Final, final, final, final, final!
Ja som a primera! Ja som a primera!
59 anys després, celebrem un ascens!
Ja està!
Els paraders, els Juanete, els Camilo Roig,
Ja tenen anells! El Nasti, que és a primera!
Aquí tothom està plorant a la llorga
mentre els jugadors s'ho celebren amb l'afició.
Tornem, Quim! Com estan els jugadors?
Plorant, Jordi!
Vam a fer el dia primera, tío!
Tornem per tot a Tarragona
i per tot l'afilió que ha estat d'un príncipe amb nosaltres.
Esto va per vosotros, per vosotros va!
Ja ho hem aconseguit, ha costat,
són moltes jornades,
però la verdad és que mereix la pena mirar aquesta gent.
Aquesta gent és a la llorga, la verdad és que és un rollo!
Ascolt, ascolt!
Hombre, perquè l'emoció és molt grande.
Jo estic en el treball de tot un any,
tot un esforzo
i el que vols és que s'acabi com més avui.
Avui és el dia més important de la meva vida, deportivament.
La verdad, que la gent disfrute que venia aquí,
la gent de Tarragona que també disfrute
i sobretot per l'equipo,
que la verdad que hem fet la temporada,
inconmensurable.
Josep Maria,
això ja no és un somni,
és una realitat.
Som de primera, visca el Nàstic,
visca Tarragona, som els millors!
El Nàstic s'ha metido en primera divisió.
I qual ha estat la clave per aconseguir això?
Molt contentos, no?
I molt orgullosos d'haver aconseguit el que hem aconseguit.
això és molt gran.
Sí, jo crec que per a tots nosaltres
és el més important que podem aconseguir.
La imatge és espectacular, Jordi.
Josec Sicar, que no s'augmenten les llàgrimes,
se'n va plorant cap al túnel.
Espera, que el vull felicitar, eh?
Espera que el vull agafar, eh?
Josep, felicitats, tio.
Moltes gràcies.
Molt content, molt emocionat.
I bueno, satisfet de veure tanta gent,
de veure aquesta gent.
la primera!
A primera!
Sí! Sí! Sí!
Chavales, sí!
De primera!
De primera!
De primera somos!
Som de primera!
Gràcies!
Dona!
Som de primera!
S'ha acabat!
S'ha acabat el somni!
Això és una realitat!
El Nàstic ja és de primera!
Això és el més maco.
Doncs ja moltes coses amb el futbol,
però veure un equip amb una unió
i amb un esforç general,
i al final, doncs s'aconsegueix,
i ara, doncs, tothom ho celebrem.
Tenim el president de la Generalitat,
a Pasqual Maragall.
Ara, ara, felicitats!
Gràcies, moltíssimes gràcies.
Una abraçada molt forta, eh?
Moltíssimes gràcies.
Avui és un dia...
Noves coses.
Això és un somni.
Us heu guanyat a pols, eh?
És un somni, és un somni.
Estem contentíssims.
Moltíssimes gràcies.
És una gran notícia.
Moltíssimes gràcies.
Perquè, mira, jo crec que amb la Catalunya victoriosa,
però amb la Catalunya porral, saps?
O sigui que...
Molta felicitat.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Com ha anat, com ha anat?
Bé, hem patit una mica,
perquè sabíem que el resultat era molt just, no?
Sí.
Però sabíem que amb un puntet de teníem prou,
i ha sigut extraordinari, extraordinari.
Som de primera, som de primera.
Som de primera.
I la gent del Nàstic i de Tarragona és de Champions.
Bé, teníem una ciutat de primera,
teníem una afició de primera,
i ara ja l'equip ja és de primera.
Per tant, ara ho tenim tot complet.
Ha sigut emocionant, molts nervis emocionant.
Els que estiguin de Tarragona Ràdio,
que estiguin a Jerez,
que felicitin a l'equip, al president,
a tota la gent que ha anat allà,
i que sàpiguen que aquí hi ha un ambient especial,
important,
i que els esperem per disfrutar-ho tot aquí demà.
Quan l'àrbitre ha xiulat al final del partit,
què és el primer que li ha vingut al cap al senyor alcalde?
