D'aquí sis minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Hem parlat d'economia, d'economia domèstica,
en els últims minuts del programa.
I ara parlem d'un tema ciutadat,
d'un tema que afecta sobretot els veïns del casc antic
de la part alta de la ciutat de Tarragona,
perquè l'Associació de Veïns ha convocat pel pròxim divendres
a dos quarts de set en primera convocatòria
i a les set de la tarda en segona convocatòria
l'Assemblea General Ordinària,
l'Assemblea Anual d'aquesta entitat veïnal.
Una assemblea que haurà d'escollir una nova junta directiva
perquè l'actual president de l'associació
i els membres que l'acompanyen han decidit en deixar el càrrec,
tal com ja van anunciar ara fa un any.
L'actual president és el senyor Joan Belmonte,
que avui ens acompanya en directe als micròfons de Tarragona Ràdio.
Senyor Belmonte, bon dia.
Bon dia, bon dia, Jordi.
Vostès deixaran la junta, deixaran l'Associació de Veïns,
perquè ja ho van anunciar d'alguna manera
en l'última assemblea de l'any passat, no?
Exactament.
Nosaltres l'any passat vam demanar a la junta,
vam rectificar el 50% de la junta
i vam demanar a l'assemblea
que es deixessi acabar la feina que havien començat.
Era els acords, firmar els acords
i posar-los en marxa.
Això ja ho hem fet,
per tant ara el que correspon
és una altra nala sàvia
que duia a terme
el que falta d'aquests acords.
Quin balanç fa vostè
de la gestió realitzada al capdavant de l'associació?
A veure, abans d'aquests dos anys
nosaltres, a veure, no podem fer tampoc
fer volar les campanes al vol perquè no és així,
no l'estaríem dient la veritat,
però jo crec que hem aconseguit una cosa
molt, molt, molt històrica,
que és aconseguir de l'Ajuntament
arrencar-li uns acords.
Una altra cosa
és la grau d'incompliment d'aquests acords,
però, bueno, molt important,
ja ho vaig dir una vegada,
és arrencar de l'Ajuntament
uns acords per l'apartada
que no mai els havia tingut.
Per tant, això ja es pot valorar positivament.
Si vols, després em fas preguntes
sobre els temes que els acords van firmar.
Aquests acords recordem als oients,
en fi, els peïns de la Paralta
ho sabran especialment,
els altres oients que s'estiguin escoltant
d'altres zones de la ciutat.
Recordaran que eren aspectes de neteja,
de seguretat, de trànsit,
en fi, tot això s'acordava.
Ja fa temps, fa ara un any,
quan van arribar a l'acord amb l'Ajuntament?
El novembre, vam firmar el novembre del 2005.
Un any després, quin és el grau de compliment?
Si vol, anem per parts.
El tema del trànsit,
que recordem que és una de les coses
de les que es va parlar més.
El moviment principal de l'apartada
es va motivar, lògicament,
pel trànsit, no?
Per la imposició d'un conseller de l'Ajuntament
de penalitzar tota la part alta.
Aquí va haver un moviment fort
i, per tant,
se va reactivar una altra vegada
el que és l'associació de béns a la part alta.
Una vegada firmat-se això
i repartit les targes de trància uns
i comerciants i les targes d'aparcament,
el balanç que nosaltres fem sobre la matèria de trànsit
no és molt positiu.
És a dir, malgrat que els carrers
no es veuen tant cotxes com hi havien aparcats,
però segueixen havent cotxes aparcats.
Sigueixen els cotxes de mercaderia,
segueixen fent les mercaderies on volen,
sense anar-hi a les places de càrrega i descàrrega.
Només cal anar-hi a la cluïa del carrer Cavallers,
la nau, carrer Major i baixada de Misericòria
on està la Moules Tarragona
i veureu sempre cotxes aparcats allà,
camionetes, furgonetes descarregant.
Per tant, nosaltres sempre li havíem dit a l'Ajuntament
i amb el conseller que porta això
que si no hi havia una implicació
una implicació màxima de la Guàrdia Urbana
això no es podria donar terme.
I, evidentment, així ha passat.
