Hola, molt bon dia.
Doncs sí, efectivament hem volgut venir avui fins a la Pineda
per poder explicar-nos com és aquest pessebre de sorra.
És un pessebre que succeeix any rere any.
Són una decena, concretament 11 artistes internacionals
que venen aquí i amb moltes tones de sorra,
que ara us ho explicarem, fan aquestes figures
que si venen d'entrada els avancem que els sorprendran i força.
Podem parlar d'aquest pessebre.
Hem vingut aquí i hem quedat amb el president del Patronat de Turisme,
Josep Gracet. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Que sempre és un plaer parlar amb ell
perquè ens transmet molta vitalitat, molt d'optimisme.
No sé si és d'aquesta vista el que li dóna aquest elixir
de l'eterna joventut o no?
Home, no és que sigui eterna, és que sóc molt jove jo, eh?
Ja no, de fet sí.
No, no, no, no.
Jo sóc molt jove, el que passa que, a més a més,
on s'ha de mantenir i ha d'actuar.
I és precisament qui et dona,
quan estàs amb aquests càrrecs com em toca a mi fer,
són la gent, els que et donen d'alguna manera la força
i poder tindre idees per fer coses cada any noves
i anar fent i anar millorant, no?
Idees com aquesta, que estàs un encert, no?
Després d'aquests anys,
ve molta gent, no?, a veure aquest pessebre de sorra.
Sí, a mi m'agrada explicar sempre
que la gràcia que té el pessebre de sorra,
que pot semblar des d'un punt de vista turístic,
com realment una, que té una promoció.
A mi m'agrada destacar més aviat el seu aspecte artístic
i el seu aspecte cultural.
I, evidentment, sense negar que, si les coses es fan bé,
sempre són una promoció pel municipi que sigui, no?
Li sembla que fem un recorregut per aquest pessebre,
perquè a mi m'ha sorprès molt
que hi conviuen, amb les figures més tradicionals d'un pessebre,
que tothom es pugui imaginar,
altres figures, com ara la coneguda ovella d'oli,
aquella que es va a doblar, no, anava a dir doblar,
va dir doblar, sí, però es va a col·lar allà fa alguns anys, no?
I encara es famosa avui.
Sí, bé, aquest pessebre,
primer vull agrair als artistes
que, com molt bé has explicat,
en total eren 11,
dos catalans i tots els altres d'arreu d'Europa,
són ells qui fan, diríem, un brainstorming
i decideixen fer el seu pessebre.
I aquest any, això té la gràcia,
que cada any és diferent,
cada any són propostes seves i molt interessants.
Llavors, ells el que han fet,
és a dir, què passaria avui
amb un naixement, diríem,
que en comptes d'haver-hi les ovelles normals,
amb els ramats, com tota la vida,
resulta que les estem clonant, diríem.
D'alguna manera, fer una crítica a la nostra societat d'avui,
consumista i tal,
vist des de la perspectiva del pessebre,
que, com sabem, són festes on tots ens desigiem pau i tal,
però pel darrere anem fent desastres,
com aquest llenyetaire que veus aquí,
que té un caparró molt petit perquè realment de cap no en tenen
i que ja ha fumigat tots aquests boscos,
veus aquests arbres ja estan tots tallats,
amb una serra que són caps humans,
que realment el que fan és destruir el seu propi habitacle.
Bé, jo crec que només s'ha de veure,
tenim la d'oli, tenim els reis,
que van amb aquests motorets així individuals,
no tots,
té una perspectiva diferent,
però el missatge és el mateix de sempre,
tenim els angelets,
tenim el caganer allí dintre un arbre,
que realment és l'únic que recicla,
el caganer, lògicament,
en fi, és tot plegat,
les televisions, que són els àngels
que ens venen a donar la bona nova,
però que, clar, són noves, no?,
a través de la televisió,
com veus uns televisors que són, diríem,
serien els àngels d'avui,
que a vegades no són tal com haurien de ser.
