logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Passa un minut d'un quart d'onze del matí.
Seguim en directe des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us deia en fa un moment en el sumari del programa,
el secretari general del Partit Popular de Catalunya
i diputat al Parlament, Rafael Luna,
tornarà a ser el cap de llista per Tarragona
a les eleccions del dia 1 de novembre.
La seva proclamació com a candidat, com a cap de llista,
es produïa aquest passat divendres en un acte
que es va fer aquí a Tarragona
i que va comptar amb la presència del president del partit,
Josep Piqué.
Avui hem convidat el senyor Rafael Luna
justament per parlar d'aquesta precampanya
i dels eixos i dels objectius que es marca
el Partit Popular de cara a les eleccions catalanes
el dia 1 de novembre.
Senyor Rafael Luna, bon dia.
Molt bon dia.
Com afronta aquesta precampanya
un cop ja és proclamat oficialment candidat,
cap de llista per Tarragona?
Doncs molt bé, hi ha hagut un acte d'oficialitat,
com no podia ser d'una altra manera, amb aquest partit,
perquè les designacions de les persones no les fa un mateix,
sinó que les fa realment els òrgans que correspon.
i per tant jo vaig ser anomenat pel Comitè Electoral de Catalunya
i després el que calia és fer la meva representació.
Però des del moment que soc elegit,
anomenat pel Comitè Electoral de Catalunya,
que és realment l'òrgan que té que decidir,
però moltes vegades diem
escolti, fulanito va o no va,
té probabilitats o possibilitats,
però són els òrgans col·legiats els que han de dir si sí o no.
Se va fer pública.
De tots modos, jo des que el Comitè Electoral ja me va no anar,
jo des del mes d'agost fins ara,
puc dir que m'he fet molts pobles,
41 pobles amb sectorials,
parlant amb els sectors per conèixer molt bé les seves inquietuds,
per poder confeccionar el programa
i com no,
també acompanyant els nostres afiliats
i en total penso que surten 41 pobles,
sense repetir,
hi ha molts pobles que he anat
i 68 actes sectorials de parlar amb la gent,
per dir, escolti,
què és el que vostè necessita,
què és el que vostè vol,
perquè a vegades els polítics caiem amb l'error
de fer els programes pensant amb nosaltres
i penso que el més important és pensar
què és el que la gent està dient que volen
i què és el que la gent vol,
no que l'imposes com solució,
sinó que realment l'acompanyes a buscar aquesta solució.
Vostè repetirà, doncs, com a diputat del Parlament,
el número dos de la llista per Tarragona
també és Joan Bartomeu,
dic també,
en el sentit que també ja ha estat diputat,
repeteix, doncs,
en el número dos de la llista
i a partir d'aquí es manté aquesta continuïtat
respecte a la legislatura actual
o, en fi, aposten per una certa renovació?
Jo vull dir aquí una cosa que és important,
per què el número dos és de les Terres de l'Ebre?
En primer lloc, jo sé que el número dos
és un número que surt pels vots
que s'obtenen del camp de Tarragona,
però no hem d'oblidar
que nosaltres vam apostar per les Terres de l'Ebre.
La nostra gent a les Terres de l'Ebre
ho van passar molt malament
amb el Pla Hidrològic Nacional.
Les Terres de l'Ebre
han sigut un buc insignia pel Partit Popular
i nosaltres tenim un deute, no?,
amb les Terres de l'Ebre
i per això hem volgut que les Terres de l'Ebre,
el Partit Popular, mitjançant les Terres de l'Ebre,
tingui una veu al Parlament de Catalunya.
i això és el que han fet.
Jo m'agradaria que unes altres formacions polítiques
haguessin tingut aquesta gran sensibilitat,
també de ficar de número dos
alguna persona de les Terres de l'Ebre.
Hem de recordar que vam viure una campanya
molt forta, no?,
de molta preocupació per les Terres de l'Ebre, no?,
i ara ha estat un gran olbit.
Jo penso que alguna formació política,
inclús el número que porten de les Terres de l'Ebre,
és el número cinc.
En qualsevol cas hi haurà aquesta continuïtat
pel que fa al número dos.
Pel que fa als continguts, a les propostes,
en què es basarà el Partit Popular,
en què es basarà la seva campanya
com a dos o tres eixos principals
per insistir durant les properes setmanes
de cara al 1 de novembre?
Molt bé, nosaltres farem una campanya molt senzilla.
