o sigui
jo vull fer una trilogia
que fos
aigua, foc
i vent
la trilogia de l'aigua
o sigui
la novel·la de l'aigua
ja està acabada
però
un amic meu
escriptor
molt amic
que la va llegir
i
que la va llegir
tal com estava
al principi
quan era
el llenguatge dur
em va dir
m'envia un sms
i em diu
guai
company
l'aigua
després em va dir
que li havia agradat molt
però després em diu
però jo canviaria el final
li vaig fer cas
i el canviar final
vol dir que la segona novel·la
que ja pràcticament
estava acabada
me l'he de repassar
tota
i molt
i dependrà molt
que la gent
de l'aigua parlava
perquè hi hagi
després el foc
bé
seria el projecte
més
això és off the record
això no ho he dit
en cap lloc
ja està dit
primícia per Tarragona Ràdio
seria el projecte
en què estàs ara
o estàs escrivint més coses
no, no, estic amb d'altres projectes
aquest diguéssim
és una novel·la
que la tinc aparcada
vaig sobre la pàgina
150 o 200
no ho sé
bastant avançada
que l'hauria de refet
bastant
però tinc dos
tinc un encàrrec
d'un editorial
per una cosa
que suposo
que sortirà aquest any
i després tinc
una altra novel·la
començada
però no té res a veure
amb la d'Ada Mitjana
L'aigua parlava
és la novel·la
que trobareu com a novetat
aquest Sant Jordi
de Francesc Valls Calçada
si el voleu també conèixer
com a
bé
practicant la poesia
recordem que
l'any passat va sortir
Comquicús la Gabardina de la Mort
estàs content del resultat
un any vista ja
Comquicús la Gabardina de la Mort
molt
molt perquè
no sé si és pel tema
perquè és un poemari
antibèl·lic
o simplement perquè
va anar així
però moltíssima gent
l'ha comprat
moltíssima gent
m'ha n'ha parlat
moltíssima gent
me'l recita a vegades
i no ho sé
jo crec que
tenint en compte
que és poesia
que la poesia és difícil
i minoritària
crec que ha anat bé
doncs felicitats
Francesc
per la Gabardina
i per l'aigua
gràcies Núria
quan els llibres ja s'agafa el títol
i se simplifica
això vol dir que va bé
sí
felicitats per la Gabardina
ja sabem de què parlem
i la Gabardina
i l'aigua
i l'aigua
que ho fem senzill
no?
amb una sola paraula que ve
el francès el trobareu aquesta tarda
a la Rambla
també signant llibres
explica'ns on estaràs
estaré signant llibres
de 6 a 7 a la Capona
i de 7 a 8 a la Jaima dels Escriptors
molt bé
i allà podré signar
si vostès volen
i m'estan escoltant
aquesta gent que s'està dutxant
o que va amb cotxe
o que està escoltant ara
doncs aquesta novel·la d'un franill de partir
conegut popularment com el Sam Mut
que per casualitat fa miracles
en contra de la seva voluntat
i que li passen moltes coses
on hi ha venjança
erotisme
poesia
ironia
etcètera
etcètera
m'estic venent
molt bé
molt bé
ens faltava un resum d'aquests
de final del llibre
l'aigua parlava
del Francesc Valls Calçada
felicitat Francesc
gràcies
gràcies a vosaltres
i felicitats a vosaltres
per la bona tasca que feu
des de Tarragona Ràdio
tasca que ara
doncs
li passem la pilota
podríem dir
a la Sílvia García
Sílvia
posa'ns música
aquest bo eh
Sant Jordi 2006
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
del dolor
entrant pels ulls
a sentir mi les purnes
aquella història
va canviar-li el món
va perdre-ho tot
la partida i la vida
cada ciutat
li es manipulava
el cor
només el far
del sud
ella es mira
segueix la flama
fins que res
no es mou
i empenya
el sol
tan bruna
tan forta
i prohibida
i es descorda
la brusa
el seu cor
un somriure
un somriure vil
i no es mou
em donaria
amor
si poguessis
tornar-me
em donaria
amor
si ens poguessim
mirar
em donaria
el món
si poguessis
parlar-me
em donaria
tot
si et pogués
estimar
Tantes nits
va pagar per tenir-la
Tantes excuses
per anar tot sol
Però cada cop
amb un pló la perdia
La llum s'apaga
quan la sort es pot
i els seus records
s'estimen ciutats
adornides
i s'unia fins l'alba
el seu fart sense vida
trist
Et donaria amor
si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor
si us poguessis guiar
Et donaria el món
si volguessis parlar-me'n
Et donaria tot
si et volguessis estimar
que volguessis
한번
Tremolant, a poc a poc surt del cine,
sessió de nit, avui ja és l'últim dia.
S'endú el cartell, arriba a casa i l'espia.
L'habitació es transforma en un món nou.
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatge,
i el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tan bruna, tan feble i prohibida,
som fons en les ombres, el seu cos un somriure viu.
M'agradaria mort si poguessis tornar-me.
M'agradaria mort si poguessis ser veritat.
M'agradaria mort si poguessis tornar-me.
M'agradaria mort si poguessis tornar-te.
M'agradaria mort si poguessis tornar-me.
M'agradaria mort si poguessis tornar-me.
M'agradaria mort si poguessis tornar-me.
Tornaria tot si et pogués estimar.
Sant Jordi 2006.
Seguim endavant en aquesta tarda de diumenge 23 d'abril, tarda de Sant Jordi.
Falten uns minutets per arribar a les 6 de la tarda i això es nota molt
perquè com que al bon temps sembla que especialment ara a la tarda ens acompanya,
la gent ha sortit al carrer i la Rambla cada cop es veu més plena.
De tota manera, no hi ha el bullici que esperem que hi hagi a partir de la cèdria
en les properíssimes hores.
Per tant, si voleu passejar sense gaire gent,
si heu de treure els més petits o anar amb el típic carret de criatura,
ho podeu aprofitar ara.
Jo diria que a mesura que es vagi encaient el sol,
això s'acabarà d'omplir de gent.
Tarragona Ràdio us està oferint durant tot el dia una programació especial
que en aquesta tarda, a més, és en directe des de l'estat mòbil
que tenim situat a la Rambla Nova, al Rubell de l'Ou, davant del Teatre Metropol.
Ja han passat pels nostres micròfons el Francesc Valls i la Noemi Baigès
i esperem al llarg de la tarda que ens acompanyin més autors.
Ens acompanyarà, per exemple, la Gòria Ganga, l'Americarma Domingo,
el Magí Sunyer, entre d'altres.
Estàvem esperant per fa uns minutets a la Xus Garcia, de la Pell del Llavi,
un col·lectiu molt prolífic i molt actiu en qüestió de cultura,
especialment vinculada a la literatura.
Passa que estan a la seva jaima, a la seva carpa, al seu estant,
i suposo que els hem trobat enfeinats.
Aquí sí que tenim preparada, a més, amb un tema molt especial, diria jo,
és a la Cinta Olivan, des de per aquí, pel mig de la Rambla Nova.
Cinta, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
I ens portes un tema amb un convidat que ens explicarà una cosa
que jo trobo molt, molt original i, a més, pràctica i útil.
Sí, pràctica i útil. És el Josep Romeu, que és del casal popular
Sageta de Foc, que ara ens explicarà ell mateix en què consisteix aquest casal
i que han muntat una parada que no és com les altres.
Josep, explica'ns una mica què hi podem trobar,
en aquesta parada que teniu a la Rambla.
Bé, a la parada que hem fet al casal Sageta de Foc,
hi ha, d'una banda, un intercanvi de llibres,
és a dir, tu portes un llibre i l'intercanvies
sense cap recompensa econòmica, per dir-ho així,
i, a més a més, fem roses.
Roses, bé, en aquest cas, les roses són sense plàstics innecessaris
i, a més, també, bé, el casal popular Sageta de Foc,
hem escollit aquest nom perquè és un poema del Salvat Papaseit
i, bé, hem cregut molt oportú ficar ajuntant amb la rosa un tros de poema.
Sí, és una parada, la parada del casal Sageta de Foc,
en què la gent hi pot intercanviar llibres,
a canvi, sense un intercanvi econòmic,
és un llibre per un llibre,
i també roses sense plàstic, és una qüestió ecològica.
I, Josep, parla'ns del casal Sageta de Foc,
aquest casal està aquí a Tarragona, és molt nou.
El casal Sageta de Foc va néixer a l'estiu passat.
Tenim un local al carrer Trinquet Vell de Tarragona
i, llavors, en principi, aquest casal s'obrirà d'aquí unes setmanes.
Però el més important del casal,
jo crec que hem tingut la necessitat d'obrir un casal a Tarragona
perquè a Tarragona no hi ha cap espai social
on la gent pugui anar allí i organitzar-se, parlar,
és a dir, pensar i explicar-se,
i, en el fons, fer casal és com relacionar-se amb les persones.
Llavors, el casal, l'objectiu del casal,
quan nosaltres vam plantejar-nos aquest projecte,
és el simple fet de crear un espai
on tothom de Tarragona pugui anar allí
i, llavors, la gent allí organitzar-se.
Aquesta necessitat, en el fons,
és una conseqüència directa de l'experiència que tenim
d'entitats, de partits polítics,
de partits polítics institucionals, s'entén.
En fi, un seguit d'institucions
que no solucionen els problemes que tenim.
I no els solucionen de manera directa
i, per tant, nosaltres ens organitzem i els solucionem.
Un punt que va íntimament lligat amb aquest fet
és, gairebé, bé, és totalment obligat,
és el tema de l'autogestió.
És a dir, no ens plantegem en cap moment
que demanar a la Generalitat un tipus de subvenció
perquè, evidentment, trencaria tota la filosofia
que és el casal, que és un espai alternatiu.
Josep, llavors, aquesta parada d'avui
seria també en aquesta línia
per autogestionar-se amb el casal.
Josep, una altra cosa.
Si hi ha algú que ens està sentint que està a casa seva,
que vol venir aquí a la Rambla
i té ganes d'intercanviar un llibre,
hi ha uns requisits que s'han de complir amb els llibres
o és totalment obert?
Demaneu que els llibres estiguin el més nou possible?
No ho sé, si s'ha de...
Si hi ha algun requisit, vaja.
No, cap ni un, cap ni un.
Cap ni un.
Vas allí, dones el llibre que vols
i te'n portes el llibre que vols.
Perfecte, Josep, doncs moltes gràcies per haver-nos explicat.
Molt bé, a vosaltres.
Cinta, sí, digue'm, Lúria.
Jo tinc curiositat per saber si en aquest intercanvi
hi ha hagut algun llibre que sigui el que més esdeix
o el que més s'agafa.
Si hi ha algun llibre, bé, que a sobre surti
en aquest intercanvi que portem fent durant tot el dia.
Josep, em pregunto a la Núria
si hi ha algun llibre que estigui molt demanat
a la vostra parada d'intercanvis.
Bueno, el que hem hagut de tornar a demanar
i que el teníem al casal
i que ens han demanat molt
són el de Sheryl Holmes.
De Sheryl Holmes?
Núria, em sembla que a tu t'agrada especialment, no?
A mi sí, sí, jo hi aniré.
Cap on cau aquesta parada?
La parada, Josep, explica'ns-ho,
perquè la gent se situï.
On és la parada?
Davant del motoclub.
Doncs mira, Núria, fàcil.
Moltíssimes gràcies, Cinta.
D'acord, fins ara.
Fins ara.
Amb la Cinta anirem conversant al llarg de la tarda.
Ella s'està movent amunt i avall de la Rambla,
tot buscant això,
fent valoracions amb els paradistes,
amb els diferents tipus de parades
que ja veieu que n'hi ha de tota mena,
n'hi ha les més tradicionals,
en què es venen els llibres i les roses,
però també hi ha aquesta parada
que se surt de lo normal,
en què s'intercanvien llibres.
I això està molt bé.
És també una cosa que us volem recomanar.
Escolta, aquell llibre que ja l'heu llegit,
que us ha agradat molt fins i tot,
i que voleu que una altra persona el llegeixi,
doncs mira, podeu anar amb aquesta parada
de la Casal Sageta de Foc
i deixar-lo llir,
i us en porteu una altra,
que segurament per algú també tindrà
un valor important.
D'aquesta manera es comparteixen llibres.
roses, no sé si és tan fàcil compartir-les, eh?
Jo em sembla que la venda de roses va molt bé.
Ens comentaven des del Casal Sageta de Foc
que ells, per exemple,
doncs venen aquesta rosa sense cap embolcall de plàstic,
per allò que és més ecològic.
N'hem vist de tots tipus, de tots tamanys,
i fins i tot de tots colors.
Jo durant tot el dia que estic veient roses blaves,
després ho comentarem també, com dèiem, amb la Cinta,
que és qui està una mica al peu del canó,
fent rambla amunt, rambla avall.
Roses de tots tipus, de tots preus,
també s'ha de dir.
I, en fi, una tarda que tot just acaba de començar.
Nosaltres serem aquí fins a les 8 del vespre,
però jo crec que fins a les 9 o així
hauran d'estar les parades obertes.
Una rambla que es va omplint a poc a poc.
Estem a l'espera, de fet ja el veiem per aquí,
que ens acompanyin el Magí Sunyer,
la Mari Carme Domingo i la Gòria Ganga.
Tots tres presenten llibre per Sant Jordi
i tots tres, abans d'anar a signar,
passaran d'aquí a poquíssima estona
pels micròfons de Tarragona Ràdio.
Més música, Sílvia.
Sant Jordi 2006, a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Sento por si tu no hi ets,
no sóc res sense calor,
la tendresa avui és dolor,
és tan fràgil el teu cor
i no puc quedar-me sol.
Només penso com tenir-te,
de la pluja vull amagar-te,
seure junts sota la lluna
i sentir la teva pell.
I un estel faci del cel,
un cel en calda.
Ja no puc quedar-me sol.
Si no hi ets amb mi,
no tindré control
i tot el que m'envolta
sentirà el dolor.
Res no passarà
i res no quedarà
i no seré més que una roca.
Si torno a pensar
que tant oblidaràs,
tampoc crema l'ànima
pels dos.
Sé que em rendiré,
que ja no tornaré
a veure tanta llum mai més.
Sento por si tu no hi ets,
tanta por a no saber res.
Si el passat ja és un mai més,
digue'm què puc fer
amb el que sento.
Si el demà que em toca viure
no és igual que ahir.
Tantes hores ploraré.
Si no hi ets amb mi,
no tindré control
i tot el que m'envolta
sentirà el dolor.
Res no passarà
i res no quedarà
i no seré més que una roca.
Si torno a pensar
que tant oblidaràs
que el foc crema
l'ànima
pels dos.
Sé que em rendiré,
que ja no tornaré
a veure tanta llum mai més.
Escolta, nenes més,
sota.
Sento el fànic sense tu.
Si res ja no m'importa,
si ja no puc somiar,
no tenir-te al meu costat.
T'has endut la primavera,
la meva ànima sencera
i encara no sé el per què.
Si no hi ets amb mi,
no tindré control
i tot el que m'envolta
sentirà el dolor.
Res no passarà
i res no quedarà
i no seré
més que una roca.
Si torno a pensar
que tant oblidaràs
que tant oblidaràs
el foc crema l'ànima
pels dos.
Sé que em rendiré,
que ja no tornaré
a veure tanta llum mai més.
Si no hi ets amb mi,
no tindré control
i tot el que m'envolta
sentirà el dolor.
Res no passarà
i res no quedarà
i no seré
més que una roca.
Sant Jordi 2006
Aquest Sant Jordi
regala la samarreta del Nàstic
i Tarragona Ràdio.
Diumenge matí i tarda
vine a comprar la samarreta
a l'estudi de Tarragona Ràdio
a la Rambla Nova
davant del Metropol.
Una samarreta commemorativa
dels 120 anys del Nàstic
i els 20 anys
de Tarragona Ràdio.
Una manera de celebrar
el camí de primera.
La trobaràs
per només 15 euros
a l'estand
de Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat.
Torna a la Bicicletà
de la Popular de Tarragona
patrocinada
pel Centre Comercial
Parc Central
i Erosqui Tarragona.
Preparat per gaudir
de la ciutat
sobre rodes.
El dia 7 de maig
la Bicicletà és la protagonista
als carrers de Tarragona.
Tots junts,
petits i grans,
el dia 7
ha gaudit de la festa.
Ah,
i han acabat,
regals per tots els participants
al Parc de la Ciutat.
Inscriu-te ja
al Parc Central
i el dia 7 de maig,
i el dia 7 de maig
omplim Tarragona
de bicicletes.
de la Bicicletes.
Tenia una forma triangular
amb el borde luminoso,
amb unes luces,
diguem-ne,
azzolades,
azzolades,
verdoses i roges.
L'any passat
van envair la ciutat.
Enguany
ho tornaran a fer
i no tindran
pietat.
Ja són aquí
i no tindran pietat.
Festival de Cinema
Rec de Tarragona.
Curtmetratges,
Òpera Prima,
Rec la Nuit.
Del 2 al 7 de maig,
Festival de Cinema
Rec de Tarragona.
Ja són aquí
i no tindran pietat.
Tarragona Ràdio
amb el nàstic
Camí de Primera.
Fins al final de temporada,
pengeu banderes
del nàstic
i de Tarragona
a balcons i finestres.
Donem color grana
als carrers de la ciutat.
Entre tots,
farem realitat
el somni de les 100.
Tarragona Ràdio
i tu
amb el nàstic
Camí de Primera.
Tarragona Ràdio
Seguim en directe
des de l'estand
de Tarragona Ràdio
a la Rambla Nova.
Ara passen uns minutets,
ben pocs,
de les 6 de la tarda
i nosaltres us convidem
no només a que sortiu
al carrer.
Mira,
si convé,
deixeu la ràdio a casa,
no passa res.
Home,
si teniu una ràdio portàtil
i podeu sortir al carrer
i escoltar-nos a l'hora,
ja ideal.
Però si no,
de veritat,
us recomanem que sortiu,
que vingueu cap a la Rambla,
que aquí encara s'hi cap
i s'ha d'arribar
a un punt de saturació,
jo crec que és un dia a l'any
i val la pena.
A la Rambla hi trobareu
punts de llibre,
hi trobareu roses
de tots els estils,
llibres també
de totes les temàtiques
i per a tots els públics
i tots els preus
i hi trobareu escriptors,
concretament a l'estand
de Tarragona Ràdio.
Som situats davant
del Teatre Metropol,
també us convidem
a que vingueu a veure
com fem ràdio en directe.