I això és una mica l'esperit
que els artistes han decidit fer,
i que nosaltres, evidentment, estem encantats,
però hi ha un aspecte que m'agradaria molt ressaltar,
que és la gran qualitat de l'obra,
com es pot fer amb sorra
unes escultures que semblen realment impossibles, no?
Deixem dir que aquests artistes,
d'arreu de procedència internacional,
fan aquest pessebre de la Pineda, de Vilaseca,
però també en fan d'altres a nivell mundial,
és a dir, que hi ha tota una mena de torner,
com si diguéssim,
de pessebres de sorra arreu del món
i participen d'altres, no sé, d'Austràlia,
en fi, d'altres platges, d'altres del món?
Sí, sí, bueno, aquesta gent són...
hi ha arquitectes, hi ha pintors,
són artistes,
i que realment s'ho troben...
I ells treballen la sorra
i treballen una altra cosa
que també és molt curiós
i sembla que no tinc res a veure,
són figures amb gel.
Abans de venir aquí,
venien de la manya de l'Est, diríem,
de fer unes escultures amb gel.
I bé, ho fan, diríem, com a plaer
i cobrant, lògicament,
com a mínim, unes despeses,
però creiem que, en fi,
que nosaltres estem molt contents
i esperem que pugui anar continuant, no?
unes escultures amb gel,
que no són més llocs,
que no són els escultures,
però no són els escultures.
Aquestes d'aquí de Sorra,
totes elles efímeres,
és a dir, que tenen data de caducitat.
Això un dia ja no hi serà.
Aprofitin per vindre aquí,
a la Pineda,
a veure-ho,
perquè, francament, val la pena.
Com ara aquesta d'aquí darrere,
que si vostè s'imaginen,
ara, l'entrada d'un supermercat,
d'aquests que hi pot haver-hi qualsevol ciutat,
A les afores, a l'entrada, diguéssim, sempre hi ha aquella maquineta
on poden jugar la canalla, que són diferents formes, no?
Aquesta és una d'elles, no?
Sí, aquí tenim la somera, la somera típica del pessebre,
però que enlloc avui en dia aquestes someres ja pràcticament
només les trobem a l'entrar al supermercat posant un euro
i que el cri ho balla allà dalt.
Llavors, amb això, ells han agafat aquest simulacre.
És a dir, una mica és aquesta visió molt crítica,
molt anticonsumisme, o molt que ens donem compte una mica,
que ens tornem una mica, diríem, com a més bones persones per festes, no?
I que no abusem tant del consumisme i tornem una mica a les arrels.
La idea és aquesta, diríem, frapar la gent des d'aquestes figures, no?
És per això convenient venir aquí amb temps, no veniria correcuita,
venir amb temps i perdre's amb aquests detalls,
que ens explica Josep Cresseta, perquè val la pena, eh?
És a dir, si ho observen, veurà, per exemple, aquest caganer que ens comentava abans,
que és aquest tronc tallat, un tronc que sembla, jo diria que no sé si d'olivera, d'aquestes antigues.
Sí, sí, sí.
Sí, veus el caganer està allí al mig, tot l'arbre està tallat amb totes les formes que es veuen, no?
És, realment s'ha de venir.
A més, el que és el cap de setmana obrim i es pot passar per dintre,
per tant, diríem, l'espectador a la vegada interactua una mica amb tot plegat,
entre els que ens miren de fora, per això està una mica més elevat,
i la gent que entra per un cantó i surt per l'altre, no?
I la idea és aquesta, venir-ho, veure'l, i buscar aquests detalls, no?
El nen Jesús, que fa, sembla que sigui índio, aquell anunci de la Citroën,
saps que aixecava el dit, eh?
Si t'hi fixes, el nen Jesús està així, amb un carretó, diríem, d'aquests moderns,
la mare va amb una bossa penjada i unes botes que sembla que vingui de la neu,
amb el biberon als dits, el Sant Josep, home, és flamenc,
ara ens el tapa una mica el sol, però...
i estan parats en una parada del bus, no?, que posa 25,
que és el 25 de desembre, lògicament, però és la parada 25, perquè, en fi...
