D'aquestes jornades de debat sobre el canvi climàtic
que es fa al Castell d'Escornavou, a Riu de Canyes,
en podem parlar amb la seva responsable,
la directora del grup de recerca del canvi climàtic
de la Universitat Rovira i Virgili, la doctora Manuela Burnet.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Aquí hi ha tres drets generals, després hi entrarem més en matèria,
però tres generals, què és el que creu que hauríem de saber
tots plegats a tots nosaltres a propòsit del canvi climàtic?
Bé, probablement el canvi climàtic és l'amenaça,
o el repte ambiental més greu, més important que la societat
amb una escala planetària, amb una escala global i altres escales,
en té en el present.
I serà el repte ambiental més important
que portarà efectes negatius a un variat número de sistemes naturals
o de sistemes socioeconòmics en els anys futurs en què en vindran.
I que estan plantejant ja a l'actualitat,
en funció de la regió del planeta en què s'està vivint,
està plantejant ja un conjunt d'impactes negatius
que determinen càrregues a vegades molt costoses a les economies nacionals.
De vegades es cometen l'error quan es pensa o es parla del canvi climàtic
d'imaginar-se'l a escala global i, en canvi, no fer la lectura a nivell local.
Ho dic a nivell de ciutadà, dels que no hi entenem massa del tema.
Això pot ser contraproduent, perquè estem pensant en efectes a nivell global
i no ens imaginem que a la cantonada de casa
podem veure aquests efectes en un curt termini.
Tens tota la raó.
Bé, afortunadament, s'ha començat o s'està començant
a diferents nivells espaials, sobretot ara a nivell regional.
La comunitat internacional està molt interessada en aprofundir els coneixements
de com s'ha produït aquest canvi climàtic a diferents regions del planeta
i escales espaials més petites i de quins són els impactes concrets
del canvi climàtic a les diferents regions i a les diferents escales.
En aquest sentit, el grup intergovernamental del canvi climàtic,
en el seu quart informe sobre l'estat del sistema climàtic al nostre planeta,
ha fet aquest exercici de reducció d'escala
i està incidint molt més a escales molt més properes a nosaltres,
a escales molt més regionals
i, de tota manera, es comencen a aportar,
els científics estan treballant cada vegada amb més profunditat
per conèixer millor, per modelitzar millor
quins seran els impactes a escales més locals.
En aquest sentit, la comunitat científica és prou conscient
que no tan sols convé conèixer com han estat
i quins han estat els mecanismes d'esforçament
en una escala general o en una escala global del planeta,
sinó com i què passarà amb escales més petites.
En aquest sentit, comencen a haver-hi un ampli conjunt d'estudis
que avaluen els impactes, com he dit,
amb un variat, amb un ampli, divers ventall de sistemes,
de sistemes tan naturals com de sistemes humans.
Després, si el sentit, no podem parlar més a escala local,
però l'autèntica bèstia negra del canvi climàtic, per dir-ho així,
continuen sent les energies, el consum energètic
i, sobretot, els combustibles fòssils.
És a dir, que aquests combustibles que fan que augmenti
el nivell de CO2 a l'atmosfera
i això fa que el sistema natural, per entendre'ns,
es vegi modificat, alterat,
i augmenti globalment la temperatura, així grans trets.
Absolutament d'acord.
Des del darrer, tercer informe del Grup Intergovernamental
pel Reestudi del Canvi Climàtic,
que va ser publicat en el 2001,
la Comunitat Científica Internacional va acordar
que hi havia suficients evidències
que demostraven el sostingut increment
de gasos d'efecte hivernacle
en l'atmosfera del nostre planeta.
Aquest increment està clarament associat
a l'emissió d'aquests gasos
per part d'un conjunt molt divers d'activitats de l'home.
Sobretot, està fonamentat en l'ús d'energies fòssils,
d'energies no renovables,
com és l'ús del petroli i dels seus derivats.
L'increment en les concentracions,
sobretot de diòxid de carboni,
està estretament relacionat amb aquesta emissió
per part de les indústries,
del tràfic rodat o de qualsevol tipus de combustió
domèstica, industrial o urbana.
Això no només està canviant, sinó que augmenta.
Hi ha la impressió, no la realitat,
que cada cop hi ha més cotxes,
cada cop hi ha més emissions a l'atmosfera
i per tant estem empitjorant la situació.
També és veritat.
