Continuem molt pendent de l'última hora que es produeixen les instal·lacions del Nàssic,
però ara és el moment de continuar amb els continguts aprevistos en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Per tant, tornem novament a les instal·lacions de la Biblioteca Pública
i s'hi troba Yolanda García, que està fent avui un recorregut per aquestes instal·lacions del carrer Fortuny.
Yolanda, bon dia, Anou.
Hola, molt bon dia, Jordi.
La veritat és que insisteixo en aquesta imatge de contrast.
Després de sentir aquest ritme i aquestes corredisses i aquests contactes amb la premsa,
després del cessament allà a la nit de Luis César,
contrasta absolutament amb aquesta tranquil·litat,
amb aquest ambient que hi ha a la Biblioteca Pública de Tarragona.
I volem agrair molt a dues persones la seva presència.
D'una banda, ens acompanya la Francesca Roca,
ella és una veïna del Cuvé que ha volgut venir a la Biblioteca
perquè diu, calla, que he sentit que venen aleshores de la ràdio, vull venir.
Francesca, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ens estem encantats de conèixer-la perquè a més ens ha dit que és oient de Tarragona Ràdio
i ha vingut expressament i li agraïm moltíssim que s'hagi desplaçat des del Cuvé fins aquí.
Bé, jo a vosaltres també us ho agraeixo molt.
Vostè, ara comentàvem que li agrada molt llegir,
li agrada molt pintar el món de les flors i tot és la seva vida
i que li agradaria molt també formar part d'aquests clubs de lectura,
el que passa que a vegades és una mica dificultós.
Llegeix habitualment, Francesca?
Sí, tot el que puc, sí.
I per vindre aquí em trobo que el més difícil és la mala combinació
perquè de tornada no hi ha combinació.
Quin tipus de lectura li agrada?
M'agrada tot.
Ara estic llegint mentre vivim i el que passa és que no llegixo tant com voldria, esclar.
Bé, doncs han de deixar temps per altres coses, no?
Li agraï moltíssim la seva companyia i que ens hagi dedicat aquestes paraules.
A vosaltres.
Fins a sempre, Francesca. Gràcies.
Dèiem el tema del club de lectura perquè va començar amb molt d'esforç per part de la biblioteca
i persones que de forma voluntària volien trobar un punt de trobada.
És allò que moltes vegades comentem.
Quan acabes el llibre, si t'ha agradat, gairebé me l'eixes a l'autor
perquè no et dona l'oportunitat de continuar la història que va començar en aquell dia.
I desitjaries trobar persones amb les quals comentar aquell obre en definitiva,
aquest és l'objectiu dels clubs o dels grups de lectura.
Aquí a la biblioteca, com dèiem, van començar d'una manera tímida
fins al punt que es van haver de doblar perquè vam descobrir que aquí a Tarragona
hi havia moltes persones amb ganes de prendre part d'aquests col·lectius.
Ens acompanya la Núria Roc. Núria, bon dia.
Bon dia.
Tu ets una veterana dels clubs de lectura de la Biblioteca Pública, no?
Sí, sí, veteraníssima des del 2005 que van començar els clubs,
si no a Merro del mes de març, i aquí estem fins ara.
Tu vas començar, doncs, amb l'ombra del coronel.
Sí, vam començar per l'ombra del coronel, del nostre estimat Jordi Tinyena,
l'autor local, l'escriptor, i fins i tot llavors tenim la gran satisfacció
de tenir-lo aquí convidat, com tants d'altres.
A tu et va passar això una mica, aquesta imatge que jo comentava, no?
Que acabes el llibre i comentes amb algú que et diu
Ai, he llegit un llibre que m'ha agradat.
Resposta, ah, sí.
I quin és? I de què va?
I dius, no, és que no es tracta d'explicar-te de què va,
és que necessito parlar d'aquest llibre, no?
Sí, sí. A veure, aquí al Club de Lectura el que es tracta és de compartir,
o sigui, el que fas és compartir la lectura.
El mateix llibre que has llegit, llavors veus diferents vessants
pels teus companys, o sigui, sembla que a vegades no hagis llegit
el mateix llibre. La gràcia és, després pugueu confrontar,
discutiu, veure fins i tot coses que un mateix llegeix
i que no t'havies donat compte que l'altre ho ve de diferent manera.
Són molt polemistes, els integrants del Club de Lectura?
Polemitzeu molt en les sessions?
Sí, sí. A vegades hi ha algú que a mi no m'ha agradat
i no m'ha agradat per això, i la gràcia és aquesta,
que puguis discutir-ho. Hi ha punts d'acord comú
i a vegades hi ha divergències, que és el que dona marro
i salsa el que és el Club de Lectura.