I també posa estrella elèctrica, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, al darrere hi ha una estrella d'aquestes de Nadal,
que veiem, no?, per totes les botigues, els carrers aquests dies, no?
No, volíem que això és art, eh?
És a dir, no estem parlant de figuretes que es puguin fer així,
amb un tres, sinó res, és art, perquè, a més a més, estan molt ben acabades,
estan molt ben fetes.
I m'ha agradat molt aquell detall que explicaves, que, en fi, que val la pena recordar,
que això, el dia 7 de gener, desapareix, eh?
I que, a vegades, la gent ens pregunta, i com és? Com s'aguanta?
I si plou, la pluja o l'aigua no li fa mal,
el que li fa més mal, o li pot fer més mal, l'erosió, a més, és si fa molt de vent,
perquè, clar, el vent aixuga i la sorra pot marxar.
Però, si no, normalment, s'aguanta perfectament tots aquests dies.
Hi ha una tècnica constructiva, aquí ha pogut veure el procés,
crec que n'ha estat una setmana, més o menys, aquest llarg pont, treballant-hi,
i hi ha una tècnica de compactar aquesta sorra, eh?
Que fan servir vibradors, elèctrics, vull dir, una mica de tot, eh?
Sí, primer que tot, s'ha de compactar molt bé la sorra, no?
És sorra normal i corrent, home, es busca que sigui sorra neta,
perquè no tinguin el moment que ells escolpeixi, no sé,
si ara tu veus aquell bon home que està clonant-la d'oli,
té uns bolígrafos que es veuen perfectament, té unes barbes...
Per poder fer això, si la sorra no fos prou neta,
fora molt difícil, però és sorra normal,
que un cop està compactat, llavors ells comencen l'escultura des de dalt
i van baixant, no?, anant fent la seva obra, no?
Estava pensant ara en qui em recorda la fassumia del Caganer,
però no me l'acabo d'encertar, no?
Bueno, aquí havíem fet la broma,
perquè aquest regidor és una mica especial,
que posaríem cares dels polítics,
ara que venen a eleccions i tal,
però era una broma, eh?, era una broma.
El Caganer sí que té mala cara
i jo crec que és algú del govern que s'està realment cagat.
Aquest any estan triomfant els Caganers polítics a tot arreu, eh?
Sí, sí, sí, per això nosaltres també,
hem volgut fer una petita pinzelladeta,
però amb tot el respecte, lògicament.
Cadascú que s'imagini a qui vulgui, que vegi aquest rostre.
Aquesta d'aquí, hi ha un trio damunt d'una mena de...
d'aquest patinet que...
Per Tarragona se'n veuen alguns, eh?,
patinets aquests que són elèctrics
i que els porten generalment executius, eh?, les ciutats.
Sí, sí.
Aquests són els tres reis mags,
però que en lloc de portar l'or, incens i mirra,
el del davant porta colònies i perfums,
el del darrere rellotges, veus, va carregat de rellotges,
i l'altre porta mòbils i molts diners.
Diríem, seria el colmo del consumisme, no?
El rei l'hem convertit, els reis mags,
que el que feien era anar a adorar Jesús,
els hem convertit en la festa més pagana de totes,
on l'únic que val és el regal,
i el regal ha de ser cada vegada millor,
i a vegades els pares inclús tenen problemes per poder, no?
Que a vegades ens queixem que ens falten llocs.
Una mica, diríem, seria aquesta crítica.
No, no, i no s'equivoquen, eh?,
perquè de fet és la realitat que ens toca viure,
en aquests estats especialment, però en el dia a dia.
En fi, aquesta societat de consum
que sovint ens fa perdre de vista altres coses
tal vegada més importants,
però en fi, que és el que predomina.
I ens fa perdre que hi ha molta més gent
i que no tothom s'ho passa tan bé
i que no tothom està en les condicions.
I som molt...