Encara, per exemple, que el nostre país
es va comprometre a reduir les seves emissions
de diòxid de carboni,
reduir-les i estabilitzar-les al nivell dels anys 90,
el creixement econòmic no està possibilitant
aquesta reducció o aquesta estabilització de les emissions.
Ben al contrari, les emissions al nostre país
han crescut per sobre dels nivells d'emissió dels anys 90,
ens situem ja en més d'un 40% d'accés
en els nivells permessos
i, evidentment, això ha estat relacionat
amb un creixement econòmic,
en un increment en el parc automobilístic,
amb un increment, sobretot, en el consum d'energia,
d'energia tant per il·luminació com per calefacció, etc.
I en les polítiques que el nou govern
sembla ser que estan intentant posar en marxa,
no tan sols de conscienciació a la societat,
sinó també d'intentar aconseguir
un ús molt més eficient de l'energia.
Esperem que al curt o a mitjà termini
tinguin un cert èxit
i consigueixin estabilitzar, com a mínim,
si no reduir l'emissió de gasos a efecte d'invernacle.
Vostè en comentava,
de fet, vostè viu el cavall entre Catalunya
i la Gran Bretanya,
en comentava que, per exemple,
allà estan molt més sensibilitzats.
Tenen molt present en el dia a dia
el canvi climàtic.
Sí, això és cert.
Fins i tot aquesta realitat,
aquesta major consciència
del món clocsaxó en general
o dels britànics en particulars,
s'acaba concretant fins i tot
en actuacions de caràcter individual.
La gent s'hi pensa,
abans de comprar una casa,
on està situada,
quins són els riscos
que aquell indret pot tenir
respecte d'un nou escenari
d'un món més càlid.
I, en funció d'aquestes,
de com es percebeixen
o d'aquestes informacions que es rep,
es fa l'acció de comprar o no comprar,
no comprar-ne.
En aquest sentit,
sí, m'ha sorprès molt
el nivell de conscienciació
ecològica en general,
però sobretot de conscienciació
sobre el canvi climàtic
que la Gran Bretanya
es té,
que no té,
Parangon,
que no té contrapartida
al territori espanyol,
en general,
o a Catalunya en particular.
Tota manera,
nosaltres,
compartiment,
parlant entre aquí i allà,
ho tenim força pitjor.
Hi ha un estudi que faran públic
justament en aquestes jornades
on es parla de l'evolució
dels darrers 30 anys
a la península ibèrica,
concretament,
i les dades són,
certament,
preocupants,
perquè estem molt per sobre
en un increment tèrmic
a nivell de la península ibèrica,
més per sobre
que en el conjunt del món,
en el conjunt global.
També és cert.
El nostre estudi,
l'estudi de l'evolució
a llarg termini
de les temperatures
a la península,
demostra que les tasses
d'increment tèrmic
a Espanya en general
i a Catalunya en concret
s'han duplicat
respecte d'aquestes
que han estat calculades
o estimades
a escales més grans,
a escala europea en concret
o a escala planetària.
Les conseqüències,
de tot plegat,
ens poden sonar,
no sé,
també a cosa llunyana,
però, en canvi,
pot haver-hi efectes
a nivell molt local.
Se'n parlaran en aquestes jornades
de l'efecte
que pot tenir el canvi climàtic
per exemple
en els incendis forestals,
en el bosc,
també en les malalties tropicals
que s'estan desplaçant,
en parlarà un expert
al llarg de les jornades,
s'estan desplaçant cada cop
més cap a aquí,
més cap a nosaltres.
Aquest increment
de les temperatures
s'està forçant
són una cascada,
una cascada d'impactes,
de canvis o d'alteracions,
per exemple,
en els patrons de precipitació.
La precipitació tendeix a ser més extrema
o està més concentrada en el temps,
és a dir,
plou més o menys la mateixa quantitat,
però ho fa amb menor freqüència,
és a dir,
plou amb més intensitat.
Això conjuntament
amb l'increment de temperatures
fa que l'aigua per transpiració
sigui molt més elevada
i això determina a la vegada
que el clima
s'estigui convertint
en un clima molt més àrid.
Aquesta aridificació
té efectes clars
sobre els sistemes naturals,
sobre la humitat del sol.
La reducció de la humitat del sol
evidentment agreuja
el risc d'incendis forestals
i, per tant,
de les àrees
potencialment cremades.
