Pascal Comelade, molt bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, què tal va aquesta gira per Catalunya?
Com va la gira?
Sí?
Sí, molt bé, molt bé.
Molt interessant.
Amb aquest tipus de gira, mai havia fet aquest concepte de la gira,
és interessant perquè actuem en tot tipus de teatre,
lloc, bar musical, tot tipus de poble de Catalunya,
és molt interessant.
I al final hi ha tot tipus de públic, també.
I cada vegada, cada nit, és com un concert diferent.
Per això li preguntava, perquè no és habitual que faci gires
amb aquestes característiques en el seu tarannà, en la seva manera de fer.
M'ha faltat el concepte de la gira, en la meva col·lecció d'acte musical.
Però vol dir que no li falta molt més, encara,
perquè té una reputació de tenir una imaginació imparable.
No, no, no, de lloc i de situacions, si d'acte musical,
m'ha faltat 50.000 coses.
Què més es podria fer?
Deixem-nos anar.
Què més es podria fer amb la música, encara al públic?
Un exemple que li vingués ara al cap?
Uf, en el món de les col·laboracions musicals hi ha 50.000 coses, encara, eh?
En les col·laboracions amb tot tipus de músics, també.
Ja ha fet unes quantes col·laboracions, eh?
Sí, però m'agradaria encara fer coses amb altres músics.
Aquí a Catalunya m'agradaria treballar amb el Carles Santos.
M'agradaria treballar amb banda municipal, m'agradaria treballar amb...
Uf, sí, hi ha coses, hi ha coses.
Doncs moltes coses i un futur, perquè Déu-n'hi-do Carles Santos,
precisament aquests dies també, doncs, està oferint una feina original,
original en el millor sentit del concepte i amb molt d'èxit, no?
Es deu trobar, doncs, com a prop d'aquest tipus d'artistes.
El Carles Santos, realment, pot ser...
No, segurament és el més interessant,
més important compositor, músic, artista de Catalunya d'aquest segle, eh?
Final del segle XX, principi del segle XXI,
el Carles Santos sí que és el més interessant, important, importantíssim.
Pascal, vostè ja fa molts anys que es dedica a la música,
té una trajectòria àmplia, no només de fer actuacions en directe,
col·laboracions amb peces teatrals, muntatges plàstics, pel·lícules, discos...
En fi, no li recordarem tot allò que vostè sap molt bé
i té un públic molt fidel.
Aquí a Tarragona, ja li dic jo, que té un públic fidelíssim.
Jo ja sé que etiquetar, classificar,
és allò més contrari a la seva música i a la seva manera de fer.
però a mi m'agradaria que fos capaç d'explicar als oients
que no han anat mai a escoltar-lo
i que, com que n'has sentit a parlar molt de vostè,
diuen, calla, que aniré al Metropol a sentir Pascal Comelade.
Què els hi podem explicar que es trobaran en la seva línia?
Potser és una cosa... al final és una cosa molt senzilla.
És una música instrumental, d'arrel més o menys popular,
amb una pràctica de músiques d'una generació dels 60-70.
També cal dir, aquesta història de generació.
És a dir, la generació de la música al carré,
a la ràdio, la música directa, directa.
La pràctica és la més directa de la música.
I un concept, no, una teoria tampoc.
Ré de concept, ré de teoria.
Només la pràctica, la més popular, activa, activista,
bruta a vegades de la música.
però també sense res, res d'espectacle.
Res d'espectacle.
És la...
Només la música a l'escenari.
Només la música?
Pot ser una pràctica una mica radical de la música,
però en un sentit molt...
pràctica atractiva també.
Però hi ha res d'espectacle.
Hi ha res de comunicació habitual.
Pujo a l'escenari.
Jo intento de fer la meva feina de la millor manera possible.
I després m'en vaig.
Res de discurs.
Res de discurs o d'espectacle.
Només la música, la pràctica musical,
la més directa i atractiva possible.
i una feina ben feta.
Intentem, intentem.
I també intento de...
d'exposar, de...
de traduir la meva manera de practicar la música
i el meu pot ser discurs propi musical,
la nostra poesia, no ho sé.
Una pràctica molt humana de la música també.
molt humana, humana.
Sí, això fa pascal que el públic,
quan va a escoltar-lo o escolta els seus discos,
a cada persona que escolta un tema,
una peça musical,
li suggereixi quelcom diferent, no?,
a cada persona.
