D'aquí tres minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Seguim el matí de Tarragona Ràdio en aquesta quarta hora.
Deixem enrere les qüestions polítiques en clau electoral
i ara parlem d'art i de pensament contemporani.
De fet, aquesta és la filosofia principal d'una revista
que acaba de publicar el seu primer número aquí a les comarques tarragonines.
Es tracta de la revista anomenada Artiga,
produïda per l'empresa Inout
i que compta amb la col·laboració, entre d'altres,
de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona.
La directora de la publicació és l'Assumpte Rosers
que ens acompanya aquest matí en directe als estudis de la ràdio.
Assumpte Rosers, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què primer el nom d'Artiga?
Ah, doncs, Artiga és un nom que té a veure en el món rural.
Aquí, per exemple, jo he sentit a la meva família
que en l'època de la guerra,
amb els grans bombardejos de Reus i Tarragona
la gent se n'havia d'anar cap a la muntanya a repullar-se
i es van recuperar moltes terres de Conreu.
I fer una Artiga és justament això.
Una Artiga és una zona de terreny ja a Ferestec,
butjà, que es recupera pel Conreu.
I bé, és una paraula que la vam escollir
perquè té la paraula art
i perquè reflecteix una mica la situació de les nostres terres,
que encara són una mica ermes a nivell d'art contemporani
i que, bé, hi ha gent que fa molts anys i gent que fa menys
que estem treballant, doncs, per fer-les productives.
A partir, justament, d'això,
com neix la idea de fer aquesta publicació?
Quant de temps fa que esteu treballant amb això?
Mira, això ve de que jo, amb la Glòria Cot
i amb l'Antoni Salcedo després,
durant set anys hem estat col·laborant al punt
que hem tingut una pàgina dedicada a l'art contemporani
o exposicions d'art en general
o temes d'art setmanal, i l'hem anat fent.
Però, clar, sempre ens quedàvem una mica curts d'espai, no?
Perquè amb una pàgina a la setmana
es feien coses importants, interessants,
que no podíem donar-los ressò.
I sempre, ja fa uns anys, fa uns cinc anys,
vam fer una prova d'una Artiga número zero
que es va publicar també així com un suplement del punt.
En aquell moment no vam tenir prou empenta per continuar-ho,
perquè era difícil aconseguir el suport, les subvencions,
i ara hem trobat un moment més propici,
hem aconseguit el suport de la Generalitat i la Diputació,
també la promesa que en properes edicions
puguem comptar, per fer més d'un número a l'any,
puguem comptar amb l'Ajuntament de Tarragona i Reus,
i jo crec que la podrem fer,
perquè sigui una revista que es pugui difondre gratuïtament,
perquè té una voluntat de difusió, de divulgació,
bàsicament de divulgació.
I amb aquestes condicions surt aquest número,
que serà trimestral.
Serà quadrimestral, 3 a l'any.
Un número de tardor, que és aquest,
un d'hivern, de febrer-mars,
i un de primaver i estiu cap al juny, a final de temporada.
Com es distribueix la revista?
És a dir, com pot accedir el públic?
Aquesta s'encarta dins el punt que va sortir ahir,
encartada al punt,
i es distribueix gratuïtament,
jurem el diari al punt.
I després ens encadem uns 400 aquesta vegada,
ja veiem que han fet curt,
que hauran de ser més exemplars,
que els distribuïm a través dels museus,
de les galeries d'art contemporani,
del centre, del Departament de Cultura,
la delegació del carrer Major, de la Generalitat,
l'Ajuntament de Tarragona,
també n'ha distribuït uns quants.
És a dir, que es pot anar a alguns llocs,
per exemple, al Museu d'Art Modern,
al Museu d'Arreus,
de la Plaça Llibertat,
al Centre Lectura,
la Galeria Ankins,
la Galeria Antoni Pinyol,
que en tenen,
i qui li interessa,
doncs pot anar a recollir-ne un.
Quin personal feu a la revista?
Quins col·laboradors sou?
Doncs mira, tenim un Consell de Redacció,
que som l'Antoni Salcedo,
professor de la Universitat,
la Celia del Diego,
que és una jove crítica d'art
i que treballa en una galeria de Barcelona,
molt important,
i després tenim un home de les Terres de l'Ebre,
que és l'Ivan Favà,
que és el nostre...
O sigui, tenim una mica un peu a Barcelona,
un peu a Tortosa,
i dos amb un animal de quatre potes.
Dos aquí a Tarragona,
aquí al camp.
Quin tipus de temàtiques,
de qüestions voleu abordar?
Surten ja en aquest primer número de la revista
i voleu donar-los continuïtat en el futur?
Doncs temes de divulgació,
que quedi...
Hi ha moltes vegades que es fan exposicions
i no queden ressenyades enlloc.
Es fan activitats també,
que no són exposicions,
igualment, no?
Coses d'art efímer.
Llavors voldríem que fos un lloc
on quedin ressenyades les coses més interessants
de totes les que capiguen a la revista
i quedin comentades.
Després hem fet un intent
que normalment,
fins ara,
els crítics d'art hem treballat
com una mena de santa,
santòrums,
dalt de la columna,
dient
això està bé,
això és un desastre, no?
Una mica ens hem atorgat,
els crítics d'art,
la potestat de dir
si les coses eren bones o no eren bones.
Però en aquesta època tan convulsa
i tan confosa,
això no és fàcil.