Han passat pels nostres micròfons
dos escriptors
que ara mateix
han anat ràpid
cap a les diferents parades
de llibres a signar
el Francesc Valls
i la Noemi Baigès.
Però estem esperant
d'un moment a l'altre
la presència del Magí Sunyer
de la Gòria Ganga
i de la Mari Carme Domingo.
Mentre els esperem,
sembla que el Magí
ja el tenim aquí,
doncs mira,
ja que el tenim aquí,
aprofitem-lo,
comencem a parlar amb ell.
Es confirma que els homes
són més puntuals que les dones,
Magí?
Bona tarda.
No ho sé, no ho sé,
si es pot generalitzar.
El Magí Sunyer
que ens presenta un llibre
que a més representa per ell
una primera vegada,
es diu Lucrècia.
Per què és una primera vegada per tu?
Perquè és la primera obra de teatre
que faig, que escric.
És una obra de teatre,
és una obra de teatre de text,
purament de text,
de manera que és una obra de teatre
en cinc actes, eh?
Vull dir, no és broma,
és representada,
suposo que seria molt llarga.
I és sobre una temàtica
que penso que pot ser
molt d'actualitat,
encara que sigui la represa
d'un tema universal i clàssic,
que és el tema
de l'abús del poder
sobre una dona,
en concret.
Ah, sí que és universal,
per desgràcia.
Ah, que sí?
Sí.
És la primera vegada
que fas teatre,
però és que el Magí
ha fet gairebé de tot.
Avui hem visitat
la seva pàgina web
i té narrativa,
té poesia,
tens un munt d'articles,
tens una obra extensa.
Com és que ara has triat el teatre?
No ho sabria dir,
la veritat,
perquè la meva relació
amb el món del teatre
tampoc no és que sigui
molt intensa.
Jo he treballat
amb gent de teatre,
però fent poesies,
bàsicament,
fins ara.
En canvi,
en aquesta ocasió,
la iniciativa va ser
purament meva,
d'escriure una obra
de teatre llarga
i la veritat és que
m'ho vaig trobar
molt i molt a gust.
No ho sé,
després l'opinió
del lector
és la que compta,
esclar,
i de l'espectador.
I què t'ha dit
el lector de moment
o encara és molt recent?
Esclar,
són unes opinions
molt condicionades
perquè són bàsicament amics
i aleshores,
doncs,
no saps fins a quin punt
te'n pots refiar.
Sempre són positives,
però esclar,
no ho sé,
no me n'acaba de refiar,
diríem, no?
Oh, que dolent!
Bé,
bé,
deixem per més endavant.
De tota manera,
tu la veus representada,
aquesta obra?
Oh, i tant.
I que siguin cinc actes,
com deies tu,
que pot ser molt llarga?
Sí,
bé,
pot ser llarga,
però relativament llarga.
Suposo que,
no ho sé,
màxim dues hores,
suposo també.
Ara anirem,
ara entrarem més en profunditat
amb Lucrècia,
perquè ens expliqui una mica més
el guió,
el Magí Sunyer,
però teniu amb nosaltres
a la Gòria Ganga.
Gòria,
bona tarda!
Hola,
bona tarda!
Què tal?
Bé,
molt bé.
Sí,
és molt elegant.
Oh, mira,
és que el dia s'ho mereix.
Avui ets una mica protagonista,
eh?
Tots els autors sou protagonistes.
Bucinella,
una mica bona...
La Gòria presenta avui
un llibre de poemes
que es diu Íntima Paradoxa
i que edita Silva Editorial,
Poemes,
és de recent publicació?
Sí,
aquest és recent,
mira,
del divendres que el vaig presentar.
Com va anar la presentació,
que això també és una prova de foc,
no?
Per a vosaltres,
la presentació també és tot un...
una cerimònia important
per a un autor.
Home,
jo particularment passo molts nervis,
encara que no us sembli
aparentment per fora,
però per dintre va la processó.
Però va anar bé, no?
Molt bé, sí.
Magí,
tu també has presentat?
No,
no encara l'he presentat.
La veritat és que he tingut
molta feina
i no m'havia pogut ocupar.
I suposo que la presentarem
d'aquí a un mes,
o una cosa així.
Jo crec que és millor,
Magí.
No,
no ho sé.
Crec que és millor.
També hi ha com una mica
d'atabalament,
perquè clar,
aquests dies és que tothom,
tots els escriptors,
doncs traieu,
traieu,
traieu,
el públic ja ho assimila tot això?
No crec.
Tant,
tant,
tant.
És una mica
com una,
no sé,
una quantitat tan gran
que crec que una mica
sí que els haguem
atabalat una miqueta,
crec.
Sí.
Íntima Paradoxa,
té una portada,
l'interior també,
però és que el que primer xoca
és la portada.
Té una portada molt suggerent,
un dibuix,
un retrat,
d'una dona
que se t'assembla molt gòria.
Això diuen.
Ah, que sí.
no té res a veure, eh?
No, no té res a veure amb mi,
no, en absolut.
Qui l'ha triat?
Doncs mira,
l'editor,
l'editor me'l va presentar,
em va agradar molt
i és una bona pintora,
per cert,
tarragonina,
viu a Berlín,
és una gran pintora,
com he dit,
em va agradar
i mira,
i es va quedar amb aquesta portada.
Qui és?
Qui és?
No ens has dit el nom,
m'assembla.
Sí,
l'Antònia Álvarez.
Molt bé.
Tònia,
Tònia,
a més es fa criar Tònia,
que a més aquí
ha fet diverses pintures
amb algunes portades de llibres i tal.
Ara entrarem també en profunditat
a veure els poemes
de la Gòria Ganga,
Íntima Paradoxa.
Saludem també a l'Ameri Carme Domingo,
us demanaria que compartissi un micro,
perquè saps què passa?
Que no tenim micròfons.
Se n'han anat tots cap al partit del Nàstic
i ens han deixat aquí
amb el material just.
Maricarme,
bona tarda.
Bona tarda.
Com anem?
Molt bé.
Sí?
Sí, sí.
Jo li feia aquest comentari a la Gòria
sobre la portada del llibre,
qui també té molt en compte
la imatge visual,
ets tu,
darrere el taló
també té una imatge visual,
almenys pel que fa als dibuixos,
no l'acurada.
Jo la primera portada del primer llibre
la vaig fer amb Hopper,
que la Gòria també després
va agafar el mateix motiu.
Sí, no ho sabia, no ho sabia.
Sí, sí, però, bueno,
l'editor teu sí que ho sabia.
I després vaig pensar
que darrere el taló,
que és aquest llibre
que he presentat ara per Sant Jordi,
doncs havia d'anar
amb una portada també especial
i llavors ja vaig parlar
amb Josep Maria Rosselló
i li vaig encarregar aquesta portada
i ell se va submergir molt
en el llibre,
el va veure,
el va, d'alguna manera,
sintonitzar amb el coamari
i a partir d'aquí,
doncs va confeccionar la portada
que és un quadre esplèndid
i que l'hem pogut mostrar aquests dies.
que us coneixeu tots tres,
Magí, Maria i Carme,
Agoria, sí.
De fet, signeu junts,
em sembla, no, ara?
Com?
Signareu junts.
Ara sí.
Ah, sí, sí, sí.
Estàs junts a signar.
Us heu llegit respectivament
o encara tot és molt recent?
Heu llegit els llibres dels altres?
Encara no.
Jo, aquests no.
Aquests no.
Aquests, en concret, no.
Sí, en Magí, sí.
I de la Gòria, també,
perquè el de la Gòria
sí que l'he fullejat bastant
i m'he llegit uns quants poemes
a consciència.
A més a més,
molt profund,
molt metafísic
i molt filosòfic.
Jo, que soc de filosofia,
la veritat és que m'ha enganxat molt, també.
Parla el sentiment i la poesia,
però s'ho ha treballat moltíssim,
perquè es companya.
Una mica eròtic, Gòria?
Això va ser l'anterior,
l'anterior va ser l'eròtic.
Aquest, no.
No? Què t'ha passat?
No, n'hi ha un, eh?
una micona, però no, no.
Home, no,
perquè hem d'anar
donant una mica de varietat, no,
al públic,
sinó,
avorriríem al final.
Passa que l'erotisme ven.
Jo no sé si tu imagines
el teu Lucrècia,
tens algun personatge,
allò, estereotip de...
Bueno, esclar,
hi ha una violació.
La base de Lucrècia
és una violació.
Sí, hi ha d'entrada.
No, no, d'entrada no,
però és la base.
Una violació i un suïcidi.
Sense violació i suïcidi
no hi pot haver Lucrècia.
És que això és una tragèdia grega, no?
una miqueta romana.
O sigui, a veure,
Lucrècia és el model,
el pols romans,
de la fidelitat conjugal.
Però,
després es fa un pas més enllà
i és el model
de les idees d'integritat republicanes
contra la tirania monàrquica.
O sigui,
es fa aquesta lectura.
Evidentment,
la meva lectura
no és la primera,
sinó que és una tragèdia contemporània
i aleshores
el tema és aquest,
el de l'abús de poder.
El d'una persona molt poderosa,
a l'antiga Roma,
doncs,
un rei,
doncs,
que abusa
perquè pot abusar
d'una dona
que acaba sent feble,
encara que en realitat
no tingui per què seu,
però que és molt més feble
que no pas ell.
El tema és aquest,
el de l'abús de poder.
En definitiva,
els termes estan situats
entre un artista,
un artista de teatre
i un,
el propietari,
diríem,
el gran accionista
d'un d'aquestes grans multinacionals
que hi ha pel món.
Ja que el Magí introdueix
el tema de l'abús
amb una dona,
per exemple,
cal parlar,
seguir parlant
de literatura d'homes
i literatura de dones,
cal fer distinció
de gènere avui en dia
o almenys aquí a Tarragona
no?
Sí,
és que no em senten gaire.
Dic,
cal parlar aquí a Tarragona
d'una literatura diferenciada
d'homes
o de dones
o no?
Ho dic perquè,
per exemple,
vosaltres sou dues dones
que escriviu,
feu poesia.
El Magí també
n'ha fet molta.
No noteu
una comparació
de gènere,
de temàtica,
de tracte
a l'hora
de les editorials?
No es nota res?
No hi ha diferència?
Sí,
una mica a vegades
sí que quan llegeixes
i si no llegeixes
a l'autor,
evidentment,
quan vas llegint
els poemes
sí que vas veient
si és un home o una dona
una mica,
és clar,
és que a mi se m'escapa
una mica
el del ser dona,
és que és lògic,
no?
Se m'escapa
el del ser dona,
diu.
No,
se m'escapa
aquest fil femení,
és que,
vaja,
crec jo,
almenys és la meva opinió.
És que sí que es nota.
Es nota,
el que passa que,
per exemple,
jo que faig poesia,
no?
doncs no faig distinció,
o sigui,
quan el meu temàtica
no és una poesia feminista,
la meva en concret.
Clar,
clar.
Encara que jo,
per exemple,
tu recordo violència,
no?
Sí,
no,
però també hi havia
de violència.
Exacte,
les dues,
no?
Llavors,
jo,
entre el clars,
no.
Ara bé,
quan jo llegeixo un llibre
sí que noto,
dintre del llibre,
si realment està escrit
per una dona o per un home,
a vegades es nota,
sota d'una poesia ho noto,
en qüestió d'estil,
sí.
hi ha com una subtilesa
que sí,
que es nota.
Estàs d'acord,
Magí?
Bé,
hi ha una cosa molt divertida,
que és que en els casos històrics,
diríem,
en què hi ha hagut una apuntació
de gènere,
tothom s'ha equivocat.
Hi ha un cas il·lustre
en literatura catalana,
el de Víctor Català.
Víctor Català
es va passar 4 o 5 anys
que tothom,
tothom,
tothom
va quedar,
estava absolutament convençut
que era un home
i que a més a més
era el més mascle
dels homes
que escrivia en aquest país.
És que les dades
quan s'hi posen.
Fins que ella va dir
doncs soc una dona,
mireu.
Per tant,
no es deu notar tant.
Diria jo, eh?
Penso que com que aquí a Tarragona
ens coneixem tots,
també, no?
Estic d'acord amb tu, Magí.
Doncs penso que sí,
que ja vas una mica predisposat
i amb certes temes
i tal,
sí que ho notes.
El que passa,
que és el que diu el Magí,
té tota la raó també,
a veure,
la història ha demostrat,
no?
Que quan una cosa està
feta d'una forma
és indiferent.
si està feta per un home
o per una dona
o pensament
és el pensament
i això és veritat.
Però especialment...
Ara el noto.
Perdona, no.
Especialment
si és dona
la que escriu
i es camufla
d'aquesta manera,
sí que és veritat.
És més,
possiblement,
és més,
no sé com diria la paraula
ara,
però per,
no sé,
ho pot dissimular
millor encara.
Perquè sí que n'hi ha
alguns casos,
tens raó,
que n'hi he llegit
amb un sinònim masculí
que eren dones.
No heu publicat mai res
vosaltres
sota pseudònim?
No,
jo fins ara no.
No heu tingut ganes mai?
Sí.
És a dir,
ara escriureu una cosa
totalment anada de la bola,
però clar,
no ha posat el meu nom.
Sí, sí, sí.
Jo he tingut temptacions
de vegades
d'escriure coses,
especialment un dels llibres,
precisament el de violència,
vaig tenir com una tentació
de dir,
per obrir-me
i escriure
coses possiblement més fortes,
vaig apujar,
però no,
al final,
no,
vaig dir que no.
Tu Magí no?
No,
no, no,
no especialment,
no.
Només el pseudònim
exclusivament
per si et presentes
a algun prèmie
o alguna cosa,
llavors sí,
però si no,
no.
Tu tampoc,
Mari Carme.
No,
jo com el Magí.
El pseudònim,
això,
si et presentes
a algun concurs,
evidentment no pots dir
qui ets,
llavors el pseudònim.
Però per publicar així,
no.
I creieu que el públic
us coneixeria
ni que no signéssiu l'obra?
Teniu ja un estil
molt determinant?
Us ho han dit?
Un estil propi
que ja...
Si entreveu que sou vosaltres,
feu el gènere que feu?
Jo penso que
en poesia,
a veure,
és difícil,
però jo crec que sí.
Que,
home,
que em coneguessin,
no,
perquè no m'ha coneix tanta gent
com per poder detectar,
no?
Però entre la gent
que m'ha llegit,
no?
I que evidentment
que em coneix a tu a tu,
els amics,
que són els primers fans
dels llibres
i que després t'ho comenten
i et faran pel carrer.
Penso que sí,
que hi ha coses
que pensarien
que jo no les he fet
i hi ha coses
que pensarien
que jo les he pogut fer.
Per tant,
crec que el que em coneix
i em segueix,
tant pel que tinc publicat
com pel que no tinc publicat,
que se llegi,
sí.
Ara,
el gran públic
que en general no,
perquè,
clar,
em faltarien moltes obres
al mercat
com per poder...
No és que res,
per si teniu estil ja propi
de dir...
Sí,
però com diu la Carme,
possiblement els més íntims,
els més amics,
els que t'han llegit molt,
sí,
però,
clar,
quatre amics,
a veure si m'entens,
però el gran públic
jo no crec,
vaja,
almenys al meu nivell
no crec que m'arribi
a conèixer.
És que és molt difícil
per arribar a identificar,
encara que algú
tingui un estil,
que penso que tothom el té
habitualment,
a partir d'un moment,
un estil,
hi ha d'haver
un coneixement
molt profund
de l'obra d'algú
per arribar a conèixer.
És això,
aleshores,
la nòmina és molt limitada,
dels que hi podrien accedir.
Oh,
ja ens agradaria,
eh?
I tant.
Però no,
en el meu cas no.
Vosaltres dues
només heu treballat poesia,
de moment?
De moment,
jo sé.
Com és que no feu el salt
a la narrativa?
No ho necessiteu?
Oh,
sí,
necessitar,
necessitar,
tant de bo
que poguéssim escriure
totes les branques literàries,
en aquest sentit.
Jo sí que en un moment
de provocació
per part dels contes,
però que no obstant,
no obstant,
de moment,
no.
Vaig fent les coses
molt a poc a poc,
i primerament
només estic fent poesia,
que déu-n'hi-do.
Jo crec que em pensava
que devia ser
la branca més feble,
i sembla que m'he llançat
al buit
perquè em sembla
que era per mi
la més complicada.
Sí?
No sé,
com més vaig escriure
poesia,
més difícil la tràpula.
Mari Carme,
et passa a tu també això?
Sí,
com més escriure.
És complicat
fer poesia
perquè moltes vegades
se t'ocorreixen
molts poemes,
però no els vols escriure,
no els vols deixar,
perquè ets molt crític
amb tu mateix també.
Aquí està el pseudònim,
no?
I llavors,
i llavors em faries
cada dia llibres,
però dius,
per què?
Tinc d'explicar alguna cosa
que realment
a mi em satisfagui molt,
i que realment
ompli de veritat,
no?
I trobar,
trobar,
trobar,
trobar costa.
Llavors,
evidentment,
sí,
i en quant a escriure
més en prosa
o publicar alguna novel·la,
jo vull començar
a fer alguns
relats curts,
i sí,
vull d'alguna manera
començar-me
a llançar
amb aquest gènere,
però no novel·la,
sinó començar
una miqueta
per preus històries,
i ja veurem
què passa.
Potser el Magí
us pot donar
un cop de mà,
perquè ell sí
que ha fet poesia,
ha fet narrativa,
ara s'ha tirat
del teatre,
quin és el gènere
que t'agrada més?
Pregunta típica,
però...
no hi ha d'això.
A veure,
jo durant molts anys
vaig fer només poesia,
durant molts anys.
Després vaig fer
un llibre de contes,
que és el que ha tingut
més fortuna,
diríem,
perquè va guanyar
un premi,
un premi important,
i després,
seguides,
vaig fer dues novel·les,
i aleshores
he anat alternant,
vull dir,
no n'he publicat
cap més de novel·la,
en tinc dues descrites,
absolutament acabades,
i sense intenció
ni tan sols
de tocar-les,
vull dir,
un moment o altre
les publicaré.
Com és que no les has
publicat encara?
Perquè això passa
amb alguns escriptors,
teniu aquella cosa
acabadeta al calaix
i no feu el pas.
Com és?
Doncs,
a veure,
hi ha una cosa,
si ho dic,
potser no s'acabarà
de creure.
Jo tinc molta feina.
No,
abans me'n preguntaves
perquè no havia presentat
encara el llibre,
la Lucrècia.
Doncs és purament
per això,
perquè necessites
la llibertat
de pensament
per pensar en una cosa,
col·locar unes novel·les,
doncs,
home,
les podria col·locar
segons on,
evidentment,
però col·locar unes novel·les
on jo les voldria col·locar
requereixen un cert esforç.