Tenim la tendència d'anar tots a demanar molt a qui sigui,
i en canvi a vegades no som capaços de fer nosaltres
un esforç que a vegades pot ser mínim
i que podem ajudar molta gent, no?
Mira, ara m'ha vingut a la memòria una cosa
que m'ha dit una vegada el metge del poble,
que diu que li fa més il·lusió rebre una dotzena d'ous
d'una persona que és el que té
i els que li donen que són de les seves gallines
que rebre un regal molt quantiós, eh?
Sí, sí.
No, és que és verdaderament així,
perquè les coses han perdut una mica,
diríem el que és el sentit real, no?
Han perdut les dimensions, les mesures.
No hi ha mesura avui en dia, no?
I bé, hi ha coses molt curioses.
Ara s'està parlant que els nens
han de tindre els llibres gratis.
L'altre dia llegia que havia sortit
una Nintendo, una història d'aquestes,
i es vien acabat el primer dia,
que val un dineral
i que els pares que compren això
han acabat reclamen que el govern us hi pagui els llibres.
Home, jo crec que, no sé,
que hauríem de posar una mica d'ordre, no?
Senzillament.
Ni tant ni tampoc, no?
Exacte, una mica d'ordre.
Quantes tones de sorra han calgut per fer això?
L'estic veient i adoni tu, eh?
Home, ja mira, pensa que hi ha...
Són, vam comptar unes 360 tones de sorra
entre la base i que són les figures, no?
O sigui, hi ha molta sorra aquí, eh?
Hi ha moltes banyeres d'aquestes camions de sorra
que s'han portat aquí per fer, doncs, tot el que veus, no?
Perquè està aixecat tot, clar.
Hi ha un paraigua allà, també, veig ara...
Sí, sí, sí.
Sant Josep, Sant Josep està en un paraigua,
la paperera al costat.
En fi, bé, és un...
Jo suposo que, a veure,
que hi haurà gent que li agradarà,
hi ha gent que no, com tot.
I tot això que expliquem, doncs, ho podem dir així,
com un altre any ho podríem dir molt diferent, no?
Però el que té un valor increïble, diríem,
és tot el treball que hi ha,
i la idea, evidentment,
jo crec que està molt ben trobat
i molt ben pensat tot plegat.
Però t'agrada més,
a vegades això et deixa molt més fred,
potser que si féssim el pessebre típic
amb el Sant Josep, amb la seva túnica, no sé què,
però bé, jo crec que cada any
s'ha d'anar sorprenent
i que la gent tingui, diríem,
una resposta diferent a la proposta dels artistes, no?
Ja ho diuen, que per gustos, els colors,
però, a més, no, no deixin diferent, eh?
És un pessebre de sorra que...
No, no, no, jo li asseguro
que si el vénen a veure indiferent no s'hi quedaran, no?
Esperi, que ens estan fent una foto,
mira, ara mateix ens estan fent una fotografia,
posarem una miqueta per la...
Sí, ens posarem per quedar, per la posteritat.
Alguna cosa que també és molt curiós
és la quantitat de gent que ve a veure el pessebre,
i això, sens dubte,
és una mica el que ens encoratja
a intentar millorar cada any
i que els artistes, diríem,
si ens han d'esperar una mica,
però que vingui gent que sigui qualificada.
No són sempre els mateixos,
hi ha algun canvi,
però a Bullir són gent de...
En fi, són artistes molt, molt...
que tenen dintre d'aquest art efímer,
que tenen molt de predicament, no?,
arreu d'Europa.
I és curiosíssim,
l'any passat vam arribar a les 25.000 persones
entre totes les festes,
que és un mes, no?,
que tenim el Passebre Obert,
però jo crec que aquest any ho superarem,
el que va ser el cap de setmana passat,
el llarg pont de la Constitució,
mentre ells estaven treballant,
perquè van acabar diumenge,
i bé, una quantitat de gent espectacular.
I això, evidentment,
és el que ens fa gràcia, no?