Vull dir-li també una cosa,
que el número tres és una cosa
que ja està quasi materialitzada,
serà de Reus.
Penso que l'altre dia la roda de premsa
ho va deixar entre dit
el president del partit.
Solament falta la ratificació
del comitè electoral,
però té possibilitats d'anar de número tres,
però és el comitè electoral
qui ho té que refrentar,
que és Miguel Ángel López Mayor.
Quins són els nostres eixos?
Sentit comú.
Jo penso que han passat tres anys
de parlar d'estatut,
la gent està molt cansada del tema d'estatut.
Per cert, un estatut
que no ha gaudit de la majoria dels catalans,
de la seva aprovació,
i que dintre del 48% de votants
hi ha una gran participació
amb el no, amb aquest estatut.
Per tant, aquest estatut,
que ha sigut un estatut
de les telenovel·les aquestes
que veiem per la televisió,
que al començament té el suport
de tots els grups parlamentaris
al Parlament el dia 30 de septembre,
que després va a Madrid,
que al final se traïciona
el senyor Pasqual Malagall,
Esquerra Republicana,
i es pacta amb el senyor Artur Mas,
que se li promet a l'Artur Mas
que ell seria el president
de la Generalitat de Catalunya,
i ara resulta que el senyor Zapater
una altra vegada cau
amb les traïcions consecutives
que va fent un dia sí i un dia no,
i per tant, és l'estatut,
i veiem tots que una participació
d'un 48 o 49% en un estatut
amb un porcentatge ben alt del no
és més que significatiu.
Per tant, nosaltres què volem fer ara?
Nosaltres volem parlar del sentit comú
de les coses, del que a la gent les preocupa,
volem parlar de la immigració.
Volem dir que la immigració
és un problema molt important,
és el primer problema que tenim.
És una immigració incontrolada,
és una immigració il·legal,
és una immigració que està
ocasionant molts problemes.
Miri, jo l'altre dia vaig estar a la Terra Alta,
el fico com un exemple, no?
I vaig estar parlant amb uns alcaldes
i amb uns regidors,
i es van deien,
quin problema teniu a la Terra Alta?
A part de l'abandono que té per part de la Generalitat.
Diu, escolti'm,
el problema que tenim nosaltres
és la immigració.
No ho acabo d'entendre.
Diu, sí, miri.
Nosaltres resulta que tenim col·lapsat
la consulta del metge.
Als col·legis ja no es caben més gens.
Tindrem que anar i recorrir als barracons.
Quan a Catalunya havíem dit
que els barracons o els barracots desapareixerien.
Escolta'm,
tenim la gent que està vivint
d'unes situacions infrahumanes
perquè no tenim pisos
ni per poder tindre.
És clar, nosaltres l'únic que demanem
que ens digui a l'administració
quants venen
i quins són els recursos econòmics
perquè aquesta gent pugui viure amb dignitat.
Nosaltres creiem que necessitem la immigració,
però necessitem una immigració controlada.
És a dir, escolti'm,
vinguin tant immigrants
com postos de treball que necessiten.
Però no l'efecte reclam
que va fer el Partit Socialista
de Papers per a Tots
i, clar,
la situació avui que estem vivint.
Per tant, jo resumiria això.
Nosaltres som partidaris
que els immigrants entrin per la porta.
El que no estem d'acord
és que els immigrants entrin per la finestra.
I, per tant, nosaltres ja hem dit
que la primera mesura que hem fet
i compromís electoral
que nosaltres farem una Conselleria d'Immigració
per solucionar aquest problema,
que ja no és un problema
ni de competències de la Generalitat de Catalunya
i de l'Estat espanyol,
és un problema globalitzat
i és un problema que té a veure
realment amb la Unió Europea.
I és veritat que ara el Partit Socialista
està demanant ajut a la Unió Europea
i l'estan contestant,
escolti'm,
quan vostè va fer la regulació que va fer
de l'efecte crida,
vostè no va comptar tampoc amb la Unió Europea.
El segon problema que nosaltres volem parlar
és de la seguretat ciutadana,
perquè no s'ho estan dient els ciutadans.
La seguretat ciutadana,
i més aquí al camp de Tarragona,
és de veritat impressionant
la manera que es fan els delictes
i es cometen realment els atracaments.
Jo l'altre dia,
no sé si el delegat del govern,
de la Generalitat,
o bé el subdelegat del govern,
deia, no,
és que a Tarragona han baixat els delictes.