I segons com passa
mitjany,
i passa un any,
i passa un any més,
i fa temps,
eh,
que tinc aquestes novel·les inèdites
i no les he arribat a moure.
No.
Però de tota manera
no em preocupa gaire.
Jo trobo que estan bé
de la manera que estan
i un dia o altre
ja les publicaré.
Tot el mateix any
tinc un llibre de poesia
absolutament acabat
i inèdit també.
I tampoc no me n'he preocupat gaire.
Serveix més un gènere
que un altre?
Depèn de la temàtica.
La temàtica
en marca el gènere o no?
No, no, no.
No, en absolut,
en absolut.
Suposo que més aviat
és l'impuls
d'escriure
en aquell moment determinat
que et du a fer
una cosa o una altra.
Però no, no, no,
la temàtica no.
I estic d'acord
amb totes dues,
amb la Gòria i la Carme.
no du més feina
una novel·la
que una poesia.
No du més feina.
Però en absolut.
Molt bé, eh?
Costa, costa.
Els hem assegut,
a més, una mica enfrontats, no?
Hi ha la secció en xicas,
secció en xico.
No, que va, que va.
Entrem, Gòria...
Estem aquí amb el Magí
que ja és un escriptor
no només de casa
sinó internacional ja
i ja porta una llarga trajectòria.
En el meu cas, per exemple,
és molt curteta.
Això vol dir que soc més gran.
No, no, no.
Més gran literari.
Literari, amén.
Vol dir que soc...
Més bé, va.
I a més a més és un orgull
per Tarragona,
això també,
de comptar en escriptors
com hagi sonat.
Doncs hem de seguir
els passos dels mestres.
Bé, bé, bé.
què els ensenyaries tu
amb aquestes xiques?
Jo els ensenyaria.
Quin consell se li pot donar,
us dic a tots tres,
amb una persona que comenci
doncs a escriure,
que fins i tot
tingui alguna cosa escrita
i bé,
tingui por d'ensenyar-ho.
Què se'ls hi diu?
Algú que es vulgui
dedicar a l'escriptura.
A veure,
jo consells,
no sóc la més apropiada
per donar-ne de consells.
El que se li diria
que a qualsevol persona
que vulgui escriure
el que té que fer molt
és esborrar.
Esborrar, esborrar,
esborrar molt.
Què vols dir?
El que va escrivint?
Clar,
o sigui,
escriure i esborrar
per trobar
el que és
la part literatura.
És clar,
no és el mateix
escriure
una cosa per tu
que quan has d'escriure
pel públic,
no?
És una feina
de molt,
de treballar molt.
Això és la típica imatge
que surt a les pel·lis,
d'algú escrivint a màquina,
traient la fulla de la màquina
i llançant-ho a una paperera.
És molt gràfic.
Però s'ha de deixar reposar
el text?
Sí, sí.
Sí, Mari Carmen.
Un altre consell,
no està bé donar-ne
perquè ha de ser
la pròpia experiència
de cadascú.
Però recordo
que et vaig comentar
quan vaig venir a la ràdio
perquè em vas convidar
molt amablement
a parlar de la presentació
del llibre,
que sobretot
saber tenir il·lusió
i confiança,
no solament en un mateix,
sinó també en les persones.
O sigui,
confiar en el públic
perquè moltes vegades
de fora, no?
Sents que tot és difícil,
que tot costa,
que la gent no s'aboca prou,
etcètera.
Però un sempre ha de pensar
que sempre hi haurà
algú per ell.
I sempre tenir la fe
en què algú l'escoltarà,
és veritat,
perquè si no no faríem brem,
no ens aixecaríem del llit, no?
Vull dir,
i sempre anar en positiu.
Llavors,
un consell
és deixar reposar.
O sigui,
fer l'obra,
mirar-te-la tu mateix
i ser tu crític,
però amb distància.
Això et dona
una tranquil·litat
que llavors
quan la publiques
també tu no estàs eufòric
ni res,
simplement dius
aquí està el meu treball.
I després,
molta il·lusió
per trobar
aquell editorial
que...
Però no cansar-se,
no defallir.
Segur que al final
acabes publicant,
de veritat.
Passar que costa,
clar,
però vull dir,
no hi ha res impossible.
No, impossible no.
El que passa
que ho deia pel respecte,
no?
que s'ha de tenir
amb el públic,
que per escriure,
doncs,
doncs,
has de treballar molt,
molt,
perquè després
ho ha de llegir tothom,
no només una colla d'amics,
sinó ho ha de llegir tothom
i, clar,
això fa una mica de...
Jo crec que avui
el Magí ens ho ha dit molt bé,
no?
Sobretot,
no tenir pressa,
ell ho té al calaix,
ho traurà
quan sigui el moment
i és important això,
no defallir,
tenir il·lusió,
però anar tranquil també.
Magí,
un consell
per tota aquesta gent
que potser es vol dedicar
a l'escriptura?
És complicat,
és complicat,
sobretot per una cosa,
perquè quan un escriu,
i no quan un comença a escriure,
sinó quan un escriu
i fa una cosa,
de vegades pot tenir la sensació
que aquella cosa
li surt molt bé
i resulta que,
esclar,
li falta distància,
però d'altra banda,
posar-hi massa distància
potser tampoc no està bé.
És una cosa molt complicada,
l'autocrítica.
Amb tot, eh?
Amb la literatura
i amb totes les coses que fem,
el que passa és que
les coses que fem
moltes vegades ens empenyen
i, doncs mira,
la vida va anar passant
i la literatura
la tens allí
i sempre hi ha la temptació
de donar-la a conèixer
segons com de seguida,
no?
És molt complicat.
I el consell,
l'únic consell que donaria
és llegir molt.
Ah, exacte, sí.
Llegir molt.
Sense por que t'influiixi tot.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
Sempre dic que s'han de llegir
quilos de llibres.
Molt, molt.
Però molts, molts, molts, molts.
És el que realment t'ensenya.
És un bon consell.
Penso que sí,
que llegi molt,
evidentment, això està clar,
però que també creure en un mateix,
saps?
Perquè a vegades
un té una idea molt maca
o el que sigui,
llavors,
ah, bueno,
si aquell no ho diu,
l'altre no ho diu,
jo m'assemblo,
tu també has de ser original
amb tu mateix
i la creativitat,
o sigui, la creativitat
l'has de desenvolupar.
I a vegades
tot està explicat
i tot està dit, no?
però potser
per aquell moment adequat
o per aquell instant,
doncs tu,
encara que vagis a contracorrent,
si tu creus en allò,
ho has de defensar.
Comentava el Magí,
ara diu,
és molt difícil ser autocrític,
no?
Ser crític amb un mateix.
Darrere el taló,
íntima paradoxa
o lucrècia,
qui són les primeres persones
que han vist
el vostre llibre?
La primera persona
a qui li acostumeu a ensenyar
perquè confieu en la seva,
en el seu pare
i en els consells
que us doni?
Jo,
el meu germà.
I fas cas del que et diu?
Sí.
Bé.
Jo,
amb un amic.
També serveixen els consells.
No, no,
amb un amic
que també és escriptor,
evidentment.
Sí,
és una manera
més objectiva,
no?
De dir té
i, a més,
assumeixo el que em digui,
evidentment,
clar,
és que si no,
no ho ets,
llavors objectiu,
no?
Penso.
Jo,
en aquest cas concret,
els amics
que són gent de teatre,
perquè
també una obra de teatre
és una cosa diferent,
realment.
què s'ha de tenir en compte
de diferent?
La possible representació?
Clar.
El que passa que hi ha obres de teatre
que estan escrites
sense pensar en ser representades?
Moltes.
Moltíssimes.
Això també era una opció.
Sí,
clar,
i fins i tot hi ha obres de teatre
que estan tretes de narracions
o de poemes
o del que sigui,
no?
que és el que jo havia fet
fins a aquest moment
amb la meva relació amb el teatre.
Però, esclar,
a mi m'ha interessat molt
la crítica
i, a més a més,
diríem,
ha estat en unes estades
de l'obra dura
i, a més a més,
penso que m'ha servit de molt
de gent de teatre
que són grans persones de teatre
i que,
doncs què,
l'han adjudicat amb ulls,
diríem,
com si l'anessin a representar,
per entendre's.
Encara que no la representaran,
però com si l'anessin a representar.
Heu fet mai d'actor,
d'actriu, vosaltres?
Heu sortit mai
amb una obra de teatre?
Sí, sí.
Sí?
Mai di tu?
Jo sí, però de juvenil.
Sí, jo també.
Res especial, però sí.
Bueno,
dic per si també
et pot haver servit
l'experiència.
No, en aquest cas
no m'he servit a mi, no.
Gòria, anaves a dir alguna cosa,
perdona.
Perdona?
Anaves a dir alguna cosa,
em sembla?
No,
que quan comentaves això
de després de l'èxit
que es pot tenir en una obra,
moltes vegades passa
que en un principi
no pot ser ben rebuda
per un públic
i posteriorment,
com ha passat a moltes òperes
que s'han fet l'estrena
i no ha tingut èxit,
han acabat amb els anys,
se li ha donat
una raó al valor
d'aquella obra, no?
Vull dir que això
depèn, evidentment,
depèn de l'opinió
de cadascú que li arribi.
hem parlat molt,
hem fet una mica de metafísica,
fins i tot,
sobre l'escriptura,
expliqueu-me, però,
més o menys en detall
de què van les vostres obres.
Mari Carme,
darrere el taló,
ja ho hem dit, però...
vol ser una obra d'art total
on hi ha un guió,
hi ha el poemari en si,
que ja té el seu pes per ell mateix,
és la història dels amors
de qualsevol persona,
en aquest cas estan representats
per una diva,
abans de sortir a escena,
on fa un repàs sentimental
de la seva vida,
a nivell de sentiments,
però que precisament és perquè es dilueixi
i s'enfoqui en qualsevol persona,
és a dir,
jo sempre faig,
diguem-ne,
el text,
pensant en que qualsevol
s'ho pugui aplicar,
sigui home o dona,
qui no faig distinció de gènere.
Llavors,
a més a més,
l'obra aquesta,
que ja crec que el text
ja canta per si mateix,
que és tot com si fos
un libreto d'òpera,
està acompanyada
d'unes il·lustracions,
de set il·lustracions
de Josep Maria Rosselló,
està acompanyada
d'un document audiovisual
que té a veure
amb una,
bueno,
amb una,
per dir-ho d'alguna manera,
activitat creativa
que es va fer a Tarragona,
al Tincladu,
al Moll de Costa,
a propòsit del que
d'haver engrafit,
un joc surrealista,
on Josep Maria Rosselló
era l'artista
que convocava la gent
i a mi em va convocar
per cantar,
jo vaig cantar
i aquí,
doncs,
hi ha el recull
de tot aquell dia,
per tant,
Art de Tarragona.
D'alguna manera,
això està lligat
amb el,
diguem-ne,
amb les imatges del llibre
i també amb els continguts.
És a dir,
el document no està
en cap moment deslligat.
Imatges,
documents,
fotografies de Pep Escoda,
pròleg d'Olga Chirinax
i en realitat,
ha sigut una mica
voler deixar participar
altres artistes de Tarragona
per configurar entre tots
una obra d'art
que crec que val la pena
almenys veure-la
com a cosa creativa.
Això que dic jo,
que quan un té una idea,
doncs,
l'ha de dur a terme,
no?
Doncs és una mostra
d'això,
de creativitat
i de sentiment,
perquè sempre
la meva poesia,
diguem-ne,
d'alguna manera,
és envoltada
de música
i de sentiment.
Això és darrere
el teló
de la Mari Carme Domingo.
La Gòria Ganga
presenta uns poemes
sota el títol
d'Íntima paradoxa.
Quasi no t'haia entès,
però...
Íntima paradoxa.
Ah, perdona.
Bé que va.
A veure,
és un llibre...
Jo sempre
em surto una mica
aquesta intimitat meva,
aquesta interioritat meva,
amb les meves obres,
i aquest és un llibre de poemes
que l'he distribuït entre els pares,
passant-me amb el prefix grec,
orto-meta-para,
en la primera part
on distribueix uns poemes,
escric uns poemes
d'ortodexes,
més ortodoxes,
a la segona part...
En quant a forma?
Sí, no,
en quant a contingut,
en quant a metadoxa,
és una licència poètica,
perquè sé que no existeix,
però que l'he agafada,
i com que com meta
és alien a nosaltres,
que entra de fora en dintre,
doncs aquí l'he aplicat
en aquesta segona part,
i en la tercera part
que és el fort del llibre,
que és la paradoxa interna
de cadascun,
de cada individu.
Penso que, en el fons,
qualsevol persona
s'hi pot veure reflectida
en aquesta paradoxa
que tenim interiorment,
ja que sempre anem paral·lelament
vivint amb aquesta ortuda,
ai, amb aquesta paradoxa, no?
Sempre és el sí, el no,
el blanc, el negre,
sempre tenim aquesta...
però que hem de viure amb ella,
per tant, bueno,
doncs és això, el llibre.
Bé, bé, Magí, Lucrècia,
ja ens has explicat
alguna cosa abans, eh?
Una mica,
vull explicar alguna cosa diferent.
A veure, en principi,
la idea primera
és un exercici,
és un exercici literari, diríem,
perquè és el repte
de dir una cosa
tan passada de moda
com és una tragèdia neoclàssica,
perquè és el que era,
si li respectem tot l'esquelet,
som capaços d'actualitzar-la
amb un tema, avui en dia,
diríem, tan poc ventible,
en principi,
com és la fidelitat conjugal,
que no són temes precisament de moda,
aleshores,
la transformació és el que a mi m'ha interessat,
el doble repte, no?
La transformació és el que a mi m'ha interessat,
el tema ha deixat de ser,
tot i que continua a haver-hi el tema
de la fidelitat,
però d'una altra manera,
amb una altra concepció,
més que fidelitat és de lleialtat, diríem,
i el tema s'ha transformat en el que he dit abans,
l'abús de poder,
les tensions,
que esclar,
aquí es donen d'una manera molt absoluta,
un gran personatge d'una multinacional,
d'aquestes que dominen mig món pràcticament,
i una dona,
de tota manera,
de bona posició,
vull dir que és una triu coneguda i famosa,
però s'hauria pogut donar exactament,
o sigui,
de Lucrècia som capaç de fer-ne 7 o 8,
perquè es pot donar perfectament
entre una treballadora d'una oficina i l'AMU,
per exemple,
o es pot donar en qualsevol circumstància.
Has pensat ja en alguna actriu
que et fes el paper principal?
Què t'agradaria?
No, és que no paga la pena,
no, no paga la pena,
perquè, esclar,
el de l'obra, en tot cas,
si hauria d'interessar
algun director que la vulgués portar a escena
i aleshores tot tindria tan condicionat,
jo acostumo a no intentar pensar
en les coses que no tenen gaire utilitat, diríem.
És una manera de no complicar la vida,
és veritat.
Teniu una cosa en comú
que, a més, em sembla que compartiu
amb molts escriptors,
i és que agafeu,
a partir de vivències pròpies,
personals,
o de sentiments propis,
també tracteu temes molt universals,
en què, com deia l'Agòria,
tothom s'hi pot sentir identificat.
És com la teva diva, per exemple,
dius, és una diva en aquest cas,
però el meu personatge
doncs pot ser qualsevol persona,
l'Agòria també,
i tot i així expliqueu experiències pròpies,
però amb un tema molt universal,
com el tema de l'abús del poder.
Ho feu conscientment, això?
Per això, particularment jo,
vull dir, no,
la teva pròpia experiència no ho és,
perquè a vegades,
en el llibre, per exemple, de violència,
jo no podia tenir totes les experiències
que reflectien en aquell poemari, no?
Clar, és evident.
Però sí, fas tot una mena d'ingredients,
en què el que veus, el que escoltes,
el que sents, el que vius,
el que llegeixes, tot això,
i fas una mena de massa
d'aquí sí que surt aquest suc, no?
Perquè, esclar,
no pot ser tot vivències,
perquè seríem...
Jo crec que els escriptors...
La imaginació és un luxe, també.
Crec que els escriptors
sou una gent que per crear les obres
heu de viure molt,
almenys fixar-vos en les coses.
Sí, observat.
Jo us imagino en un raconet,
en una cafeteria,
anar mirant a la gent.
Jo soc molt poc observadora.
Sí?
Teniu algun raconet de Tarragona
que pugueu recomanar
com a lloc idíl·lic
per anar a seure i escriure?
Algun lloc que us inspiri?
On escriviu?
Home, jo a casa,
però sí que tinc un raconet a Tarragona
que és davant del mar.
Davant del mar?
Sí.
A qualsevol lloc,
però davant del mar.
Sí, però de Tarragona.
Bé.
Jo, com els tinc tan interioritzats,
tots els racons de Tarragona,
i especialment la part alta,
doncs ja els porto tant a dins,
saps?
No dic ara dins del cor perquè quedaria molt,
però realment els sento així,
els estimo.
I els tinc tant, tant, tant,
doncs que formen part de mi,
és igual que la música,
és igual.
Llavors ja m'inspiren per ells sols,
no sé si tu veuràs imatges,
els tinc ja en mi.
I per tant, evidentment,
que Tarragona és una gran font d'inspiració.
Passa que, clar,
no escrivim pel carrer.
I potser vaig a l'autobús,
se m'acorreix una idea i l'apunto,
això ho faig,
o a la feina igual.
Però després,
quan escrius és quan estàs a casa.
Porteu la típica llibreta,
sempre al bolso, no?
Sí, sí, jo sí.
Una llibreta no,
però qualsevol lloc.
Magí, els homes no porteu bolso,
com us ho feu?
A tu també et passa això,
d'haver escrivint-se?
Sí, sí, una llibreta,
on fullo alguna cosa per apuntar.
Tot i que cada dia apunto menys coses,
tot s'ha de dir.
A veure, jo també a casa,
a casa.
Però em penso que,
a base, diríem,
de tenir poc temps i de tot això,
sóc capaç d'escriure a tot arreu.
M'ho podria posar aquí, tranquil·lament.
Sí, sí, és veritat.
Massa, massa feina.
També la musa l'has d'aprofitar
i has d'escriure el que et ve,
en què vaig ja li dones pòrmula.
Jo, per exemple,
el que vull dir
és que no vaig a un lloc concret
m'assec i m'inspiro.
No, ja és un punt molt de cosa.
No, no, no,
però no t'inspires a veure el mar.
El que sí que dic
és que moltes vegades
quan no tens una...