La major intensitat
de la precipitació
pot portar també
a un increment
la freqüència
d'episodis
pluiomètrics
d'alta intensitat
que donin lloc
a inundacions
amb els impactes negatius
que sobre infraestructures
i, en últim,
fins i tot
sobre la vida de les persones
poden tenir
un conjunt
molt divers
de sistemes naturals
i de sistemes humans
s'estan veient ja
afectats
i es veuran
molt més afectats
en el futur
si la societat
del nostre planeta
no pren mesures
molt més decidides
que tendeixin,
sinó tan ja
mitigar
els efectes
del canvi climàtic
si adaptar-nos millor
amb aquests efectes,
sobretot
als efectes negatius.
Manuela Boronet,
ja per acabar
ens podem imaginar
el paisatge
del nostre país,
aquesta amalgama
de colors
i formes
i podríem dir,
sense por equivocants,
que una mica
està a les nostres mans
que en un futur
no es converteixi
tot plegat
en una zona
més àrida,
més desèrtica.
Això,
esperem,
però per això
necessitem
la col·laboració
de tots els agents
socials,
des dels agents
polítics
que han de prendre
mesures més
decidides
per tal
d'adaptar-se
o de minimitzar
els efectes negatius
associats al canvi climàtic
com dels agents
econòmics
que no han de veure
les polítiques
que es prenen
com una amenaça
per les seves
economies
o per les seves
activitats econòmiques,
sinó que han de
contribuït també
a fer
una economia
molt més sostenible,
molt més respectuosa
amb el medi ambient
i, en tercer,
jo lloc
amb els agents
privats,
amb les persones
en general,
intentant
prendre
tant
una major consciència
ecològica
de preservació
de les riqueses
o dels recursos
naturals
que encara
disfrutem
i en tenim
i també
tenir un comportament
molt més
sostenible
amb el mitjà
que estem vivint.
Per acabar,
el protocol de Kyoto
és alguna cosa més
que una declaració
d'intencions?
Desafortunadament
no s'ha aplicat
com en sabeu
en el sentit
o en els termes
que s'havia
plantejat.
El que sí que ha servut
és
perquè
a diferents
escales,
a diferents països,
la gent
prengués
molta més consciència
de la realitat
d'aquest problema
i fins i tot
es portessin
polítiques
concretes
d'adaptació
d'ús més eficient
de l'energia
per tal
de, com a mínim,
si no aconseguir
estabilitzar
les emissions
de gasos
efecte hivernacle
si aconseguir
que no creixessin
al ritme
tan espectacular
com han vingut
creixent
en els darrers anys.
L'horitzó
del protocol
de Kyoto
s'acaba
l'any 2012,
per tant,
dintre de poc temps,
encara hi ha
possibilitats
d'actuació,
el cert és
que alguns
dels mecanismes
que contemplava
el protocol
de Kyoto
com el mecanisme
de desenvolupament net,
doncs,
s'han fet
accions decidides
per tal
de transferir
tecnologia neta
a països
més subdesenvolupats
o a països
amb vies
de desenvolupament
o fins i tot
l'intercanvi
de tecnologies
netes
entre els països
de l'anex 1
que són els països
que haurien de complir
amb la reducció
de les emissions
o fins i tot
utilitzant
el mecanisme
de compra-venda
que potser sigui
de compra-venda
d'emissions
que potser sigui
el mecanisme
menys efectiu
ja que traslada
el problema
de les emissions
d'un país
a un altre.
No obstant,
s'està
el
programa
en marc
de les Nacions Unides
pel canvi climàtic
està treballant
en el
seguiment
del protocol
de Kyoto
a partir del 2012
s'està
la propera reunió
del COP
el COP
12
que és
la conferència
de les parts
es farà
el proper novembre
i cal pensar
que com a
un seguit
de les decisions
que es van prendre
a la darrera conferència
de Montreal
cada vegada
es pondran més
les bases
polítiques
per continuar
amb un marc
legal
un marc
internacional
com el que es va
engegar
en el cas
del protocol
de Kyoto
Bruneta
director
del grup de recerca
del canvi climàtic
de la Rovira Virgili
gràcies per tenir
els micrófons de Tarragona Ràdio
que vagin molt bé
de jornades de debat
sobre el canvi climàtic
tant avui
com demà
dimecres
i sobretot
que siguin útils
moltes gràcies a vosaltres
per el vostre interès