La nit de Sant Joan té músiques, sons i veus com aquesta
que ens acompanyen habitualment cada 23 de juny.
La nit de Sant Joan, també com és habitual a Tarragona des de fa anys,
tindrà molts i diversos elements tradicionals.
Començarà ja aquesta tarda amb l'arribada de la flama del Canigó.
La colla diobles Boramar del Serrallo i el ball de Serrallonga de Tarragona,
a més, participaran a la festa amb el ninot del personatge
que presidirà justament les fogueres principals,
la foguera de la plaça Cursini i també la foguera del Serrallo.
Per parlar d'aquests elements tradicionals que envolten
a la nit de Sant Joan aquí a Tarragona,
avui ens acompanya a l'estudi de Tarragona Ràdio la Maria Grau,
que és de la colla diobles Boramar del Serrallo.
Maria, bon dia.
Bon dia.
I saludem per telèfon el Jordi Serret,
que és vicepresident del ball de Serrallonga de Tarragona.
Jordi, també, bon dia.
Bon dia.
Maria, vosaltres com a diobles participeu ja des de fa anys.
Què és el que feu en una tarda-nit com aquesta?
Bé, nosaltres comencem per anar a buscar el que és el sentit de les fogueres,
que és la flama del Canigó.
Baixem a... pugem a Reus, perdó,
i des d'allí portem la flama corrents fins a Tarragona,
fent relleus d'un quilòmetre, dos quilòmetres cada diable,
la portem fins a Tarragona.
Un cop aquí es fa la presentació, es llegeix la proclama de Sant Joan
i s'encén la foguera amb la flama que es porta des del Canigó.
Un cop encès a la flama, aquesta mateixa flama no s'apaga
i serà amb la que s'encendrà la resta de fogueres de la ciutat.
Quanta gent anireu, doncs, aquesta tarda a buscar la flama?
Depèn.
Aquest any, clar, quan cau entre setmanes és una mica complicat,
hi ha molta gent que treballa.
Llavors, sobretot, jo conto que serem sobre uns 10-12 diables.
Feu tot això perquè, en fi, forma part de la tradició...
Exacte.
...de la tarda-nit de Sant Joan.
Nosaltres el que fèiem al començament era anar a Reus amb un cotxe,
buscàvem la flama i tornavam.
Però fa cosa d'aquest any, serà el tercer any que ho fem,
vam proposar de fer una mica diferent.
I el que fem és això, anem fins a Reus i tornem corrents.
El Jordi, com dèiem, és el vicepresident del Vall de Serrallonga.
Vosaltres, Jordi, com a entitat, us vau incorporar l'any passat
amb aquesta presentació d'un ninó, d'una figura, d'un personatge
que presideix les fogueres, no?
Sí, nosaltres, l'any passat, ens va invitar l'Ajuntament a participar,
vam acceptar, i el que fem és, juntament amb els diables Bona Mar,
presentem el ninot que es cremarà a les fogueres de la ciutat,
concretament a les de la plaça Corsini i a les del Serrallo.
I aquest ninot, aquest any, què representa?
Enguany el que hem volgut agafar és a Miguel Primo de Rivera,
que va ser dictador a Espanya durant els anys 20,
com a exemple de, normalment sempre agafem personatges
que representin una mica, que vagin contra la cultura catalana
o que hagin anat històricament en contra
i l'hagin castigat, com en aquest cas és en Miguel Primo de Rivera.
És a dir, que aquest segon ninot, perquè el primer va ser el de l'any passat,
representa el dictador Miguel Primo de Rivera.
Què feu? Què fareu vosaltres?
Com participareu en els actes i les activitats d'aquest vespre?
Bé, nosaltres el que farem avui és anar a la tarda
a l'arribada de la flama del Canigó,
que portaran els companys dels Diables Boramar.
Nosaltres estarem allà a l'arribada
i després el que farem és, a part de plantar el ninot a la nit
a la plaça Corsini, llegirem un manifest
just abans que s'ençengui la foguera,
explicant el per què se tria d'aquest ninot
i per què es crema aquest ninot enguany.
Quin significat li doneu justament a aquest acte,
a la presència d'aquest ninot?
Doncs bé, la presència d'aquest ninot
bé perquè a Tarragona antigament es cremaven ninots
durant la nit de Sant Joan a les fogueres
que representaven una mica tot allò que es volgués oblidar
del que havia estat de l'any
o de la història de la ciutat i del país.
Aleshores, finalment es va recuperar la tradició
i el que anem fent cada any és buscar un personatge
i justificar el per què el pots cremar.
Tant el Vall de Sarrallonga com la colla d'Iablas Boramar,
en fi, sou dues entitats relacionades amb el foc,
així que una nit i una festa com aquesta
per a vosaltres, d'alguna manera, és el punt àlgid, no, Jordi?
