Ara són dos quarts d'una del migdia,
vuit minuts i mig.
Avui anem posant bandes sonores diferents
als continguts del nostre programa
i aquest ritme segur que els remet a un país, Itàlia,
i més concretament a una zona, Nàpols.
Una delegació tarragonina ha començat un viatge
de quatre dies a Pompeia
per participar en els actes de germanament de les dues ciutats.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
l'enviada especial de Tarragona Ràdio,
no amb poques dificultats per contactar,
per tant, en qualsevol moment la comunicació es podria tallar,
però de moment anem tocant fusta
i intentem que ens faci arribar les primeres impressions,
no només personals,
sinó de bona part d'aquesta delegació tarragonina.
Anna Plaça, molt bon dia.
Bon dia.
On estàs exactament?
Estic al Besubi.
Ai, ara mateix?
Ara mateix estàs al Besubi?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, arriba l'oloreta, eh?
Una olor de l'aves, tot és negre.
Sí, sí.
Negre amb trossets de verd, eh?
És preciós.
Ja veus.
Impressionant, sí, sí, sí.
Un dia una mica humide, això,
però el temps, diguéssim, que no acompanya.
I de temperatura, què tal estàs aquí, Anna?
Fa fresqueta, fa fresqueta, fa fred, fa fred, eh?
I, bueno, la vista al Besubi és preciosa,
perquè si jo ara em giro,
veig tota l'avadiada de Nàpols,
amb tot el mar i tota la ciutat,
llàstima de l'humitat i dels núvols
que intervoleixen bastant la visió.
Ja, ja, ja.
Escolta, aquí al Besubi heu pujat tota la delegació, una part.
Quantes persones s'han desplaçat, finalment, fins a Pompeya?
S'han desplaçat 92 persones, crec, si no m'erro.
Entre s'ha de comptar que hi ha membres de l'Ajuntament,
representants polítics,
n'hi ha un per cadascun dels partits,
també hi ha representants d'associacions,
com l'agrupació d'associacions de Setmana Santa,
de la Reial Societat Arqueològica,
i a banda, doncs, de tota la gent
que es va voler apuntar en aquest viatge
que organitzava l'Ajuntament en col·laboració
amb l'Agència de Viatges Verga.
Vau sortir ahir, és a dir, ja heu passat una nit.
Sí, sí, vam sortir ahir a la tarda
i a la nit ja vam dormir a Pompeya
i avui ja hem iniciat el que són
la part més lúdica d'aquest viatge,
que és la part de visites
que farem entre avui, demà i dissabte al matí.
Així, de bon matí, què és el que heu fet, exactament?
De bon matí, el primer que hem anat a visitar
és una vila romana, la vila de Pompeya,
que està situada en una de les poblacions turístiques
d'aquella època dels romans,
que era el Plontis, a tocar de Pompeya,
i és una de les viles que estan més ben conservades,
està pràcticament tot excavada,
tot i que encara hi ha una part
que està soterrada sota la mar de lava
i de cendres que van sepoltar tota aquesta regió,
i és la vila de Pompeya
que era la segona dona de Neró.
La història, Déu-n'hi-do, també la història que tenia
perquè es veu que ell havia estat casada amb un altre,
es va divorciar, es va casar amb un segon
i llavors es va liar amb Neró
i per tal de poder-se casar amb Neró
van enviar el segon marit a l'exili
i mira, anar fent, saps?
No, qui manava ja sabíem que s'ho manegava
a la seva manera, clar.
Sí, sí, sí.
Molt bé, sí, digues, digues.
Mira, no, que després ja hem vingut cap al Besubí,
que és la part de la visita que estem fent ara,
la majoria de gent ja deu ser dalt de tot,
jo m'he quedat a mig camí,
allò en un punt clau que tingués cobertura
per poder-vos explicar.
Clar, aneu pujant a peu, no? A peu?
Sí, sí, es pot pujar,
suposo que devem estar en una altura ara
d'uns 800-900 metres,
on ens ha deixat l'autobús,
i fins a dalt del volcà,
que ens han dit que té 1.200 metres,
doncs s'ha d'acabar de pujar a peu,
o ens han dit que és un recorregut aproximat d'un quilòmetre.
I quines...
És a dir, es tracta de pujar a dalt,
i un cop pugeu, o de baixar, lògicament,
i després, quin és el plan de la jornada?
Perquè avui és un dia així de visita turística,
podríem dir,
però ja que ara el cap de setmana
s'intensifiquen els actes més protocolaris, no?
Sí, avui és encara visita turística,
després d'aquí aniré a Mercolà, no?,
que és una altra d'aquestes poblacions
que eren, com diguéssim,
residencials turístiques,
de l'època dels romans,
que també va quedar sepultada per la reducció del bassobí
de l'any 79 després de Crist,
i que es conserva molt bé.
Potser no és tan coneguda com Pompeia,
perquè és més petiteta,
però es veu que l'estat de conservació de les cases
i tot és meravellós, és impressionant.
Però almenys pel que ens han pogut explicar fins ara,
ens ho hem pintat molt bé.
I aquesta és la part de visita que farem avui.
Els actes institucionals
es concentran al cap de setmana,
dissabte i diumenge,
que a més coincideix amb les festes majors de Pompeia,
i també es celebren la segregació de Nàpols,
perquè fins fa molt poquet
Pompeia formava part del municipi de Nàpols,
que és immens,
i aglutina com molts pobles
que estan com si diguéssim els suburbis,
estan escampadets pel territori,
i Pompeia n'era un,
i ara fa poc va aconseguir la segregació
i també ho celebren ara,
aquest cap de setmana, estan de festa.