Feia anys que no plorava.
Se li ha escapat alguna llàgrima?
Sí, algunes, sí.
Feia anys que no plorava.
M'acosta molt.
Però ha sigut emocionant.
M'hauria agradat estar a Jerez,
però demà farem una festa espectacular.
El Carles Sala ja us informarà.
La tonadilla seria
El año que viene, Nasti Real Madrid.
El año que viene, Nasti Real Madrid.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Primer grigit, eh?
President del Parlament de Catalunya, Ernest Benà, com està?
Bona nit.
Hola, bona nit.
La notícia de l'Anastec mereix un tractament especial,
i, a més a més, és el fet que,
jo crec que consolida una feina de molts anys
i que, sense cap mena de dubte,
és un èxit merescut, no en tinc cap dubte.
Molt bona nit i moltes felicitats a tots els tarragonins.
Una plaça de la Font en éxtasi, Jordi.
En éxtasi, Tere, perquè sonen els compassos de la Will Survive.
Així vibra la plaça de la Font en aquest govern.
El president s'està abraçant a molts aficionats.
Només una cosa, president, li demanen que es quedi.
Som de primera, som de primera, són els millors.
Es quedarà o no?
Per ells tenien que arribar fins aquí.
Es quedarà o no?
El subdelegat del govern, Joan Maria Abelló.
Senyor Abelló, bona nit.
Jo crec que és un dia excel·lent per tots els tarragonins
i segurament també per milers de ciutadans d'aquestes comarques
que en aquests moments hi podem dir en col·lectiu.
Estem celebrant una cita que la major part dels ciutadans no han vist.
I per tant jo crec que té unes característiques molt especials per tots.
És un somni, en certa manera és veritat, és com un somni.
Almenys pels que tenim certa edat.
Per cert, han sonat durant uns instants un recull dels millors gols
narrats per Jordi Blanc.
Ara és el canto del loco que posa la banda sonada en aquesta festa.
La plaça Lagom continua plena de gom a gom, de fet.
La verdad que no se puede explicar la alegría que sentimos,
que tenemos la gente, lo que debe estar pasando en Tarragona,
algo increíble.
Que jugamos para esto, ¿no?
Yo creo que toda la ilusión de un deportista cuando empieza a conseguir
el máximo éxito al final de temporada y el nuestro era este,
poder conseguir el ascenso.
Y hoy es un día muy feliz para mí y para toda la afición del nacional.
y me supongo que para todos los habitantes de Tarragona.
Illa, Illa, Pinilla, Maravella, això funciona, ¿eh?
Sí, home, el que ha funcionat ha estat l'equip tot l'any.
Escolta, Pinilla, primera divisió.
Bueno, el Nàstic, l'any que ve el Nàstic,
i és una feta importantíssima després de 60 anys.
I bueno, per tothom, per als jugadors, pel club, per a les ciutats,
jo crec que és històric i el que hem de fer ara és gaudir, no?
Pinilla, que hi ha un amic que et vol saludar-te, escolta.
Que li paso los cascos, ¿eh?
Que li paso los cascos, ¿eh?
Li paso los cascos, li paso los cascos.
Nada, oye, que te lo pases bien, disfrutes de la fiesta y que te lo mereces.
Vale, en Chapi, gracias.
Venga, un abrazo muy fuerte.
Escúchate, un abrazo.
Era la veu d'Albert Ferrer, amic d'Antoni Pinilla, que l'ha volgut saludar.
Estoy deseando llegar a Tarragona, ¿no?
Porque sé que vamos a tener un día muy importante mañana,
vamos a disfrutar con toda esa gente que nos lleva todo el año apoyando
y, bueno, desde aquí darle las gracias por todo lo que han hecho por nosotros.
Perdona, John, perdona, que me dicen que tienes comunicación con alguien.
A ver, ponte los cascos.
A ver, un momento.
Li posem ya el micro al John, ¿eh?
Doncs és Luis Embranos, buenas noches.
¿A vos lo tienes?
Hola, buenas noches, ¿qué tal?
Nada, felicitaros y nada, que enhorabuena, que ya eres otra vez equipo de primera y mereces, tío.