Estic pensant que aquestes persones
que hi ha per aquí,
que estan mirant aquí al voltant,
són afortunades,
que ara no treballen...
Imagino que no treballen a aquesta hora, eh?
Sí, sí.
No, bé,
aquest és aquest altre aspecte
de la gent que baraneix aquí a la Pineda.
La Pineda fins a no fa massa anys,
aquest és el setè any que es fa al Passebre,
doncs no hi havia cap element
que poguessis vindre per Nadal,
que tinguessis un motiu, una cosa més, no?
Jo crec que això, doncs, bueno,
tenim Port Aventura aquí al costat
i tenim tal,
des del punt de vista turístic,
evidentment, compleix, diríem,
una funció, lògicament,
que la gent vingui aquí
i la gent que està aquí
o que ve a passar
o que són gent més gran,
doncs aprofita entre setmana
que no hi ha ningú,
diguem que la cosa està molt més tranquil·la
i sobretot en aquesta hora
que estem avui, no?
però sempre hi ha gent aquí,
sempre hi ha algú.
I el gruix de gent,
imagino que el cap de setmana,
és a dir,
com ve més famílies,
amb la canalla,
i si venen aquest cap de setmana,
jo recordo que al PON hi ha hagut aquí
una fira d'artesans,
d'aquí al costat mateix,
darrere no som nosaltres,
amb tot de productes,
i aquest cap de setmana proper,
aquest cap de setmana estarà,
hi haurà activitats per la canalla.
Exactament,
poden vindre amb els nens,
hi ha un lloc on fem
castells de sorra
amb els infants,
i llavors ve un grup,
diríem que fa coses,
treballa amb ells amb sorres de colors,
fan dibuixos,
els pinten els nens,
i és una manera
que pots venir amb la família
i passes un bon rato aquí,
agradable.
Quina edició m'ha dit que és?
La setena o la sisena?
La setena,
la setena,
aquest any és el setè any.
I com va sorgir la idea
de fer aquest passivar de sorra?
Home,
les idees a vegades
un les agafa com pot,
no?
Jo sabia que
havia llegit
que hi havia una noia de Barcelona
que havia estat
en una competició de sorra,
perquè ells el que fan
no són pessebres,
són figures de sorra
a l'estiu
en un municipi
a Flandres,
a Bèlgica,
i bé,
em vaig posar en contacte amb ella,
li vaig explicar la idea
si podríem fer,
si fora possible,
i a partir d'aquí va néixer,
i així va començar
i així la mantenim.
Núria Vallverdó.
Exactament,
la Núria Vallverdó
que és la nostra coordinadora,
ella té contacte
amb tots els artistes
irlandesos,
anglesos,
tots plegats,
ells es coneixen
de trobades
amb aquestes,
no sé,
aquestes trobades
que es fan,
no?
Però que,
en fi,
que tinguem coneixement
com a pessebre de sorra,
amb tot l'estat espanyol
no se'n fa cap,
se fan
coses d'aquestes
a Canàries,
figures grans,
així,
però amb pessebre
i per aquest temps
som els únics.
No hem parlat de,
perdó,
del tamany de les figures
i són grans,
és a dir,
sí,
no,
no,
no,
i costa,
vull dir,
clar,
es fan tots uns encofrats,
abans quan parlàvem
de com una piconadora,
no?,
que va posant la sorra forta,
tot això es fa amb uns encofrats,
es posa la sorra dintre amb aigua
i vinga,
vinga,
vinga,
fins a que la fan forta
i a partir d'aquí
hi ha figures que tenen uns 3 metres,
més la base,
doncs,
bueno,
clar.
Hi ha feina,
sí,
sí.
Estàvem mirant ara el que seria el portal,
no?,
el portal amb el,
amb el nen Jesús,
la Mare de Déu
i Sant Josep
i a banda i banda
hi ha aquests televisors
que sembla que hi ha com uns rostres
que bufen com una mena de,
de cortina de no sé què,
no?,
però, en fi,
que són les que
aquesta alegoria també,
doncs,
el televisor
com a gran generador d'idees
en l'actualitat.