La Guàrdia Urbana ha anat esporàticament
a la part alta i en zones determinades.
Per tant, no podem fer una valoració positiva
mancant que la normativa és bona.
Per mi és bona.
El que passa és que no podem fer un sigís positiu
perquè no tenim dades perquè no s'ha portat
ni el 50% de la seva efectivitat.
És a dir, en aquest tema potser el que faltaria
seria una actuació més clara, contundent i continuada
de la Guàrdia Urbana.
Aquí el que fa falta és que el conseller
que és el màxim responsable
li digui a la Guàrdia Urbana
que estigui a la part alta.
No és més que això.
Això pel que fa al trànsit.
Després teníem el tema de la seguretat ciutadana.
Bé, el tema de la seguretat ciutadana també...
Aquest també afecta la Guàrdia Urbana, no?
Aquest ha sigut un cavall molt gros de batalla, no?
Perquè hi ha coses que diuen que no li es pertanyen a la policia nacional.
Bé, malgrat tot això, nosaltres els acords diuen tàxicament
que la Guàrdia Urbana ha d'estar permanent a la part alta.
És a dir, 365 dies a l'any.
La Guàrdia Urbana és evident que no hi ha estat permanent.
Ha vingut esporàdicament quan se li ha demanat,
i algunes vegades a moto pròpia.
Però vull dir que permanentment no hi ha estat.
Llavors, això surt a nosaltres perquè, a veure,
quan un conseller firma uns acords,
nosaltres creiem que han arribat a un consens
amb el servei que ha de donar aquest servei, no?
Doncs, bueno, es veu que el cap del servei
està per davant del conseller.
La Guàrdia Urbana no ha estat permanent a la part alta.
Per tant, aquest no és que se'ls hagi escapat de les mans,
no tampoc podem dir que la massa marginació
sigui tan gran com abans, però encara n'hi ha, encara n'hi ha.
Però han notat algun augment de la inseguretat ciutadana en aquests mosos?
A veure, augment no, però, a veure,
corren de zones en zones.
És a dir, aquests dies jo he vist els Mossos d'Esquadra
per la part alta, i si estaven al botó dels quatre cantons,
ara se'n van a la plaça de l'Anas i Vells.
I si no a les escales de la catedral, és a dir,
quan els veuen, perquè es veuen, perquè venen en cotxe,
no venen a peu, no venen camuflats,
doncs, evidentment, quan els veuen, corren.
Evidentment, quan venen, corren.
Ells se'n van d'un lloc a un altre.
És a dir, aquesta gent, aquesta bossa,
el que s'ha de fer és, per seguir-los,
doncs, de baixar, de baixar,
i veure com passa la droga, com passa això i com fan això.
És el que s'ha de fer, és el que s'ha de fer.
Tercer capítol, si no recordo malament,
el tema de la neteja.
Aquí també vostès van plantejar a l'Ajuntament
que calia una actuació important.
Com estan les coses?
Amb això, ja he de dir que em sento impotent,
perquè vosaltres, ja sabeu del consell a què en parlem,
amb dos anys, ha donat, no ho sé,
potser ha donat un centenar de dates per posar els containers.
Ha començat per Sant Pere i Sant Pau.
Estem parlant de contenidors soterrats.
Sí, sí, sí.
Ho dic perquè ho entenguin els oients.
Sí, van començar per Sant Pere i Sant Pau.
Es van donar la paraula que començaríem per la part alta
després de Sant Pau.
i l'última reunió que vam tindre el 29 de setembre
va donar l'última data el 9 d'octubre.
És a dir, ni 9 d'octubre, ni en juny,
ni el 31 de desembre, ni mai.
És a dir, és una falta de responsabilitat gran.
Per tant, jo amb aquest senyor sí que em trobo impotent
perquè no sé com treure-li que d'una vegada o per altra
digui, escolti, digue'm una fetxa per posar això, no?
Inclús està implicada la Real Arqueologia de Tarragonès
per mirar de fer els forats i que no es trobi cap resta.
I, bueno, ni això encara, ni això, eh?
És a dir, que no sabem.