Bueno, que estàs bastant baixa,
no tens cap...
El fet de jo passejar a veure mar
és que se m'obre tant
que es començo a treballar,
treballar amb idees
que em venen al cap.
No vol dir que les escrigui allà,
però sí que em motiva molt el mar.
Això sí.
Heu de marxar?
Que heu d'anar a signar?
Sí o no?
Escolta, on estareu ara?
Aneu a signar llibres a on?
Allà baix,
o estan dels escriptors,
a la Jaima, que es diu.
A l'Ajuntament.
De l'Ajuntament, no?
Sí.
Molt bé.
Maricarma Domingo
amb Darrera el taló,
la Gòria Ganga
amb Íntima Paradoxa
i el Màgi Sunyer
amb Lucrècia.
Moltes gràcies,
moltes felicitats, sobretot.
Gràcies a vosaltres.
I, en fi,
que us duri molt el Sant Jordi.
Moltes gràcies.
I que vagi bé,
la resta del dia.
Sílvia,
doncs posem una miqueta més de música
i anem esperant els propers convidats.
Des de l'estand mòbil,
bé mòbil,
fixa, en aquest cas,
a la Rambla Nova,
l'estand de Tarragona Ràdio,
Sant Jordi 2006.
No hi hauria mai el moment d'acabar
Si fos com tu
Em perdria i mai més
Em podries trobar
Si fos com tu
No passarien les hores
No hi hauria final
Si fos com tu
De mil colors
De mil formes
Et cornes
I et pots transformar
En pensar
Les persones
Les ànimes
Tristes
Que trobes davant
I l'amor
No podria trobar
La sortida
Si no fos per tu
I el sol
I et parla cada dia
I el sol
Ens estau
Se'n guarden
Enseñir
Vas buscant
No fueron
No em podries llorar
No em penjar
Eất
Si no
el cor i et trobes més gran si fos com tu.
No passarien les hores, no hi hauria el final si fos com tu.
No passarien les hores, no hi hauria el final si fos com tu.
És provisional des d'aquesta carta, un estudi mòbil que tenim aquí a la Rambla Nova,
una Rambla que, ja us ho deia, jo sóc una mica bruixa, no cal ser-ho, de fet, per tenir-ho en compte.
S'està omplint per moments, a mesura que el sol baixa, a mesura que s'acosta al vespre,
la gent va sortint al carrer, i és que ningú es vol perdre aquesta diada de Sant Jordi.
Tradicional, per altra banda, no hi trobareu grans novetats a part de llibres i roses,
però clar, és que és un dia a l'any, i val la pena.
Tota la novetat i no novetat bibliogràfica s'aplega aquí a les diferents parades de la Rambla,
en aquesta diada de Sant Jordi.
Tarragona Ràdio us està oferint aquest programa especial,
fent festa des de les 5 de la tarda, i encara estarem aquí fins a les 8 del vespre,
en un estant que trobareu davant del Teatre Metropol,
i en què, més enllà de llibres i roses, a l'estant de Tarragona Ràdio,
durant tot el dia podeu comprar la Samarreta del Nàstic,
una Samarreta que commemora els aniversaris del Nàstic,
i també els 20 anys de Tarragona Ràdio.
La Samarreta del Nàstic i Tarragona Ràdio la podreu comprar a l'estant d'aquí,
de l'emissora, al davant del Teatre Metropol, pel preu de 15 euros.
Si voleu, doncs aquí estarem per atendre-us.
Si a més voleu veure com fem ràdio en directe, doncs també ens teniu aquí.
Doncs jo crec que ja va ser en hora quan falten,
en falta, bé, un quart, una miqueta més per arribar a les 7 del vespre.
Seria hora de tenir les primeres valoracions
sobre com transcorre la jornada de Sant Jordi.
I una pregunta que s'està fent tothom és
quins són els llibres més venuts i quins els menys no, eh?
Quins són els llibres més venuts i com va també la venda de roses?
Josep Sunyer, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Tu ja t'has comprat un llibre?
No.
Però ens en volies recomanar un, no?
Jo m'agradaria que m'anéssos recomanant llibres.
A mi me l'han de regalar el llibre.
I quin vols que et regalin?
Doncs qualsevol.
Però m'has comentat un autor que...
No, mira, jo estic perquè me'n regalin algun de la Josep Pla,
que aquest dia, és a dir, avui, fa 25 anys del seu amor.
I és un llibre, o sigui, tinc en ment un llibre que,
tot i que ja el tinc per se n'ha fet una versió més ampliada
i em faria gràcia.
Bé, i ho dic per donar...
Si vols prendre nota.
Vinga, apunto Josep Pla al quadern gris.
El gruixut, eh? El gruixut.
No, aquella, aquella.
Ho dic per donar idees, perquè potser ens està escoltant alguna persona
que encara no té clar quin llibre ha de comprar.
Per altra banda, Josep, ens has dit una cosa que jo també volia recomanar.
Mira, recomano de la manera més subjectiva possible.
Primer, fer l'intercanvi de llibres.
Hi ha una estant a la Rambla on es pot fer intercanvi de llibres.
I això és molt saludable.
I segon, no només a mirar o tenir en compte les novetats bibliogràfiques,
que també, i que per alguna cosa surten per Sant Jordi,
però tenir en compte tots aquells llibres que no passen de moda,
que són de tota la vida i que potser no trobareu a primera fila les parades,
però que si aneu a qualsevol llibreria, les tenen.
Com seria, per exemple, el cas de Josep Pla,
que pel que deies, doncs, ara potser estarà més a la vista,
perquè està reeditat.
Però, vaja, aquests clàssics de tota la vida,
no cal que aneu a buscar l'último de l'último.
Ja està.
Molt bé.
Tenim valoracions, Josep.
De moment encara no.
Mira, que heu de parlar ara fa poca estona
amb el president del Grammy de Llibreters,
el Pitu Rovira de la Capona.
De fet, ara l'aniré a veure perquè m'ha dit
que ja ens pot començar a fer valoracions,
és a dir, que estan treballant en aquests moments
els llibreters amb quins són els llibres més venuts,
estan fent recomptes, per entendre'ns,
i tot i que, a veure, no crec que aquest any
hagi un llibre que hagi despuntat més que altres,
són primeres impressions, després ho ampliarem.
De tota manera, sí que n'hi ha dos o tres,
que ara no et diré el títol,
perquè no seré allò qui se la jugui,
però que podria ser que per qui hagi anat la cosa.
De tota manera, ja et dic, d'aquí a pocs minuts
tinc previst anar a parlar amb el Pitu Rovira
i ell ens donarà un bon llistat
de quins són aquests llibres més venuts,
de quins són els grups de vendes,
perquè el bon temps d'avui,
que encara està fent en aquesta jornada,
ha fet que moltíssima gent hagi anat fins a la Rambla
a poder comprar el llibre
i que això ens està fent que els balanços
i més no les previsions siguin bones.
També per les roses.
S'han venut moltíssimes roses.
Estem parlant de centenars de milers de roses.
Tampoc no diré una xifrada exacta
perquè no seré jo qui les compti,
però centenars de milers de roses
que s'han venut en el dia d'avui
i de tot tipus de colors,
tot i que les que triomfen,
per lo que ens comentaven,
les floristeres són les vermelles.
És a dir, de tota la vida.
Sí, jo n'he vist de blaves,
que fan molta petxoca també.
I de negres.
Negres també.
I de negres.
Escolta, i el preu de la rosa,
el preu mitjà?
Doncs la pots trobar des de 3 euros,
és a dir, les més normals,
les més senzilletes.
La pots trobar roses que no tenen gens de plàstic
ni res per l'estil,
que són les que venen en aquell estant
que comentaves que hi ha intercanvi de llibres.
doncs allà hi ha roses que no tenen plàstic ni res
i per tant el tema és molt més assequible.
Pots trobar també roses fins i tot a 20 i escaig d'euros,
vull dir que per gustos, ja ho diuen,
hi ha una mica de tot.
Des de la més senzilla, 3 euros,
d'altres que en valen 4, 5,
n'he vist de 10, de 15,
de 25, de 30,
és a dir, hi ha una mica de tot.
Es venen fins i tot rosers.
També.
Rosers petitets, però que en definitiva
t'has volgut rosers tot l'any.
I que fan olor, eh?
Sí?
Sí, els rosers.
Mira, estic veient una senyora per aquí al davant,
perquè a les roses em sembla que no massa, eh?
No, ja.
Aquesta senyora, per exemple,
que tenim per aquí al davant,
que va amb un ram fantàstic d'aquests
que deies potser no tan econòmic,
de roses grogues, preciós.
Per cert, Núria, no sé,
tu no has pogut,
com que s'ha arribat a la tarda,
no has pogut participar a la petonada popular,
eh que no?
No, i mira, mira,
que ja hagués anat amb tu, Josep,
ho veus, ho veus.
Dic, aquí li faig jo un petó avui.
Ho veus.
Doncs mira, escolta,
com que no hi has pogut anar,
jo sí que hi ha anat
i et faré un tastet, eh?
Escolta, escolta.
Sí, trobem que és molt bonic,
però que la gent gran està com a inhibida,
té...
Aquí mateix, aquí mateix.
No es deixa anar,
hem vist que els nens petits
han pujat 50 en un moment
i com si no passés res,
i la gent gran tenim com a por, no?
També és veritat que hi ha un munt de càmeres
i detalla bastant.
Sí, molt bé, molt bé.
Ens agraeixem molt, també.
Dóneu-vos un petó,
us donaré una piruleta.
Hola.
Bueno, l'hem fet dos, eh?
L'hem fet dos, l'hem repetit,
i no ens han donat dos piruletes.
Sí, som amiguets,
però volíem la piruleta,
amb tot el cor.
Tot el que fos per la piruleta.
Home, a mi m'ha agradat, no sé...
Sí, també, una altra vegada.
Vinga.
La petonada popular que s'ha fet aquest migdia,
aquí heu costat on sou vosaltres,
una mica més a baix, Núria,
és a dir,
més o menys a l'alçada de les Teresianes,
aquí la Jaima dels escriptors del Camp de Tarragona
s'ha fet aquesta puponada...
Com ho he dit?
Puponada.
Puponada tutolar.
En què estaria pensant, jo, ara?
Puponada popular,
que ha organitzat i nou produccions
i que, en fi,
ha durat una hora,
començat a les dotze al migdia,
ha durat una horeta, més o menys.
És el que comentaven aquests participants
a la petonada,
que, en fi,
que la gent es tallava una miqueta,
i en canvi els petits,
doncs bé, de seguida s'hi apuntaven, eh?
Tot i amb això,
hem vist petons a tres bandes, eh?
Hem vist coses molt rades.
Sí, ara t'ho anava a dir.
O rades no, eh?
Vull dir...
L'any passat va triomfar un noi
que va anar amb el seu gos,
Fins i tot, eh?
Deu que fa la gent per una piruleta, eh?
I tothom allà, allà, amb les càmeres,
saps, allà sí que fa en aquell moment,
en fi, tot això.
Ha sigut un dels actes que hi ha hagut,
també n'hi ha hagut molts altres,
abans, just abans de començar
aquesta petonada popular,
hi havia els joves del taller d'escriptors
d'aquí de Tarragona,
que han fet una representació
i han pogut també llegir els seus textos
que han anat preparant durant aquests dies.
Això durant tot el dia,
vull dir que aquí l'activitat,
com molt bé saps,
s'ha anat succeint
al llarg de tota aquesta jornada de Sant Jordi
i tot això que ens comentes ara
en parlarem més àmpliament.
D'aquí a poc a estona,
amb la Lourdes Malgrat,
ella és una de les encarregades
de l'Escola de Lletres de Tarragona
i parlarem també amb la gent
que organitzava la petonada aquest matí,
amb la Sílvia Iturria i el Jordi Llort
d'Inout Produccions,
perquè ens valoren la petonada
i ens expliquin, bé,
quins són els altres actes
que fan durant tot l'any Inout Produccions.
Josep, doncs, si et sembla,
deixem perquè vagis a copsar les valoracions,
primeres valoracions ja
de quins són els llibres més venuts.
Jo no sé quins són els més venuts,
però sí que tenim dos dades
pel que hem anat observant.
Primera, que no hi ha molts llibres
d'escriptors mediàtics, enguany,
o almenys no ocupen les primeres fileres.
I segona, que és que
els que sí que ocupen les primeres fileres
són llibres, podríem dir,
una mica seqüela del famós Código de Vinci,
novel·la històrica de misteri.
Veritat o no?
Vas bé, vas bé, eh?
Sí, no?
I per aquí potser anirà la cosa.
De tota manera, també triomfaran,
com és habitual,
d'altra banda, els de gastronomia
i els d'excursions.
També t'ho avanço.
Doncs, Josep, si et sembla,
connectem ja a les acaballes del programa
per fer les valoracions.
Fins ara.
Fins ara, Josep, moltes gràcies.
Més música i tot seguit,
ara sí, parlem ja amb l'Escola de Lletres.
Sí? No?
Ara veurem quins convidats tenim aquí.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Només recordes la mitjanit
quan vam entrar en aquell bar
la boca seca, la nit serena, la lluna plena
I tu i jo morint ens hem begut l'enteniment
Tu i jo ballant enmig d'una pista es fa
Màgic whisky que ens has destil·lat
parlant d'estrets a les barres de l'art
Màgic whisky que ens has destil·lat
gota a gota, licor o bruixa
Caient a terra molt lentament
venut a la gravetat
Embriagat n'aves molt calent
Tanyita líquid t'haurà
Et vas veure tota la nit
a l'aquell bar de cartró
En fantasies plenes de whisky
penjant l'imaginació
Tu i jo morint ens hem begut l'enteniment
Tu i jo ballant enmig d'una pista es fa
Màgic whisky que ens has destil·lat
parlant d'estrets a les barres de l'art
Màgic whisky que ens has destil·lat
gota a gota, licor o bruixa
Clio un sonat à leftover
两ma
Tu i joALLs
en Scalia
se lo haria
justi
y
Y
se
dec
Fins demà!
L'aniversari del Nàstic i de Tarragona Ràdio les podeu aconseguir aquí al nostre stand, al preu de 15 euros.
Nosaltres seguim, però, parlant d'esports, en aquest cas, amb el Joan Andreu Pérez,
que ens ha d'actualitzar algun dels resultats en les diferents competicions que s'han dut a terme aquesta tarda.
Joan Andreu, bona tarda.
Bona tarda.
Hi ha novetats, doncs, pel que fa als marcadors?
Sí, hi ha partits que s'estan disputant, el primer d'ells, des de dos quarts i sis de la tarda,
la resta, des de les 18 hores, hi ha novetats les que ens porten a parlar de la segona divisió A
de la categoria de plat del futbol espanyol.
Mal resultat, per exemple, per l'altre representant català en aquesta categoria,
el Lleida, que hi perd davant l'esporting 1 a 0.
Aquest compromís s'ha iniciat fa, doncs, això, 46 minuts.
Ha arribat ara el descans al Molinó, per tant, esporting 1, Lleida 0.
A Castàlia, aquest partit també s'iniciava a les 6 de la tarda.
El Castelló guanya 1 a 0 davant del Racing de Ferrol.
I un resultat que, bé, ni ens va ni es ve, però millor que hi perdi que no pas que hi guanyi.
És el compromís que a Sòries, jugant el Nomancia i el Poli Egido,
el conjunt andalús, el conjunt d'Almeria, guanya 0-1 al camp de los pajaritos.
No van gaire bé les coses a Almeria, perquè l'Almeria, que recordeu,
està a la classificació com a quart classificat, es situaria tercer perquè guanya
després del gol que ha marcat Fernando Soriano, en partit que s'està jugant des de les 6 de la tarda
i que també arriba al seu Equador.
Per tant, no és un resultat que ens afobereix d'hora ara el nàstic de Tarraúna,
els interessos del conjunt Tarraúni.
Per tant, Núria, Lluís i tots aquells ciutadans que es passen per l'estanc que hi ha a la Rambla Nova,
direm que després d'aquesta mitja part, en molts dels partits que s'estan jugant en la segona A,
després recordin d'aquest 3-0 avui que ha sumat el nàstic de Tarragona,
amb derrota al camp del Recreativo de Huelva,
de la classificació en aquests moments.
És Recreativo amb 62 punts, nàstic amb 62, Almeria amb 58.
I el que és important, després de la derrota d'avui,
és que el quart classificat, que seria aquell que primer,
el primer dels quals no pujaria de categoria,
és el Levante i en té 57 punts.
Per tant, hores d'ara, 57 a 62 van 5 punts,
més un punt de l'Aberais,
suposa que ara mateix el nàstic de Tarragona té un marge encara suficient
per tal de mantenir-se en els Jocs d'Honor de la categoria de plata del futbol espanyol.
És una valoració, doncs, una puntuació baixa que ens fa ser optimistes
pel que fa amb aquest camí de primera del gimnàstic de Tarragona.
Connectarem un altre cop amb tu, Joan Andreu, si et sembla bé,
just abans de tancar l'edició d'avui, cap a dos quarts de vuit,
per ja donar resultats definitius, et sembla?
Em sembla bé, ràpidament, per treure'ns aquest mal sabor de boca
que ens ha deixat al migdia el nàstic de Tarragona,
direm altres resultats positius, si et sembla bé.
I tant.
Per exemple, en bàsquet, divendres guanyem el CBT,
això fa que els de Diego Campo, ara mateix, a banda,
a manca, volíem dir, de la jornada última del campionat
que es disputarà divendres, que ve a Tenerife,
estan en play-off d'ascens.
Un altre resultat positiu, el que va sumar ahir a Monzón,
aquí a Propet, tot i que és fora de Catalunya,
l'ADT també va guanyar, ho va fer 78-81
davant del conjunt d'Oscar,
i un altre resultat positiu que també ens beneficia
és a la categoria de la primera catalana,
tornen a parlar de futbol,
la Pobla de Monfembre avui ha guanyat 3-0,
i, per tant, ja de forma definitiva podem dir que un any més,
el conjunt que entren a Sant Icoc acabarà,
se mantindrà a la categoria, a la primera divisió catalana,
rectifiquen, ha estat 2-2 el resultat, 3-2.
El resultat final que s'ha donat,
ens havíem equivocat a l'hora d'apuntar el resultat,
no ha estat 3-0, sí, 3-2.
En definitiva, els 3 punts els ha sumat
el conjunt de Sant Icoc sobre el rival,
per tant, ara sí, no ha variat tampoc el meu comentari,
es mantenen a la primera catalana un any més
després d'aquests 3 punts avui sumats
al seu propi terreny de joc.
