La proximitat de la celebració de Sant Jordi ens convida
a aquesta setmana més curteta a conèixer, a parlar i a acostar-nos
a diferents llibres dels que veurem als aparadors aquests dies.
El que ens ocupa avui, el primer de la setmana,
ja fa un quant temps que estan als aparadors,
poques setmanes que es va presentar,
es tracta de la darrera novel·la d'Olga Xirinax,
El hijo del tejedor.
Tal com ho hem dit, no hem fet traducció lliure
perquè aquesta novel·la està escrita originalment
en castellà.
L'Olga Xirinax, l'última vegada que ens va acompanyar,
ja ens va anunciar i ens va parlar d'aquesta novel·la.
Olga, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
Benvinguda i enhorabona.
Gràcies.
Ja el tenim aquí damunt la taula, fantàstic,
amb aquesta portada que ja és prou eloquent
del que trobarem a l'interior de la novel·la.
Escolta una cosa, Olga, el primer,
perquè jo recordo que quan em vas dir en aquest programa
que trauries una novel·la en castellà,
vas voler deixar molt clar que, a banda de ser una novel·la,
era també una declaració de principis
i un acte de rebeldia, per part teva.
Bé, un acte, jo diria, de pura necessitat.
A veure, com ho podríem començar, això?
Hi ha una necessitat de ser traduït,
perquè nosaltres ens hem format tots,
tu i tothom que m'escolti,
amb llibres traduïts de fora.
La literatura russa, la literatura anglesa,
la literatura, el que vulguis, francesa,
tothom ho hem llegit.
Per tant, és lògic que nosaltres vulguem ser coneguts a fora,
si no seríem, a veure, els pintors i els músics,
bé, van a fer gires mundials, oi?
I els escriptors, què, ens hem de quedar amb un record a casa?
Doncs bé, jo feia 21 anys que lluito i treballo,
i ho he dit aquí més d'una vegada, això ja ho sabeu vosaltres,
perquè alguna obra meva sigui traduïda.
Dirà, tants de premis, tanta cosa,
que a vegades tinc una llista tremenda,
doncs mira que la gent sàpiga
que de traducció no n'hi aconsegui ni una.
Llavors, quan ja fa 20 anys que lluites d'aquesta manera,
i ara jo vaig a complir els 70 anys,
que ja en parlarem més endavant,
que farem la festeta aquella que vaig dir...
L'altre dia el Josep Maria Rosselló ja va donar alguna pista,
no diguis molta cosa que...
Ja no pot callar, no.
Doncs aleshores, què ha de fer un?
Doncs si vol sortir a fora,
s'ho fa directament com he fet jo i ja està.
perquè, a veure, aleshores està molt bé
que un editorial tradueixi, per exemple,
un Sánchez Pinyol en 27 idiomes,
si això li dóna diners, ja ho trobo molt bé,
això no dic res en contra,
i altres que s'han traduït,
i uns que llegeixes,
mira aquest ja el treuen amb dos o tres idiomes,
el treuen de cop.
Jo no he tingut aquesta, diguem-ne,
sort o oportunitat.
T'has pagat alguna vegada de la teva butxaca
t'has pagat alguna traducció, no?
Jo m'he pagat una traducció que no està editada,
només pagada, i ben cara, però pagada.
O sigui que la meva cultura és completament de peatge.
Aprendríem, eh, d'aquelles...
Però escolta'm una cosa, Aula.
Però llavors és que no, no,
acabo el raonament en dos moments.
Aleshores, si això ho fan les editorials i això,
doncs les institucions són les que són
per corregir aquestes coses.
I si hi ha novel·les bones,
doncs que ens les facin traduir fora.
Que no sigui una inèrcia de dir
només surten uns i els altres no.
Perquè per mi això és una gran discriminació.
I no és una desertió de la literatura,
sinó que és una necessitat de sortir fora.
Tu continuaràs escrivint en català, en castellà,
el que conviï.