Com es fa la tria de les lectures?
En un principi es va apostar, sobretot, per acostar-se als autors locals,
perquè a més donaven la possibilitat de després compartir una postlectura
amb els propis autors i autores.
Això amb el gran suport de la Rosé Lozano
i llavors amb la gran coordinació, que és qui porta tot el pes principal,
que és la Cristina Barber i l'Esteve Masalles,
són els que coordinen i ens donen, ens pauten el que és el llibre
que anem a llegir.
A veure, totes lletreferits que compartim,
el que és el Club de Lectura, hi ha diferents vessants.
Des d'aquí costa molt engegar, acabar el llibre
i fins i tot qui se n'ha menjat tres o quatre diferents.
Llavors el que fem és, ells ens ho pauten,
fem un parell de reunions i com a colofó final,
la cirereta del pastís és quan ve la gran satisfacció
que ve a l'escritor a fer-nos la xerrada.
Jo tinc entès, i això ho han comentat molts escriptors,
no només dels que han participat en aquest Club de Lectura,
sinó que han participat altres que hi ha a Catalunya,
cada cop n'hi ha més, que diuen que són els escenaris
en els quals s'hi senten més a gust.
Vull dir, ni presentacions ni entrevistes de mitjans de comunicació
que on s'hi troben més a gust i més satisfets són
quan es reuneixen amb els lectors als clubs de lectura.
Sí, sí, fins i tot els mateixos escritors ens ho comenten.
I a veure, a vegades fins i tot esgarreguem alguna xafarderia personal
que els ha impulsat el que és a fer el llibre,
que fins i tot els ha inspirat que treus a alguna cosa
que ho confessen directament el que són al Club de Lectors.
Deies, Núria, que les mirades són molt diferents,
perquè també són molt diferents les persones que formeu part del Club de Lectura.
Sí, hi ha diferents edats, fins i tot d'aquí animaria
que fos gent més jove d'una mitjana edat,
doncs no sé, parles d'uns 60 o 70 anys,
que fins i tot, a veure, si parles de gent més jove,
doncs tots van molt espitjats, no?,
però que s'animessin a vindre als clubs de lectura
i a seguir per poder compartir el que és la lectura
i llavors amb els diferents companys.
Heu fet molta feina i hi ha molts títols.
Podríem comentar-ne alguns o tots, fins i tot,
si no se'ns fes molt llarg, perquè es facin una idea els oients
el tipus de lectures que es fan al Club
i se n'adonaran que són d'allò més heterogènies, no?
Sí, mira, des del Jordi Tinyà, en l'ombra del coronel,
vam passar per l'Emili Teixidor, amb el Pa Negre,
l'Olga Xirinax, el Viatge, el Dietari,
l'Emili Rosales, la Ciutat Invisible,
i la Pell Freda, el Sánchez Pinyol.
Llavors es va fer una col·laboració molt maca,
molt satisfactora i va haver-hi molta gent
que fins i tot va venir expressament per compartir
el Llegi amb el Patrimoni, amb el Museu Nacional,
i llavors vam llegir el Pompeya, del Robert Harris,
les Memories d'Adrià, de la Margarita i Urneser,
i del Llo Claudi, del Robert Greves.
Bueno, van continuar infinitat, o sigui,
des de comentaris del Quixot, del Clàudio Pérez,
els grills de Mandarín, el treball de l'Olga Xirinax,
que també és la estimada d'aquí a Tarragona,
també és l'autora local,
la Flames de Teia, del Jaume Marinet,
justament és un dels components del que és el Club de Lectors.
Llavors, fins i tot a dintre del Club de Lectors
hi tenim escriptors,
bonic, sí, sí, el monòleg d'un loc,
la Pilar Tortosa, també és companya nostra.
I, bueno, vam passar, doncs, mira,
el 2006 a la Dona Justa, del Sant Dormaray,
a l'Elgaran Lampoe,
que, bueno, aquí també hi va haver controvèrsia,
a molts es va agradar moltíssim,
i als altres, doncs, no.
Al Camí des Morts vam tenir el Javier Morós,
que fins i tot, doncs, ho vam tenir aquí.
Vam tenir una conversa llarguíssima
i vam poder preguntar-li 50.000 coses diferents,
fins i tot coses que no tenien relació directa
amb el que era la seva obra, La màgia de llegir,
del José Antonio Marina.
