...
Som les veïnes del carrer de les Patxines,
som molt maques i no gaire fines,
totes, juntes, vivim en comunitat.
Vaja, després d'aquesta introducció musical estem plenament situats.
Segurament ens sonarà aquesta cançó,
és una de les peces d'aquesta obra a la carrer de les Patxines, 14,
o és una obra que es va estrenar el juny de 2003,
es va poder veure a Tarragona,
des de llavors ha fet molt de camí,
i ara aquest divendres torna a casa, podríem dir-ho així.
Vicenç Canyón, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Director i autor, i també ens acompanyen tres de les actrius protagonistes,
la Núria Ballbé, Núria, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
La Maribel Matius, Maribel, què tal?
Hola, bon dia.
I la Rosa Gairal, que també allà és a la casa.
Bon dia, bon dia.
Escolta'm, tornar de casa, torneu.
Tornem, tornem.
He fet gira per Catalunya i la Franja.
I l'Aragó.
I l'Aragó.
I tornem després de tres anys a casa a fer les Patxines,
amb una versió especial.
Ara ho comentarem.
Escolta'm, heu fet 20, em sembla que aquest és el 25.
25, quasi.
Aquesta és la 25, sí.
25 representacions.
25 bolos, 25 representacions per un grup de teatre mater,
per Catalunya, per l'Aragó, és molt, no?
Home, sí, la veritat és que estem molt contents d'aquesta obra
que va sortir així una miqueta, com no es pensaven tant d'èxit, no ho pensaven, no?
Però, bueno, això del boca a boca ha funcionat
i anem a actuar a pobles gràcies al boca a boca de la gent que li agrada molt.
A veure, recordem, per la gent que no estigui situada,
de què va al carrer de les Patxines?
Al carrer de les Patxines, que ho expliqui la Maribel.
Maribel, és que si no parlo jo sol...
Bueno, nosaltres sempre diem que fem un teatre que és d'humor,
de crítica, amb alguna cosa,
i aquesta vegada, doncs, és la crítica en plan d'humor
a una comunitat de veïns.
I, doncs, tot el que pot passar amb una comunitat,
doncs, nosaltres ho agafem i ho representem.
Bueno, estem contentes,
perquè cada personatge, de veritat,
és realment un veí d'aquesta comunitat
i ho fem divertides, no?
Sí, tant.
I he de dir, abans que se m'oblidi,
que aquesta obra es va estrenar al mes de juny del 2003.
Sí.
I al setembre es va estrenar una sèrie de televisió molt coneguda
que la gent deia, escolta, que t'has copiat?
No, la meva obra és abans.
Ara ho anàvem.
Perquè això ho vull remarcar,
perquè inclús hi ha un personatge,
que és la dona del president,
és que és calcat, calcat.
I em fa una ràbia que no t'ho pots imaginar.
Perquè no has cobrat res, no, Vicenç?
No, això en aquesta vida tot s'està inventat, ja.
Complicat.
S'ha de parlar, òbviament, de la sèrie
Quino i Quem Viva,
d'Atena Telextravició,
tot i que es veu que també hi ha una altra possible,
hagi hagut acusacions de plagi,
José Luis Moreno i Vicenç Canyón
sempre han defensat que els seus productes
estan basats en el clàssic, el tercer ro del perci.
Exacte, sí, sí, sí.
És a dir, l'obra s'anava a dir
que arreu del llobarro número 13.
El passa que no em van deixar ficar aquest títol.
Pel llobarro o pel 13?
Perquè això semblava molt al carrer del PCV.
I com vam dir, quin nom fiquem?
I al final, com som 14 petxines aquí,
doncs 14.
Perquè el llobarro ho havíem escollit
perquè era un peix típic de Tarragona.
I el del 13, perquè clar,
era la rueda del perci,
però al dir-nos que no,
doncs vam pensar,
bueno, doncs mira, som dones, doncs petxines.
I com som 14, doncs 14.
Vull dir que ja està.
Llegiu, ho havíeu llegit els còmics?
Sí, clar, sí, sí.
Però no té res a veure,
vull dir, no són personatges,
no està aquell que estava a dalt de tot,
no, no, no,
és una hipotètica,
res de Tarragona,
que és el carrer del perxines,
no té res a veure.
I la sèrie, ara, quan la veieu,
el Vicenç diu que,
a vegades li ha vingut aquest puntet de ràbia,
a vosaltres, a Núria, per exemple.
Jo no la veig mai.
No ho preguntes a mi,
perquè no l'he vista mai.
Deu ser de les poques, eh?
No, jo sí, jo sí, la veig.