Doncs moltes gràcies per la valoració esportiva,
tornarem a parlar d'esports al final de l'edició
d'aquest programa especial de Sant Jordi.
Joan Andreu, però et demanaré que em recomanis un llibre
per tota la gent que ens està escoltant
que encara no ho té decidit.
Doncs mira, m'agafes en fora de joc, però...
Tu penses, tu penses i em dius no?
No, no, no, jo et diré ràpidament un,
després et diré un altre, però jo et diria
qualsevol llibre, a mi m'ha agradat molt aquests llibres,
de Jorge Bucay.
Sí?
Sí.
Doncs n'hi ha per tot arreu, eh?
Després et diré un altre, perquè avui al matí m'han regalat un
i a la propera connexió i última te'l diré.
i com hi haurà temps encara que els usuaris de llibres,
els que els agradessin, se'l puguin adquirir a les botigues
que hi ha a la Rambla Nova, els estants que han posat...
Sí, o a les parades, que això encara durarà.
Doncs el podem recomanar.
Doncs vinga, de moment ens quedem amb Jorge Bucay,
pel que fa al Joan Andreu Pérez,
i després encara ens donarà una altra recomanació.
Gràcies, Joan Andreu, fins aviat.
A tu, guapa.
I nosaltres seguim endavant.
No tenim ni temps d'escoltar cap cançó,
perquè no paren d'arribar els convidats.
I la nostra companya, Cinta Olivan,
no para d'anar a Rambla en un Rambla Vall.
Fent valoracions i parlant amb la gent.
Cinta, què t'expliquen? Bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Doncs jo continuo amb la meva línia de buscar parades diferents,
perquè de parades de llibres ja en vas parlant tu
aquí amb els escriptors protagonistes d'avui,
i he trobat una paradeta bastant lluny,
al final de tot, a l'estàtua dels despullats, just a sota,
que són un col·lectiu d'artistes que suposo que ja coneixen els nostres oients
perquè últimament s'han fet sentir bastant
que reclamen un centre d'art, de creació d'art contemporània a la Xardrès.
I a més em sembla que tenen novetats, eh?,
perquè darrerament hi va haver unes declaracions...
En fi.
Ens ho explicaran.
A veure què diuen.
Doncs sí, aquí tenim, Cinta ens els presenta.
Sí, doncs els presento.
Són en Pep Anton Kloa i la Mònica López.
Mònica, bona tarda.
Deixo en mans de la Cinta.
Explica'ns una mica què teniu a la parada.
Què esteu fent els representants de la plataforma Xardrès?
Doncs a la parada, bàsicament, el que volem fer és primer fer-nos veure
i sobretot aprofitar tota la gent que un dia, com Sant Jordi,
demostra que li interessa la cultura
per explicar que sense centres d'art i sense centres de creació
i sense artistes, doncs no existeix la cultura.
I expliquem tot el que està passant amb la Xardrès,
recollim firmes i aprofitem per vendre obres d'artistes de Tarragona
que ens han cedit desinteressadament
per poder treure diners i pagar una mica els gastos
de tot el que suposa una plataforma.
Mònica, he vist que teníeu, per exemple,
làmines originals del Rosselló
i no sé si teniu alguns altres exemples per donar
per a la gent que li interessi.
Pep?
No, només tenim les làmines del Rosselló
i després tenim un CD del Jesús Montlleó
que va fer com un recorregut en la Xardrès
de forma que va mostrar, juntament amb l'aranxa
de la conveniència de Patassarriba,
Sagardoi, una barreja, un recorregut
tal com està ara a l'edifici de la Xardrès
per mostrar una mica com està i què és el que podria ser.
Una manera de reivindicar
amb un treball de creació d'uns 3 minuts de durada
i també està a la parada que qui vulgui anar a comprar,
penso que encara en queda algun.
Molt interessant, doncs, aquesta proposta,
a part de llibres, podem comprar obres d'artistes tarragonins,
com aquestes dues.
No sé qui dels dos, Pep, Anton o Mònica.
Explica'm-nos en quina situació es trobeu ara
d'aquesta reivindicació.
Bé, estem una mica en un impàs o en un punt zero,
de dir que sembla ser que després de quatre mesos
des que es va formar la plataforma
i negociacions amb totes les administracions,
tant l'àrea de cultura, tant l'Ajuntament de Tarragona
com Generalitat, com Ensenyament,
dona la sensació que s'ha arribat a un moment
en què tindrem veritats problemes per assolir
que el centre d'art contemporani sigui a la Xardrès.
Nosaltres l'únic que continuarem reivindicant
i continuem posant damunt de la taula
és que es necessita un centre d'art de creació
i contemporani i de producció a la ciutat de Tarragona,
que abarcaria tota Catalunya Sud i les comarques,
i per això continuem lluitant per això.
Sembla ser que la Xardrès no serà aquest centre,
però nosaltres continuem amb aquesta idea
que sigui pel centre d'art de creació.
Mònica, després de les declaracions que hem sentit aquests dies,
després de les mobilitzacions que heu estat fent,
com realment creu que heu aconseguit suport
de la ciutadania de Tarragona s'està implicant?
Personalment penso que la gent,
i s'ha demostrat avui amb la recollida d'assignatures
superinesperada, perquè portàvem molt pocs fulls per reomplir
i en portem ja més de cinc i en aquests moments portem
més de 300 signatures recollides en un dia,
vull dir que és moltíssim, informem molt poc
i la gent ve a la nostra paradeta directament a dir
volem signar per la Xardrès, perquè la gent estan molt assabentats
de la problemàtica, la gent necessita i vol
un centre d'art i creació contemporània,
vol que aquest centre precisament pugui disfrutar la ciutadania,
no estan contra, evidentment, que es faci Escola Oficial d'Idiomes,
però saben que si és un centre de creació el podran disfrutar molt més
i la reforma arquitectònica que aquest espai haurà de patir
serà molt minsa comparat amb un centre d'idiomes,
que realment és una mica, encara no han sortit els plànols,
tot plegat una mica com estrany.
I llavors la gent està molt, molt sensibilitzada
i una cosa molt bonica que ens ha passat,
que és gent de totes edats, o sigui, ens ha vingut gent
des de molt gran fins a nens que ens han dit
aunque no tenga 18 años, puc signar, puc signar
i hem fet un full a part perquè no sabem si és legal o no,
hem de consultar amb l'advocat,
hem fet un full a part pels nens que no tenen 18 anys
perquè no sabem si legalment volen o no,
però els hem fet signar perquè pensem que és el seu futur,
bàsicament, no? I és molt important.
Pep Anton, explica'ns a partir d'ara
en què es consistirà la vostra lluita,
com continuareu reivindicant, perquè heu fet accions bastant curioses,
per exemple aquí mateix a l'estatua dels despullats,
vau embolicar els despullats fa uns quants dies,
seguireu amb aquesta línia d'anar fent actes al carrer?
Sí, claro, continuarem amb la línia de reivindicar aquest centre,
de posar damunt de la taula i explicar una mica l'opinió pública,
les contradiccions fregants, no sé si és aquesta la paraula,
que han tratat les diferents administracions
en les diferents negociacions durant tot aquest temps,
les promeses i el que s'havia dit i el que s'ha fet o el que es farà,
i llavors després suposo d'explicar una mica tot aquest tema
i de fer entrar en contradicció una cosa que és de sentit comú
i de necessitat, com estava explicant la Mònica, per la ciutat,
que és un centre d'art contemporani de creació i producció,
marcarem una línia d'actuació que anirem definint
i us anirem comentant i explicant, però ja,
segurament a partir de demà tindrem notícies importants
en el sentit que prendrem algunes determinacions
o algunes accions potser una mica més contundents
de lo que fins ara, que hem estat molt dialogants,
inclús a vegades una mica tevis, crec jo, amb la nostra postura,
però bé, crec que era el que s'havia de fer,
a partir d'ara suposo que potser ens tocarà prendre alguna acció
o prendre alguna determinació una mica més, no radical,
però més forta o més...
Sí, és que nosaltres als artistes de Tarragona no tenim res
i no tenim res a perdre.
Per tant, estem disposats de tot,
perquè realment no tenim casa,
o sigui, és més, per avui poder-nos instal·lar a la Rambla
ho hem hagut de fer il·legalment
perquè hem de demanar permissos i no se'ns han concedit.
Llavors, és una paradeta il·legal, sí que Sant Jordi,
però és una cosa, entre cometes, bastant oberta
i bastant ciutadana i tot això, no?
Però és que no tenim casa, ni lloc, ni res.
Per tant, fa molt de temps que estem esperant coses així,
que estem esperant resposta, que creiem que és supernecessària
i la veritat és que estem bastant disforats de tot.
Mònica, ja per acabar, ens hem explicat
que hi podem trobar aquesta paradeta,
els oients que ens estiguin sentint i vulguin col·laborar
que poden signar.
Teniu una web també que suposo que a través d'allí
la gent es pot informar de les reivindicacions.
La web, si la voleu...
Sí, és www, les clàssiques lletres,
chart3.com.
L'important és que chart3 és C-H-R-A...
A veure què no hem de...
C-H-R, no, espera, C-H-A-R, perdó,
i el 3 de número.com.
Molt bé, doncs, ja per acabar, sí,
volíem quedar-me una pregunta al pub i ara no em sortia.
Hem estat parlant molt de les reivindicacions de la parada
i hem donat per suposat que la gent ja sap
que és exactament el centre que estem demanant
i jo crec que potser valdria la pena
potser posar algun exemple ja d'algun centre que existeix
i que la gent pugui fer-se una idea del que és el que demaneu.
Sí, està molt bé la pregunta perquè a vegades
s'ha d'anar recordant aquestes coses, no?
Un centre de creació i d'art contemporani i de producció
és un centre amb el qual tingui cap a l'údia
tota la gent que treballa, tots els cites que treballen
en tots els àmbits i en tots els camps de la creació visual,
tant sigui des de la dansa, el teatre, la música,
el cinema, els pintors, els escultors, etc.
Hi ha diversos models de centres,
que, bueno, després hi ha un altre dia
que entrarem en més detall perquè segur que ho haurem d'explicar bé,
però, bueno, pot anar des de...
hi ha un, com a referència, un centre que hi ha a Barcelona
que és Angar, un altre que hi ha a Sant Sebastián
que és a Artelecu, en el qual els artistes poden viure,
tenen espais de sessió, tenen plató,
de vídeo per poder fer creacions audiovisuals,
de foto per poder fer fotos,
un taller d'escultura, pintura,
o sigui, tot un conjunt de coses que farien que allí tothom que tingués
una cosa que ha fet des del punt de vista de la creació pogués dir-hi alguna cosa.
També a Lleida, per exemple, a la Panera, també és un centre força important,
a Girona se n'està creant un, a Barcelona no cal dir-ho,
que ja n'hi ha, o sigui...
Per variar, falta Tarragona, no?
Exacte, efectivament.
O sigui, entre tota la xarxa de centres de creació d'art contemporani de Catalunya,
hi ha un falta, potser, amb més força,
i per això estem empenyats i no pararem fins que aconseguir-ho,
és a la ciutat de Tarragona.
No és per falta d'artistes, no?
No és per falta d'artistes.
El problema no és aquest.
Molt bé, doncs moltes gràcies als companys que estan reivindicant
per el centre d'art contemporani des de les tatuals despullats.
Nosaltres ara potser que sentim una mica de música,
que abans hem anat tan justets de temps que no hem pogut fer un respirar,
i després em sembla que tenim com a convidats a l'Escola de Lletres de Tarragona,
que la Núria Cartanyà continuarà amb les entrevistes.
Moltes gràcies i que hi hagi sort.
A vosaltres, a vosaltres, gràcies.
Sant Jordi 2006, a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Núria, com mira si estic atornint
Totes les coses que et voldria dir
Es resumeixen en un món
Núria, car del meu fred no tinc calor
Sóc els teus braços, no hi ha llop millor
Tot era fosc i ara és claror
Quan arribes a casa et pensava i et miro
Torna a ser el primer dia
Que et vaig fer un plató
Vull cridar el fort que el meu món es diu
Núria
La nit que fes d'aquesta nit
Vull que agapeix tots els meus amics
A tu tinc ganes de fer el boig
Núria
Núria
Ja viscament de peus petits
Vull fer-te riure, vull gastar els teus dins
Vine i descomfina
Ves amb l'assassina
Res les sols d'esplicular-me l'entorn
Vine i descomfina
Esumen de treu els teus dins
Vine i descomfina
Waiting
Quan arribes a casa, que et sabel i et diu
Torna a ser el primer dia que et vaig fer un petó
Vull cridar de fort que el meu món es diu Durya
Hi ha vistament de pèls petits
Vull fer-te riure, vull tastar els teus dits
Vine i des patina, vés a m'ho assassina
Res m'escolt, m'escolt, m'escolt, l'armo lento
Vé dentro els teus dits
Durya
Durya
Durya
Durya
Sant Jordi 2006
Aquest Sant Jordi regala la samarreta del Nàstic i Tarragona Ràdio
Diumenge matí i tarda vine a comprar la samarreta a l'estudi de Tarragona Ràdio a la Rambla Nova davant del Metropol
Una samarreta commemorativa dels 120 anys del Nàstic i els 20 anys de Tarragona Ràdio
Una manera de celebrar el camí de primera
La trobaràs per només 15 euros a l'estand de Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat
Torna la Bicicletada Popular de Tarragona, patrocinada pel Centre Comercial Parc Central i Eroski Tarragona
Preparat per gaudir de la ciutat sobre rodes
El dia 7 de maig la bicicleta és la protagonista als carrers de Tarragona
Tots junts, petits i grans, el dia 7 ha gaudit de la festa
Ah, i han acabat regals per tots els participants al parc de la ciutat
Inscriu-te ja al Parc Central i Eroski
I el dia 7 de maig omplim Tarragona de bicicletes
Sant Jordi 2006
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Seguim en directe des de l'estan que Tarragona Ràdio té a la Rambla Nova,
el Rubell de l'Ou, una Rambla Nova que està impressionant,
fa una mica de por fins i tot de la quantitat de gent que arriba a venir.
I estem veient gent amb llibres, amb roses, roses de tots els colors,
roses que van més enllà de la rosa, que estan guarnides fantàsticament.
Tenim aquí mateix al davant un senyor que porta una rosa fantàstica,
jo no sé qui li regalarà.
La cinta després es dedicarà a anar interrogant a la gent sobre quins llibres ha comprat
i si es gasten molts diners o no en una rosa, doncs, amb disseny.
De moment parlem no només de llibres i de roses, sinó d'altres activitats culturals
que aprofiten la Diada de Sant Jordi per manifestar-se, per sortir al carrer.
I estem parlant d'una que aquest any arriba a la seva segona edició
i que jo crec que té molt d'èxit.
Ens en parlava abans el company, el Pep Sunyer, és la petonada popular.
Tenim amb nosaltres un parell de representants d'Inout Produccions,
als qui se'ls ha acudit això de fer la petonada popular, la Sílvia Iturria i el Jordi Llort.
Bona tarda.
Bona tarda.
A veure, com... Segon any, no? De la petonada?
Sí, sí, ha sigut un èxit.
Com se us va acudir la idea? Com va anar això?
El Jordi, el Jordi, el Jordi se li va acudir aquesta idea i de veritat és que ha sigut un èxit.
Cada any jo crec que va més això.
Sí, doncs bé, la idea neix d'un seguit de reflexions que em fa sobre l'amor i com ens expressem
i quines barreres ens posem, no?
I vaig pensar que ens teníem que alliberar molt més i vaig pensar que pel dia de Sant Jordi
era la data ideal pels catalans en referència a l'amor i doncs, au, cada dia de Sant Jordi
intentem fer un acte, un espai on hi hagi lloc pel sentiment.
És que no oblidem que el dia de Sant Jordi se celebra el dia del llibre per allò del naixement,
em sembla que és de Cervantes i de Shakespeare, no?
I se celebra també, bé, s'regalen roses, però allò de la llegenda de Sant Jordi
representa que és el dia dels enamorats.
I clar, petonejar-se és un acte d'amor, no?
En els seus diferents vessants.
Vosaltres, però, heu practicat amb l'exemple, us heu fet petons?
I tant, i tant, moltes amb tothom.
Recordem que la cita era avui entre 12 i 1 del migdia.
Sí, sí.
I tothom que volgués, com anava això? Venien cap allà?
A veure, en principi és tothom que passa per allà, doncs, aprofitem,
tenim un speaker que anima la gent a que es vagi fent petons.
Els més animats són els nens, la veritat és que els nens, amb els pares, amb les mares,
són els que passaven més per allà, i sobretot perquè a canvi del petó tenien una piruleta.
I això, de seguida s'enganxen.
Escolta, i suposo que hi havia algú allí preparat amb una càmera de fer fotos
per immortalitzar el moment, no?
Sí, sí.
La Sílvia Itúria estava fent fotos, i a part hi havia molta gent també que ha col·laborat,
que doncs estava gravant vídeo, fent fotos, i suposo que ens les faran arribar a través de la web.
Sí.
Més assistència de públic o més petons que l'any passat, o més o menys igual?
Com ha anat això?
És que el dia és diferent, perquè sent diumenge hi passava molta gent.
Llavors, bueno, el que passa és que l'any passat ja també hi va haver molta gent igualment.
De fet, els petons de l'any passat estan recollits aquí al Metropol, amb una exposició,
aquí hi ha una pancarta.
A més a més, també recollim tots els petons del concurs d'il·lustració que s'ha fet,
perquè han fet un concurs d'il·lustració, ha guanyat la Marta Moreno,
i li hem donat el xec aquest matí de 600 euros allà a l'escenari,
i tots els petons estan recollits aquí al Metropol fins al 30 d'abril,
per qui els vulgui venir a veure.
Tots, eh? No heu fet cap selecció prèvia?
No, no, no, tots els petons estan aquí.
Hi havia 65 que es van presentar, i bé, hi ha els petons guanyadors,
més tota la gent que va voler presentar-se.
Clar, perquè a més heu fet una mena de concurs en plan de quins eren els millors petons.
Sí, sí, com ha dit bé la Sílvia, és un concurs d'il·lustració,
era el primer que fem a través de l'associació,
el seguirem mantenint igual que la petonada.
Cal dir també que el concurs hi ha col·laborat també a l'Escola d'Art i Disseny,
que ens ha deixat allà fer l'entrega, i el jurat es va reunir allà.
I, bé, també, com ha dit molt bé, 65 obres, tot un èxit,
i fins al 30 d'abril estarà al Metropol,
al Hall de Teatre Metropol, allà exposada l'exposició.