Jo continuaré escrivint com sigui, sí.
Però escolta, tu com et sents?
Ara ho has dit,
i com que a més ho portes amb molt d'orgull,
només faltaria,
enguany fa 70 anys,
que als 70 anys...
Ja sembla que faig un any que els tingui,
perquè ho vaig dient.
Bueno, dona, però això és que el pots dir
i ho pots dir amb aquesta alegria.
És molt riure, no?
Clar que sí.
Però escolta, com et sents?
Als 70 anys,
traient una novel·la en castellà.
I ara parlarem de la novel·la
i ens quedarem de tots els preàmbuls.
No, jo el que em sento
el que he après és que cal batallar
l'últim dia igual que el primer.
Això és el que he après.
Jo estic batallant ara igual
i hem anat a fer la presentació a Madrid.
Però a veure,
com que són petites editorials,
les que ens fan,
heroiques, que en dic jo...
Aquesta estava a Meteora, no?
A Meteora,
i el llibre de poesia anterior,
que la gent ja recordarà que ho vam dir,
que és aquell del Sol a les Vinyes,
una tirada encara més petita.
Que aquella era català i castellà.
Molt ben fet, precisament, sí.
És a tirada l'Omicron.
Doncs ens trobem que,
com que tot ha estat,
diguem-ne,
això és com els supermercats.
Les marques s'acompren les unes a les altres
i els diaris també,
això ja ho sabeu, no?
I llavors tot ha estat
fagocitat, diguem-ne,
per una gran editorial.
Llavors deixen caure,
el que diuen ells,
deixen caure les coses
que a nosaltres ens agrada escriure,
com és un dietari,
un poemari,
una cosa d'aquestes.
Llavors què hi fa?
Les editorials petites ho fan.
Que no tenen,
tampoc una altra discriminació,
que no tenen moltes d'elles
subvencions oficials,
com tenen les grans.
O sigui, que damunt les subvencions
van a les grans,
perquè no arriben,
posem-hi els 10 o 12 llibres necessaris
que han de fer l'any
per obtenir una subvenció.
Amb això es fa realitat
la màxima de l'Evangeli,
que jo sempre he dit
que l'Evangeli no és res més
que la vida aplicada.
Amb això que diu,
aquell que més tingui,
més li serà donat.
I el que no té,
fins i tot allò que té,
li serà pres.
Total, Olga,
que com sempre una cosa
és el fet literari,
la creació i una altra és la indústria.
La indústria sí,
però les institucions
són per corregir això.
I llavors hi ha l'Institut Ramon Llull,
que és el de projecció en fora
i altres institucions,
les lletres catalanes,
que han de corregir
i ajudar en els petits
a sortir en fora.
Tu sors a aquest Sant Jordi,
molt orgullosa,
amb el teu llibre,
amb aquest hijo del Tejedor.
Sí, perquè m'he trobat còmode.
Perquè justament
situes la història
en una part molt teva, també, no?
És que és la part materna
que la tenia molt abandonada.
No t'estàs inventant res, aquí.
No.
Bueno, inventant la història.
Inventant la història,
però diguem-ne
que els referents
no t'eran nous.
No.
El meu abuelo,
perquè era l'abuelo i l'abuela,
era de Pajares,
tot és cèl·ltic.
Aquí a mi m'ha agradat molt
sempre el cèl·ltic.
D'alguna cosa
et deuen venir les arrels, esclar,
perquè diu que tot ho era tem, no?
Doncs aleshores
l'herència genètica
també ve d'aquesta banda.
L'abuelo era gallega,
doña María,
l'amor hermoso,
Herrero Bessada.
Això fa riure amb alguns,
però és un nom romàntic
i és real.
També és d'un personatge
que sortirà al final de la novel·la.
Surten tots els noms,
gairebé tots els noms familiars.
el drama, la peripècia, diguem-ne,
no hi té res a veure amb la família.
Ara parteixo d'un fet que...
