.
S'explica que els habitants de la Tàrraco Imperial
se sentien tan orgullosos de ser ciutadans tarraconenses
que en feia l'ostentació pública sempre que podien.
A la bona oportunitat explicaven Cufois
allò que havien fet per la seva estimada ciutat.
Aquest orgull va sobreviure a la caiguda de l'imperi
i ha arribat fins als nostres dies.
Avui el tarragotisme, de fet, està més viu que mai.
Aquest sentiment capital s'ha revifat en forma de catarsi col·lectiva
a través d'un color.
Avui també hi ha un espectacle que supera en públic
el que es congregava al teatre romà en l'època de màxim esplendor de Tàrraco.
Tot i que no arribem als 12.000 espectadors de l'amfiteatre,
ben aviat, quan s'acompleix el somni,
gairebé podrem arribar als 20.000 que hi cabien al circ.
Davant d'aquests paral·lismes, no és estranyar que tinguem una mascota
que ens remeti directament a aquella època de Triomps, Llaurer i Victòries.
El serrallo ho tenen molt clar.
Li hem demanat al Matías Leandra, responsable de la llibreria de quios que porten el seu nom,
Cal Matías.
El Nasticus jo crec que s'explota poc.
S'hauria d'intentar exportar aquesta figura perquè tindre una mascota...
A veure, tots els equips tenen mascotes, però nosaltres tenim un romà com a figura emblemàtica
en una ciutat que és patrimoni humanitat, que és molt romana
i que possiblement el camp del Nastic nou es podria dir Tàrraco, per exemple,
o club de futbol Tàrraco o alguna cosa així.
buscar una reminiscència romana i lligar-ho amb el tema romà
perquè la història és una cosa que no l'hem d'oblidar, al contrari, l'hem de remarcar.
Els serrallos sempre han tingut somnis de color grana, la cosa no els ve de nou.
Uns mesos en sa, però, sembla que el color s'ha tornat omnipresent
i s'ha escampat també per altres racons de la ciutat.
És el cas del carrer Portalet, un dels accessos al nucli antic de la ciutat,
on unes banderes granes estan penjades com els estandards
de les carreres d'Òrigues del Cirque Romà.
També als voltants adonen les catedrals granes de la ciutat,
el bar Petit Tàrraco.
Podem contemplar un autèntic monument santuari
dedicat als homes del César, Luis César.
Posar alguna cosa que anés amb la nostra botiga,
que la nostra botiga no perdés la nostra clientela,
que estigués a l'estil de la botiga.
Perquè la Rochelle és una mica molt femenina
i l'aparador porta l'aspecte del nàstic,
però amb una mà femenina,
perquè hi ha l'efecte de les flors,
l'efecte de les lamparetes,
i és un aparador antic amb una mà femenina.
És un bar antic, però amb una mà femenina.
Era el que intentàvem fer.
El fet de posar un bar així antic
és potser el que és més emblemàtic en relació amb el nàstic,
perquè tot és, no sé, l'espenya, l'afició,
s'hi viu molt més potser tant en celebracions
com per veure un partit antigament i tot.
Llavors penso que és com fer una miqueta també d'homenatge al nàstic.
I és on es reunien els senyors quan havien de parlar de futbol.
La Paola i la Rosa de la botiga,
la Rochelle del carrer Baró,
Quatre Torres han buscat una ambientació apropiada,
una bar de bar,
dues cadires granes, una taula,
i a sobre un cigaló, un caliquenyo,
i molts objectes que estan impregnats
de l'essència dels triomfadors.
És una miqueta d'ambientació,
ambientació d'aquella època,
que inclús recordàvem el caliquenyo,
el cafè,
les cadires així,
hem mirat que s'apropin el més possible a l'època.
I amb això ens han ajudat molts homes de l'època,
perquè el caliquenyo jo no sabia ni que existia.
Allò que dius, aquí quedarien bé uns caliquenyo.
Ah, doncs anem a buscar els caliquenyo.
S'ha buscat una mica,
hi ha molts anys junts,
però bueno, al fin i al cap,
se li fa una...
un homenatge a tots els anys
que el nàstic
ha contribuït a fer un bon esport.
És això.
El que és bonic per això d'aquest aparador,
també penso que és que
ens ha ajudat molt gent
que ha viscut molt l'afició del nàstic,
que ho porten, no?
Perquè ens han aportat
gairebé totes les coses que hi ha a l'aparador,
a part de l'ofís i el més gros,
ens han aportat
totes les coses que estan,
els petits detalls, no?
Han sigut...
I la gent s'ha bolcat molt.
Inclús, quan estava ja fet l'aparador,
seguien venint a portar perquè s'animaven
per ambientar-ho més.
És com veure
el propi, o sigui,
el del seu club,
amb una bona exposició.
No sé,
és com un museu per ells.
