Dos minuts i arribarem al punt de tres quarts d'onze del matí.
Continuem el matí de Tarragona Ràdio,
en aquesta quarta hora d'aquest dijous, 6 d'abril,
un dia francament gris, un dia francament lletjot,
en què els núvols són la tònica predominant,
el sol que ha anat lluint durant aquest inici de setmana.
Sembla que s'ha apagat momentàniament,
perquè tot es fa indicar que aquest cap de setmana
podríem tornar a gadir d'un cap de setmana plenament primaveral,
allò amb ja calor certament notable.
És el moment ara de sortir a l'exterior,
d'anar amb la nostra unitat mòbil,
connectar amb Jo Maria Bertran i Josep Sunyer,
que es troben, en principi es troben,
a la Rambla Nova, davant de les parades de Palmas i Palmons.
Aquest diumenge és diumenge de Rams,
i la tradició de Benai, la Palma i els Palmons
és una tradició que encara avui en dia està força present.
Josep Sunyer, molt bon dia.
Hola, bon dia, Jordi.
Com està? Ja envien a la Rambla Nova?
Sí, ja envien, hi ha gent que passeja,
malgrat el temps, malgrat aquesta grissor,
aquest cel mig encapotat que tenim en aquests moments.
Jo t'ho he de dir que ara estic sota d'un tant d'all,
és a dir que estic a l'interior d'una parada,
d'una de les primeres parades de Palmas i Palmons,
i estic sota d'un tolu que han posat per si un cas,
per si de cas plou, que tot sembla ser dels canfics,
que si no canviem molt les coses,
la previsió doncs apunta cap aquí.
I en aquest andall, sota aquest andall també ens acompanya,
i ja de fet hi era abans que jo, la Mari Carme Sants.
Mari Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
La Mari Carme, recordo que vam parlar l'any passat, eh?
Sí, ja fa uns quants anys ja que vinc aquí a vendre Palmes.
Sou repetidors, eh? No d'aquest any ni de l'altre,
sinó ja fa uns quants anys.
De la pol·la de Mafomet, eh?
Sí, ben a prop d'aquí de Tarragona.
Explica'ns aquest any què tenim, Mari Carme.
Bé, més o menys els models són els de sempre.
Hi ha des dels palmetes petites per la solapa,
que solen comprar els senyors i les senyores grans,
llavors hi ha fins les palmes i els palmons grans
i hi ha pels nens que fan la convenió que agafen el més gros.
També en veig uns de color per allà, no?
Sí, ja fa tres o quatre anys que hi ha les palmes de colors
i agraden bastant també.
Cada vegada sembla que la gent s'acostumi més a veure-les.
S'anima la gent o encara és d'hora?
O bé de més de cara al migdia?
Sí, sobretot quan surten del col·legi, la canalla,
llavors s'aprofiten una mica per comprar.
Teniu també les clàssiques palmes,
les que no tenen forma, les que són llargues, no?
Com en se'n diu d'aquestes, amb els palmons, no?
Sí, això són els palmons, que això és el típic dels nens.
La palma treballada és la de les nenes
i el palmó llis és el dels nens.
I això d'aquí?
Bé, ara s'estan ficant de moda també els niotets per penjar,
que són de sucre i de caramel,
i els rosaris també tornen a estar bastant de moda.
El que passa és que han sortit altres...
Bueno, hi ha els de gominola, hi ha sempre els de sucre,
i després també hi ha sortit els de nuve,
que també els agrada molt a la canalla.
I aguantant fins que es beneixen o no?
Això ja no ho sé.
Suposo que més d'uns se'l deu anar menjant pel camí.
Parles una mica de preus maricarmes.
Més o menys, com estan els preus?
Des de quan a quan?
Jo tinc aquí el llistat, el veig.
Sí.
Bueno, hi ha les petites, de solàpec,
que poden valdre, per exemple, un euro i un vint.
Llavors ja les palmes més elaborades
poden valdre 25 euros,
i llavors, bueno, la mida mitjana,
9 euros, 6 euros, ja, tots els preus.