Fins al 30 d'abril, avui està obert, no, suposo?
Avui a la tarda no, veig que no.
No?
Veig que no.
Jo dic, mira, que vinguin cap a aquest Arragona Ràdio,
ens visitin i després vagin al Metropol.
Un altre dia que passin per la Rambla.
Fins al 30 d'abril, tenim dies encara.
A veure, és obligatori que us pregunti alguna anècdota del que ha passat aquest matí.
Recordeu algun petó d'aquells que no s'acabava mai, o alguna anècdota?
Recordo l'any passat, m'han comentat algú que va fer un petó amb un gos.
Va venir amb el seu gos.
Aquest any també, eh? També n'hi ha hagut d'aquests.
Però a mi m'ha fet molta gràcia que quan han fet el primer petó,
ningú ho ha vist, però han pujat en un cantó de l'escenari,
dos senyors molt grans que havien de tenir uns 80 anys,
i com que pujaven en una banda tots els nens, tothom estava pels nens,
però han pujat en una banda dos senyors molt grans i s'han fet un petó allà.
Sí, sí, sí.
A la boca, sí, molt maco i sí.
Era un moment, com veies, la diferència abismal...
Dels nens i els senyors d'aquests, no?
Dels nens a la 100 grans.
No, però ha quedat com a molt discret, perquè han pujat a l'escenari,
però s'han posat en un raconet, i a mi m'ha fet molta gràcia.
La condició era que fos un petó a la boca?
No, no.
No, no, no.
Això és d'anar amb el pensar una miqueta.
No.
O no, perquè nosaltres som molt mediterranis, no?
Però no, perquè cadascú el demostra com vol,
i es pot trodir amb una abraçada, es pot trodir amb una encaixada,
amb una mirada, amb un petó a la galta...
Cadascú sabrà amb qui pot expressar-se d'una manera o d'una altra.
I suposo que aquest any la gent ja anava més dirigida,
ja sabien el que podien fer.
No us deuen haver preguntat, nens, què feu aquí?
Què es fa aquí?
No, encara ho pregunten, eh?
Sí.
A veure, encara ja es pregunta bastant.
Sí, encara no...
La petonada potser es coneix, però hi havia molta gent avui,
per tant, no tothom ho sap.
Per a tota la gent que es pregunti,
bueno, i això de la petonada, què ve a volta?
I què tal?
No ho sé, el Jordi ens ha portat al manifest de la petonada.
Sí, el llegirem,
a veure si ens surt tan bé com aquest matí.
és un manifest que es diu Manimenú.
Fa una mica de paròdia amb els menús de boda,
o de casament, o una mica de un menú, no?
O dels com cuinar l'amor.
Us donem la benvinguda
amb un entrant de canapés de dos petons.
Seguidament, amanida de carícies a la gent.
De primer, sopar de petonets farcits d'amor.
De segon, miradetes de peixet pescat amb canya.
Per fer baixar, no hi ha res com un sorbet de cor silvestres.
A continuació, la casa recomana una abraçada fraternal al punt de sal.
I, pels que tenen massa traça,
manetes de porc.
De postres, macedònia de fruits de la passió de viure.
Pastís de dolços d'ifentesa.
El cafè, cigaló tolerant de crema catalana.
Un brindis de gestos amb amor.
I, amenitzat per la nostra orquestra,
comença el ball de la segona petonada.
I a partir d'aquí?
A partir d'aquí, petons.
Petons a dojo.
Bueno, també hem fet una sèrie de lectures, eh?
Hem llegit el poema del Papa Sait de la Rosa Esllavis,
hem llegit la capseta dels petons,
hem fet una sèrie de lectures que es combinaven amb la petonada.
Perquè, escolta, us heu plantejat d'ampliar la petonada a altres dates de l'any,
de desvincular-la de Sant Jordi.
I per això de fer petons ve de gust, sempre.
Jo penso, sí que ens hem pensat moltes coses, no?
Però desvincular-ho de Sant Jordi, no.
Ara, que ho vulguem fer d'una altra manera o a altres llocs,
doncs sí, sempre estem oberts, no?
A propostes o que nosaltres evolucionem.
Però treure de Sant Jordi...
És un bon dia, Sant Jordi.
És el millor dia, penso jo.
És un dia que hi ha tanta semblança entre el petó i la rosa, no?
I l'amor, semblança que no és semblança, sinó que és això.
Aprofiteu ja la simbologia.
És el dia ideal.
Doncs suposo que l'any vinent veurem l'exposició de fotos
de com han anat els petons d'enguany,
però de moment teniu el recull de petons de l'any passat
penjats al vestíbul del Teatre Metropol fins al 30 d'abril.
Des d'In Out Productions no pareu de produir.
Esteu organitzant un munt de coses.
Sou un munt de gent.
Qui us ha ajudat a fer tot això?
Això, això, això.
Tenim una llisteta que es pot anar incrementant,
però bueno, tenim que donar les gràcies a molta gent.
Començant per la Generalitat, que ens patrocina
i que gràcies a ells podem invertir diners en fer coses d'aquestes.
Activitats culturals, no?
Que cada dia se'ns plantegen noves fronteres.
A part, també l'Ajuntament de Tarragona,
agrair molt a l'Ajuntament de Tarragona també,
tota la facilitat de poder fer l'acte
i tots els temes tècnics que se'ns poden presentar
i d'infraestructura.
També agrair l'Escola d'Art,
perquè ha col·laborat amb el tema del concurs d'il·lustració
de la petonada, de la segona petonada.
I a part també tot un equip humà de gent
que a través de l'associació, o no,
alients de l'associació, ens han estat ajudant.
com per exemple, doncs, l'Àlex Eixendri,
el manifest realitzat per Maria Beses, Maria Beses i Ferrer,
Imó Espasa i Canadell,
els contacontes, Bel Ferrus i Ratzebriant,
l'espíquer, l'Òscar Noguera-Ciprés,
conegut com Escarboles, com a cantautor,
i la música a càrrec del Toro i David Sales.
També agrair la coloració de Virgínies,
que ens van donar 300 piruletes en forma de cor.
Les heu repartit totes?
Totes. No n'ha quedat ni una.
Déu-n'hi-do.
Doncs comentava jo que amb tota la gent que sou
i les ganes que teniu de fer coses,
n'estareu muntant algun altre, no?
En què treballa ara, Inout Produccions?
Bueno, ara ja comencem a preparar els cíclops
pel setembre que ve, eh?
Bueno, ja està començant a rotllar,
però aviat sortiran les bases
per la nova convocatòria perquè es vulgui presentar.
Recordem els cíclops,
que és una mostra d'art audiovisual.
Sí, d'art visual al carrer.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Inout Produccions, doncs escolta, molt bé.
Ara us falta revelar les fotografies d'avui, no?
Sí, no, que ja funciona tot digital.
Revelar res.
Ja ha passat a l'història.
Ja ha passat això.
Jordi Llorda, Sílvia i Turria, moltíssimes gràcies.
Gràcies, i ens veurem ja quan els cíclops, eh?
Molt bé.
Tots hem estat parlant sobre aquesta petonada popular,
un dels actes que més triomfen durant Sant Jordi,
com deia el Jordi, doncs és la...
Ai, Jordi, felicitats!
Per la part que et toca!
Em sembla que ets el primer Jordi que felicito avui,
que fatal, eh?
Per cert, felicitats a tots els oients que ens estiguin escoltant,
Jordis i Georgines,
i hi ha tothom que estigui enamorat per extensió.
Per aquí tenim algú que diu, sí, sí.
Jo em dic, Jordi, t'han regalat el llibre?
T'han regalat el llibre a tu, però encara no?
I Rosa, que n'has regalat?
Rosa sí.
Doncs no pot ser.
Està descompensat, això, eh?
Sílvia, ens poses una miqueta de música i ara seguim parlant.
De vall a un altre vespre, tampoc avui he vist el sol.
Cal baixar a fer el recompte, avui ens canvien els llençols.
Només que entrés el raig de llum de l'express de mitjanit,
Em sentiria un xic més lliure, més a prop del meu país.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
Veig per la reixa, les fress de mitjanit.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
Veig per la reixa, qui tingués la sort de fer el seu camí.
Em ve a veure la mare, la reconec.
La tristó du a la cara, i sota el braç d'un paquet.
Plorosa m'abraça, em diu el blanc que estic.
No ploris que les idees, no me les han descolorit.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
Veig per la reixa, les fress de mitjanit.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
Veig per la reixa, qui tingués la sort de fer el seu camí.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
Veig per la reixa, les fress de mitjanit.
Sant Jordi 2006, a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
I veig per la reixa, les fress de mitjanit.
I seguim aquí en directe des de l'estant, que té Tarragona Ràdio a la Rambla Nova,
davant del Teatre Metropol.
Esgotant el temps, perquè falta, a veure si no vaig malament d'hora, que segur que hi vaig,
falta una mitjoreta per arribar ja al punt de les 8 del vespre.
Una tarda intensa, hem començat a les 5 en què, bé, passava gent però no tanta
i en què, ja us ho deia, a mesura que s'acosta el vespre, la Rambla està a cabull
de gent que no només compra llibres i roses, sinó que participa en els diferents actes culturals.
Actes literaris que tenen lloc més enllà de Sant Jordi durant tot l'any.
D'això se n'encarreguen, entre d'altres col·lectius, l'Escola de Lletres de Tarragona.
Tenim amb nosaltres dos dels seus representants, la Colla Valls i el Javier Jové.
Bona tarda, tots dos.
Bona tarda.
Vosaltres organitzeu des de l'Escola de Lletres actes durant tot l'any,
el que passa és que s'aprofita Sant Jordi per donar una mica de sortida
a tota la gent que està aprenent a escriure.
No sé, Colla, si és fàcil explicar més o menys tot el que feu al llarg de l'any.
L'Escola de Lletres agrupa gent que escriu, que ja escriu, que està publicada,
i gent novell, hi ha diferents tallers, hi ha diferents nivells, hi ha diferents propostes.
Des de gent que ja ho porten més temps escrivint, a joves talents,
que comencen ara però amb molta empenta, que són el grup de joves,
que fan amb l'Escola de Lletres malgrat els dissabtes pel matí.
I a part dels quatre tallers, l'itinerant, els dos estables i el de joves,
doncs també enguany s'ha enxamplat.
Hi ha altres activitats, sota la capa de l'Escola de Lletres,
que és el de parlar en públic, expressió corporal, que és importantíssim,
i vocal, per després poder llegir, i un taller de polipoesia.
Déu-n'hi-do, no us avorriu, eh?
No, gent.
Teniu alumnes per tot aquest ventall d'oferta?
Sí, sí, tenim molts alumnes.
I amb actes com aquest també s'engresquen molts d'altres.
És allò de poder treure-ho al carrer, no?
Sí.
La colla una mica organitza tots aquests tallers que ens comentava,
i al Javi què li toca fer dins l'Escola de Lletres?
Jo sóc un humil deixeble de l'Escola de Lletres,
que és un fòrum estupendo per anar la gent que li agrada escriure,
que té inclinacions, curta els seus textos.
Tu, Núria, que crec que alguna vegada
hauràs sentit parlar del grup 47 de la literatura d'Alemanya,
recordaràs que eren un grup d'escriptors que es llegien
i es comentaven els textos entre ells.
I això ho feien escriptors, en aquell moment, novells,
i que després van arribar a ser gent importantíssima.
Doncs és molt interessant, això,
de gent que comença a escriure, reunir-se,
comentar-se els textos, llegir-los, treure-los al calaix,
amb la direcció de la Lourdes Malgrat,
que és la nostra professora, la colla, la nostra coordinadora.
Això perquè veieu l'indicatiu, és un indicatiu fantàstic
de tota la gent que plega l'Escola de Lletres de Tarragona,
gent ben diversa, perquè el Javi, per exemple,
és professor de literatura de la universitat,
però després jo m'aconsta que teniu alumnes molt joves.
Molt joves, 15 anys, 17 anys.
El Javi, per exemple, està molt interessat en aquesta vessant
que deies, de poder llegir els teus textos,
dir que estàs interessat en la vessant de poder llegir els textos en comú,
posar els textos en comú, no?
Sí, és el que fem.
Suposo que hi haurà gent que estigui més interessada
en trobar el seu estil a l'hora de escriure.
Sí, per això hi ha diferents nivells.
Clar.
Sí, els que comencen, de totes maneres, s'aprèn en grup, també.
Hi ha un treball cooperatiu molt important,
ben portat, clar, per la nostra professora, no?
Però sí que, d'alguna manera, si tu escrius per molt que en sàpigues,
et tanques en un estil.
I si et deixes sorprendre i influenciar pels altres,
t'enriqueixes notàriament, sí.
és obligatori passar per l'escola de lletres per poder escriure bé?
O hi ha una part innata que dius,
o tens aquesta mena de virtut, o ja no cal que t'hi posis?
Aquesta és una pregunta molt complica.
Aquesta és una pregunta molt complica.
Però és de tota la vida, eh?
Si neix, o se'ls pot ensenyar?
Potser que un testari del Javier, que és un autopublicat.
No, a veure, imprescindible no ho és,
passar per a cap escola de lletres,
perquè, en fi, grandíssima gent, no hi ha passat pas.
Però les escoles de lletres,
que aquí potser venen una miqueta de nou,
però que, per exemple, als Estats Units fa molts anys
que se'n parla d'això,
fan una feina que és interessant.
i hi ha molta gent que necessita, segur,
trobar aquest marc,
unes tècniques,
una forma també de saber-se promocionar,
d'establir contactes,
en fi, és que és molta la feina
que pot fer una escola de lletres
per realment treure partit
el potencial que hi pugui bé,
el potencial creatiu literari
que hi pugui bé a qualsevol lloc, no?
Per a imprescindible no és,
és a dir, un pot ser, doncs,
un talent, no sé,
individual.
Quin consell et donaries coia
o donaríeu tots dos
amb algú, doncs, bé,
que comença a escriure,
què s'ha de tenir per poder escriure bé?
Has de tenir en compte el lector,
has d'escriure per tu mateix,
has de cuidar, no ho sé,
suposo que la constància és una bona...
Jo penso que el primer que es té que tenir
és tenir ganes de dir alguna cosa,
tenir alguna cosa a dir,
bàsicament això, no?
I després atrevir-te a fer-ho,
atrevir-te a fer-ho,
i després tenir ganes de comunicar-ho.
Jo penso que, en primer terme,
sí que escrius per tu, no?
Però després,
quan penses en els lectors,
doncs, bé, et contamines una mica, no?
I pot haver un...
una barreja interessant.
Però, en primer lloc,
tenir ganes de dir coses, no?
Tenir alguna cosa a dir,
tindrà moltes ganes i molta il·lusió
i no tenir massa por.
Però sempre escriure per tu i partint de tu, no?
Perquè mai no pots agradar a tothom, ni cal.
Ni cal.
Això està molt bé.
Javi, algun consell?
Algun consell?
Sí.
Pobre de mi.
Algun consell?
Hola.
No ho sé,
que és escoltar la veu interior,
perquè hi ha moltes formes d'aproximar-se a l'escriptura.
L'escriptura és un fenomen que,
per alguns,
és una condició una mica incontrolable,
per d'altres,
és una forma de fer-se notar.
És que hi ha moltes maneres d'enfrontar-se amb això.
Per alguns,
és una necessitat,
no?
No ho sé,
Rilke deia que,
amb els consells aquells dels joves poetes,
deia que,
el sol fet que un poeta,
un jove,
es pugui plantejar,
deixar d'escriure,
només que arribi a plantejar,
ja és prou com perquè no escrigui gens,
no?
Doncs,
home,
no cal ser tan radicals,
però,
però que cada,
no ho sé,
que cadascú busqui dins seu,
perquè segur que hi ha molta gent que té coses a dir,
per escrit,
i...
I el que a mi em xoca bastant també,
és que teniu bastanta gent jove,
però jove adolescent,
14-15 anys,
que venen a l'escola de lletres,
que dediquen part del seu temps d'oci,
a aprendre a escriure,
i a escriure,
i bé,
sembla que en un món en què els adolescents,
diem que estan desbocats,
i que pensen en altres coses,
doncs no,
hi ha un bon grapat,
que els serveix molt això de l'escriptura.
Hi ha gent jove amb molta empenta,
i amb molta qualitat,
hi ha gent jove que ha demanat permisos especials,
per entrar en una escola de lletres,
que se suposa que fins als 16 anys,
no semblava que estigués projectada,
nanes amb 14-15 anys,
que tenen coses a dir,
que tenen ganes de dir-ho,
i que trepitgen fort,
i això és fantàstic.
Doncs tota aquesta gent que participa
a l'escola de lletres de Tarragona
durant tot l'any,
avui han pogut exposar els seus textos,
fins i tot amb un públic més ampli,
no?
Em sembla que heu estat aquí,
a un estant,
a la Rambla,
què heu fet durant tot el dia?
Hem fet diferents,
hem fet diferents lectures,
de fet,
qui més qui menys
s'ha quedat enganxat
a l'escola de lletres
a través de les lectures,
perquè la nostra mostra pública,
no?
Jo mateixa vaig començar,
doncs,
veient gent que llegia coses seves,
i que hi havia molt bon ambient,
i que semblava distès,
i que semblava que hi havia possibilitats,
que no era un grup tancat,
i que tot hi cabia,
i que eren gent acollidora,
i que hi havia il·lusió,
no?
I això es nota.
I llavors, bueno,
hi ha diferents grups,
hem llegit el taller estable,
el matí,
a les dues,
després hem llegit pel dematí
el taller d'inicials,
estan iniciant-se,
i ara estan el taller itinerant,
i un altre taller,
d'aquí mitja hora,
amb lectures pròvies.
Per tant, d'aquí mitja hora
encara podrem anar a l'estant que teniu?
Sempre és al voltant dels contes.
A les set era Construint Literatura,
i després Tast de Contes.
Són en gralles,
ja us sentiu, eh?
És que està a punt de començar
aquesta diada castellera
que culmina els actes de Sant Jordi.
Javi, Javi et jo bé,
tu tens un llibre,
ets un autor publicat,
com es deia la coia.
Que no l'assist el meu llibre encara.
Eh?
Que no l'assist el meu llibre encara.
Jo, per l'amor de Déu,
si no tinc temps.
Me passa com el Magí Súñé,
que abans ha vingut i diu,
és que no tinc temps,
treballo massa,
jo també.
Te'n faig arribar un,
te'n faig arribar un.
Digue'm el titul, home,
perquè així donem idees.
Tripulants, Tripulants.
Es titula Tripulants.
De què va?
És un llibre de poemes breus,
eh?