Vull dir que sembla que aquella música que s'escolta
va adreçada a cadascuna de les persones del públic,
justament per aquesta manca de discurs que deia, no?,
a cadascú li arriba d'una manera.
És la música instrumental, eh?
Això és el fet de la música instrumental.
Aquesta mateixa música pot fer riure,
o plorar, o vomitar.
No ho sé, eh?
Depèn de la gent,
depèn de la situació,
de la nit, del dia,
del dia abans,
de la condició
física,
nerviosa, no ho sé,
depèn del temps,
de...
Clar, per tant,
cadascun dels concerts és diferent.
Sí, sí, realment sí.
No hi ha dos concerts iguals.
Sí, cada concert és diferent.
Sí, realment sí, sí.
Sí, sí.
Cada vegada és un acte molt físic, també, eh?
Un suplici, no, eh?
Home, ja m'ho imagino.
És un acte molt fort, eh?
Molt important, molt fort, no?
No.
Pascal, un suplici...
Cada vegada sí,
és diferent cada vegada.
Cada vegada el repertori,
canvia, de tota manera,
jo canvio el repertori cada nit.
Més o menys, eh?
Més o menys.
Però cada vegada
serà un concert diferent.
Home, jo li deia
que un suplici no pot ser
perquè...
No, no, no.
...omple els teatres, eh?
Omple els teatres.
És un...
No, tampoc...
Tampoc és un acte normal, eh?
el concert.
I pujar a un escenari,
a un públic davant.
És un...
Eh?
És un acte poc normal
de la vida...
De la vida quotidiana.
És una cosa una mica especial, eh?
Un concert.
Pascal, com i l'AD no només fa música, no?
Dins de l'àmbit de la creació.
També escriu, no?
Poca cosa, no.
Poca cosa.
Sobretot música, música, música.
O sigui, a vegades poca cosa,
però el més important és la música
en la meva vida, sí.
I dins de la música l'experimentació, esclar.
No?
Sí.
Sobretot això.
Tenint en compte, com vostè deia,
que cada concert és diferent,
tot i així ens pot donar alguna pista
de com serà el concert que ens oferirà demà
aquí a la ciutat de Tarragona.
Tinc entès que oferirà part del seu darrer treball,
discogràfic, no?
Exacte.
Miga part de l'últim disc, més o menys.
Miga part del disc, la meitat d'aquest disc,
i tema del repertori de l'orquestra
d'aquestes últims 3 o 4 anys.
Una barreja de temes.
Sempre és una barreja de temes.
A vegades hi ha versions,
a vegades hi toquem coses més antigues.
Depèn.
Depèn del dia, de l'hora, de la temperatura.
Fem el repertori al dia de l'acte.
A la tarda fem l'ordre, el repertori, el dia mateix.
Ja havia estat a Tarragona alguna vegada, no?
Sí, pot ser 3 o 4 vegades, 2 o 3.
No me'n recordo.
Pot ser 3, no?
Sí, sí.
Pot ser 2 vegades l'orquestra, l'orquestra,
i una vegada amb l'Enric Casasses.
Pot ser una vegada com un recital de poesia amb l'Enric, no?
Sí, sí.
És que no me'n recordo.
És que m'agrada molt.
De tota manera, Tarragona m'agrada molt.
És una ciutat.
L'avi de la meva mare és de Tarragona.
Va venir de Tarragona.
Ah, sí?
A treballar a Oceó, perquè hi havia feina.
A Oceó, al segle XIX.
Pot ser encara tinc família, no sé, no sé.
Qüestió de buscar, no?
L'avi de la meva mare és de Tarragona.
És de Tarragona, no ho sabíem.
Sempre es troba, no?,
alguna referència en alguna d'aquestes ciutats que volta.
El món és petit, és un petit món.
I tant, a vegades ens creiem que és molt gran,
però ja veus, de fet,
les col·laboracions musicals també permeten aquest acostament, no?,
en aquest món, fer-lo més petit.
Molt bé, Pascal, com i l'àdem,
esperarem escoltar-lo demà al vespre
i a veure quin repertori ens oferirà
en aquest concert d'aquesta gira.
Li agraïm molt que hagi tés la nostra trucada.
Molt bon dia.
Molt bon dia, moltes gràcies.
A vostè, adeu-sia.
Adéu.