Ja fas bé de dir-ho,
perquè a la gent que li agrada
tant la xafarderia,
dic, calla l'Olga,
mira què passava a casa seva, no?
No, no, a més a més és actual, eh?
I aquest fet del qual parteix,
que ja surt de les primeres pàgines,
és d'un fet que vaig veure gente,
d'un nen que va tornar a casa seva
i va trobar els seus pares morts.
És el punt de partida de la novel·la,
això es pot explicar.
No desvetllem res, no és el final,
no, no, després ja passen altres coses.
Que serà difícil, no explicar res.
Aquest és el fill, vull dir,
a veure, aquest fill que se'n fa.
I aquí ve l'Hijo del Tejador, després...
Clar, aquest noi que té uns 10 anys,
quan passa això,
en descobreix justament això,
el seu pare i la seva mare,
doncs, assassinats,
en principi morts d'una forma violenta,
no sabem si assassinats o què,
i a partir d'aquí,
doncs, hi ha tota una història
en la que s'impliquen diferents personatges,
serà difícil.
Jo, quan vegis que dius,
prou que les novel·les són per llegir-les,
no per explicar-les.
No, però t'has explicat tot
perquè surt molta cosa.
El que sí que podem explicar,
per exemple,
quan jo li comentava a l'Olga
el tema de l'arreglament
i que no li era alier
aquest paisatge astorià,
aquest puerto de Pajares,
aquest far,
aquest contacte amb la naturalesa,
amb l'arbre,
amb la vida,
amb la llegenda,
amb la mitologia celta,
que té un paper importantíssim,
però també un referent
que t'acompanya tota la vida,
com és el referent de la música,
de l'art,
de la pintura.
Justament,
els dos personatges principals
són persones
que es dediquen al món de l'art.
Això va venir d'una vegada
que ja fa temps
estava veient per la televisió
un quartet de divisi
que tocava l'arbre
i tocava una noia
que és com la persona
que li he posat aquí igual,
tota vestideta de blanc.
Roseta.
L'escenari era un salonet,
un fosc
i ella destacava encara més.
I vaig pensar
que l'arbre
era un teixit vertical,
un teixit inconsútil,
de música,
d'esperit,
i llavors el teixidor,
el teixidor ja és
de matèries més gruixudes,
la llana
i el cordill,
el que faci servir,
s'entén un tapisser artístic,
diguem,
un artesà tapisser.
Llavors,
com havia de fer lligar
aquesta parella?
I al final
es van lligar d'aquesta manera.
Els arbres,
el contacte amb la natura,
els arbres...
Els arbres,
perquè, a veure,
la part nòrdica
és molt més respectuosa
amb els arbres
que nosaltres,
nosaltres tallem els arbres
i si podem,
encenem els boscos.
Són així,
d'aquesta manera.
però al nòrdic
tinc molta informació
sobre els arbres
i sobre els nòrdics.
Els arbres sempre
han eixut plogat,
la gent.
I sobretot aquí,
el teix,
el que apareix a la portada
és un teix.
Aquí a la catedral de Tarragona
n'hi ha un,
fixeu-vos-hi,
perquè precisament
està al costat d'un pou.
És un arbre més sever,
és més fosc que el xiprer
i són molt antics.
A Montralna
tenim un sort
que està amagat,
que són quatre
per abastar el tronc,
així,
amb les mans esterades,
quatre persones.
El teix,
tot ell,
és verenós,
menys la rodona
de la cirereta vermella
que se'l pot confiturar.
Això també ho expliques.
Sí.
I per això
se'n van tallar molts
i a Amèrica també,
però després es va descobrir
cap als anys 70
que la substància del teix,
el teix és taxus bacata,
una classe de teix,
el taxol cura càncers.
Sí, s'utilitza en farmàcia.
Clar,
molts verins
s'utilitzen en farmàcia
per això.
Han replantat
en nou ocasió.
Han replantat
els teixos.
I aleshores
el teix
és el guardià
dels cementiris,
de les ermites
i de les aigües.