Nosaltres hem intentat fer un museu per ells.
Aquest aparador de la Rochelle
és un dels que formen part,
dels que prenen part
en el concurs de la Federació de Botiguers
per fer més present el color grana
a la ciutat.
És centre de mirades,
aquesta aparador.
Expliquen que més d'un
hi ha deixat llàgrimes
com a testimoni
de la seva estada.
Però aquest no és l'únic santuari
que s'ha heregit a la ciutat
per commemorar la gran fita
que encara ha d'arribar.
Al mercat central
hi ha, per exemple,
una parada de pesca salada
en què els que hi treballen
tenen la impressió
d'estar enmig del camp
en plena febre grana.
El Josep Valero
és un dels culpables
que això sigui així.
El millor mercat
amb el millor nàstic.
Això és indiscutible.
Perquè resulta que
jo he sigut sempre del gimnàstic,
sempre, tota la vida.
I Catalunya,
per mi,
mereix tindre més equips
de categoria superior
que no solament sigui el Barça,
perquè aquí tothom
viu del Barça.
I, en fi,
i ara veure aquesta afició
jove que ha sortit
de sota terra,
això m'anima
a veure el que no he vist
des que va estar
a la primera quan tenia sis anys.
Jo vaig conèixer
la Ginàstica primera
i això ara
per mi és una il·lusió
graciosa.
És una cosa molt bonica
per mi.
Mentre està en el Serrallo,
el Matías Leandra
està convençut
que fins i tot
els que segons la mitologia
van fundar Roma,
Rèmul i Ròmul,
estarien orgullosos
dels sentiments
que corren aquests dies
per la tàrrec actual.
Jo crec que
tots els tarragonins
s'han de sentir orgullosos
de la feina
que farà el Nàstic
que està en la primera
i que Tarragona
sortirà per tot arreu
serà una publicitat
increïble
i això també és cert.
Segurament,
Ròmul i Rèmul
també estarien contents
que el Nàstic
Puigés.
No es fan
ni lluites de gladiadors
ni curses de carros
per l'espectacle
a Trau i de Valent.
Jo, la veritat,
i reconec
que cada diumenge
quan vaig al Nàstic
m'ho passo bomba,
perquè ho vius.
O sigui,
veure-ho a la tele
és que canvia moltíssim,
no hi ha l'ambient,
és que jo crec
que és l'afició.
l'afició que hi ha
al Nàstic avui en dia
és el que t'ho fa viure.
Jo m'he enganxat
pel meu fill,
pel meu fill,
per acompanyar-lo
i ara ja hi vaig
i va encara
que el meu fill
m'hi digui
que no hi anem ja.
I ser Nàsticera
jo penso que ser de Tarragona.
O sigui,
que amb això
jo penso que el que
és de Tarragona
i no és del Nàstic
jo no ho entenc.
És el que us deia
al començament,
l'antic orgull
de pertanyar
a Tàrraco
que ha perdurat
fins als nostres dies
i que si poden,
com veuen,
ho demostren.
Només cal passejar-se
per la principal artèria
de la ciutat,
la Rambla Nova
i és inevitable
veure la pancarta
de 8 metres de llargada
a la façana
de l'actual franquícia
dels menjars ràpids
que, per cert,
ja van inventar els romans.
El Manuel Coetera,
director de McDonald's,
ho té molt clar.
Jo crec que
cal que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
i se me ocurrió
dir jo
que soy un astigero
hasta la médula
pues voy a poner
una pancarta
que se vea
en medio de la ciudad
lo más grande posible
y bueno,
la hemos hecho
a conciencia.
Hago que hacer la medida
para ponerla
lo que era
todo la balconada
del restaurante.
Sens dubte
una bona foto
per sortir
a la capçalera
dels rotatius.
Potser, de fet,
és un dels centenars
de reculls de premsa
amb els que
a la Rochel
han, literalment,
forrat el seu operador.
Hi ha un dels retalls
que inclús
hi ha
una entrevista
de quan havien
de pujar
segona
que em pensaven
ara el que es fa
que em pensem
de pujar primera
està el retall
de quan
de quan havia
de pujar segona
i bueno,
hi ha diversitats
d'opinions
com ara també, no?
Sí, totalment.
Totalment.
Pujarà primera.
El color grana
plana per la ciutat
ben bé
com si d'una espessa
capa de boires
tractés
com vaix tot
i cala fins
a la part
més íntima
i emocional
dels que l'habiten.
La ciutat
està molt volcada
i nosaltres,
jo personalment,
com a Nasti
que jo que soc,
vull volcarme
evidentment
amb el Nasti
de Tarragona.
Crec que,
a pesar del bache
contra el Real Madrid,
crec que sí,
que el Nasti
este anyo
estarà en primera,
graç a dios.
