.
Mig minut, tres quarts de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
És el moment d'obrir el temps de la via T.
La via T, t'escolta, escolta,
cada dijous aquí al matí de Tarragona Ràdio.
És aquest espai que ens fa reconèixer i conèixer a fons
el comerç de proximitat i els serveis,
també perquè la via T aglutina tota una sèrie d'establiments
de la ciutat de Tarragona.
És aquell comerç de proximitat, de confiança,
de tota la vida, podríem dir, i conegut.
Per això, cada dijous la nostra unitat mòbil
recorre aquest gran centre comercial a cel obert,
que és la pròpia ciutat de Tarragona,
i s'atura en un d'aquests establiments.
Ens donen una sèrie de pistes.
Si vostès saben de quina botiga o establiment es tracta,
aconsegueixen un regal, un premi.
Recordem dues coses.
El telèfon per participar-hi és el 977 24 47 67.
I una de les normes, podríem dir que és l'única,
l'única d'aquest concurs,
és que ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
Ni al carrer, ni estar al costat d'aquí,
és allà on venen d'allò.
No, el nom exacte de l'establiment.
La persona, per moltes pistes,
sí que és que sé què és, què venen, què fan.
No, ha de ser el nom de l'establiment.
L'única condició per considerar-se guanyador o guanyadora
del concurs de la Via T.
Dit això, saludem ja els companys de la unitat mòbil.
Avui no han marxat gaire lluny, eh?
Han anat al tema de les palmes,
però després han hagut d'aproximar-se una mica,
només una mica més cap a la ràdio.
Saludem, doncs, Joan Maria Bertran, Josep Sunyer.
Bon dia.
Hola, home, bon dia, Jolanda.
T'has comprat ja el palmó?
No.
Vaja.
No em gasto, jo, això.
Ah, bé, bé, bé, ja és una altra cosa.
Els rosaris de sucre i tot això, tampoc?
Tampoc, tampoc.
Tampoc no em gastes.
Potser algú m'ho regala, no sé, eh?
Algú t'ho podria regalar.
Si m'ho regala, estic obert.
Bé, ja et regalarem un rosari de sucre, ni que sigui.
Gràcies.
Aviam, de fet, ja t'ho regalarem,
perquè en lloc on ets avui,
de coses de menjar ni parlar-ne, eh?
No, no, no.
I això ja és una pista que donem gratis,
podríem dir, als oients.
Esteu relativament a prop de la ràdio,
relativament a prop,
en una de les vies principals que comuniquen,
i és una zona també molt comercial, eh?
Si podríem dir que és una zona,
de fet, és d'accés a la ciutat,
és una de les entrades principals.
Una de les artèries, eh?
De les artèries, que dirien aquells.
Que passa més a més per sobre d'un pont,
per aquí, una mica més avall, no?
Bastant més avall, no?
Aquell d'all, un pont per allà baix.
Sí, per a baix, eh?
Bastant més a baix, eh?
Nosaltres som més a la vora,
diguem-ne, d'aquest lloc que es cobrirà,
saps?
A un lloc que s'ha de cobrir,
que s'ha de posar...
Sí, a la plaça de Toros.
Sí, sí, sí, sou a prop de la...
Per aquí a la vora, per aquí a la vora.
A prop de la plaça de Toros,
però no sou al carrer Mallorca.
No, més cap aquí,
més cap a la ràdio, per entendre'n.
Seria, aquesta alçada
és un carrer paral·lel
al carrer que acull la plaça de Toros.
Just, just a la costa, mira, sí, sí.
Paral·lel, perpendicular a una altra avinguda
que podria arribar fins aquí a la ràdio
i a la plaça Imperial Tarracó.
I que abans fa alguns anys
podies anar al cinema,
per aquí una mica més amunt,
en aquest carrer.
Ui, quins temps aquells, Josep,
que es podia anar al cinema així a peu.
Jo me'n recordo perfectament.
No tornaran aquests temps, eh?
Què hi farem?
En fi, jo crec que més o menys
hem situat els oients a la zona,
al lloc on està avui la unitat mòbil.
Sí, sí, sí.
Hi havia cinemes abans,
i a prop de l'establiment o al carrer?
Al carrer, al carrer.
Al carrer.
Al carrer.
A prop de l'establiment, no,
perquè els cinemes estarien força més amunt, eh?
Més amunt cap a la Rambla.
Més tocant a la Rambla d'aquest carrer.
I vosaltres sou més cap a baix, eh?