Maricarme, gràcies.
En deixes parlar amb aquests clients?
Hola, bon dia.
Què, veniu a comprar la palma?
Sí.
Quina comprareu?
Quina comprareu?
És que ja van comprar, ja tenim,
que van comprar l'altre dia,
i no es falta una petita.
Gràcies, que vagi bé.
Sortim d'aquesta botiga.
Adéu, Maricarme, adéu.
Adéu, adéu.
I anem cap a les altres...
Ja he dit botiga?
Doncs no, no, no, botiga no ho vam bé, eh?
Parada, parada.
Una parada, una parada.
N'hi ha una, que és la primera,
aquesta és la que estem nosaltres,
la que hi érem fins ara,
en passem pel costat d'una altra,
on no pararem,
anem una mica més enllà,
i podrem parlar, doncs, amb la Maite,
que és la responsable d'aquesta parada,
la Maite Bosch,
que de fet és la parada més gran
de les que hi ha aquí a la Rambla.
Estem davant, més o menys,
jo ara veig l'estat de los despullats,
just aquí a 50 metres.
Maite, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, molt bé,
perquè fa un dia estupendo per la Palma.
Ni molt.
Eh que sí?
Sí.
Fa un dia així tot núvol,
que per això està de primera.
No plourà, eh, que no?
Crec que no,
perquè TV3 no pot fallar tampoc.
De vegades falla, eh?
De vegades falla, però no passa.
Parla'm una mica del que podem veure.
Jo ho estic banyant aquí ara, però...
Les palmes molt boniques,
estan totes teixides amb el mateix tronc,
que no pesen res,
que la canalla, això és molt important.
D'acord?
Llavors hi posem els llacets,
els rosaris penjats de sucre,
de gomilona,
els ninotets,
els pelmons,
el tradicional de sempre,
pels nens,
amb el seu llacet.
I què més te puc dir?
Que teniu de colors,
perquè veig que teniu una,
una molt bona veritat de palmes,
de colors.
També de colorets, sí.
La que es ven més és la normal,
la de tota la vida,
d'acord?
I després el que venem és llorer,
que s'abeneixi,
després serveix per la cunya.
Què et penses?
Pels plats bons, home, eh?
La cunya catalana és molt bona,
molt ben feta,
i molt de llorer.
Quasi tots els plats.
Maite,
parlem dels preus,
va, més o menys.
De quant a quant?
Sí, ja no podem posar
tampoc massa preu pujat,
perquè, escolta,
tot se puja,
però, bueno, això
són campanyes
que tampoc no pots pujar preus.
Ara, aquestes palmes fines,
com que ja t'ho he dit abans,
són teixides boniques
i no pesen,
i tota la història,
palma blanca, bonica,
també val centímetres,
esclar.
Avui dia tot val.
Més o menys?
Més o menys?
Doncs, bueno,
podem anar,
a veure,
les petitetes dos euros,
tres euros,
cinc euros,
set euros,
deu euros,
fins a la més cara que jo tinc,
són cinquanta euros.
Quina és?
On està?
A veure, aquesta de cinquanta euros,
ah, val, val, val, val.
És una filigrana, no?
Tota treballadíssima,
esclar, això,
hi passes aquí un munt d'hores,
aquelles noies,
veus,
tot treballat,
aquesta també és preciosa,
aquesta en columnes,
també costa molt de fer,
quaranta,
de trenta,
de catorze,
hi ha tots els preus,
set,
deu,
i els preus,
doncs,
que t'he dit,
reglem el llacet,
a veure, un detallet,
un detallet,
que sigui pels crius,
clar que sí,
i bueno,
en fi,
és el que hi ha quasi sempre cada any.
A mi m'agradaria, Josep,
que li preguntessis a la Maite
sobre el procés d'elaboració
d'aquestes palmes
i aquests fermons,
suposo que s'han fet des de mà,
però no sé,
quant de temps,
dues necessita
per dur a terme
una d'aquestes filigranes?