Jo crec que una ciutat
necessita,
com promoció,
tenir un equip
de fútbol
en primera divisió,
crec que la promoció
que pot ser
a nivell d'Espanya,
en altres parts
d'Espanya
ho hem vist,
i crec que
és molt important
que no només
figure el Barça
en Catalunya,
sinó que
també
tengamos mucho
que decir
las demás
zonas
de Cataluña,
y en este caso
Tarragona
se lo merece.
La ciutat
ja està
abocada
fins al punt
que l'embrancida
ideològica
fa que de vegades
la raó
quedi en un segon
terme,
un segon
terme molt llunyà.
També ho volia fer
el bacallà
i les olives
del gimnàstic,
també les tinc allí,
les pintaré
d'un altre color,
i bueno,
som
gimnàstic,
gimnàstic
al 100%.
A Barcelona
ja no entro aquí,
que jo no entro
a Barcelona,
però a Barcelona
per mi
no existeix,
jo sóc gimnàstic
i pelacanyes
i tot el que
pugui dir.
I és que
no en va,
hi ha un sentiment
col·lectiu,
un objectiu
que unifica
la parròquia grana
en una mateixa direcció,
en aquests casos
la fe
amb els campions
en mou muntanyes.
Jo crec que
és per tancar Tarragona,
el serratllo
com que estrem
als vols de Sant Pere,
crec que celebrarem
Sant Pere molt abans,
i Tarragona
celebrarà
una vigília
de Santa Tecla
tres mesos abans.
I tot al voltant
d'un color,
tot al voltant
d'uns autèntics
gladiadors
de la gespa,
tot gira en torn
d'una esfèrica
i de l'imperfecte
contorn d'un estadi
són un burgit
que criden
a l'unissó,
tot al voltant
d'un estadi
com el que han creat
a la perruqueria
Martes
d'Estanislau Figueres.
La Marta Durant
ha provat
de reunir
en un reducte
de l'aparador
els dos mons
que més estima.
Vam pensar
fer alguna cosa
que estigués
entre el nàstic,
que és el que hem de fer ara,
i que estigués
una mica relacionat
amb el nostre.
hem fet un camp de futbol
amb la seva propaganda
i tot.
I els jugadors
són els pots d'agumina
que tenien vermells
per fer-ho més lligat
amb els colors.
I els espectadors
són una col·lecció
de nines,
ja que per aquí
passen molts crios
es queden encantats
mirant les nines.
L'avi del nàstic,
un nen,
una nena
vestida
amb l'equipatge.
La propaganda
és la d'aquí,
de la perruqueria,
i després
han ficat,
per no fer tot
de la perruqueria,
han vinculat
l'esport,
i és l'ADT
de Torreforta.
Sí senyor,
sí senyor,
tot un estadi
a la perruqueria
i el mercat central.
Tornem al santuari
del Josep Valero.
Està aquí
la meva secretària
que és la que
col·labora
també en diverses coses
com l'escut
del ginàstic
amb pedra,
la camiseta
del seu fill,
a més a més,
bueno,
aquesta,
una bandera
d'Udú que s'està
ja també,
en fi,
aquesta bandera
la vaig fer fer jo.
i llavors,
esclar,
ella també va portar
l'altra bandera
i llavors ja el calendari
aquest també
que és de dos jugadors
del ginàstic
i tot ginàstic
i això
som ginàstics.
Som el que som
i canviem de terça,
anem a la part esportiva.
hi ha hagut un avanç
i un després
de l'últim resultat
d'Agra Record.
Matís Leandro,
del Serrallo,
i com tothom
en aquest barri mariner,
sap que després
de la tempesta...
Que després de la tempesta
ve la calma
i que ara
han passat uns moments
una mica dificilets,
però que s'han de tranquil·litzar,
que el partit de l'Almèrie
hem de tornar a omplir
a passar el camp,
que ens queden
sis partits
que són sis finals,
és com si estiguéssim
a playoff
i això fa temps que ho dic.
i crec que jo
sóc partidari
o crec que
amb set dels deu punts
que diuen que falten,
amb set,
avui en dia
crec que estem a primera
perquè els altres equips
estem veient
que s'estan barallant entre ells
i sempre que es barallin entre ells
nosaltres sortirem guanyant.
Per això tenim el coixí
que tenim
i estem on estem,
estem segons.
Hi ha 20 equips
de segona divisió
que podrien estar
al nostre lloc.
El Serrallo,
de la mateixa manera
que a la part alta,
al centre
i als barris de la ciutat
i també,
per què no,
en molts pobles
de la perifèria
se senten de veritat
vibracions
quan s'acosta
el cap de setmana.
Home,
aquí al Serrallo
ja fa molts anys
que tenim euforia grana.
Tenim la gran penya nàstica
al Serrallo
que és una de les més antigues
de Tarragona
i que, a veure,
aquí sempre s'ha recusat molt
el nàstic.