Sí, més cap a la seu.
La seu de...
De què?
D'un partit, d'un partit polític.
Per tant, més perpendicular a aquest carrer
que dèiem que comunica directament
amb la plaça Imperial Tarracó.
Correcte, correcte.
Molt rebeu.
Vinga, l'activitat, va, què podem dir, l'activitat?
No, no fan menjar.
No, no, no.
No, no fan roba per posar-se a sobre.
Roba per posar-se a sobre, tampoc.
Per posar-se a sobre,
però d'una altra mena podria ser que sí.
Però mira, et venen intimitat.
Intimitat i no són...
I no roba interior.
Perquè no et vegin, eh?
Perquè no et vegin ningú.
Hi havia una pel·lícula de Hitchcock
que tenia un títol que era indiscreta, semblant.
Ara no sé.
Hem de cobrir això indiscreta.
Ara no sé això, no, no sé.
Mira, doncs, girem-ho.
Els ulls indiscrets.
Allò indiscret, sí, sí, sí.
Tenim una trucada.
A veure.
Jo donaré pas, però insisteixo.
Ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
Ja sé que sóc pesadeta, però és el que em toca fer.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Andreu.
Què tal, l'Andreu?
Bé, anar fent.
Jo crec que ja saps on és,
perquè si no, no haguessis trucat tan ràpidament.
Home.
Sí?
Sí, suposo que esteu a Ramon i Cajal.
Sí.
I potser al Gersant.
Josep?
Eh?
Ah, no sé.
Que s'acompanya Trini, potser?
Com?
La Trini?
La Trini és amb tu?
A veure, deixem provar-ho.
Proveu-ho, eh?
Hola, Trini.
Hola, la Trini és aquí.
No sé si la Trini és aquí.
I podria dir la Trini si l'Andreu ho ha encertat o no?
L'Andreu ho ha encertat.
Enhorabona.
Molt bé.
Però ens ha deixat sense un munt de pistes que teníem aquí preparades.
Fixa't, però ara les direm igual, eh?
Només faltaria, eh?
Andreu, doncs escolta, enhorabona, l'has encertat i ja saps que el que has de fer és passar per aquí, per l'establiment, identificar-te oportunament.
Andreu, què més, sisplau?
Bori.
Andreu, Bori, identificar-te oportunament.
I li donarem un regalet.
Un regalet, un detall, eh? Gràcies, Andreu.
De res, amb nosaltres.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Adéu.
Trini, aviam, donar les pistes és també explicar una miqueta l'activitat que feu aquí, tot i que, bé, és impossible passar pel davant i no aturar-se l'aparador.
Gràcies.
La veritat és que teniu tota una sèrie d'objectes de decoració, cortines, la veritat, molt macos, eh?
A veure, ho procurem, a veure, personalitzem molt.
Fa molts anys que ho fem i ho intentem.
I la veritat és que sí, que la gent s'apara molt a l'aparador, o sigui, que això sempre és un orgull per nosaltres.
I si entren és molt millor encara.
I si damunt compren ja és el màxim.
Home, ja és fantàstic, ja és fantàstic.
El Josep, que són els ulls de la ràdio aquí a l'establiment avui a Gersant, ens podria explicar una miqueta què és el que observa el panorama i ho anem comentant amb la Trini, Josep?
Doncs sí, sí, mira, amb la Trini, abans comentàvem que fa 18 anys que està la botiga oberta,
a Gersant, però és que ell s'aporta molt més temps dedicant-se a això, assessorant,
és a dir, tu vens aquí i dius, mira, escolta, vull posar les cortines de casa.
Doncs bé, t'assessoren, t'indiquen quins colors t'anirien bé, com, quina tela, una mica això, una mica tot, eh?
A més, complements, també.
Una mica tot, o sigui, procurem parlar un bon rato amb la senyora, procurem entendre-la, posar-se una mica d'intre d'ella.
I si es deixa aconsellar, doncs molt millor, o sigui, quasi sempre hi ha un, entre ella i jo arribem a un acord,
bueno, entre ella i nosaltres, perquè aquí som un equip, no soc jo només.
I la gent, a veure, el més content que estem, que venen mares, germanes, veïnes, cunyades,
bueno, doncs això és pràcticament el millor que puc dir de la botiga.
Clar, perquè vosaltres treballeu el tema més clàssic, però també més modern, més contemporani, no?
El clàssic està, bueno, fa 40 anys que estem en aquest món, amb la qual...