Exactament,
sí,
diríem avui en dia
qui anuncia,
qui diu les coses
bones i dolentes
són els televisors,
no?,
tots estem pendents,
no sé,
del temps,
per exemple,
quin temps farà demà
la televisió dit,
no?,
és curiosíssim,
això,
xerrera,
això ho deien els pagesos,
ho deien no sé qui,
però bé,
doncs,
aquests són els que
ens anuncien
tot plegat,
però ens ho anuncien tot,
a vegades veus malament,
per allà veus uns àngels
i unes ales,
una careta,
aquí veus
com una mena d'estrelles,
bé,
semblen com no tan,
no tan bona gent,
diríem,
no?,
però bé,
això és el que hi ha
i això és amb el que
hem de treballar.
És el món que ens envolta,
eh?,
la realitat que ens envolta,
i més diners.
Exactament,
exactament.
No,
bé,
jo crec que és,
els símbols hi són
una miqueta tots,
eh?,
tenim això,
el pastor,
que en comptes d'un pastor
és un clonador,
tenim el llenyetaire,
tenim el bou,
el bou és carn només,
eh?,
al darrere inclús hi ha
totes les peces,
a l'espatlla,
tal,
qual,
vull dir,
han passat la vedella
en comptes de ser,
eh?,
l'hem tret de l'estable
i l'hem fet
d'una cosa
molt més mercantil.
I, en fi,
llavors tenim el rei
i tenim els àngels
i no sé si em queda cap,
el llenyetaire
que ja l'hem explicat,
en fi,
i el caganer,
això no hi pot fallar mai.
El pessebre,
és el pessebre de sorra
de la Pineda,
recordem,
fins a quin dia?
Fins al 7 de gener,
fins al 7 de gener,
7 de gener al dematí
vindran els tractors
i desapareixerà.
O sigui,
té data de caducitat.
Això no passa
amb gaires obres d'art,
eh?
Doncs aprofitin
per vindre a veure
aquesta obra d'art,
aquest pessebre de sorra
a la Pineda,
que s'ho passaran
francament bé.
Podran passar-s'estona,
eh?
És a dir,
ho reiterem,
no vinguin amb el temps just,
vinguin amb temps,
recreïn-se,
gaudeixin també
d'aquest entorn
que tenen aquí,
magnífica la Pineda,
perquè en aquestes dates,
ara,
avui és un dia de cada dia
i hem vist
que hi ha molts
establiments oberts,
és a dir,
tot l'any
i també és una miqueta
el motiu
de treure la gent cap aquí
i veure que,
bueno,
que a la Pineda
no tot només són diners
i ocupacions,
no?
Que els mitjans ja sabeu
que sempre es posen
i quina ocupació teniu,
no?
A part d'això,
també crec que creiem
que hi ha altres coses
perquè hem de gaudir
tots plegats
i que les hem de disfrutar.
Doncs,
jo,
gràcies per fer-se
de guia
en aquest pessebre de sorra
i que aprovi el Nadal.
Si no ens veiem,
doncs que vagi molt bé,
bones festes.
Exactament igual
i a tots els teus oïdors
que, en fi,
que sé que feu molt bona fenya
i aquestes festes.
Amb el pessebre,
si veniu,
no marxareu descontents
i, a més a més,
espero que tingueu
un Nadal,
doncs, bueno,
joiós i, en fi,
en família.
Moltes gràcies.
Vinga,
adéu.
Això és tot des d'aquí,
des de la Pineda,
aquesta pessebre de sorra.
Recordeu,
oberta fins al proper
dia d'arrel,
és un pessebre
que heu d'aprofitar
per vindre a veure
i per també fer aquestes
reflexions
que fèiem al voltant
d'aquestes imatges alegòriques
que podré veure aquí
i que giren al voltant
d'això,
d'aquest món que ens envolta,
d'aquest món de consumisme
que ens ocupa
en aquestes dates nadalenques.
Això és tot,
fins ara,
bon dia.