Llavors vam començar el cicle Literatura-Escena,
amb la Mercè Rodoreda,
el Joan Caballé, que vam sobre el Pinter,
vam tenir una, és l'especialista,
que va fer una xerrada expressament sobre el Pinter,
Harold Pinter, vam llegir textos del Montaplar,
que també es van posar a lo que és escena,
al Teatre, al Magatzem,
i, doncs, mira, vam continuar La terra herida,
del Miguel de Libes,
La farsa del Mario Serra,
i ara l'última autora que ha vingut,
doncs, mira, l'Isabella Clara Simó,
amb la Déu Suau.
Ara estem treballant
amb el que és la Literatura-Escena,
el que és el Magatzem,
i fem el Manel de Pedró,
el que es va fer,
llavors Albert Olbrecht,
i ara fa dos dies, justament,
hem acabat amb el que és
l'Albert Olbrecht,
la representació popular.
I ara esteu immersos en el carlisme?
Ara estem immersos en el carlisme,
estem començant
a l'hivern del Tigre,
de l'Andeu Carranza.
Doncs, aviam,
a mi,
jo tenia interès que fessis
la relació de llibres
perquè dona la visió
d'aquest esperit
del Club de Lectura,
des de llibres que són
novetats editorials,
passant per clàssics,
posant molt d'èmfasi
al que és la literatura local,
però sense oblidar
altres autors
que realment
tenen moltíssim d'interès.
Aquesta és la tendència,
a seguir, no?
Sí, a veure,
la gràcia
és que
la feina forta
recau sobre la Cristina Barber
i l'Esteve Massalles,
ells ho programen
i llavors nosaltres
anem a seguir la pauta
qui és molt lletra ferit,
a banda,
doncs,
va llegint altres autors,
però és una variació,
hi ha de tot,
o sigui,
la gràcia és que estàs llegint
molts gèneres
i hi ha de tot.
Doncs, Núria,
t'agraïm moltíssim
que ens hagis dedicat
aquesta estona al matí
de Tarragona Ràdio,
estem encantats
i bé,
esperem poder parlar
amb tu una altra vegada
per conèixer com continuen
desenvolupant-se
els clubs de lectura.
Moltes gràcies
i enhorabona
a tots els companys del club.
A disposar,
gràcies a vosaltres.
Adeu, fins després.
Cristina,
continuem el recorregut
i ara em penso
que hem d'anar
a mirar
el racó del cinema,
a veure quines pel·lícules
i com s'organitzen.
Doncs sí,
anem anant seguint?
Anem seguint
les petjades d'aquesta...
Les petjades de Mira,
Llegeix i Navega,
que el Navega
es refereix a l'exposició
que hem vist,
que tenia dues passes,
i només hem comentat
l'audiovisual.
I també hi ha una part
que es fa
a través dels ordinadors.
És a dir,
que cadascú a casa seva
amb l'adreça
del viatge ple de veus,
que és així,
unviatgepladeveus.com,
pot connectar-se
i seguir
escoltant
aquestes lectures.
Que en la primera exposició
són 12 persones,
en la següent
ja són 40 persones
que
ens relaten
trossos
de llibres
de literatura
de viatges.
Ara,
mentre la Cristina Barber
ens anava comentant
aquest aspecte
de l'exposició,
acabem d'entrar
a la sala
que aculla
tota la part
d'audiovisuals.
estem envoltats
de compatis de música,
però també aquí
hi ha aquests grans prestatges
molt sovintejats,
sí, sí,
molt sovintejats,
sobretot
quan arriba el cap de setmana,
que són els prestatges
de les pel·lícules,
de vídeo
i de DVD.
Baixem el to de bé
una miqueta
perquè veiem
que aquí hi ha persones
que estan utilitzant
els ordinadors.
Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
La Núria també,
normalment,
per parlar del racó
dels cinemes,
s'acompanya a la ràdio,
avui l'acompanyem nosaltres.
I bé,
quan ens expliques
tenim aquesta...
ara hem posat aquest centre
d'interès...
On està el centre
aquest d'interès exactament?
Sí, doncs mira,
es troba aquí
a la secció audiovisuals,
a la planta primera.
Llavors, res,
només entrar
i ens trobem
amb tot el que és
la secció audiovisuals,
amb aquest panell
del racó del cinema,
que és on nosaltres
hi guardem exemplars
de les fitxes
de les pel·lícules
que recomanem
i també del monogràfic.
I en aquest cop
esteu dedicant
al centenari
de Billy Wall,
de la rialla intel·ligent,
un tribut a la comèdia.
Exacte,
doncs, aprofitant
que el 2006
es celebra
el centenari
del seu naixement,
hem volgut fer
un reconeixement
de tot el que és
el gènere de la comèdia,
no?,
que dóna per molt.