Per això dic, que si ve una persona de més edat, doncs que vol algunes cotines o uns agredons o alguna cosa més clàssica,
també podeu, doncs, ajudar i assessorar aquesta persona.
A veure, és que fa tants anys que ho fem que pràcticament hem agafat totes les èpoques,
i la més còmoda quasi que és ara, o sigui, encara que sembli més difícil,
els gèneros són molt més suaus i la decoració molt més simple, vull dir que no hi ha problema en cap sentit.
Jo imagino, Trini, que el que feu al final és d'una forma, aquelles idees que moltes vegades portem a la botiga,
perquè no la sabem expressar, i diem, volíem una cosa així, però no sabem bé com,
i vosaltres aneu traient el mostrari i donant idees, i això és el que volia, no?
Mira, ara m'has donat peu a que jo et digui una frase que moltes vegades dic a les meves clientes,
sempre els dic, adivinen o ho soc, perquè si no, no hi xeria, aquí, o sigui,
dintre els vostres pensaments, per favor, m'ho pots explicar una mica més?
Perquè tu ho estàs veient i jo no, o sigui, que sí, sí, a vegades costa una mica,
però després és molt satisfactori, o sigui, i quan hi ha gent que diu,
ah, és que és això el que volia, llavors ja és perfecte.
Després, si digues, digues Josep.
No, que li anem a preguntar quines tendències hi ha ara, perquè abans em comentava,
crec que una mica l'oriental, no? Més o menys.
Parlo del panell japonès, però no, no té res a veure amb l'oriental,
només té un nom d'oriental, perquè es fan tots els gèneres, amb totes les combinacions,
i es pot fer moble clàssic, moble modern, o sigui, només té d'oriental el nom,
i la simplicitat, que és fantàstic, vull dir, ara sí, estors i panells japonès és el número 1.
I quina diferència hi ha entre l'estor i el panell japonès?
Expliquem una miqueta, Trini.
L'estor va per amunt i el panell japonès va cap al costat.
Cap al costat, així com a un riel, també, no?
Se va deslitzant, sí, són una sèrie de panells, un va damunt de l'altre,
i llavors no porta fils, no porta cordes,
i llavors és molt còmode de cara a rentar i a ocupar poc espai i a ser molt agradable.
Ah, clar, es busca molt la comoditat avui dia en el tema de la decoració, no?
Cada vegada més.
A veure, els pisos no són grans i llavors ens ha de donar sensació d'espai,
però que es vegi maca.
O sigui, la cortina fa maco, doncs ha de continuar fent maco,
sense que siguin els grans cortinatges d'abans.
I es aconsegueix, perquè hi ha molts colors, molts models, molt de tot.
Massa de tot.
Ja no es porta allò de la doble cortina, el recollir de les bandes, tot allò?
O encara hi ha determinades cases i determinats espais que sí que queda bé?
Sí, es porta, però d'una altra manera.
Vull dir, es porta inclús damunt del panel japonès,
es porta damunt de l'estor, però amb molta més simplicitat,
amb colors pràcticament iguals, o sigui, anant a buscar més la uniformitat.
I allò que es feia abans també dels coordinats que es deien la cortina
i la mateixa roba, tapissarem al sofà i a més a més això ja ha desaparegut.
Ha desaparegut, ha desaparegut.
la doble cortina, o sigui, tot això de conjunt ha desaparegut.
Però et prenen unes mantes aquí per poder tapar el sofà i per escalfar-te.
Saps aquelles mantetes petitones?
Ai, sí, que maques, no?
N'hi ha un parell que porten com una cistelleta,
una porta com una cistelleta i l'altra com un malatí.
és a dir, que te'l pots endur, no sé, te'n vas a la muntanya a fer un pícnic,
doncs te l'emportes, no?
El Josep li ha agradat.
Ha vist massa pel·lis, eh?
Ha vist massa pel·lis, el Josep.
La pel·lícula pícnic de dir a veure.
A la cistelleta li ha agradat, li ha fet molta gràcia allò de la cistelleta
i allò d'unes mantes que ell me deia mantes, jo li deia adredons,
que es diuen botins, que ara és el que està més de moda,
que és com un adredon finet que s'adapta a tot arreu.
I que escalfa molt.
Molt, molt, molt.
És molt prim i escalfa molt.
O sigui, això ha sigut la gran revelació per treure aquells adredons tan voluminosos.