Oye, Luis Conejín, eres un cabronazo, ¿eh?
Ya sabes para qué era la llamada, ¿no?
No tenía ni idea, me cago en dir.
Doncs les paraules de...
De Conejín, Luis Embranos, un jugador que va a jugar al Rayo Vallecano, ¿volo?
Efectivament, la festa d'avui és una festa espontània,
evidentment teníem preparada els himnes,
teníem preparada tota aquella música que havia acabat de fer emocionar la plaça,
la plaça estava emocionada,
després d'aquest magnífic resultat,
aquest empat que ens ha permès tornar a primera divisió.
De president a president.
Sí.
Andreu.
No et sento.
Dani, com estàs?
Jo bé, tu, escolta, per molts anys,
de veritat que estic content
i m'he emocionat.
O sigui que, en sèrio, saps que hem parlat aquests últims dies
i a partir d'aquí, Andreu,
benvingut a la Lliga de les Estrelles, com tu dius.
I que Dani Sánchez llibre
i li ha dit de quedar la setmana que ve
per arreglar unes quantes coses.
Sí?
Bueno, bueno, a veure si és veritat i les arreglem, eh?
Com ho heu celebrat al vestidor?
Bueno, pues ho han celebrat, pues...
Pues ja veus, duchamos todo y tiramos de todo,
pues una gran alegria,
perquè, ja t'he dit, que ningú esperava això
i al final s'ha aconseguit un somni
que, bueno, que era difícil d'aconseguir.
I el somni ja s'ha fet realitat.
S'ha fet realitat.
Som de primera, som de primera.
He vist fotografies enviades via SMS
i la plaça La Font és bestial.
És un d'aquells seguidors de fa anys i anys
com el Salvador Navarro, dels xiquets del Serrallo Salvador.
També suposo que molt emocionat, no?
Molt, molt.
Amb el Marcos s'han ficat un fart de plorar.
No pot parlar.
És que jo vaig néixer al 49
i no vaig poder veure-ho
i ara m'és igual.
És increïble, amic.
És increïble per la gent que s'ha desplaçat,
per la gent que s'ha quedat allí
i per la gent que no ha pogut veure, amic.
És increïble, amic.
Ja estem, ja estem.
Jo això era petit,
anava a l'Avinguda de Catalunya
i em pensava que no ho veuria mai.
Això, és que no ho sé, no ho sé.
És molt emocionant, eh?
Se'n van corrent.
Escolta, escolta, això és l'ambient de l'hotel.
Passat dins de l'hotel Guadalete,
hotel de concentració del gimnàstic de Tarragona,
tots els jugadors, tots, eh?
Amb roba interior,
vaja, amb calçotets directament,
i se'n van cap a les seves habitacions.
A tope, a tope.
Però jo crec que demà serà història,
però crec que pràcticament tota la portada
estarà dedicada al nàstic que hi ha en aquest escenç.
Però la impressió que tenim des d'aquí
és que ens hauria agradat molt estar a la plaça de la Font.
Jo m'imagino l'ambient que hi deu haver.
Hem pogut parlar amb Tarragona
i l'únic que hem pogut parlar amb la gent que ens ha dit de Tarragona
és que és espectacular, no us ho podeu ni imaginar.
Jo he vist les imatges per la televisió
i és realment espectacular, eh?
Explica'ns, descriu els oients de Tarragona a ràdio
i com vas vestir.
Doncs mira, els Supernàstics
ens ventim amb unes maies,
amb uns calçotets per damunt del color vermell,
amb la sabarreta del nàstic,
amb una capa, un gorro
i les ulleres que no faltin.
Sembleu una mica més del Capitán Siam
que no fa Supernàstic, de bon rotllo.
Va, va, ho hem copiat una mica,
però bueno, tot s'ha pot adaptar.
Quins són els poders del Supernàstic?
Ara ho direm.
Atenció preparats, eh?
Gol!
Córner!
Penalti!
Amb l'olió dels nostres poders,
el nàstic a primera!
A primera, ole!
A primera, ole!
A primera, ole!
A primera, ole!
A primera, ole!