Sí, escolti'm,
a Tarragona han baixat els delictes,
però la intensitat o la gravetat
d'aquestes delictes no.
Vull dir,
sí que possiblement hi ha menys
que roben carteres,
però sí que realment hi ha més
que arribem a un xalet
i a un gabinet al coll
amb un pare de família,
l'amenacen a on està la caixa forta,
le fan ferides a la cara,
la mare té que volia tot un trauma realment
d'un assalt d'aquestes maneres que es fan,
per tant,
sí que possiblement el que és el delicte comú ha baixat,
però el sistema de delincuï,
el sistema de robar,
és una cosa sorprenent
i això no s'estim veient cada dia.
A més, a l'altre dia m'estaven dient
que sobretot a la part del Baix Penedès
està ocorrint una cosa molt sorprenent.
La gent està venent les vivendes unifamiliars,
les vivendes de xalet per anar-se'n pisos,
per tant, existeix una alarma
de la seguretat xodana.
Nosaltres volem parlar també d'un altre aspecte,
volem parlar de la vivenda.
Avui la vivenda,
amb els tipus d'interessos que estan pujant,
és esgarrifant.
Jo l'altre dia vaig veure una cosa molt simpàtica
i era un lletrero
que ficava en un balcó que es feia,
estava en castellà i deia
«Se vende, soy joven
y no puedo pagar la hipoteca
y la Generalitat no me ayuda».
Bueno, escolti,
vull dir,
i volem parlar de l'economia,
volem parlar dels impostos,
com han pujat els impostos
i volem parlar realment
del Camp de Tarragona,
que volem.
El Camp de Tarragona
amb una potenciació important de l'aeroport,
amb dos accesos,
una segona pista a l'aeroport de Reus,
la connexió de xarxes
a l'aeroport,
dels aeroports de Catalunya,
Barcelona-Girona,
volem parlar de la potenciació
del port de Tarragona,
també amb una xarxa
d'intercomunicacions
amb infraestructures,
demanem la gratuïtat
del peatge
des de Cambrils
fins a Salou,
hasta que es pugui fer
la circunvalació,
demanem
la quinta,
el quintarril
de l'autopista
i demanem
el desdoblament
de la Nacional 340
i les comunicacions
que tenen a veure
sobretot
Tarragona-Valls
i el que és Montblanc.
Bé,
això és una xarxa realment.
Ahir vam estar
en una conferència
que va donar
en Josep Piqué
concretament
amb les tres càmeres de comerç,
la de Reus,
la de Valls
i la de Tarragona,
a Fagots,
que unes càmeres
de comerç
i un impuls
de càmeres
que representen
realment
el teixit econòmic
de la nostra societat,
del Camp de Tarragona,
s'hagin ficat d'acord,
no per fer-se
la competència,
sinó per buscar
realment
unes solucions
al territori.
Nosaltres volem
parlar de tot això
i també volem parlar
d'una Catalunya
no aïllada,
no una Catalunya
que es mira el melic,
no una Catalunya
que visqui
d'esquenes a Espanya.
Nosaltres volem
una Catalunya
que recuperi
les seves institucions,
que recuperi
la seva serietat,
que faigui
polítiques per a ciutadans,
que mire de cara
a Espanya,
que conjuntament
Espanya
tingui un pes
específic
dintre d'Europa.
Amb tot aquest
panorama
que amb aquestes
propostes
programàtiques,
senyor Luna,
l'objectiu
que es marca
el Partit Popular
com a mínim
aquí a Tarragona
és mantenir
aquests dos diputats.
Hi ha un sostre
aquí que
vostès consideren
i reconeixen
que no poden superar
o no?
Ho aspiren a més?
Nosaltres
al Camp de Tarragona
tenim grans possibilitats.
Jo,
si nosaltres
hem ficat
de número dos
una persona
de les Terres de l'Ebre
ha sigut per alguna cosa.
Si nosaltres
som capaços
de poder
recuperar
els percentatges
electorals
històrics
de les Terres de l'Ebre
nosaltres
podem tindre
tres.
Vull dir,
nosaltres amb els vots
del Camp de Tarragona
ja tenim assegurat
els dos.
A més,
doni's compte
que és un vot
fidel.
Si vostès agafa
el referèndum,
vull dir,
la nostra gent
és una gent
molt motivada,
una gent
que vota
al Partit Popular
i és una gent
que realment
la tenim
que està allí
i que no ha canviat
de vot
i aquesta gent
no es dona
un resultat
de dos diputats.