No és fàcil perquè també
moltes vegades et pots equivocar, no?
Perquè estem trepitjant un terreny molt experimental,
en què s'investiga molt,
en què les coses,
a vegades els artistes van pel davant nostre
i fins que no ha passat un temps
no les acabem de païr, etc.
Llavors hem provat
que a la revista
persones que fan projectes
expliquin el seu projecte.
Per exemple,
l'Albert Martínez López Amor,
que l'any passat va fer
un projecte molt interessant
de l'art
relacionat amb la vida rural
i ho van fer en Ulles,
i van fer un projecte
en què van buscar obres d'artistes
que treballessin
sobre el tema
del món rural,
del paisatge,
de com el paisatge rural
és inveït
per les urbanitzacions,
per la gran ciutat,
per la metròpolis,
per les zones industrials
i va canviant el paisatge
i es va abandonant
el conreu
i entre un altre,
les zones mortes,
aquestes zones que no són
ni de paigès
ni de ciutat,
i van fer unes conferències,
va fer una experiència interessant
i és ell mateix
que explica
què van fer,
per què ho van fer,
què volien fer.
També deixem una pàgina
perquè parlin els artistes,
que els artistes
escriuen
i parlen molt bé també
i expliquen a vegades
millor que els teòrics
i deixarem cada vegada
una pàgina
perquè els artistes,
en aquest cas
és l'Àngel Pomerol,
que és un artista
que ha tingut un premi
recentment
a la Bienal de la Diputació.
També,
com que sempre
des de les comarques
tenim perill
de quedar allò
tancats
amb nosaltres mateixos,
en el petit món,
en la microcompetència
i pensant-nos
que som molt bons
o molt dolents
i no ho sabem ben bé,
doncs deixarem sempre
una o dues pàgines
per fer una mirada
a l'exterior
i parlar,
en aquest cas
parlem de la Bienal de Lió,
una altra vegada
parlar de la Documenta de Càssil
o parlar
de la Fira d'Arco
o de la Fira de Bàssil
o d'alguna exposició
que hi ha
la National Gallery
o la Tate Modern
o on sigui.
La revista té una voluntat
de ser bàsicament
un canal d'informació
pels propis artistes
o intentar arribar justament...
Hi ha una voluntat
que algú més
allò mentre s'esmorza
i mira el diari
i es mira
doncs les necrològiques,
el futbol,
les cartes del director
i doni una mirada
i algun tema
l'enxampi
i se senti més implicat
i li agafin ganes
d'anar a veure una exposició.
Té una fanya de divulgació.
Clar,
pels artistes
també serveix,
serveix.
Això ho hem constatat
en aquests anys
dels articles del punt
que serveix
perquè deix
com una història
del que va passant
i els artistes
tenen també uns articles
pel seu currículum
i tenen
un diàleg,
una resposta.
Tenint en compte
que l'art contemporani
en general
és difícil
perquè arribi
a la majoria de la gent...
No sé per què,
però sí,
però és difícil.
Potser perquè
no esperem...
No s'ha sabut explicar prou...
No esperem
el que és,
no?
Anem a vegades
a veure una exposició
i anem
amb els paràmetres
del segle XIX al cap.
I clar,
no ho entenem
si anem amb aquests paràmetres.
Quan ara anem
a comprar electrodomèstics
o un cotxe
no hi anem
amb paràmetres
de principi de segle.
No anem a comprar
un cotxe
pensant en el Ford T,
no?
Em sembla que es deia.
Anem amb els paràmetres
del cotxe actual,
volem que tingui aire condicionat,
direcció assistida,
no?
I quan anem
a veure una exposició
estem pensant
és com si anéssim
a comprar cotxes
pensant en un Ford T,
no?
I clar,
primer hem de fer
aquest petit esforç
de canvi de mentalitat.
Això no es fa sol.
Es fa amb un petit esforç.
Jo penso que si
a la televisió
i a la premsa
i a la ràdio
es dediqués
una dècima part de temps
al món de l'art
i a la cultura
en general,
inclús,
que el que es dedica
a l'esport,
la gent hi entendria
molt més
i hi entendria
bastant més.
Com poden contactar
amb vosaltres
amb la revista?
Doncs mira,
aquí hem posat
una adreça
electrònica
perquè puguin
contractar
i un correu
i una adreça
de correu,
un apartat
de correus
i després
les persones
que estem
al Consell de Redacció
són persones
ben conegudes
i assequibles
i estem aquí
i se'ns veu
normalment
per a les sales
d'exposicions,
per exemple.
Molt bé,
doncs aquí està
el primer número
d'artiga
d'aquesta revista
d'art i pensament
contemporani.
es distribuïa
ahir
a través del diari
El Punt
però també la podeu
aconseguir
en alguns centres
d'art,
sobretot,
per exemple,
al Museu d'Art Modern
d'aquí de Tarragona
podreu aconseguir
aquesta publicació
gratuïta
que té la voluntat
de sortir
tres cops a l'any.
El primer número
ja està al carrer.
La seva directora
és l'Assumpta Rosers
i ella ens ha explicat
els continguts
i la filosofia
i els objectius
que té
aquesta nova publicació.
Assumpta Rosers,
moltes gràcies
i molta sort.
A vosaltres,
a vosaltres,
gràcies.
Adéu-sia,
bon dia.
Adéu.