Les 10 del matí, gairebé 38 minuts.
Parlem ara, al matí de Tarragona Ràdio,
de la construcció d'habitatges a partir d'un estudi
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
un estudi on s'explica la projecció d'habitatges de pisos
que s'han fet, per exemple, durant el 2005 a nivell de tota Catalunya.
Un estudi, unes dades del Col·legi d'Arquitectes
que revelen, per exemple, que a Tarragona l'any passat
se'n van preveure fer 1.264 habitatges
en el conjunt de la ciutat, en el conjunt del municipi.
Són dades similars, una mica més fins i tot, que en anys anteriors.
Per exemple, el 2004 se'n van projectar 1.072,
però l'any 2003 se'n van projectar 1.292 vivendes,
és a dir, una xifra similar a aquest 2005.
El cas és que es manté i fins i tot augmenta
la construcció d'habitatges a Tarragona,
segons aquestes dades del Col·legi d'Arquitectes.
D'això, ara mateix, en volem parlar amb el senyor Josep Maria Grandes,
que és vocal de visatges de la demarcació de Tarragona
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Senyor Grandes, bon dia.
Bon dia.
Més enllà d'aquesta dada, en fi, què demostraria?
Com analitzaria el Col·legi d'Arquitectes això?
Aquesta previsió concreta pel que fa a la ciutat de Tarragona?
Bé, el que s'ha demostrat és que la tendència segueix sent optimista
i la construcció, si va baixar una mica l'any 2002 i 2003,
a partir del 2004-2005 s'ha tornat a recuperar.
Això és un indicador a llarg termini,
que vol dir que les dades que tenim naltres
són dades obtingudes del visat dels projectes,
que això no vol dir res més que és l'obra que actualment s'està fent
i s'acabarà durant el 2006.
O sigui que l'activitat que afecta a tots els agents
que actuen dintre del procés constructiu,
l'activitat pel 2006 està assegurada gràcies a aquestes dades
que tenim dels projectes visats del 2005.
O sigui, la nostra informació és una mica una dada
adelantada a la realitat física del que és l'obra,
perquè naltres tenim dades del moment que es procedeix a visar el projecte
que servirà per entrar a l'Ajuntament,
sol·licitar licència i començar les obres.
Per tant, podem assegurar que durant el 2006
l'activitat en el gremi de la construcció
i de tots els elements que intervenen
seguirà tenint feina per temps.
Aquesta dada és especialment interessant, senyor Grandés,
perquè segurament en els últims mesos s'ha parlat molt,
en el cas de la ciutat de Tarragona,
que podia haver-hi una frenada en la construcció d'habitatges
per diferents motius, pel cas de terres cavades,
pel fet que aquella urbanització de moment no tigui endavant,
o fins i tot pel retard que s'està produint
en la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana.
En canvi, les dades que vostès tenen demostren
que, sigui per una raó o per una altra,
la previsió de construcció d'habitatges continua a l'alça.
Exacte. O sigui, segueixo dient que les dades que tenim altres
dels habitatges projectats del 2005
són els que s'estan executant durant el 2005
i que encara s'estan executant en el 2006.
O sigui, l'activitat econòmica que genera el procés constructiu
encara té corda durant tot el 2006.
El que passa és que, a partir d'ara,
si hi ha mancança de solars,
pot ser que hi hagi una davallada.
No obstant, com que tot el mercat immobiliari
està subjecte a la llei de l'oferta i la demanda,
els solars sempre n'hi hauran,
el que passa és que són més cars.
La falta de sol, l'únic que genera
és un alentiment de l'activitat
i un encariment del preu del sol,
però que arriba un moment que,
si la demanda segueix necessitant aquests immobles,
el promotor estarà disposat a pagar més diners
per aquell solar i se seguirà construint.
És a dir, que els efectes estan en el preu dels solars
i, per tant, després en el preu dels pisos.
Correcte.
Sempre repercuteix directament al final de l'usuari.
Estem parlant de Tarragona, ciutat,
però és evident que el fenomen de la construcció d'habitatges
no pot reduir-se en un municipi en concret.
Quins efectes té això també
en els municipis dels voltants de la capital?
Això s'ha experimentat durant els darrers dos o tres anys
que per la mancança de sol fàcil i barat
el promotor que té la necessitat
de seguir treballant en el seu ofici
s'ha hagut de desplaçar cap a les poblacions més properes
al seu lloc d'activitat.
I s'han començat a disparar i a construir
i a desplaçar tota l'activitat als municipis
com poden ser Perfort, la Secuita, el Morell,
la Pobla, Constantí,
perquè allí el sol encara estava, entre cometes,
en un estat més verge, no hi havia aquella demanda,
i s'ha traslladat tota l'activitat del procés constructiu,
s'ha traslladat en queixos municipis propers
perquè el sol és més barat
i llavors el preu de l'habitatge final
és més assequible que el que podia sortir
en el centre de la Tarragona.
Per tant, en aquestes poblacions al voltant
hi ha un augment espectacular
de les previsions de construcció d'habitatges?