I tal com se va anunciar amb el seu temps,
aquest conseller es va dir que això havia d'estar-hi.
el dia 30, havia estat muntat ja per 31 del 12 del 2006,
diran quines fitxes estem i això no està.
Suposo que demanaran una pròrroga o, si no,
doncs ho donarà per perdut.
Però, vamos, és molt lamentable que no estiguin encara
posats els contaminants a la part alta.
Trànsit, Seguretat Ciutadana i Neteja...
Perdona, perdona, perdona.
No puc dir que no estan muntats tots.
al Jaume I, al Pàrquins de Jaume I,
hi ha quatre posats.
No crec que això sigui ja...
Digui, escolta, jo ja he començat.
I crec que sigui això.
I es van col·locar els primers a la plaça de la Font.
Recordem-ho.
Exacte, que no sigui això perquè, clar,
ja ho sabeu que els abogats s'agafen en una branca.
En qualsevol cas, senyor Belmonte,
parlàvem de neteja, Seguretat Ciutadana, Trànsit,
eren tres dels temes principals,
n'hi havia algunes altres coses.
De l'urbanisme, l'urbanisme per nosaltres
ha sigut l'últim cavall de batalla molt, molt fort.
Penseu que la part alta...
Hi ha molts edificis, molts edificis que estan abandonats
i, bueno, en males condicions.
Les estadístiques del pròpi Ajuntament
diuen que hi ha 2.880 habitatges,
tots amb 892 edificis,
que 79 d'ells estan en estat luminós.
79.
Això són dates de la pròpi Ajuntament del 2003.
61 edificis no tenen aigua corrent.
57 no disposen,
no estan canolectats al calograma.
I 299 edificis,
que són de 4 plantes o més,
que no tenen ascensor.
És a dir, aquestes estadístiques
clamen al cel, no?
Per tant, creiem que s'ha de fer alguna cosa.
A veure, l'administració té subvencions,
la Generalitat té subvencions per rehabilitar,
per edificar.
L'Ajuntament també ha creat subvencions i ajudes.
El que cal és posar d'una vegada
l'oficina de l'habitatge en marxa.
El que cal és que les dues administracions,
tant a l'Ajuntament com a Generalitat,
s'ho posin d'acord
i que no sigui tan, tan, tan fojut
a obtindre un permís.
Sabeu que la part alta
té un pla especial que es diu Plan Pepa.
Aquest pla especial està editat el 1990.
El 1993, la Generalitat va dictar
la llei de protecció del patrimoni.
I amb aquestes, amb el seu desplegament,
diu que els centres històrics importants
han de tindre un arqueòleg a l'Ajuntament.
Això, una de les primícies.
I segon, un plan urbanístic
que inclou la rehabilitació de tot el centre històric.
Bé, el que és obvi és que el Pan Pepa,
fet el 90, tres anys abans d'aquesta llei,
no pot suprir aquest pla.
Per tant, el que s'ha de fer
és parlar-hi d'aquest plan Pepa,
modificar-lo, modificar-lo si cal,
o millorar-lo si cal.
Bé, nosaltres amb això hem estat,
portant tres mesos,
tres mesos gaire més, una mica més,
intentant parlar amb el responsable
del Catastre,
perdona, del pla general de la ciutat.
inclús amb la volància de l'Ajuntament.
És a dir, nosaltres vam demanar a l'Ajuntament
si podíem parlar amb aquest senyor,
i es va dir que sí.
Bé, aquest senyor es va dir que abans de parlar amb nosaltres
havia de parlar amb l'Ajuntament.
Va parlar amb l'Ajuntament,
ahir a continuació li vam dir
escolta, l'Ajuntament,
podem anar a parlar amb aquesta gent?
Sí.
Però bé, encara és hora
que aquest senyor es digui.
Nosaltres hem trucat diverses vegades
i encara és hora que li hagués de dir,
escolti,
veniu, que parlem,
parlem que fer,
a veure si es podem posar d'acord o no.
És a dir,
que ens veu que l'Ajuntament
en aquest cas no està,
no està,
no està el cas.