El teix d'aquí
està plantat
al costat
d'un pou medieval,
d'aquell pou que hi ha.
Això la gent
no ho té gaire pemat,
però jo sí que ho té.
I aleshores
aquest respecte
pel teix tan saber
i en un rol
n'hem descobert molts,
n'hi ha bastants de teixos,
espero que no els talli ningú.
Aleshores
això m'ha fet pensar,
això de les arrels
que es fiquen a la boca
dels morts
i totes aquestes coses surten.
Al llarg de tota la novel·la
hi ha aquesta manera
de sintonitzar
o intent
que té l'ésser humà,
determinats éssers humans
afortunadament
de sintonitzar
amb el més legendari
i central
de la naturalesa,
de l'arbre,
de la terra,
del riu,
del silenci,
del bosc...
És a dir,
hi ha una constant referència
a això
al llarg de tota la novel·la.
Perquè penso que
si no ens identifiquem
amb la naturalesa,
identificar-se
és l'únic
que ens pot donar respostes.
El més allà
no ens en dona cap de resposta.
En canvi,
si ens identifiquem
nosaltres,
que naixem i morim
com un arbre,
com una planta,
qualsevol,
estem en pau
llavors amb la natura
i la respectem.
No tots són plantes.
I això és la saviesa.
Al costat dels personatges centrals
hi ha tota una sèrie
de personatges
que van configurant
el món
dels personatges centrals
que també estan
molt en el seu lloc,
no?
Tots tenen el seu paper.
Tots són com si es tractés
d'una partida d'escacs.
Tots tenen la seva posició
en cadascun dels moments.
Formen part del paisatge,
però a vegades
també són elements actius.
Hi ha els pescadors
i aleshores
el contacte de la...
Sí, la mestra,
que és molt...
Una dona molt entenimentada
i un personatge
que surt com un fullet
al mig del bosc.
No és que...
No hi ha aquí elements
irreals.
Jo de què no hi dic res.
No hi ha elements irreals.
Per això el Jordi Llavina
quan me va presentar
el llibre a Barcelona
va fer una definició
que em va agradar molt
i per això la dic.
Un personatge
que surt
a la meitat
a la meitat de la nostra vida
poden sortir coses
que canviem
i coneixem persones
i coneixem fets diferents
i aleshores
al darrere d'un tapís
també
si es gira el tapís
i està ben fet
hi ha una sèrie de nusos
que a vegades
te configuren
unes figures diferents
de les que havies vist al dalt.
I això és
darrere del tapís.
La part amagada
de la gent.
Això és un símil
que em va agradar molt
que a mi no se m'havia ocorregut
la història
de l'Hijo del Tejador
és una història
amb els seus personatges
la seva acció
la seva intriga
la seva reacció
en els seus moments
però darrere
hi ha constantment
una gran filosofia
i un gran anar reflexionant
sobre la vida
de les persones
això que deies
de com van canviant
de com sobtadament
la nostra vida pot canviar
hi ha una referència
que també agraeix moltíssim
al lector
que això ja ho veig
com a molt britànic
de l'Olga
que és la referència
aquella gastronòmica
un respecte absolut
als àpats
i a les menjades
de la vida dels personatges
esmorzen això
i prenen allò
i quan tenen algun efecte
del que sigui
van a la copeta
d'allò altre
aquesta referència
i aquest respectar
els horaris
de les menjades
és magnífic
i a més
t'hi abones
i poses allò
gastronomia de la terra
i productes molt elaborats
molt casolats
i la cuina
com a un eix central
també de trobada
no solament
d'elaboració de coses
sinó que quan han de dir
alguna cosa important
a vegades se'm van a la cuina
a dir-la
i això
com que m'hauria agradat
una cuina
d'aquestes grans
pairals
on la gent es troba
doncs per això
la poso aquí
a vegades posem
en el llibre
de les fantasies nostres
home
tret de determinats
problemes
o coses
que puguin passar
a la novel·la
t'hi aniries a veure
a casa del teixidor
i l'arpista
perquè és un lloc magnífic
és una mica massa tranquil
aquest mar
que tenim nosaltres
sempre en sembla una bassa
en canvi allà
al Cantàbric
peten més les onades
i a més
això m'agrada dir-ho
i també hi ha una cosa
que és bonica
d'aquest soterrament
de la gent
quan l'enterrar
sota un arbre
llavors
hi ha la creença
d'acabar pujant
l'esperit
amb les branques
quan l'arbre es fa gran
i al final surt
a les últimes branques
drogades pel sol
hi ha l'ànima lliure
això també m'ha agradat molt
Comentaves que Jordi Llavina
va fer la teva presentació
a Barcelona
Sí
Aviam
les primeres opinions
que t'han arribat
del llibre Olga
què tal?