Ara,
nosaltres
obtindre el tres
com
si les Terres de l'Ebre
tornen a recuperar
els percentatges
històrics
que tenien.
I un fet
molt concret,
que la gent
sàpiga,
entengui,
comprengui
que aquestes eleccions
autonòmiques
són també
unes eleccions
importants.
Nosaltres tenim
una cosa que és molt curiosa.
De cada cent
ciutadans
en què estàs
al mateix hora,
al mateix moment,
al mateix segon
que et diuen
que et votaran
a les eleccions generals,
solament 53
et diuen
que votaran
a les autonòmiques
del Partit Popular.
S'abstenen
el resto.
Aleshores,
nosaltres ara
hem de fer una gran força
per dir,
escolti'm,
tota aquesta gent
que pensa
en el Partit Popular
com una alternativa
de poder
a les generals,
que pensin
que aquest cop
a Catalunya
no s'estén
jugant
al futur
de Catalunya
i també
indirectament
al futur
d'Espanya.
I al Partit Popular
li preocupa
l'aparició
d'aquest nou partit
anomenat
Ciutadans,
Partit de la Ciutadania,
que els oients
sobretot
identificaran,
sabran que
estem parlant
del partit
d'Albert Boadella,
Arcadi Espada,
Francesc de Carreres
i altres intel·lectuals
i que a més
es presentava
aquest cap de setmana
públicament
i que,
en fi,
ha arribat
a l'opinió pública
amb un cartell
molt espectacular
amb el seu candidat,
amb el seu cap de llista
despullat
en els cartells.
Li preocupa
perquè diuen
els experts
en sociologia
electoral
i política
que un dels principals
partits
perjudicats
pot ser
el PP?
Bé,
jo penso que
el primer partit
perjudicat
és el Partit Socialista.
M'explico.
Miri,
l'única cosa
que ens uneix
a Ciutadans de Catalunya
és el tema
d'Espanya.
És l'únic.
És l'únic.
i amb el Partit Socialista
les uneix
amb un sector
del Partit Socialista
important
de l'àrea metropolitana
o de Sant Pere de Sant Pau
o de Torreforta,
la unitat d'Espanya.
Però amb el Partit Socialista
les uneix
alguna cosa més.
Si vostè
em parla de Boavella,
de Francesc de Carreras
i tot això,
jo li diré
que de dretes
no són,
ni un.
Socialistes
o comunistes.
Però tenen
més simpaties
amb el sector
del Partit Socialista
que amb nosaltres.
Amb nosaltres
l'única cosa
que té
és quan parlem
de Catalunya
i d'Espanya.
Perdó.
I nosaltres
quan parlem
de Catalunya
amb respecte
a Catalunya.
Amb el màxim
respecte
a Catalunya.
Nosaltres
no sentim
tant catalans
com espanyols
i espanyols
com catalans.
Però nosaltres
ni insultem
Espanya
ni insultem
Catalunya.
Ara,
ideològicament
Ciudadans de Catalunya
solament s'ha de veure
qui són els seus líders
per sàpiguer
que estan
a l'esquerra
i no a la dreta.
Per tant,
qui li ha de preocupar
això
és el Partit Socialista,
el senyor Montilla
o el senyor Sabater
a Tarragona,
perquè aquestes són gens
amb clau espanyola
i molt emprenyats
pel tema del Partit Socialista
en quant a nació,
perquè, esclar,
no els fa gràcia.
El senyor Montilla
fins ara es diu Josep,
ara es diu Pepe,
no?
Segons el territori
que va canviant.
Mai ha volgut dir
que és a Córdoba,
resulta que és a Córdoba.
que tenen que tapar
les vergonyes
d'un estatut
amb el qual han dit
que Catalunya
és una nació
i han renunciat
d'alguna manera
a la seva entitat
d'andalusos,
com la senyora
Manuela de Madre
o com el senyor Montilla.
Escoltim,
jo sóc d'una família
d'immigrants
que va vindre de fora,
el meu pare és cordobés,
la meva mare és tremenya,
jo mai m'he amagat
i reconec
que Andalusia
i Extremadura
tenen una cultura
i un patrimoni
com el de Catalunya
i que tot això
es diu Espanya.
En qualsevol cas,
i ara ens hi posem
fent política afecció
en el 2 de novembre,
el Partit Popular
oferirà els seus vots
si Artur Mas
pot ser president
de la Generalitat,
oferirà els seus vots
en la investidura
si és que arriba
aquest cas?