I llavors,
doncs,
hem elaborat
un petit monogràfic
explicant una mica
els inicis del cinema còmic,
com va néixer,
després,
doncs,
el que és
l'etapa
d'aurada
de la comèdia
clàssica americana,
dels anys 30,
40 i 50,
i després hem fet
una referència
també,
doncs,
a la vida
de Billy Wilder
i, doncs,
a la seva producció,
no?,
i llavors,
bé,
aquí,
doncs,
també hem fet
un llistet
de pel·lícules,
de les comèdies,
doncs,
potser n'hi ha de clàssiques,
no?,
però també n'hi ha algunes,
potser de tant...
De les que fet
o de les que teniu
a la biblioteca?
De totes les que tenim
a la biblioteca,
com que hem fet
un repàs,
diguem-ne,
de tot el que és
comèdia clàssica,
s'entén,
no?
Hem tocat temes
ja, doncs,
diguem-ne,
a l'etapa més recent
o el que es pugui fer...
No, perquè a més,
això tothom ja ho ha vist
al cinema
o en DVD,
diguem-ne,
que aquestes pel·lícules
que ja no les passen
per la televisió,
tot un seguit
de propostes
que, bé,
riure no és senzill,
a vegades
costa més fer riure
que fer plorar,
no?
Llavors hem volgut destacar
aquells directors
que realment
han deixat petja,
no?,
en el que és
l'història del cinema,
com potser,
doncs,
també Frank Capra,
el George Cukor,
diferents títols,
l'Ens Lubits,
també,
molt important,
i bé,
és una proposta més.
Després,
dins d'aquest
racó del cinema
també trobem
diferents fitxes
de pel·lícules
que es van incorporant
al fons de la biblioteca
i que m'imagino
que el fet
que s'incorporin
fa que les publiciteu
d'alguna manera.
Poseu èmfasi
en el cinema en català,
lògicament?
Exacte,
sí, sí,
intentem,
a més,
anar proposant
una pel·lícula nova,
cinema en català,
i llavors,
a vegades és difícil,
cuidado,
a vegades és difícil
trobar títols
perquè el cinema català
està una mica justet,
però bé,
doncs sí creiem
que és l'espai
també per donar-lo a conèixer
i llavors
de cada pel·lícula
en tenim més exemplars
perquè la gent
em pugui agafar
i no s'hagi d'esperar.
Ara veig,
per exemple,
Fràgiles,
aquesta,
aquesta és
del Jaume Balagueró,
no?
Sí,
del Jaume Balagueró
de l'any passat,
amb la seva línia
una mica així
de cinema de terror
i bé,
va tenir força èxit,
està protagonitzada
per la Calista Flocar,
que és un personatge
ja de cert prestigi,
no?
I bé,
n'hi ha d'altres
com la vida secreta
de les Palabres,
Isabel Coixet.
Jo li comentava
ara a la Cristina
que els divendres
aquesta sala
està plena
a besar
i aquells prestatges
pràcticament buits.
Tampoc no els veig gaire plens,
eh?
I són dilluns al matí.
Doncs sí,
la veritat és que
el dilluns
és un dia
també una mica
de traspàs,
no?
La gent torna
molt de material
però també n'agafa,
no?
I no,
la veritat és que sí
que hi ha molt de moviment.
Es busquen les pel·lícules
que són relativament
novetats
en l'àmbit del DVD,
però sovint veiem
prestatges
com el del western,
els clàssics,
el cinema negre,
que també estan força buits,
és a dir,
que molts usuaris
de la biblioteca
el que busquen
és el cinema clàssic,
aquell de tota la vida,
que jo,
com dèiem abans,
passaven per la tele
però ara ja no passen.
Exacte.
Sí, no?
La veritat és que
la filosofia una mica
és oferir
un ventall ampli
de títols
i els clàssics
creiem
que també
hi han de tenir
un espai.
Llavors,
les novetats
evidentment
també es van incorporant
potser no
d'una manera
molt immediata
però sí que també
és interessant
tenir-los.
La biblioteca
és un espai
multicultural
en divers
i ple de contrastos
perquè aquí
al costat del DVD,
els ordinadors
i les noves tecnologies
molt a propet
hi ha el fons antic
que bé,
hi ha un material magnífic
que també volem conèixer
d'aquí uns momentets.
Núria,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
T'hem tornat la visita, eh?
I tant, i tant.
No sempre sou vosaltres
els que veniu a la ràdio.
Moltíssimes gràcies.
D'acord, gràcies a vosaltres.
Fins després.
Fem una pausa molt breu
per la publicitat
i tot seguit
passem corrents
fins a la sala
del fons antic
per conèixer
alguns,
només alguns
d'aquests documents
magnífics
que esdevenen
sens dubte
la joia de la corona
de la biblioteca.
fins ara mateix.