Que són com a 40 personatges,
per dir-ho així,
40 tripulants d'una nau literària, eh?
Que bé,
és un llibre que oscil·la
entre la sàtira
i la, no sé,
i la vena més lírica.
I bé,
també és un,
no sé,
una concepció de la vida.
No sé,
no sé com definir-ho.
Tripulants.
Tripulants.
De Javi et jo bé.
Colla,
tu tens alguna cosa publicada?
No,
jo en principi
m'agrada ser juglar,
m'agrada llegir,
sí,
sí,
sí,
m'agrada,
m'agrada llegir.
Jo formo part,
vaig sortir de l'escola de lletres,
un duet literari,
que es diu Insensible,
amb un company també
de l'escola de lletres,
el Jordi Ribé,
i a mi he importat,
doncs,
un espectacle
que va a cavall
entre la lectura
i el teatre
i, bueno,
anem fent bolos
per pobles i poblets
i ens ho passem molt bé,
sí, sí,
llegim textes nostres
i, en principi,
això és el que tenim ganes
de fer en aquest moment.
Molt bé,
i escolta,
teniu algun recull,
perdoneu la ignorància,
algun recull
a nivell d'escola de lletres
publicat
de tots aquests contes
que s'escriuen?
No,
no,
tenim un espai web
que hem obert enguany,
des de l'Ajuntament
ens hem obert un espai web,
una part d'aquest espai
és un fòrum
del taller estable
perquè treballem
amb projectes enguany,
el segon grup,
el grup que ja portem més temps
amb aquesta aventura
de la literatura,
tenim algun projecte personal,
hi ha gent que està treballant
en un recull de poemes,
una altra que està intentant
fer una novel·la,
llavors es fa molt difícil
en una hora setmanal
posar-ho damunt la taula,
llavors tenim un foro
de discussió,
de debat,
d'aportacions i tal.
I després hi haurà
un espai més ample
que volem vertebrar-ho
amb potser
la Tardor Literària
i Sant Jordi
i allí sí que ens anirem
penjant escrits
amb la intenció
que potser un dia
es pugui fer una publicació,
però ho veiem
com al final d'un recorregut,
no és un objectiu imminent,
som aprenents
i ens hi col·loquem com a tal.
Però hi havia el projecte,
no?,
de fer com uns quaderns
amb paper imprès,
almenys el projecte hi és,
no?
Sí,
com a final d'etapa.
Final d'etapa.
Bé,
de moment,
si algú veu més informació
sobre l'Escola de Lletres de Tarragona,
oberta a tothom,
on ho puguem aconseguir?
A través de la web?
Bé,
en principi,
a les oficines de l'Ajuntament,
a l'OMAC,
hi ha els tríptics
i són cursos quatremestrals
que s'hi pot apuntar a tothom
i veieu que hi ha acabuda per tothom
perquè qualsevol nivell
és un bon nivell.
A l'estiu també?
Que és una bona època.
A l'estiu també hi ha tallers itinerants
on s'escriu passejant
i escopsen detalls de Tarragona
i en qualsevol motiu
se'n fa una història
en compte
que es contrasta
amb el company que camina amb tu.
És divertit.
Doncs us felicitem
a tota l'Escola de Lletres
jo crec que per la tasca que feu
molt important
perquè any rere any
puguem anar celebrant Sant Jordi
i que és que no falti
gent interessada en la literatura
que s'hi dediqui.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
A i abans ja veig-ho bé.
Bona tarda.
Sant Jordi 2006
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat.
Són navegant solitari
Són mariner sense por
mai no he tingut calandari
el meu rellotge.
El meu rellotge sóc jo
que no en tinc segons
i que allargo les hores.
Tu bé, Timor, que m'ajudes
La meva adreça és el tu i el vent
Treu-me d'aquesta tan festa
Treu-me que ja no puc més
Seguint l'estrella
Potser em vaig fer pel cel
I vaig fer-lo al cent
Dóna'm força
Per cridar
Que no sóc d'aquí
Tampoc sóc d'allà
La meva terra és el mar
Dóna'm força
Per cridar
Que jo sóc d'envi
No sóc de ningú
I sempre així serà
Vaig deixar els cels a volteres
No crec que les possessions
Tots
Penso que hi ha massa coses
Que ens separen
I tots som del mateix món
No crec que en nacions
Ni en obligacions
Ni en obligacions
Dóna'm força
Per cridar
Que no sóc d'aquí
No sóc d'allà
Sóc part de l'oceà
Dóna'm força
Per cridar
Que ja sóc d'envi
No sóc d'envi
La meva terra és el mar
Fet aigua i sal
Sota l'aigua
No hi ha peles
Ni banderes
Ni racions
El silenci que m'envolta
És la solfa que em fa viure
Viure i ser lliure
Liure i ser lliure
Música
Seguim en directe des de l'estanc a Tarragona Ràdio Té
a la Rambla Nova, el Rubell de l'Ou, en plena celebració de la Diada de Sant Jordi.
Davant del Teatre Metropol, un estanc que ens serveix per fer programació en directe
amb un munt d'entrevistes amb gent vinculada amb aquesta celebració de Sant Jordi,
amb escriptors, amb gent que es dedica en general al món de la cultura
i que ho promociona durant aquests dies,
i també amb altres notícies que se generen arran de Sant Jordi.
Ens serveix també aquest estanc per posar al vostre abast
samarretes commemoratives, a més molt boniques,
de l'aniversari del Nàstic i també l'aniversari de Tarragona Ràdio.
Unes samarretes que podeu comprar durant tot aquest dia
i podríem dir fins a les vuit quarts de nou
aquí a l'estanc de Tarragona Ràdio, al preu de 15 euros.
Ens ajuda amb aquesta venda de samarretes,
un amic que fem de guardiana de l'estanc, la Rosó Ariment.
Rosó, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Escolta, molt ràpidament, que no tenim gaire temps,
m'agradaria que ens diguessis si ha triomfat la camiseta
de la samarreta del Nàstic, si agrada, si no agrada,
què diu la gent?
Que ha triomfat força i, bueno, l'única...
Hi ha molta canalla que la mida no és l'adequada per ells
i la reclamen una mica.
Que es faci samarretes més talla de nen.
Em sembla que estan previstes,
el que passa és que és tot tan recent
que de moment només disposem de la talla mitjana i la XL.
Però, vaja, la gent s'interessa, no?
S'interessa, s'interessa.
Hi ha gent que ho pot trobar car, depèn de la situació, no?
Però la majoria s'ha animat, ha fet un esforç.
Molt bé.
Doncs unes quantes samarretes venudes,
encara en tenim unes quantes, eh?
És una mica l'excusa per anar a la moda
i per ajudar també amb aquest camí de primera
del gimnàstic de Tarragona.
Doncs, Rosó, moltes gràcies.
Deixem, perquè veig que tens aquí un munt de gent
esperant ja la seva samarreta.
Tu en portes una, a veure com et queda.
Ah, molt bé, no? A més, és negra.
Sí, sí, hem de fer propaganda.
És negra, molt discreteta. Gràcies, Rosó.
Vinga, gràcies a vosaltres.
Seguim endavant. I ara sí, se'ns està acabant el programa
abans de tancar edició, però tenim una connexió pendent
amb el nostre company Josep Sunyer,
que jo tinc moltes ganes, Josep, de saber ja definitivament
quins són els llibres que més s'han venut.
Josep, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Què diu el Pitu Rovira?
Si vols, pots singularitzar, eh?
És a dir, podem dir un nom.
És a dir, podem dir el nom d'un llibre
que ha sigut el que a Tarragona Ciutat ha triomfat més,
és a dir, el que ha sorprès, sorprès entre cometes,
perquè una mica s'esperava perquè feia molts anys
que, de fet, feia falta un llibre d'aquestes característiques,
que ara el tenim, i ha sigut un llibre
que, literalment, podria dir que ha ressat,
segons ens ha comentat el present del Gremi de Llibraters,
Pitu Rovira, digues.
Dona'm una pista, dona'm una pista, a veure si l'endevino.
Feia molt de temps que s'esperava.
Oi, una altra pista.
Aquesta història.
La història de Tarragona?
Doncs de la Marintònia Ferrer, efectivament.
Aquest llibre ha ressat a Tarragona.
Ha sigut un llibre que, es comentava,
el Pitu Rovira, el podrem escoltar,
que és un llibre que era molt esperat,
que feia molt de temps, que feia falta un llibre
que expliqués la història de la nostra ciutat,
però amb rigor i fet per una persona,
com la seva autor, com la Marintònia Ferrer,
amb un prestigi més que contrastat.
Ara ho sentirem, però també hi ha altres llibres que han triomfat.
Aquest com a sorpresa, però també d'altres com
L'Església del Mar, un llibre d'Ilefonso Falcones,
que, de fet, s'ha arribat a accelerir en molts casos.
És un llibre que també, diríem que a nivell general,
és també dels més venuts,
a banda d'aquest d'aquí de Tarragona.
També n'hi ha d'altres com ara,
però ja en Mesa no hi ha un segon lloc clar,
diguéssim claríssim,
com per exemple El viatge a la felicitat d'Eduard Ponset,
o per exemple també El matall impur,
que és un altre llibre que també s'ha venut molt,
o El camini d'Àitaca, d'Uldeguer Presses,
o Benvingut al món real del Sant de Rossell.
Però escoltem si et sembla que s'ha encendit fa poca estona
el president del Gràmi de Llibertes de la demarcació, Pitu Rovira,
sobre aquest llibre que ha triomfat aquí a Tarragona,
Història de Tarragona, de Maria Antonia Ferrer.
Era lògic que el llibre de la història de Tarragona
funcionés per diversos motius.
Un, que feia molts anys, molts, més de 25,
que no hi havia un llibre d'història sobre la ciutat de Tarragona.
Dos, perquè l'ha fet una persona que penso que té la prou válua per fer-la.
I després una cosa que té molta importància, penso jo,
i encara que no ho sembli,
que ha sortit amb un preu molt agradable,
molt competitiu, val 15 euros.
Un llibre molt ben editat,
i és un llibre que funcionarà, no per Sant Jordi,
funcionarà durant molt de temps.
Núria, breument, a comentar-te que a banda d'aquests llibres
també n'hi ha hagut altres que s'han posicionat,
com Tor, 13 cases i 3 morts,
que ja feia dies que es venia del Carles Port d'aquest llibre
i s'ha continuat venent.
També el testament dels càters d'Antoni Dalmau,
ho dic de memòria, potser m'equivoco,
i a peu per les comarques de Tarragona,
de Rafael López Mundé,
com també singularitat aquí a la nostra ciutat.
Aquest seria un,
i un altre que ha triomfat moltíssim a les Terres de l'Ebre,
i també aquí a Tarragona,
és el llibre dels Kikus,
el llibre de Kiko Elcelio.
Doncs mira, una sorpresa molt agradable ens dones,
que s'hagi venut tant i tan bé
aquest llibre de la Maria Antonia Ferrer,
la història de Tarragona,
una ciutat mediterrània que recull, de fet,
la història de la ciutat des de l'antiguitat
i fins ara, per tant, és un treball,
jo crec que prou feixuc
i, pel que m'esteu dient, prou rigorós,
i que, a més, suposo que haurà sigut atractiu
en qüestió del preu,
perquè sembla que s'ha editat en una edició de Butxaca,
més o menys assequible,
el que passa és que em consta
que s'està preparant una segona edició
com a més treballada, no?
De tota manera, està per tot,
més aturada amb il·lustracions.
Malgrat ser de Butxaca,
és a dir, està molt treballat aquest, eh?
Ja m'ho penso.
A nivell d'edició també està molt ben fet,
és a dir, és assequible de preu,
però, malgrat tot, està molt ben fet.
I és un llibre que trenca mites,
que feixeix noms elements de debat sobre la taula,
sobre la història de la ciutat,
que no tot van ser romans,
si que ho van ser, però no tot,
és a dir, hi ha hagut altres factors importants
al llarg de la història que han fet que Tarragona
sigui actualment el que és avui en dia,
i això ho explica molt bé la Maria Antònia Forré
en aquest llibre.
Josep Sunyer, tens alguna cosa més a afegir?
Doncs que anirem ràpidament al forn dels informatius,
s'ha preparat això per demà,
pel matinal de demà.
Doncs vinga, posem tota la pasta al forn.
Josep Sunyer, moltíssimes gràcies
per les teves aportacions.
I una altra cosa, Núria.
Sí?
Que celebro sentir la russó per antena,
mira, me l'he sentit mai.
Ah, clar, és que pobra ja que porta aquí tota la tarda.
Saluda, saluda per mi.
Doncs ara la saludem.
Està enfeinada, eh, venent samarretes?
Sí, sí.
Vinga.
Gràcies, Josep.
Una abraçada.
Adéu, adéu.
El Josep que ens ha aportat la informació
que es destreu d'aquesta diada de Sant Jordi.
Informació que ampliarem demà
en el primer informatiu ja del matí,
a les 7, al matí de Tarragona Ràdio.
No sé si tenim informació en aquest cas
relativa als esports,
no sé com han acabat els últims partits
que quedaven pendents
i hi ha la classificació total,
almenys dels equips tarragonins.
Joan Andreu Pérez?
No, encara no tenim,
haurem d'esperar fins gairebé a tres quarts, Núria.
Doncs vinga,
intentem connectar ara mateix amb la Cinta
mentre esperem el Joan Andreu
perquè ens acabi de fer la tabla de resultats
d'aquesta jornada esportiva
com és acostumar a ser els diumenges.
I la Cinta la tenim,
ara sí que al Rovell de Lou,
al mig de la Rambla jo gairebé no la veig.
Cinta, on ets?
Doncs estic aquí,
a prop dels castells que ja han començat,
ja han fet a la colla jove dels xiquets de Tarragona,
que han sigut els primers en actuar,
han fet un dos de set
i ara estem pendents
que continuï la viada castellera.
Mentrestant em pots enganxar amb algú
per saber quins llibres han comprat,
quines roses...
Sí, ens ha quedat pendent això,
que encara no han parlat amb ningú.
Sí, clar, amb el públic públic.
Públic, públic, públic.
I jo tinc aquí una parella
que està molt enamorada
i com que avui es veia dels enamorats,
m'agrada molt.
I els hi volia preguntar
si han regalat una rosa, un llibre
o com s'han muntat això.
Bueno, l'he regalat llibre.
Bueno, primer saludem-nos i presentem-nos,
a la cobertura, si us podeu apropar una miqueta.
Viviana Bosch, que és ella.
Sí, Viviana Bosch, quants anys tens?
19.
19, i tu?
Jo en digui ja n'hi en tinc dint.
I a veure, com ho heu fet?
Qui ha regalat aquí i què?
Jo l'he regalat també la rosa.
De quin color?
Rosa, rosa.
Rosa?
Rosa, rosa.
Ah, una rosa vermella, però clàssica.
I tu?
Jo no li he regalat res.
Ni un llibre ni res?
Així estem.
I us heu comprat algun llibre
que estem aquí demanant
a la gent que ens recomani llibres
i potser ens podeu donar alguna idea.
No ho sé, estem veient una mica...
No, jo no he llegit això massa.
No t'agrada llegir?
Home, no, és que no m'agrada,
però no ho faig massa.
No?
Tu tampoc?
No ho sé, bueno,
La sombra del viento,
que me'l va llestir fa temps
i penso que és un llibre prou interessant per llegir.
Tot un best-seller
que s'està venint com a xurros
des de fa molt de temps, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui que jo no l'he llegit, eh, tampoc,
però...
Deu ser, Núria?
Està traduït a...
A veure, el trobareu en català, en castellà,
i sí, sí, és dels que més es llegeixen.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, eh?
Vinga, gràcies.
Cinta, tu els tries, eh?
Què, què t'ha de semblar?
Això no és una parella típica, eh?
Ella li ha regalat la rosa
i ell no li ha comprat res
i, a més, no llegeix.
Tria amb algú típic, típic.
Clar, sí.
O no?
A més, Núria, les coses canvien.
Clar, potser és això.
Doncs a veure, un moment.
Passa que està tothom pendent dels castells.
A veure, aquí tinc una senyora molt a propet.
Hola.
No, no, no, no li fa vergonya.
És que això del micro ja ho sabem que imposa a vegades.
A veure, continuo intentant-ho, eh, Núria?
Sí, sí.
És que, a més, ara els xiquets del serrallos estan actuant
i la gent no està al cas.
La cinta està pendent dels castells.
A veure, a veure, a veure.
Mira, per allí ve que una noia que va amb una rosa.
A veure...
Hola, bona tarda.
Qui t'ha regalat aquesta rosa?
Ho podem saber?
Sí, el meu novi.
El teu novi.
Una rosa vermella, clàssica.
Sí, com sempre.
I tu li has regalat també ell un llibre?
O sigui, compliu la tradició al peu de la lletra?
Sí, i tant.
Sí.
Quin llibre li has regalat?
Pa negre.
Pa negre, de Milita Iixidor.
Exacte.
Molt bé.
Com et dius que no ens hem presentat?
Núria.
Núria, quants anys tens?
24.
24.
24 anys, però tradicional, eh?, amb el tema del llibre i l'arròs.
Sempre, sempre.
Molt bé, gràcies.
Què et sembla? Ara ho he fet millor?
No, sí, no, no.
A mi ja em va bé qualsevol cosa que facis.
Sí, potser és que els costums estan canviant.
Sempre hi ha gent, però, que tira més cap al costat tradicional.
No sé si els nens també gaudeixen d'aquesta tradició,
si porten llibres o els nens no.
Mira, sí, mirada, tinc un nen aquí al davant que porta un llibre.
Hola, com et dius?
Arnau.
Arnau, quants anys tens?
Nou.
Nou, que ets d'aquí d'Arragona.
Sí.
Sí? I t'han regalat algun llibre per aquest Sant Jordi?
No.
No? Te l'has comprat tu?
Sí.
I quin llibre has triat?
Vinga-li.
Enser dius.
Ara que me l'ensenya.
Ah, pinta molt bé.
Vinga-li.
El Capitac als Sotets.
El Capitac als Sotets.
I per què l'has triat?
La portada?
Te l'han recomanat?
Te l'han recomanat.
Te l'han recomanat a l'escola, potser?
No.
Senyor Armà.
Senyor Armà.
El teu germà.
Molt bé, els germans grans sempre van bé per aquestes coses,
oi que sí?
Sí.
Molt bé, doncs gràcies.
Adéu, adéu.
El Capitac als Sotets.
Jo el vull llegir, el Capitac als Sotets.
Cinta, que fort.
Perdona, Núria, que et perdo.
No, que dic el Capitac als Sotets.