Jo sí.
I la conec que està molt bé
i molt ben triat els personatges.
El que passa és que ja es comença a cremar una miqueta,
la veritat és que ja ho fan molt bé,
perquè cada vegada fer un espectacle així,
o un espectacle, una comèdia,
cada dimarts o cada dimecres,
quan ho fan,
i tenir aquest puntet té la seva gràcia,
però que ja comença a ser una miqueta ja
més de lo mismo, no?
Ara farem una sol·licitud
per anar-hi fent altres el carrer de les petxines.
A Madrid.
A Madrid.
I tant.
Bueno, per això vosaltres,
pel perill aquest de no cremar-vos,
de no fer sempre el mateix,
doncs ara arribeu a Tarragona
amb la versió 2.0.
Sí, és que aquesta versió,
jo també ho vull dir,
perquè el que veurà la gent el divendres
dia 9 o a les 10 de la nit
és l'única vegada que es veurà.
Vull dir, és una edició especial.
La setmana següent,
que la fem a Roda de Barà,
la gent veurà la clàssica.
A veure, Rosa,
quines novetats tenim per aquest divendres?
Ui, no m'ho deix dir.
El jefe no m'ho deix dir,
però que hi haurà novetats
ho podem assegurar.
I que arrisquem també.
Sí?
Sí.
O sigui, que la gent
no hem de venir preparats
amb les flors o el tomàquet
i segons que ho feu al final.
Tomàquet no cal.
Perquè farem una manida de seguida.
Tomàquet no cal, amb flors.
Això sí.
Amb flors.
Perquè és que això,
s'ha d'arriscar, no?,
per millorar o com no sé.
En aquest tur que heu estat fent,
fins i tot heu tingut l'oportunitat
de recollir premis.
L'obra ha estat premiada.
Maribel, em dirigeixo cap a tu.
Perquè ha estat premiada l'obra
i també era Maribel.
Bé, en aquest concurs,
doncs, vam tenir la sort
que el públic ens va votar.
Però explica-ho, Maribel, explica-ho.
Ah, bé, així vam anar
a Tamarité de Litera,
que fan, a la tardor,
acostumen a fer cada any
un concurs de teatre amateur.
hi havia grups catalans i grups castellans
i després, doncs, fan com un...
És molt bonic perquè fan,
inclús sembla que t'entreguin els Goya, no?,
amb el teatre, nominats i tal.
Maribel Matius per la catifa vermella, eh?
Sí, sí, sí.
A més, era vermella.
Home, la veritat és que a mi em van escollir,
em van donar el premi com la millor actriu de repartiment,
perquè, clar, a més a més,
nosaltres dintre del grup no hi ha diferències,
totes som igual,
però potser el personatge que jo faig en aquesta obra,
doncs, és molt simpàtic.
Uneix totes les històries.
I la gent, doncs, té...
es fixa molt, no?,
perquè val a dir la pena que soc la portera, no?,
i ja se sap que una portera,
doncs, està en quasi tot, no?
Només fas aquest paper, realment, només fas aquest paper.
Sí, vull dir que...
Sí.
En aquesta obra.
Algú de vosaltres té encara portera
a les vostres comunitats?
No, el meu és automàtic.
Pocs li queden de porteres.
La meva mare havia sigut portera,
en els seus temps.
I què expliquen, Núria?
Vull dir, jo soc filla de portera.
Aquí, aquí, això.
De bon rotllo, s'ha t'ha quedat com...
Una mica.
Una mica de xafarderia, no?
Realment, realment, és això?
Estava en el cas d'absolutament tot?
Ho controlava tot?
Estava...
A veure, havia d'estar en el cas
de tot el que passava a la escala.
Per la feina.
Òbviament, per motius professionals.
Però no per les xafarderies, no?
En aquella època potser no n'hi havia tantes de xafarderies,
però sí que havia d'estar al corrent
si aquell veí necessitava això, allò.
Pensa que això era als anys 50.
Llavors és molt...
Tots tenen una miqueta de portera.
Si no, aquests programes de salsa rosa
i que fan per això,
perquè tots tenen una portera d'intre, no?
Sí, però aquests cobren per explicar-ho.
Això sí, sí.
Una cosa que volia dir,
lo dels premis que he entendut abans,
és el que també em va fer molta il·lusió.
Bueno, la companyia sencera
és guanyar el premi per part del públic, no?
A més de dues nominacions més, no?
Però que el públic...
El públic i el director...
Bueno, però és igual,
però no, van guanyar el públic.
Van guanyar el públic la millor obra, no?
I a més, tot eren 10 allà,
les papeletes tot eren 10.