Ara pots anar
per tota Tarragona
i veure el color gran
de tots els establiments.
La iniciativa
que han tingut a la FUP
de fer aquest concurs
ha estat molt seguit
però hi ha molts establiments
que abans
ja érem nastiqueros
i que sempre hem sigut nastiqueros.
Només entrar
ja veus una bandera penjada aquí
amb els diaris
i a l'entrada
tenim tots els articles
promocionals
i de venda
del nàstic.
A més a més,
som botiga oficial
del nàstic al Serrallo
i llavors
nosaltres subministrem aquí
tot tipus de samarretes,
de bufandes,
de pòsters,
tot el que sigui
el merchandising del nàstic.
A la llibreria tenim
l'entrenador,
la maqueta aquella
que vam fer fa uns anys
amb la festa
de celebració
de la permanència,
tenim l'entrenador posat
amb un cartell
i que posi...
que estem esperant
arribar a primera.
Ben aviat sonaran
les trompetes,
llavors ja podrem
dir que ja hem arribat.
Ens podem però
començar a fer la idea
a la pastisseria Trill.
El Toni Taulé
ja ha preparat
un pastís
també en aquest
inafable concurs
dels botigues de la ciutat
per potenciar
les diferents
tonalitats
del color grana.
El dibuix
podria ser aquest.
Dumenge
és un partit
molt important
que tenim
que anar
tots al camp
però vaja,
jo crec que
guanyant Dumenge
aquí a l'Almeria
tindrem
un peu a primera.
Si no hagués
sigut concurs
suposo que
ho haguéssim fet igual
perquè demanen gent
per correspondre
amb un comerç
de primera
i un nàstic
de primera
llavors jo crec
que era bona idea.
Ara, clar,
quan veuen
a l'aparador
què fas amb el nàstic?
No, no, no, res
simplement doncs
col·laborar una miqueta
amb el que vol
ara de la ciutat
que és vestir de vermell,
no?
I hem aprofitat
a fer això.
Anem al camp
conjugant aquí
anem cada diumenge
amb la família
i algun desplaçament
també hem anat
de recolzant
amb les banderes,
les samarretes,
les bufandes,
tot,
per fer vermell.
Ara, quan veus
el camp ple
amb 11.000 persones
doncs estàs molt cofó
i estàs molt content
però recordes
doncs que fa
4 o 5 anys
el partit
espanyol,
nàstic espanyol
ve i hi havia
500 persones
a la grada.
va ser el mateix any
que vam pujar
amb el playoff
de la grama.
Veus això
i dius
ostres,
quant nastiqueros
hi ha a Tarragona,
no?
Doncs abans
n'hi havia també,
el que passa
que eren molt més pocs.
Necessitem aquests
nastiqueros ara
per pujar,
sí,
és necessari,
però també
que quan s'hi venen
maldades
que també hi siguin,
és a dir,
que no tornem a ser
les 1.000 o 1.500 persones
que anaven
al camp.
Que aquestes samarretes
de mon fill.
Com es veu venir
al proper desafiament?
Com ho veu
en el santuari
del mercat?
Valero?
Valero?
No hi és el Valero?
Que aquestes samarretes
de mon fill.
Mon fill té
6 anys,
sí,
des que va néixer
és del Nasti.
O sigui,
a mi li preguntes
què és,
del Madrid o del Barça?
Diu,
no,
jo soc del Nasti.
El meu home
és molt nastiquer.
Jo aquí
estic com si
estigués
allà al mig del camp.
O sigui,
que...
I tothom,
què passa?
Diu,
algú,
visca el Nasti,
visca Tarragona,
no sé què.
Tenim l'himne,
posa l'himne.
La il·lusió
de la nostra terra
és l'orgull
de la meva ciutat.
Un equip
que tots identifica
uns colors
de tot s'agermenat.
Seguidors,
un equip
ple de brolla,
i els plegats
sempre l'hem d'estimar
i fer junts
el camí a la victòria,
disposats
per jugar
i per guanyar.
Tradició
des de fa
més d'un segle,
patrimoni
de la capital,
terra bona
romana
per sempre,
patrimoni
de la humanitat.
i els colors
que t'anyeixen de joia,
els colors
que ens porten il·lusions,
que ens fan viure
l'esport i la glòria
amb l'orgull
a totes les seccions.
nàstic, nàstic, nàstic,
nàstic,
grita la visió,
nàstic, nàstic,
ets el millor,
ets la tradició
i l'orgull,
el degà,
mentre es punta l'esport.
nàstic, nàstic,
grita la visió,
nàstic, nàstic,
ets el millor,
transversalament sa
la visió,
grita la visió,
nàstic, nàstic,
nàstic, nàstic,
terjò,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
i l'esportalament sa
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic,
nàstic.