Sí, Sant Joan és un dos posatges.
Perquè Sant Joan és igual a foc.
Sí, sí, exacte, sí.
Nosaltres no teníem cap acte aquesta nit de Sant Joan
fins l'any passat i actualment
ens hem incorporat a construir el ninot i llegint el manifest aquest.
I per a vosaltres, Maria, què suposa?
Bé, per a nosaltres és la nit de l'any.
O sigui, per una colla de diables, la nit de Sant Joan és l'homàs, es pot dir.
Clar, és el que has dit tu, Sant Joan igual a foc.
I una colla de diables sense foc no és res.
Participant en el tema de la flama del Canigó
i ara amb aquest ninot que des de l'any passat impulseu
amb el vall de Sarra Llonga, què suposa pels diables?
Quin significat té activitats com aquesta, simbòliques, com la de la flama?
A veure, per a nosaltres, nosaltres som una colla
que no volem ser la típica colla de diables i s'ha acabat.
Nosaltres el que volem és seguir una tradició
que se segueix des de fa centenars d'anys.
Llavors, per a nosaltres, cremar un ninot és bàsicament això,
que sigui una tradició i que les tradicions de la nostra terra
i de la cultura catalana no es morin.
És per aquest motiu que el meu company del vall de Sarra Llonga es deia
i això, es crema el ninot per no perdre aquesta tradició,
perquè no s'oblidin les nostres arrels.
Jordi, estàs d'acord amb això?
Sí, sí, completament, del tot.
Crec que les entitats que sortim també els seguissin
tenim també una mica la missió de preservar aquesta cultura nostra que tenim.
Penseu que potser la nit de Sant Joan,
sobretot en els últims anys, clar,
s'assimila molt a festa, música,
rebel·la, coca, petards, material pirotècnic
i potser s'ha deixat molt de banda
en fi, aquestes tradicions arrelades a la història.
Una mica sí, però clar, també,
a poc a poc es va recuperant també.
Ara tenim el ninot a Tarragona
i és a veure què més es pot anar recuperant
de les festes tradicionals que es feien
durant la nit de Sant Joan.
Maria?
Home, sí, a veure, la gent canvia
i les coses cada vegada van a més,
però jo segueixo dient el mateix.
Crec que mai s'ha de perdre d'on venim i què som.
Aquest any el text de la Proclama ho diu,
fa referència a poetes catalans que ho diuen,
que sobretot el que no hem de perdre mai
és saber d'on venim i què som.
Recordem hores, allò, punts d'arribada de la flama
i després el que fareu amb la foguera.
Maria, a veure, la flama quan arriba?
Nosaltres la flama l'anem a buscar
sobre les 5 de la tarda, més o menys.
El que passa, clar, quan arribes allà
hi ha moltes entitats del camp de Tarragona,
tothom va buscar la flama arreu.
Llavors, clar, és difícil de dir
en quina hora se surt, més o menys, de Reus.
La nostra arribada, si no recordo malament,
és sobre les 8 de la tarda cap al Serrallo,
a dia es llegirà la proclama,
s'encendrà la foguera i cap a les 10 de la nit,
que el correfoc és a les 10 i mitja,
cap a les 10 de la nit es procedirà a tirar
cap a la dalt a la mitja lluna,
on allí entregarem la flama al responsable
que hi hagi a l'Ajuntament o del Vall de Serrallonga,
perquè després la puguin encendre a la mitja lluna
i a la plaça del Mercat.
I vosaltres, Jordi, com a Vall de Serrallonga,
quines són les hores i els punts principals?
Bé, nosaltres avui el que fem
és anirem a les 8 al Serrallo,
a l'arribada de la flama i a la proclama
i, posteriorment, nosaltres ja ens retirem fins a quarts de 12
a la plaça Corsini,
on just abans que s'encengui la flama
farem lectura del manifest que tenim preparat ja.
Que la lectura serà, per tant, a les 12 de la nit, no?
Sí, just abans,
entre que arriba el correfoc i s'encén la flama.
Molt bé, doncs,
ells pertanyen a dues entitats,
com el Vall de Serrallonga i la Colla Diables Bora Mar,
el Jordi Serret i la Maria Grau.
Ells ens han explicat els motius,
el significat d'aquests elements
que formen part de la tradició d'un dia com aquest,
aquest 23 de juny,
la nit de Sant Joan.
Jordi Serret, moltes gràcies per atendre
aquesta trucada en directe del Matí de Terragona Ràdio.
I bona nit i bona festa.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
i gràcies també a la Maria Grau
de la Colla de Diables Bora Mar del Serrallo.
Que us ho passeu molt bé. Gràcies.
Gràcies.