Quina impressió t'han causat?
Home
les primeres impressions
són per ara
només de gent
diguem-ne
que ha llegit el llibre
amics i coneguts
i aquests
els he agradat
els he agradat molt
i alguns
que han plorat molt
no crec que sigui
de molt
però passen coses
també és clar
naturalment
Com a la vida
però encara
diguem-ne
en els diaris
va sortint
el diari de Tarragona
una crítica
que crec que és bona
i aleshores
esperem que en surtin més
no sé si hem d'esperar
allò del boca-orella
que diuen o què
Al final és la publicitat
que millor funciona
amb els llibres
Jo només hi voldria dir
un puntet petit
És el que t'anava a dir
que podríem llegir
un petit fragment
Sí
perquè a vegades
els paradisos
els tenim nosaltres
i a vegades
allà amb el meu estudi
petitet
amb un sofanet
que tinc
i miro les meves coses
al voltant
i penso que allò
potser és el paradís
i aquí
un cop van al bosc
no desvelló res
o algú que s'ha mort
i tornen
i diu
o querria quedarse
entre lo que amó
para ver si llegàbamos
nosaltres de excursión
o com el oso
despertava
i buscaba
su primer alimento
o com baixava
el torrente
en primavera
i tras les lluvies
de otoño
Florecerien
para ella
prímulas
i lirios martagones
violetas
i freses
orquídees
i brezos
el tablero de damas
i el tablito
de la virgen
lo mejor
el cielo
era eso
potser el cel
el tenim aquí
i no ens n'adonem
és una història
cal parar atenció
és una història
amb els seus personatges
però
és un llibre
que parteix
d'uns fets molt concrets
però el que fa
és anar reflexionant
i reflexionant
al voltant
de les coses més senzilles
que al final
són les més importants
estaràs passant Jordi
signant llibres
a Tarragona
o què faràs?
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
setmanes una mica
amogudes
és el que t'anava a dir
que ara aquests dies
anem a fer grills
de mandarina
d'avui
al 20 anem a la selva
amb el Xavier Pie
a fer les grills
de mandarina
després he d'anar
a la casa
barral de Calafell
a fer una conferència
sobre el mar
després anem a avall
sobre Pilar Prim
el diumenge
ja és Sant Jordi
i el dilluns
fem l'eta
i anar-se'n cap a Lituània
i quants seran
els 70 anys?
quan serà la festa?
l'11 de maig
que queda tothom convidat
aquí
perquè és el teatre
al magatzem
per això és un acte públic
hi ha molta gent
que t'aprecia
i que voldrà participar
directament
els que hi càpiguen
i bonament
vulguin venir
ja ho sabran
ja en parlarem
quan arribi el moment
ara intentarem
sobreviure
aquesta setmana
això sí
sobretot
sobreviure
que a mi he mort
que és el més
i ara
exagerada
i el diumenge
et veurem
a la Rambla
signant exemplars
de l'Hijo del Tejedor
Olga Xirinax
com sempre
moltíssimes gràcies
per acceptar
la nostra invitació
i a tots els que el llegeixin
enhorabona
bon dia
adeu-siau