Clar, els nous materials que fan més còmode, com dèiem,
la vida també així domèstica,
amb aquest equilibri entre la decoració i el confort.
De totes maneres, com que les modes també canvien molt en matèria de decoració,
malgrat el tema econòmic,
tenim tendència a canviar sovint el que és la decoració de cortines i tot això a les cases, Trini?
No, no es té tendència perquè la cortina dura molt.
El que passa és que ara s'ha posat molt fàcil
perquè entren molts pocs metres amb la decoració.
O sigui, llavors encara que els gèneros potser són més cars que anys enrere,
la cortina te pot costar molt més barata ara que fa 20 anys,
però no et pot costar, segur que et costa.
Llavors això no fa tanta paresa ni tanta por de posar una cosa més atrevida
perquè saps que realment amb pocs diners al cap de 4 o 5 anys ho pots canviar.
Continuen sent les dones les que continuen decidint quines cortines posen a casa?
Què venen més, senyores o senyors, Trini?
Afortunadament continuen sent les dones.
I per què dius afortunadament?
Perquè, bueno, l'una de les parelles cada dia és lògic,
van més junts a tot arreu,
però com sempre i com t'adran a tots els llocs,
quan va un senyor sol a comprar o és una delícia o pràcticament te suïcides.
O sigui, no hi ha el tèrmi mig, el senyor és fantàstic,
quasi sempre excepte aquell que no ho és.
I escolta una cosa, Trini, les dones joves generalment es deixen acompanyar per les mares,
les sogres, les amigues més grans.
Ja, de tot.
O a les mares agrada anar-hi, allò per posar la mà també.
A les mares els agrada anar-hi, però són més comprensives les mares amb les filles
que les filles amb les mares.
volen manar més les filles amb les mares,
quan és cosa de la cortina de la mare, que no al revés.
La mare és més comprensiva.
És el que dèiem, tants anys en la professió, en el sector,
fa que no només conegueu el material amb el qual treballeu,
sinó també el que són els clients,
que s'ha de tenir una miqueta allò de sisè sentit
per saber realment què vol aquella persona quan entra a l'establiment, no, Trini?
Sí, si cobréssim per classes de psicologia amb vesa per cortines,
jo faria anys que hauria plegat.
O sigui, però...
Doncs és qüestió d'ampliar el negoci, eh?
Sí, sí, has de parlar un rato, has d'entendre, has de conèixer la gent.
És que si no, no pots posar-te dintre d'elles, és impossible.
Home, la casa és molt important,
és on se suposa que passem el nostre temps de lleure
i està envoltat d'una imatge agradable, ens agrada a tots, segur que sí.
Jo no sé si el Josep ja en el darrer minut em vol comentar alguna cosa
des d'aquí, des de Gerson, del carrer Ramón i Cajal, número 39 de Tarragona.
Sí, sí, que jo no sabria tirar les cortines, ja t'ho dic,
que ara sí que em fong una manta amb una fila.
Jo no sé quina mena de client seria aquest, Trini, abans que parlàvem dels senyors.
Seria dels bons, dels bons, sí, sí.
Escolta-me, no, no, que hi ha també barres de cortines,
i a més a més de cortines, barres...
Saps aquelles terminacions de la barra,
que pots tirar diferents models, en fi, diferents formes, colors...
Però també, a més a més, això, n'hi ha unes aquí exposades,
però també tenen catàlegs, que n'hi posen d'altres...
Digues, digues, Tine, digues, digues...
Coixins, ara arribarà un sortiment de coixins de tots aquests dibuixos moderns,
que és una passada.
Jo n'he vist un aquí fora, estil colonial, pot ser aquest d'aquí dalt,
o com és aquest d'aquí dalt?
Ah, allò és una mescla molt original.
Jo m'en refereixo a una col·lecció tipus Simpson,
perquè m'entenguis, i tots els dibuixos aquests de la televisió,
però que són coixins per canalla i que els compren els Joseps.
Piolins, eh? Piolins.
Seran molt macos.
Molt bé, doncs, Trini, ha estat un plaer.
Gràcies per obrir les portes de Gersan avui al matí de Tarragona Ràdio.
I amb el Josep i el Joan Maria Bertran ens trobarem més endavant,
però serà des d'un escenari diferent, des de la Rambla Nova,
on a les 12 del mig, i d'aquí uns minutets,
hi ha una cita amb el festival de Dixieland.
Gràcies, Josep, fins després.
Fins ara, adéu, adéu.
Gràcies.