Em pregunten des dels estudis
quant temps es triga
fer una d'aquestes palmes,
com es fan,
si porta molt de temps fer-les,
és molt complicat,
només s'ha de fer poca gent,
no sé com va.
Mira,
això costa molt de fer,
perquè tu comprendràs,
l'ortesania no es paga,
i les dones que ho fan
tampoc no cobren el que val,
les hores que hi passen,
perquè de palmeta així,
doncs esclar,
mira,
aquesta per exemple,
aquesta surt 10 euros,
la palme,
d'acord?
Llavors,
sateixeix això,
entre això i això,
està a 3 hores aquesta palme per fer,
anant ràpid,
d'acord?
Doncs imagina't,
què cobren aquelles dones,
ha de cobrar jo,
ha de cobrar a Hisenda,
ha de cobrar un d'apostos,
10 euros,
imagina-se,
facin números,
3 hores d'elaboració,
10 euros,
aquí,
en fi,
hi ha diferents processos,
i esclar,
l'únic que passa és que,
llavors,
esclar,
com que en fan tantes,
és com tota l'artesania.
I això és tot català,
no?
Perquè sembla que no tot el que hi ha aquí a la Rambla és català.
No,
bé,
bueno.
No,
que això és el que mos queixi una mica,
perquè jo si puc,
ha de ser catalunyè.
Tenia Andalusia també,
una mica.
Sí,
anya d'Andalusia,
sí.
Clar,
llavors,
esclar,
aquesta gent treballa més,
a veure,
també estan treballant,
les palmes d'Andalusia tenen una cosa,
que són més gruixudes,
són més vastes,
ho entens?
I aquestes d'aquí a Catalunya les fan més fines.
Ja són uns troncs més fins,
la palma més escollida,
la palma que no pesi,
com t'he dit abans,
i aquestes no tenen uns troncs més gruixuts,
més vastes.
La palma més vasta.
Però, bueno,
què hem de fer?
Tampoc no hi podem fer res.
No,
no podem comprar la catalana o l'Andalusia,
és a dir,
si ven aquí a veure la Maite,
són les catalanes i altres llocs.
Si no es pot fer propaganda no se'n fan,
però doncs jo tinc les palmes d'aquí,
de Palmes-Vilaplana-ESL.
Josep,
a mi també m'agradaria que li comentessis a la Maite
a veure si realment fan negoci,
entenem-nos,
amb una societat cada vegada més laica,
més secularitzada,
segur que diumenge veurem nens i nenes
beneint palmes i palmons,
però realment són molts nens,
són moltes nenes.
Aquesta tradició realment es manté viva?
Mira,
m'estan preguntant des dels estudis,
Maite,
bàsicament,
t'ho dic clar i català tal com ho pregunten.
Es fa negoci amb això?
És a dir,
es guanya en calés o no?
O plegarà aquest ofici?
Hi haurà un moment
que no es podrà un dedicar-se a fer coses artesanals com aquesta,
malgrat que així demanda.
Mira,
jo t'explicaré.
No es farem rics,
però és una tradició que no es pot deixar mai.
D'acord?
Comencem per aquí.
Llavors,
esclar,
si comencem a deixar les palmes,
els brodats,
les puntilles de coixí,
això no dona diners.
Però,
nosaltres fa molts anys que ho fem,
molts anys que venim,
en aquesta casa treballem sense cap problema,
i llavors què fem?
Al cap de la campanya
te queden dos.
Després de pagar això,
de pagar a Isenda,
de pagar aquí,
pagar allà,
pagar allà de la palma,
dius,
bueno,
doncs mira,
dos.
I la tradició no es perd.
No es pot perdre això.
És que és veritat.
Això és el que jo penso,
eh?
Ara,
per un gran jornal
i per dir en cinc dies
guanyo equips,
no,
no,
no s'han d'enganyar
perquè és que no els guanya ningú.
No s'han d'enganyar.