I això, bueno, imagina't.
Creieu que avui en dia
existeixen aquestes relacions entre els veïns,
com el que podeu explicar a la vostra obra?
O ja, com a molt,
et saludes quan us trobeu a la porta o a l'ascensor
i encara gràcies?
Sí, sí, sí.
Això surt reflectida.
L'obra surt,
perquè jo tinc veïns que et diuen hola
i altres diuen...
I l'ascensor no...
Això és que et diuen bon dia o bona nit,
però no saps realment el que t'han dit, no?
Hi ha gent.
Ara també hi ha l'altre tipus de veïnatge,
que comentes coses,
no només parles del temps,
sinó que comentes si al nàstic
o comentes coses que passen.
Tens aquell compromís,
la conversa d'ascensor, no?
Un viu al setè,
l'altre viu al vuitè,
en aquells 30 segons que se't poden fer turns...
El temps sempre és molt...
Quina que lo fa, no?
Ostres, sí, eh?
I busques les claus a la butxaca
i ja està, ja ha arribat el vuitè o al setè.
Però és fratern en aquell moment.
O et fiques mirant la porta...
Si no, no, mira la porta i hi ha sortida, ja.
Allò que és ascensor l'haurien de canviar, eh?
I dius, no, és molt car.
El nostre ascensor passen moltes coses.
Els que vinguin a veure ho verran.
El nostre ascensor passen un munt de coses.
Que també en tenim un.
També en tenim un.
És que no deixa ser una mica el centre neuràlgic, no?
De les comunitats de veïns.
És el punt de reunió.
És que és...
Però en passa tothom.
Bueno, pel portal també.
Jo recordo quan era petit,
sempre estava jugant al portal també.
Però és que ara els nens juguen a la plaça,
si és que tenen alguna plaça al costat.
No, no, a Tarragona.
Sí.
Agafant el bus per anar...
Per anar a la cantorada.
Per anar a la cantorada.
Escolta, emporteu gairebé 25 bolos.
Sí.
Això és gairebé de companyia professional que fa gira.
Abans ho comentàvem a microtancat,
però m'agradaria si ho podeu explicar.
Què se sent?
Vaja, fent cada dia la mateixa hora,
mateix test.
com sempre, suposo, com diuen els actors professionals,
cada dia redescobreixes coses noves
i l'obra surt de manera diferent.
Rosa, per exemple.
El que xoca més
és que cada vegada el públic és diferent.
I on reacciona diferent.
I això és com a divertit.
I realment es nota,
damunt de l'escenari,
que dius, ostres,
avui el públic no funciona bé.
Avui hi ha bon rotllo, ja.
Comença i de seguida veus si riuen fàcilment,
si els hi costa riure,
si aplaudeixen per no res.
I de seguida,
després dels primers bocinets,
ja enges cap dins i dius,
ui, avui que costarà això.
O bé dius,
estan engrescats més no puguem.
Llavors, hasta t'engresques tu més.
Segons l'actitud que té el públic,
tu també t'alvorotes més.
Vinga, va,
que avui a aquesta gent els va la marxa.
També és veritat que hem actuat
en polidesportius,
teatres que no tenien condicions.
Home, això és l'altre,
perquè és aquí sempre bé.
Hem actuat al carrer.
El que hem après,
hem après a canviar-nos,
perquè clar,
com que els personatges són tants,
doncs cada una de les altres fa...
Clar, una cosa és tenir tres camerinos,
l'altra cosa és tenir-ne 14
i amb canvis a l'escenari.
I sense camerinos.
Sense camerinos també.
A Castellot-Roy,
un poble que està allà de la Franja també.
Perquè hi ha teatres de tot tipus,
allà on vas...
En caixos de cartró,
a la parella va ser...
La més que res també hem après
a canviar-nos en rapidesa.
Perquè on que fas,
a lo millor fas dos o tres personatges
i va quasi seguit,
doncs la rapidesa és...
No hi ha mitja part,
ni hi ha res de tot això.
Imagina arribar en un autobús,
un miniatubús que van llogant
a la companyia,
arriba a un poble,
a Castellot-Roy, allà,
i aniria tots els pallesos,
allà.
A la Franja.
Això és el teat?
Sí, aquestes són les vedets.
Ara ja veuràs.
Té unes mamelles que veurà.
I va venir tot el poble.
A veure l'obra.
Pobre.
Home, no van veure res,
i pensaven que volien pitir cuixen.
Però van xalar.
Van xalar molt, sí.
No hi havia ni taló,
vam haver de posar nosaltres una corda
amb unes bànues que portàvem
per tapar els sillons allà penjats.