Mire,
jo li vaig dir dues coses,
dues.
Primera,
és que la vida
s'ha de ser agraït.
I escolti'm,
el que Convergència
digui el que està dient,
quan nosaltres
durant quatre anys
els hem aguantat
les cadires,
quatre anys,
eh,
amb fidelitat,
amb lealtat
i sense trencar
ni un plat.
Quatre anys,
eh,
que no els necessitaven.
Lo menos
que poden fer
és callar-s'hi,
lo menos que pot fer
el senyor Mas
és, no sé,
tan xulo.
I aquesta xuleria
que s'està marcant
de dir,
escolti'm,
nosaltres amb el Partit Popular
res de res,
jo solsament
li pregunto una cosa.
El senyor Artur Mas,
és una pregunta
que la faig.
Si vostè
amb el Partit Popular
no vol saber
absolutament
res de res,
de res,
de res,
i sube amb nosaltres,
amb qui farà govern vostè?
Amb el Partit Socialista?
Ho digui.
Amb Esquerra Republicana?
Ho digui.
Amb la marca blanca
del Partit Socialista,
que és Iniciativa per Catalunya,
els verds?
Ho digui.
Si no és amb nosaltres,
que digui?
Amb qui?
Que ho digui.
el que sí que la xuleria
del senyor Artur Mas
li passarà
en que el Partit Popular,
i això el president del partit,
Josep Piqué ho té clar,
mai a la vida
tornarem a donar
un xec en blanc
en convergència i unió.
Mai.
el preu
és entrar al govern
de la Generalitat de Catalunya.
Per això és important
que els votants
que ens voten
a les generals
prenguin nota
i vinguin a votar
a les autonòmiques
per evitar
aquest fet.
Deixi'm,
senyor Luna,
per acabar l'entrevista,
preguntaré per dues qüestions,
més com a,
no com a candidat,
sinó com a secretari general
del Partit Popular de Catalunya,
dues qüestions relacionades
amb la política local,
el que ha passat
amb el tema de Rubianes,
Pepe Rubianes
i la contractació
de l'espectacle
a Tarragona,
que va venir el passat
diumenge a la nit.
El grup municipal
del Partit Popular
ja va expressar
públicament
la seva disconformitat
amb la decisió
de Convergència i Unió
i amb això que dèiem,
encara que siguin
dos àmbits molt diferents
de les relacions
entre el Partit Popular
i Convergència i Unió,
el PP a Tarragona
considera que s'ha
trencat
la confiança mútua
que hi ha
entre les dues
formacions polítiques.
Vostè,
com a número dos
del PP a Catalunya,
com valora
i quina opinió
li mereix
la decisió
de Convergència i Unió
a Tarragona
de contractar
l'espectacle
de Pepe Rubianes?
Jo, en primer lloc,
el que tinc
que dir és això,
vostè s'imagini
que el senyor Rubianes
hagués parlat
del que va parlar
d'Espanya a Catalunya.
Segur que n'hi hagués
passat per la porta
del que és el Sènia,
venint de Madrid.
referent a això,
jo li vull dir una cosa,
no barregem les coses,
jo penso que ha sigut
la decisió
unipersonal
d'una persona
com el senyor Carles Sales
que ha fotut un embolic
a l'Ajuntament
de Tarragona.
I com jo no soc
del grup municipal,
i ho puc dir així,
i he sigut un defensor
del senyor Nadal
i ho continuo sent,
i no m'amago
perquè faci
un micròfon obert,
doncs jo torno a dir
que els nostres regidors,
que són extraordinaris.
Tant el senyor
Francesc Bé...
el Francesc Bé...
el Quico Ricomà,
tant com la Maria Mercè Martorell
que ha fet un treball,
vamos,
impressionant
a Tarragona.
Tant com l'Alejandro
i tant com l'Esteve,
jo penso que han mantingut
la postura
que havien de mantenir
amb la valentia
que l'han mantenit
i tenim un grup municipal
que jo em centro
molt satisfet d'ell,
tremendament com a secretari general.
I torno a dir,
això és un embolat
que el senyor Carles Sales
ha fotut
al grup,
al seu propi grup
o a Convergència
per crear
una fissura
dintre
de la bona
sintonia
i de la manera
tan sana
que aquest pacte
s'està portant
i els profits
que estan fent
per Tarragona.