Que no es perdi,
que no es perdi mai d'aquesta tradició.
Això sí,
ni això,
ni les puntilles de coixí,
ni els pastissets,
tot això,
ni que no doni gaire de diners,
ho hem de conservar.
Ni els rosaris de sucre,
perquè esclar,
tot això és una cadena.
La palma,
el llacet,
dono menjant aquests llacets,
dono els de sucre,
això és una cadena
i aquest senyor del sucre
també s'ha de guanyar la vida,
també és una artesania
i és tot igual.
Maite,
Maite Bosch,
gràcies
per explicar-nos un any més la palma,
eh?
Molt bé,
gràcies a vosaltres, eh?
Que vagi bé.
Que tingueu molta sort.
Vinga.
Doncs vinga,
la Maite,
la Maite Bosch,
que ens ha explicat.
Anem a una altra parada,
hi ha temps o no?
Molt ràpidament.
Sí, ràpidament,
a veure,
és que segurament el nom us sonarà,
eh?
Mira,
Montse Estivill.
Montse,
que tal,
com estàs?
Molt bé,
bon dia,
què tal?
Què tens aquí la mà,
què és això?
El?
Què tens la mà,
què és això?
Això és llure,
pel dia de la palma,
que hi ha gent,
la gent més gran que ja no portem palmes,
portem llure,
i llavors l'anem a beneir,
i el tenim per tot l'any.
Tu ets jove, eh?
M'anem?
Tu ets jove?
No tant,
no tant,
43 ja.
Jove,
jove.
Què dius?
Com estàs anant el matí,
què tal?
La gent s'engresca o no?
Sí,
a veure,
aquest any ha anat poquet a poquet,
al principi una miqueta menys,
i així,
va pujant,
com cada any, eh?
I sou tot el dia avui?
Sí,
està a les 8,
8 i mitja de la nit.
I si plou,
cap problema,
que esteu tapadets.
Ja estem preparats per la pluja.
Maite,
eh,
Maite,
Montse,
Montse,
gràcies.
Molt bé,
adéu.
La Montse Estivill,
se'n recordeu d'aquest nom,
no?
Del cementiri,
de quan també,
doncs,
hi ha aquella parada,
el cementiri per tots sants,
és la Montse Estivill,
amb qui també parlem,
doncs,
en altres ocasions,
i per altres,
en fi,
altres tradicions nostres.
Aquí continua l'activitat,
Jordi,
hi ha gent que va munir amunt,
jo veig ara poca gent parada a l'aspa,
de fet,
mira,
ara mateix ningú,
ara mateix aquí hi ha dos,
tres,
quatre,
cinc parades,
i no veig ningú que estigui aturat
davant d'aquestes parades,
tot i que,
en fi,
la gent,
doncs,
s'hi van passant,
d'aquests dies de Setmana Santa.
Jo crec que a la tarda,
en fi que els nens hagin sortit del col·legi,
els pares d'alguns joves
s'hagin pogut escapar de la feina,
la cosa,
el negoci,
de mica en mica,
com deien,
anirà pujant.
Mira,
hi ha una senyora a comprar,
anem a Constància,
va,
ràpidament,
a veure què he comprat.
Hola,
bon dia,
bon dia,
què tal?
Hola,
no,
no,
ui,
no,
què has comprat,
una palma,
palmó?
Diu que no,
no vol dir res,
no vol dir res,
eh?
Estimides.
Sí,
estimides,
clar,
els atarquem directament al micròfon
i sorten els perugits.
Al fons de la Rambla,
per cert,
Jordi,
darrere de Roger,
de Llúria,
estic veient unes clarianes importants
que estan començant a sortir,
és a dir que una mica s'està destapant
per la part de la platja el dia,
esperem que sigui així
i que puguem,
doncs,
gaudir d'aquí a poca estona
del que us explicarem,
que és el festival de Dixieland
i una de les cites importants
d'aquest festival
que us explicarem més tard.
Això serà més tard.
Gràcies, Josep.
Fins ara.
Fins ara.