Allò va ser...
I en canvi, per la contra,
hem actuat a Salou, per exemple.
Un teatre xulíssim, eh?
El teatre de Salou té unes condicions...
Molt bones.
El de la Pobla també, no?
Que tenen un bon teatre al Metropol.
Doncs, clar, hi ha vegades que dius
Bueno, aquí hem de sortir.
Com sortirem per aquí, no?
Perquè no hi ha cas de...
A Falcet.
També hi ha de ser.
Però en cap moment heu fet l'acció de divas
i diuen, no, aquí no hi actua.
No.
Aquí no hi actua.
No és.
A la que no t'ho dic que no, moltes vegades...
A les famos dies hem de dir que no
perquè no tenien...
Per dates.
Per dates.
Per dates i perquè no tenien condicions
en el sentit de focus
i no teníem temps d'allogar-los.
Era un dia...
Avui per demà.
Home, i no deixa ser també una obra molt coral, no?
Que dius, home, posar-se de cort
a 14-15 persones
que no viuen d'això
perquè, mira, si és la teva feina
tot muntes l'agenda
però quan no ho viuen...
Però fins ara no hem tingut molts problemes.
No, no hem tingut molts problemes.
Hem fet...
Bueno, aquesta obra el que fa és que
alguns altres...
Se saben tant l'obra
que fem canvis d'actrius.
Alguna ha fet un paper d'un altre
i, bueno, sempre va bé.
Per elles també.
Sí, clar, ho has d'adaptar
perquè a vegades quan és tan ràpid
que et truquen perquè puguis anar a tal lloc
doncs si un aquell dia no pot
doncs mira...
No, però a mi poquets no, eh?
Li queda llarga vida
al carrer de les Patines.
És que jo penso que
mentre que demà demanin...
Jo penso que sí.
És que la tenim molt per la mà, suposo.
I aquesta vegada
jo volia tornar al Metropol
i vaig dir
bueno, la fem diferent, va.
La fem diferent per la gent que l'ha vista
i tal.
I per la gent que no l'ha vista
podrem una obra diferent
però és l'única així cosa
que he volgut modificar.
I la fem ara
i la fem el dia 16, no?
El dia 16 l'ha d'arribar.
Sí, vull dir que i...
Perquè és que la nostra companyia
o el nostre grup
té per costum
estrenar obra el mes de juny.
Podríem haver passat ben bé
sense fer res
perquè no teníem preparada
per estrenar-la d'aquest any.
Està embastada només.
i llavors ens vam pensar
doncs és que la gent ens diu
bueno, i el juny què, i el juny què, no?
I vam dir
doncs amb el carrer de les Patxines
que és
pels que no l'han vist
i tenen ganes de veure
és l'oportunitat
i de fet ha sigut per això.
I la fem
a un preu
com que és repetició
la fem més barateta.
Preu més barateta.
6 euros, no?
6 euros que bueno
que no són res
encara hi ha gent que
me la demana
Després tenim la costum
no rosa
quan acabem
què fem el mes de juny?
El brindis
A la terrasseta
A la terrasseta
No, al jardí
Al jardí
Al jardí del metropol
hi haurà el brindis
i com que és una segona edició
hi haurà algú més
aquesta vegada.
Però això que dèieu
ara del preu
és veritat
perquè ara la gent
són 6 euros
que és un preu
rara
home són diners
però és un preu
relativament molt
dos tallats
i un donut
el preu que van els cafès
és això
4 o 5 cafès
però la gent
segons la tida
o van a invitacions
a mi
això que me demanen
bueno vinc a veure
però tens invitacions
tu se'l dir
i et dic
escolta
però és que tothom
bueno
de què aneu
i sí
evidentment
sí que t'he convidat
Vicenç
Maribel
Núria Rosa
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquesta estona
al matí de Tarragona Ràdio
esperem que us hagueu passat bé
i vaja
suposant que funcionava bé
aquest carrer de les Peixines
home esperem
esperem que s'espevivin
la gent
a comprar entrades
que encara n'hi ha
que és divendres
a les 10 de la nit
ho passaran bé
és veritat que és la primera vegada
que ho fem a la nit
i estem una mica així
és pensant
i sempre som de dissabte
o de diumenge a la tarda
a veure com hi ha a la nit
això són paraules majors
ja
per això
d'aquí poc sortir
heu els cartells principals
de temporada
de primavera
ja toca
que també
Tarragona es fa coses bones
també
senyors
i senyores
moltíssimes gràcies
felicitats
i que us ho passeu molt bé aquest divendres
gràcies
yes