Capitac als Sotets.
L'hem de llegir, no?
No el conec.
Pins?
Espera, Núria, que ara em demanen una cosa.
Pins?
No en tenim de pins.
Tenim samarretes del nàstic.
Vale.
En vols una?
Sí.
Sí.
S'ha de pagar, eh?
Avisa-ho.
Sí.
No és pas regalada, eh?
Val 15 euros.
És aquesta d'aquí.
Si t'agrades de parlar amb aquest noi d'aquí.
Bueno, Núria, però hi havia, abans, regaleu-ho pins, no?
Pins.
Punts de llibre.
No, mira, enganxines i punts de llibres.
Punts, no pins.
Punts.
Molt bé.
Tenim uns punts de llibre amb imatges de Tarragona, molt bonics també.
Doncs, Cinta, fem la prèvia dels castells, si et sembla, perquè això s'està acabant.
Sí.
Doncs espera, perquè parlarem amb el nostre especialista, el Jordi Sorinyac, que el tenim allí pendent.
Tenim el Jordi Sorinyac i no l'hem felicitat en antena.
Sí, ja l'hem, bueno, fora d'antena està felicitat, no pateix.
Bé, ja oficialment.
Però l'hem a buscar, que ens està esperant, perquè ens expliqui una mica com pinta la dià.
Molt bé, mentrestant nosaltres acabem d'escoltar musiqueta d'aquesta feta a casa
i intentem connectar amb el Joan Andreu Pérez perquè estem ja delectosos de saber com ha quedat la classificació esportiva de la jornada.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabar
boig per tu
sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum
me la veuré
servil i acabar
boig per tu
Quan no hi siguis el matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà
amb la teva lluny
amb la teva lluny
Jordi Sorinyat
Bona tarda i moltes felicitats
Moltes gràcies
Bona tarda
Escolta i com vas el dia de Sant Jordi
que és el dia del teu sant
que hauries d'estar enfonsat
sota una muntanya de llibres
i de roses
En tenim algun
però vaja
és una mica el tret d'inici de l'actuació de la temporada de Castellera
i en sóc estar-hi
I el Jordi no s'ho pot saltar
Bona, sí que ens ho podem assaltar
però no ho fem
Parlem primer de llibres
Quin llibre t'han regalat?
O quin recomanes?
Doncs mira, m'han regalat l'última novel·la del Marius Carolo
De collon nombre no puc acordar-me
perquè encara no hem tingut temps
i jo m'he comprat la història de Tarragona
de la Maria Antonia Ferrer
Que diu el Josep Sunyer
el nostre company informatius
que és el llibre més venut a Tarragona
Sí?
Sí, sí
Així el recomanes també, no?
Encara el teu es va fullejat
No, sí, això fullejat, sí
fullejat, sí
Té una pinta, té una pinta
Molt bé, doncs ara sí parlem de Castells
Més enllà de Sant Jordi
Què esteu fent?
Doncs mira, ha començat ja la primera ronda
amb la colla jove feta el 2 de 7
els xiquets de Serrallo han feta el 3 de 6
els castellers de Sant Pere i Sant Pau
em sembla que també acaben de complotar el 3 de 6
i els xiquets de Tarragona
haurien anar a temporada amb el 5 de 7
S'acta d'una primera actuació així
una primera presa de contacte
les jove i els xiquets volen fer els primers castells de 8
no es preveuen grans construccions
és més aviat una primera presa de contacte
per això, per acabar de reunir tota la gent
per acabar de construir estructures
les colles tampoc no arriscan gaire
és allò que acostumen a ser
les coses que veiem són més herència de temporades passades
que no pas del treball d'ara
però vaja, és això, més el tret de sortida
perquè a partir d'ara això ja no té aturador
Per tant, no podem fer gaire cas
no és orientatiu això que veurem aquí
de com anirà la temporada
Sí, no es tracta de veure grans...
a partir d'avui no es poden extreure grans conclusions
però sí que pots veure sensacions
O la massa, la massa que té cada colla, no?
La quantitat de gent que arrossegarà guany
Per exemple, els xiquets del Serrari o grata sorpresa
arrosseguen força camises
Que sempre s'han queixat de falta d'això
als castellers de Sant Pere i Sant Pau
la situació és una mica més preocupant
però vaja, és això, són dies per extreure'n sensacions
i sobretot el més important és que les coses vagin bé
que les colles normalment no arriscan gaire
però que tot i que no arriscan gaire
puguin assolir tots els seus objectius
perquè això sí que és veritat
que si tens algun petit ensurt a principis de temporada
home, no vol dir que la cosa t'agirà malament
però sí que ja comences amb aquells reguts de boca
una mica preocupants
Com a mínim no estareu gens descontents
del públic que tindreu avui
No, això és impressionant
Home, la ciutat de Tarragona no ens podem queixar
de vegades a gust queixa a bici
però quan vas a altres places
pots veure que aquí el suport que rebem del públic
és més que notable
i el dia de Sant Jordi, clar, és que això és brutal
perquè tota la gent, i és veritat
i fins i tot ve molta gent de fora aquí
al vespre, aprofitant que a Tarragona
és una ciutat on hi ha molt d'ambient
i aquí als Cassells
conec molta gent de fora, que els he vist aquí
i que no necessàriament s'envinculats amb el món casteller
que em diu, va, anem diumens al vespre a Tarragona
Jo crec que com a casteller ha de ser molt gratificant
perquè bé, és una diada que
el mateix Sant Jordi ja porta una certa alegria
de festa
i a més és una diada, com deies, en què no vas a demostrar res
fas castells pel gust
Sí, i el públic no deixa de ser entès
i el públic és agraït
i no és el mateix actuar davant d'aquesta quantitat de públic
que, per exemple, actuar davant d'un auditori també nombrós
però ple de guiris, per exemple
per entendre'ns, que no és el mateix
Molt bé, Cinta, no sé si vols aportar alguna cosa
des de la teva experiència castellera
No, de fet
volia aportar una altra mena
d'experiència
és que no m'has preguntat si volia
recomanar algun llibre, Núria, i m'ha quedat l'esprineta
Oh, l'hi preguntem o què, Jordi?
Què creus?
Quin llibre recomana, Cinta?
No és un llibre de castells
No, mira, volia recomanar
un llibre que m'han regalat avui
que el puc recomanar perquè
bona part ja me l'he llegit, us explico per què
són les narracions completes de Dorothy Parker
no sé si la coneixem, però és una nord-americana
Bé...
Espera't, Cinta un momentet, acomiadem a Jordi Sorinyac
pobre que estàs inquiet, no?
Perquè et toca ara...
Anem a seguir l'actuació
Fins quina hora hi sereu?
Doncs home, suposo que a les 9 més o menys
amb una mica sort ja ho tindrem liquidat
Doncs vinga, encara teniu temps d'apropar-vos aquí a la Rambla
a l'alçada del metropol més o menys
però ara bons castells
Els primers de la temporada
propera cita a Tarragona, Jordi
Important Sant Joan, 24 de juny
Entremig, que tothom vagi sent a temps que ja comencen a haver
actuacions d'arreu de Catalunya
I quan comença el toc de Castella, Tarragona d'Àvia?
17 de juny
Vinga, ens ho apuntem a l'agenda
Gràcies, Jordi Sorinyac
Bon Sant, un altre cop, felicitats
Cinta, perdona, les memòries de la Dorothy Parker?
No, les narracions completes
Ah
Van sortint, no és una novetat
Va sortir l'any 2003
però el recomano molt
perquè és una narrativa
és una narrativa curta
és una mica tipus Quim Monzó
contes curts molt àcids
alguns bastant pujadets
que valen molt la pena
ja havia tret
l'editorial Esquadernes Crema
ja havien tret dos llibres d'ella
La solitud de les parelles i el cor de Crema
i el 2003 van treure les narracions completes
i val molt la pena
L'altre que volia recomanar
que tampoc és una novetat
però que està ara molt a la boca de tothom
gràcies a una pel·lícula
és A Sant Freda de Truman Capote
que suposo que ja no cal gairebé
ni que us l'expliqui
Doncs, Cinta, no marxis
perquè connectem ràpidament amb el Joan Andreu Pérez
Joan Andreu, bona tarda de nou
Hola, Joan Andreu
Hola, bona tarda
Bona tarda
Escolta, la Cinta ens recomanava un parell de llibres
amb tu en teníem un de pendent
Sí, us havien dit un
el de Dios y los periódicos
un que m'han regalat és aquest
i el segon que recomano
és d'una bona amiga
que ha passat tant per a l'estanc
crec que avui
i també ho va fer l'altre dia
en el teu programa
és en Darrera del Teló
el llibre de la Mari Carme Domingo
Molt bé, doncs més enllà d'aquestes recomanacions literàries
ara sí, resultats definitius
d'aquesta jornada esportiva d'avui
Doncs ràpidament
definitius i provisionals
però en definitiva
donem el que hi ha
ara mateix
però això estàvem una mica pendents de la ràdio
i de què hi passava
anem sense més
a la primera divisió
Mallorca 0
Sassuna 1
Real Madrid 0
Màlaga 1
han sentit bé
el Madrid a seu camp perd
contra l'últim de la Lliga
a l'ètic de Bilbao 0
València 3
Espanyol 2
Betis 1
Cadis 1
Deportivo de la Coruña 1
Racing 1
Getafe 3
per ser el conjunt de Santander
ha plegat Manolo Preciado
el seu tècnic
Celta 4
Saragossa 0
Alaves 0
Atlético de Madrid 1
i Valeria 0
Real Societat 2
Això pel que fa a la primera divisió
pel que ens interessa
la segona divisió
direm que l'Hércules i l'Orca
han jugat
també aquesta tarda
la victòria favorita
el conjunt murcià 0-2
Almeria 2
Ells 0
Castellón 1
Racing de Ferrol 0
Sporting de Gijón 2
Lleida 0
Aquest resultat del conjunt
de la terra ferma
el situa a la zona
de descens de la segona A
Males notícies per tant
pel conjunt de Miguel Rubió
Numància 1
Poliegido 2
Tenerife 1
Valladolid 0
Malga B
1
Albacete 1
Ciutat de Murcia 0
Iber 2
Real Madrid Castilla 1
Murcia 0
al igual que el Xerès Levante
Amb tot això
tenim que la classificació
queda de la següent manera
Núria
Lluís
i
gent que passeja per la Rambla
El Nàstic continua en zona de descens
Recre
Nàstic
Tots dos
encapçalant la classificació
amb 62 punts
Almeria 3
amb 58
Levante amb 57
Seria el primer dels equips
que no pujaria de categoria
Per tant
amb el Nàstic de Tarragona
hi ha un marge encara
suficient
i com a cinquè classificat
es troba el conjunt de l'Orca
amb 56 punts
Per tant
bé
s'ha de donar a la s'opegada
la d'aquest matí
però
ja sabíem que teníem marge d'error
i aquest s'ha produït
en el dia d'avui
Aquest
ha estat
el resultat de la primera i segona
divisió A
Ara una mica Núria
i ràpidament contra el rellotge
perquè sabem que
pràcticament toquen les 8
anem a connectar
amb Huelva
perquè allà es troben
encara els nostres enviats
especials
pràcticament ja
a punt d'agafar el tren
de cara tornada
Jordi Blanc
Quim Pons
Bona tarda
Hola, bona tarda
Joan Andreu
Bé Jordi
Moltes felicitats
Jordi Blanc
Moltes gràcies
Moltes gràcies
Començ
Què tal per cert
la temperatura
el mateix a la Rambla Nova?
Comença a fresquejar una miqueta
no hi ha hagut sol
durant tot el matí
a la tarda
ha sortit tímidament el sol
i clar
que ja
és cap vespre
doncs
ja comença a fresquejar
una mica
però vaja
simplement
anant en màniga llarga
s'assolventa la situació
has sortit parlant
no del diluvi universal?
Sí
És un llibre
o una pel·lícula?
No, no
és un fet real
doncs
quelcom com això
és el que està passant
ara mateix a Terres Andalusas
Déu-n'hi-do
com està plovent
sembla que el món
es vulgui acabar
amb aigua
aquí a Terres Andalusas
a més a més
amb tormenta
i així
és com ens acomiada
aquesta terra
Andalusa
amb aquest dinàstit
de Tarragona
que ha sent tot avui
li hem vist
la pitjor cara
d'un equip
que en cap moment
en cap moment
ha ofert resistència
a un recreatiu de Vuelva
que ha estat molt superior
a l'equip
que dirigeix
Luis Tessas
sens dubte
aquesta no era la cara
que tots volien veure
del primer partit
d'un gimnàstic de Tarragona
líder de la categoria
malogradament
és la cara que hem vist
malogradament al nàstic
ha perdut aquest liderat
tot i que manté el col liderat
pel gol a veraix
el recreatiu de Vuelva
va davant
d'aquest gimnàstic
de Tarragona
tot i que el nàstic
i ara busquem la lectura positiva
doncs les coses
no estan gens malament
tothom voldria estar ara mateix
amb aquesta distància
que té
el dinàstic de Tarragona
respecte
al quart classificat
que és el que no pujaria
a primera divisió
suposo que al llarg de la setmana
temps hi haurà
per repassar
el que ha fet malament
el dinàstic de Tarragona
aquí al nou colombino
han estat moltes coses
per tant
hi haurà molt que repassar
però com se sol dir
el món del futbol
sempre s'ha de mirar endavant
i ara l'objectiu és
sumar els tres punts
el diumenge que ve
a partir de les 7 de la tarda
al nou estadi
davant del Màlaga Vell
i continuar
aquest camí de primera
aquest camí que
portava 14 jornades
d'invicta
el gimnàstic de Tarragona
i que malauradament
avui s'ha trencat
però que esperem
que el proper cap de setmana
continuï
i el nàstic
el proper 18 de juny
estigui a la Lliga de les Estrelles
doncs Jordi
de part nostra
de la gent que estem a Tarragona
us demanem que us ho prengueu en calma
això de la tornada
especialment perquè fa el dilúvi
aquest universal que deies
que està caient
a Terres Andalusas
i sobretot
que us poseu en contacte
per aquí a muntar el Noé
doncs ho farem
no es preocupeu
molt bé
molt bé
gràcies
gràcies Jordi Blanc
felicitats de nou
Joan Andreu
més enllà del futbol
no sé si podríem repassar
algun marcador
que afecti també equips
d'altres categories
o d'altres esports
dins la ciutat
doncs ho hem fet
en una de les connexions
escolta
està bé que digués això
perquè així marxem
amb bon sabor de boca
també és l'actualitat
del futbol
també és l'actualitat
del nàstic
perquè
com deia el Jordi
qui voldria estar
a la situació del nàstic
però vaja
si hi ha altres resultats
els que ens porta
per exemple el bàsquet
amb la victòria
del Club Bàsquet Tarragona
divendres
que la situa en playoff
la victòria de l'EDT
dissabte
que la llunya
de la zona de descens
i en definitiva
l'acabament de temporada
del juvenil del nàstic
va ser en la jornada d'ahir
en què va empatar 1
aquest
malauradament
podem dir que és
una de les pitjors cares
de la temporada
perquè ha baixat
de la divisió d'honor
les joves promeses grans
deixaran de competir
l'any que va
l'any que ve
volíem dir
entre els millors equips
de l'estat
això Núria
Cartanyà
és el que ha donat
de si el cap de setmana
a nivell esportiu
gràcies Joan Andreu Pérez
moltíssimes gràcies
i en fi
ens retrobem demà
adeu
bona tarda
acaba de finalitzar
bé el cap de setmana
igualment
un cap de setmana
al qual li queden unes hores
encara
un Sant Jordi
en què també
a la Rambla
hi ha vida
jo crec que per un parell d'hores
com a mínim
però un programa
aquest especial de Sant Jordi
que hem fet avui
des de les 5 de la tarda
el qual hem de posar
a punt i final
ara
que crec que passa
en uns minutets ja
de les 8 del vespre
no podem acabar
sense abans
agrair la feina
de moltíssima gent
de Tarragona Ràdio
que ha fet possible
aquesta retransmissió
especial
des de la Joan Maria Bertran
que ens ha muntat
la paradeta
com qui diu
aquesta estant
davant del Teatre Metropol
al matí
fins al Lluís Gomes
que l'hem tingut aquí
durant tota la tarda
controlant el seu i els micròfons
a control central
la Sílvia García
que també
ens ha posat
molt bona música
avui
jo ja he sentit
Sergio Dalma
Sílvia
Sílvia
bona tarda
bona tarda
ràpidament un llibre
per recomanar
uns petons de pluja
de la Núria Gómez
vinga
gràcies Sílvia
gràcies
fins aviat
també hem d'agrair
al nostre company informatius
el Pep Sunyer
que ens ha anat
això informant
de com es desenvolupava
la diada de Sant Jordi
el Joan Andreu Pérez
ens ha portat
el punt esportiu
i com no la Cinta Olivant
que també
tu sí que has estat
al Rebell de l'Ou Cinta
Sí
ho hem intentat
la veritat és que està ple
ple al Rebell
està ple
ara podràs passejar
amb una mica més
de tranquil·litat
ara sí que podràs remenar
per entre les parades
tot i que em sembla
que no és un bon dia
avui per comprar llibres
és una mica
amb la imatge
que ens quedem
jo per una banda
em quedaria amb la imatge
que la celebració
de Sant Jordi
no passa mai de moda
no és que digués
ha sigut un any fluix
que va al contrari
Sant Jordi
té vida per anys
diria jo
i per l'altra banda
és la recomanació
que la gent
no es limiti només
a mirar llibres
o a comprar llibres
per Sant Jordi
que remenin
durant tot l'any
és que a més
és això
és complicat
perquè hi ha moltíssima gent
acostar-te a una parada
moure't
remenar
és difícil
és una diada més
per passejar
per trobar-te't coneguts
perquè és que realment
aquí te trobes
a tota Tarragona reunida
i segur que et trobes
a gent que fa temps
que no veus
i bé
és una bona diada
doncs penseu que demà
les floristeries
i les llibreries també obren
doncs això és tot
des de la Rambla
amb aquest programa especial
dedicat a la celebració
de Sant Jordi 2006
la programació
de Tarragona Ràdio
segueix ara
amb algunes repeticions
d'alguns dels espais
que ens han acompanyat
al llarg de la setmana
i el directe
Tarragona Ràdio
torna demà
en una nova edició
del matí
de Tarragona Ràdio
a partir de les 7
que acabeu de passar
bona diada de Sant Jordi
Sant Jordi 2006
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
de Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
20 anys
20 anys
20 anys
20 anys
20 anys
20 anys
Ràdio