Justament aquest procés
és el que va fer en el seu moment endarrerir
aquesta visita tarragonina
i aquesta formalització, podríem dir,
de la Germana Ment, tinc entès.
Sí, sí, sí, perquè a més coincideix amb això,
amb les festes majors
que ells celebren la Mare de Déu,
la Madonna, que diuen ells, del Rosario,
i coincideix que és aquest cap de setmana.
Suposo que la primera part del conveni
es va signar el maig,
perquè coincidia amb Tarracó Viva,
i ells ens ho han volgut tornar també
amb unes festes que són les que es viuen aquí aquests dies.
Jo no sé, Anna,
si has tingut l'oportunitat,
penso que sí,
de llegir la famosa novel·la Pompeya.
Estoy en ello, eh?
Jo imagino que també intentes
esvinà a identificar determinats paisatges,
d'aquest enginyer que va veient
com es va modificant tot el tema de les aigües
i els nivells de les fonts i tot plegat, no?
Sí, sí, sí.
Jo sé bastant emocionant,
doncs, resseguir la lectura
a través del paisatge autèntic.
Sí, i a més,
des d'aquest punt on soc ara,
te'n podria ser una idea bastant clara
d'on devia anar la cosa, més o menys,
perquè, clar, vull dir,
l'aquaducte aquell que va quedar
interromput per l'erupció volcànica,
doncs,
deuria passar més o menys per la zona,
no crec que passés gaire lluny,
per on estic ara,
perquè, tenint en compte que tinc l'abadia
a Nàpols davant,
que és la zona que subministrava aquest aquaducte,
doncs,
suposo que devia anar per aquí la cosa.
És realment un punt de la costa,
un punt d'Itàlia,
que té darrere una llarga història,
no només romana,
i, a més a més,
una de les mostres
del que va ser capaç
l'enginyeria romana en aquella època,
probablement sigui,
pels referents que hi ha,
per la reconstrucció que ha fet,
un dels referents més importants
de la capacitat tècnica dels romans, no?
Sí, sí, sí.
Almenys perquè explicaven a la novel·la
aquest, el trosset que he pogut llegir,
un aquaducte que administrava
tota una regió
en què hi havia bastants municipis,
no sé si municipis o així,
i estaven tots avestits
per l'aigua que venia d'aquell aquaducte
i no venia precisament del costat,
diguéssim, no?
La canalitzaven durant molts, molts quilòmetres.
Anna, parlant de la qüestió més formal,
una mica,
en quins termes es realitza aquest germanament?
Amb quins objectius?
O són qüestions que s'han de mostrar
i presentar ja en els actes
més protocolaris del cap de setmana?
Això encara no n'hem parlat gaire,
diguéssim,
perquè ara és una mica la part més festiva,
més lúdica,
la part més formal s'ha de cap de setmana,
però segons el que ha anat explicant fins ara
l'atinent d'alcalde Maria Mercè Martorell,
ell ha destacat que aquest és el primer
agermanament arqueològic
de la ciutat de Tarragona,
perquè Tarragona té moltes ciutats
agermanades,
té Clagenfurt,
Orleà,
Sant Forat,
Anglaterra,
agermanades per diferents motius,
però Pompeia és la primera que es fa específicament
pel motiu aquest fet de compartir tot aquest llegat romà.
I un dels objectius que tenen precisament
és l'intercanvi de coneixements,
experiències.
Ara, per exemple,
aquest cap de setmana inauguraran una exposició conjunta
de Tàrraco i Pompeia
i suposo que és vehicular
aquest intercanvi de coneixements
i tot aquest llegat que és compartit
i que té moltes coses en comú,
doncs poder-ho això,
acabar de compartir
i donar-ho a conèixer també a la gent respectiva,
perquè segurament hi haurà molts compagnons
que potser estaran interessats
en conèixer Tarragona
i amb l'agermanament serà una eina,
perquè ells vinguin a Tarragona
i els tarragonins anem a Pompeia.
Molt bé.
Anna, tall d'anècdota,
una miqueta de comentari,
no sé, tema gastronòmic solucionat,
m'imagino,
perquè a Itàlia diuen que es menja tan bé,
no?
O no?
Amb soparpasta, per descomptat.
Oh, quina novetat, no?
Home!
Pasta en totes les seves varietats,
la qual cosa es magnifica.
De moment n'han sigut espagueti,
però suposo que anirem tastant els macarronis
i totes les coses que et puguis anar imaginant,
te'ls fas pala
i jo imagino que haurem tastat tot tipus de pasta.
Molt bé.
I com a anecdòtic,
deixa-me explicar-te que ahir
quan ens vam venir a rebre a l'aeroport de Nàpols,
perquè ens vam venir a rebre a l'aeroport de Nàpols,
vam anar escoltant des de Nàpols a Pompeia
amb cotxes de la Guàrdia Urbana Local.
Ja, mare.
No t'havia passat mai això a tu, personalment, no?
Digue'm?
No t'havia passat mai que t'escoltessin uns agents de la policia.
En aquest moment vaig tenir dubtes de si ens acompanyaven a l'hotell o al portalillo,
va haver-hi un moment de dubte,
però sí, sí, van tenir aquesta deferència,
quan vam arribar a l'hotel,
els guàrdies urbans parant el trànsit,
una cosa espectacular, eh?
De pel·lícula, directament.
Molt bé, Anna,
doncs, escolta,
et deixarem perquè no et pots quedar sola aquí enmig del Besubi.
No, ara estic sola, eh?
Doncs, jo no dic que hi hagi cap perill,
però així sola enmig del Besubi
tampoc no creiem que sigui molt convenient.
Et deixem que agafis a la resta de l'expedició
i fins una propera connexió.
Una abraçada.
Igualment.
Adéu, Anna, bon dia.
Adéu.