Sí, hi ha una activitat bastant frenètica
en la proporció del ràtio d'habitatges
per número d'habitants,
però, clar, són destinats a un mercat
no del propi municipi on s'està construint,
sinó que és per absorbir gent de Tarragona, de Reus,
inclús de l'àrea metropolitana de Barcelona,
que es van desplaçant una mica més lluny
del seu domicil habitual o del seu centre de treball
a fi de efecte de buscar habitatges
que siguin més assequibles de preu,
i que, a la vegada,
també tenen una qualitat de vida molt millor
que potser viure en el mig d'una gran ciutat
amb tots els inconvenients
i també avantatges que això comporta.
Una infraestructura com la futura estació
del tren d'alta velocitat,
i, en fi, l'arribada del tren d'alta velocitat
aquí al Camp de Tarragona,
concretament a l'estació de Parafort,
pot tenir algun efecte,
o està tenint-hi algun efecte,
en aquest tema dels habitatges?
L'està tenint, indudablement.
Hi ha persones que prefereixen pagar
un 40% del preu d'un habitatge
en comparació amb el que li costaria a Barcelona
i desplaçar-se durant 40 o 45 minuts en tren,
que és potser menys temps
que el que tardaria desplaçant-se
en un vehicle propi per al mateix Barcelona.
O sigui, el fenòmen aquest s'ha donat
i la gent de Barcelona s'està desplaçant,
clarament hi ha, podem dir que al Vendrell,
hi ha molta gent que es desplaça cada dia
a treballar a Barcelona i viu al Vendrell.
La xifra que donàvem al principi,
aquests 1.264 habitatges previstos
durant el 2005 al municipi de Tarragona,
si ho comparem amb altres ciutats
de característiques similars de la resta de Catalunya,
serien unes dades normals?
O estarien per damunt o per sota de la mitjana?
Estarien per damunt de la mitjana.
O sigui, la tendència que hi ha hagut
dels projectes visats entre 2004 i 2005
ha suposat que el municipi de Lleida
és el que s'ha disparat més
en la construcció d'habitatge.
En canvi, Girona ha treballat en la seva activitat
i la tendència de Barcelona i Tarragona
ha sigut en decreixement,
si bé una mica més lent i més moderat.
però el municipi de Tarragona
està entre els 20 del rànquing de tot Catalunya
i entre els 20 en més construcció de l'any 2005.
I de cara al futur, quines previsions podem fer, senyor Grandés?
Previsions és molt difícil, però tal com s'està veient
i com que els preus encara es mantenen,
el preu del diner sembla que pujarà,
però no és d'una manera escandalosa.
Sembla que per l'any 2006
la tendència també serà d'un creixement moderat
i crec que el tema de la construcció,
la famosa bombolla immobiliària,
encara tampoc no apareixerà.
És a dir, com que el preu del diner
es pot mantenir més o menys,
vol dir que segurament continuarà a haver-hi demanda
i en el cas de Tarragona,
malgrat que pugui haver-hi problemes de falta de sol,
encara que aquest sol sigui més car,
els promotors estaran disposats a pagar preus alts.
Sí, perquè encara,
com que tota la vida puja,
el preu ni que vagi pujant,
arribarà un moment que també serà viable,
ni que sigui de preus, entre cometes, astronòmics,
però serà viable seguir construint a Tarragona.
I si tenim sort que arriba
tota l'aprovació de la revisió del pla
i es desbloqueixen parts de sol urbanitzable
entre la nostra ciutat,
potser mantindrem els preus
i l'activitat seguirà creixent.
Tarragona, capital,
és un municipi agradable, bonic
i té perspectives bones.
Malgrat aquests inconvenients que comentàvem,
imagino, senyor Grandes,
i perquè la gent ens entengui,
els que ens estiguin escoltant,
se suposa,
i el Col·legi d'Arquitectes també ho pot corroborar,
que encara hi ha zones,
en fi, en expansió,
on es pot construir, no?
La zona de Joan XXIII
o la zona de la Vall de la Rebassada.
En fi, aquí encara hi ha camí per recórrer.
Sí, sí, encara.
Voldria tindre més sol
perquè això significaria
que la repercussió que té el solar
sobre l'immobile
seria una mica més barata
i podríem anar tots una mica més tranquils
i no en callaríem tant
la vivenda final,
però encara tenim sol
i es pot seguir construint.
En més dificultats,
no tan alegrament com us deia tothom,
però l'activitat econòmica
de la construcció
se seguirà creixent.
El que està garantit també,
senyor Grandes,
ja per acabar,
és que els preus continuaran pujant,
encara que sigui de manera moderada.
Sí, sí,
és que és innegable que pugin
perquè el cost de la vida puja,
cada vegada hi ha menys solars
i per tant la demanda creix
i n'hi ha poca oferta
i els preus de la construcció,
dels materials de construcció,
també estan pujant
arrel de l'encariment del petroli.
Tot això indica que,
lamentablement,
el preu de l'habitatge
seguirà incrementant-se.
No d'una forma especulativa,
sinó, més aviat,
d'una forma
d'increment de costos reals
aplicats sobre el producte final.
Doncs, amb aquestes previsions acabem.
Senyor Josep Maria Grandes,
vocal d'avisats
de la demarcació de Tarragona
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
moltes gràcies
per atendre aquest matí
la comunicació en directe
de Tarragona Ràdio.
Molt bé, gràcies a vostès.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.