Perquè crec una cosa,
aquest pacte,
més que pacte
en Convergència i Unió,
és un pacte
als serveis
dels ciutadans
i ciutadanes de Tarragona.
I ara sí,
l'última,
també relacionada
amb política municipal.
Fa tres setmanes
aproximadament,
el cap del Partit
de la Poblera
de Tarragona,
el president
del grup municipal
Francesc Ricomà
es deia en aquests micròfons
que aquest mes de setembre
acabaria de dir
el partit
si repetirà
com a cap de llista
a les eleccions
del mes de maig,
a les eleccions municipals
de la pròxima primavera.
Ja els hi ha dit
alguna cosa,
senyor Luna?
Jo és que amb això
he de tenir
un cuidado tremendo
perquè cada vegada
que em diuen
escolti,
vostè què opina
del senyor
Francesc Ricomà,
vostè què opina
del senyor
Mercè Martorell,
vostè què opina
del senyor Alejandro,
de l'STB?
Jo he de dir una cosa,
escolti,
extraordinaris regidors,
boníssims regidors,
i vostè què opina?
Escolti,
per mi tendria
que continuar,
però jo no soc ningú.
Vull dir,
hi ha un comitè electoral
que és els que
ha de designar-los,
hi ha un comitè electoral
que els ha de dir
i per mi,
escolti,
jo no tinc cap problema
en cap d'això.
El que sí que li he de dir
és que la direcció
del partit,
la direcció del partit,
el senyor Piqué
ha dit
que fins al 2 de novembre
no es parli
ni de Tarragona.
Ara torno a dir,
vostè m'ho pregunta
a mi com a secretari general,
quina opinió té?
Escolti,
extraordinaris.
Li pregunto
si el senyor Ricomà
els ha dit alguna cosa
a vostès.
No,
el senyor Ricomà
ha parlat
amb el president del partit
i el president del partit
li ha dit
que el dia 2 de novembre
se parli.
I fet això,
hi ha dos fets
que s'han de tenir en compte.
L'opinió del candidat
en quant a la sua llista,
que s'ha de valorar
perquè al fin de compte
és el seu equip.
jo no puc dir
ara,
escolti'm,
el senyor Alejandro anirà,
jo home,
a mi m'agradaria que anés,
té possibilitats d'anar,
com la senyora Mercè Martorell,
però és el candidat
una vegada,
potser és un candidat
algun dels dos,
eh?
Per tant,
té a veure una persona
que quan digui
jo vaig,
digui
aquesta és la meva llista
i el comitè electoral
ho aprovi.
Com m'ha passat a mi?
A mi s'ha reunit
un comitè electoral de Catalunya
que té la competència
per poder fer-ho.
Molt bé,
doncs en moment esperarem
perquè ara el protagonisme
és de les eleccions
de l'1 de novembre
i el protagonisme,
per tant...
Hi ha una sensibilitat,
no ho dic per Tarragona,
però esclar,
a Catalunya ens correspon
més de...
tots els municipis
de més de 20.000 habitants
és competència
del comitè electoral de Catalunya,
no?
I hem hagut de parar
una mica tot això
perquè hi ha unes
susceptibilitats
importants.
Vostès donen compte
a l'Hospitalet de Llobregat,
Santa Coloma,
a tots aquests municipis.
Per tant,
jo penso que ha estat
molt encertada
l'opció
que ha pres
el president del partit
i, escolti'm,
el dia 2 de novembre
parlem,
ara el que hem de fer
és
que el que vagi
amb clau municipal
pensi que això
són unes primàries.
Jo no s'ho dic a tothom.
Escolti'm,
el que va amb clau municipal
que pensi
que tot el que pugui fer
ara les autonòmiques
les servirà després
per les seues eleccions municipals.
En fi,
de la campanya aquesta
que ha de començar
en tornarem a parlar
amb el diputat,
amb el cap de llista
per Tarraona del Partit Popular.
Avui l'hem convidat
justament poques hores després,
tres dies després
de la seva proclamació oficial
que es va fer divendres
en un acte aquí
a Tarraona
amb la presència
del president del partit,
Josep Piqué.
Senyor Luna,
que vagi molt bé
aquesta precampanya
i ens tornem a veure
en aquests estudis ben aviat.
Jo penso que també,
a més,
sempre m'ha trobat molt a gust
vindre aquí
i estar amb aquests estudis.
Gràcies.
Gràcies.
Fins la propera.
Bon dia.
Gràcies.