Per tant,
jo crec que,
jo crec que,
a veure,
els diners,
les subvencions estan,
però cal que les dues administracions
es posin d'acord,
que no sigui s'han fujut
obtindre el permís per rehabilitar,
eh,
i que s'actualitzi
el plan especial,
Pepa.
Malgrat tot això,
malgrat tot això,
dona gust,
dona gust,
perquè ara l'apartalte ha revifat
i es veu molts endamins
al carrer, no?
Però cal,
cal fer més.
cal fer més.
El carrer Cavallers,
per exemple,
si tu muntes,
tu muntes tot el carrer Major
fins a la plaça del Pallol,
tot el que és la banda dreta,
és una pena,
com està aquest,
això,
escolta,
això s'ha d'edificar
i s'ha de fer, no?
Després l'Ajuntament
també hauria de donar
una mica de tenacitat
a la ciutadania
amb els seus propis edificis,
amb els seus propis edificis
que són de l'Aficina de l'Habitatge,
doncs arreglar-los
i destinar-los al lloguer jove.
En fi,
amb tot aquest panorama
que hem comentat
amb aquests quatre aspectes,
podríem dir, doncs,
que l'associació
i vostè com a president
fa un balanç irregular?
Irregular,
totalment irregular.
Ara, és a dir,
jo no pot...
Coses bones
i coses dolentes.
Exacte.
Jo no puc dir...
Jo no puc dir...
A veure,
l'associació ha fet
tot el possible
i ha lluitat
tot el possible
per tindre-ho,
no?
Però,
però, bueno,
es veu ara...
Sincerament,
es veu desbordada.
Es veu desbordada.
I nosaltres pensem
que cal un canvi
de pensament,
un canvi
de fet.
Nosaltres
sempre hem apostat
pel diàleg,
per l'entesa.
no sé,
els que vinguin,
ells sabran
el que han de fer,
no?
Jo crec que el camí
és dialogar,
dialogar,
dialogar
i anant
donant voltes
de torca,
donant voltes
de torca
al que era això.
Però jo crec
que si la part alta
ha de revifar,
ha de viure.
A mi,
l'altre dia,
Jordi em va
quedar l'atenció
i va estar
en una taula
i a la part alta
vaig veure
el número
de lectors
i em vaig frotar,
no?
Perquè sempre deia,
a la part alta
sempre hi ha
3.200,
3.500 habitants,
2.800.
Me'n vaig anar
a la estadística
i immediatament
vaig veure
que el 2003
hi havia 3.000,
és a dir,
la part alta
va en regressió
dels seus veïns.
I això
és degut
a l'urbanisme,
que no s'arregla,
hi ha bosses
de pobresa,
per què?
Per què?
Perquè ja entren
a la casa
que no ningú
la vigila
patador
ni m'hi poso
a viure,
perquè la part alta
també és
un parc temàtic,
perquè,
escolta,
pensa que
des de
que comencem
els carnavals
fins a la festa
medieval
és un content
festes
a la part alta,
és a dir,
la part alta
d'una vegada
s'ha de plantejar
bé
què és el que volem
amb ella,
si no ens plantegem
això a la gent
és impossible,
no podrà viure.
Amb aquest balanç,
doncs,
el proper divendres
es presentarà
el president
de l'Associació
de Venys,
el senyor Belmonte.
Fem això,
un balanç
i una valoració
del que han estat
aquests últims dos anys
i tal com està la situació
amb aquells acords signats
ara fa un any
amb l'Ajuntament
de Tarraona.
Recordem que l'Assemblea
està convocada
a dos quarts
de set de la tarda
a l'antiga audiència
a la plaça del Pallol
i aquí caldrà veure
quina junta nova
i quin president nou
surt
en aquesta associació
de Venys
de la Peralta.
Senyor Belmonte,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe a Tarragona Ràdio
per donar-nos
totes aquestes explicacions
i fer balanç
sobretot dels acords
que van signar
ara fa un any
amb l'Ajuntament
de Tarragona.
Moltes gràcies
i molta sort
de cara al futur.
Gràcies, Jordi.
Adéu-siau.
Bon dia.
A la teva disposició
quan vulguis.