Estan a punt d'arribar els dies d'estiu,
estan a punt d'acabar les escoles,
els pares de ben segur que ja ho tenen ben present,
i a partir d'aquí són molts els pares i són molts els nens
que opten per fer diferents activitats
per aprofitar les vacances escolars.
Un dels clàssics per aquestes dates a la ciutat de Tarragona
és el campus de l'ADT,
un campus que enguany arriba ni més ni menys que la seva 22a edició.
Per parlar d'aquesta activitat, de quines novetats,
que s'ha preparat per enguany, ens acompanya a Tarragona Ràdio
en Robert Hernández, president de l'ADT.
Robert, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també ens acompanya el Miquel Mallafré, el director d'aquest campus.
Miquel, també molt bon dia.
Molt bon dia.
Escolta'm, primer que tot, 22a edició del campus,
escolta'm, són molts anys per a sàpiga o del que no,
perquè ara organitzava una activitat d'aquestes,
diguem-ne, que gairebé ho fa tothom,
però a començaments dels anys 80, suposo que Déu-n'hi-do, feina rai.
Quan vam començar, jo estava al club,
i això va ser molt curiós perquè jo vaig començar la meva etapa de monitor,
i la veritat és que vam començar amb 60 crius.
El que passa és que, lògicament,
ara mateix ja és desproporcionat en comparació amb el que es feia al començament.
El fet que ara, lògicament,
vulguem arribar a la xifra de 500 persones
en diferents esports i en diferents activitats,
la veritat és que, lògicament,
et dona una imatge una mica molt més gran
del que és el campus, com pròpiament dit,
tal com es va començar des de la dècada dels 80.
El primer que hem de tenir clar, Miquel,
és no associar ADT només a bàsquet,
sí que són gairebé una parella de fet,
però en aquest campus oferiu absolutament de tot.
Sí, a veure, el campus, tal com deia el Robert,
van començar amb molt poca gent,
les primeres edicions,
i fent bàsicament de bàsquet,
però ara, aquests últims anys, ja ho hem obert
a diversos esports.
Andros ara mateix estem amb una diversitat
de bàsquet, futbol, handball i vòlei.
I amb una introducció,
per el que són sobretot els nens més petits,
per un tema d'una introducció
a tot el que són els esports, en general.
Parlaves abans, Robert,
espereu en guanyar rebre ni més ni menys que 500 nens.
Això és una barbaritat.
L'any passat vam arribar sobre els 410 participants,
llavors aquest any,
la veritat és que hem millorat el nivell d'instal·lacions,
juntament amb el complex educatiu del Tarragonès,
la veritat és que ens han facilitat el fet
d'agafar unes instal·lacions
que fins aquest any estaven una mica,
diguem que, tancades,
i això ens ha facilitat el fet
que puguem fer,
doncs donem una capacitat més gran
al tema de minibàsquet
i una capacitat més gran
al tema de futbolset.
Això ens permet, lògicament,
arribar a altres xifres
que fins llavors no podíem arribar.
Això també implica, lògicament,
un canvi de logística,
vol dir, aquest any hi haurà un autocarmès,
que, lògicament,
parlar d'un autocarmès sembla que,
però vol dir,
en altres us surten uns autocars
des de tota la geografia
de pobles propers a Tarragona,
com podria ser la pobla de Mafomet,
el Morell, Constantí,
Reus, Salou, Cambrils,
Torredembarra,
i totes aquests autocars
arriben a la Universitat Laboral
i allà, lògicament,
deixen els crios.
La simplicitat que pot semblar
al fet que arriben els dents
als autobusos i arriben allà
és molt complexa,
però, lògicament, coordinar.
En aquest cas, el que ja abans comentàvem,
sobre els 500 persones,
la veritat és que és complicat.
Però, lògicament, aquest any
el tema informàtic ens ha ajudat molt.
L'any passat ja no va haver cap descontrol
a nivell d'autocars
i, lògicament, els crios,
la veritat és que,
el primer dia, possiblement, no,
perquè van una mica dispersos,
però, vol dir,
a partir del segon dia
estan molt controlats
que els mateixos ja van cap al seu autobús,
cap al seu monitor,
cap a la seva activitat
i això, la veritat,
és que ens facilita molt la feina.
La mobilització, Miquel,
d'una desena d'autocars
ja és una prova de que, vaja,
la infraestructura necessària
per a aquest campus
és molt important,
però, a nivell de monitors,
per exemple,
quanta gent esteu al darrere
preparant aquest campus?
A veure, a nivell de monitors,
n'estem parlant
al voltant de 115 monitors,
o sigui, agafen totes les especialitats,
inclús també monitors
que senzillament fan
una mica de suport logístic,
que no estan específicament
en cap dels esports,
però, bueno, sí que ens ajuden molt
amb el que deia el Robert,
organització d'autobusos,
organització de tot el que és el tema de,
com que estem des de les 9 del matí
fins a les 6 de la tarda ja,
doncs que puguem tenir
tot controlat allà a l'al·laboral.
No, no, són qüestions que, vaja,
que no són al darrere,
potser molta gent no se'n recorda,
però dinars, etcètera, etcètera.
Petits detalls,
d'aquests sense importància,
són aquests...
Sense importància des de fora,
però per a dins.
D'aquests que no...
que en certa manera
són difícils de veure des de fora,
però que realment és al revés,
que si no anéssim bé,
sí que es noten, no?
I realment són uns moïtors
que nosaltres valorem molt la seva feina.
Escolta'm, explica'm,
a qui va adreçat aquest campus,
exactament?
Hi ha el seu pare,
els pares que ens poden estar escoltant
en aquest moment?
Escolta'm, el meu nen té ganes
a practicar esports?
És aquest el lloc que es necessita
estar iniciat en aquests esports, no?
Robert?
No.
Històricament,
el campus de la DT ha sigut un campus
en què han vingut gent
des d'iniciació
fins a gent de perfeccionament, no?
Des dels dos últims anys,
ja de fet,
ja fem un grup de perfeccionament
traient d'alguna manera
aquests jugadors
que destacen més de la sobre, no?
Però curiosament,
també tenim gent que hem iniciat,
vull dir,
hi ha gent al club,
inclús que no estan al club,
que estan a altres clubs esportius
de qualsevol activitat,
en la que s'han iniciat
el seu esport aquí, no?
E inclús és curiós
perquè aquest any ens ha passat
que jugadors de disciplines,
com pot ser en aquest cas
el bàsquet o el futbol,
curiosament s'apunten al campus
a l'altra activitat
intentant que els fills
a l'estiu facin l'altra activitat, no?
Que en aquest cas,
majoritàriament són el bàsquet o el futbol, no?
Estan adreçats,
com tu preguntaves,
a nens de 7 a 17 anys,
de 7, ja ho dic bé,
a 17 anys,
i això lògicament implica també
un menú molt gran,
possiblement, d'edats, no?
Llavors els monitors,
diguem que han de tenir
molta més cura,
de les petitats que dels grans, no?
Els grans, diguem que
els grans que tenen més controlats,
possiblement a l'hora de dinar,
després...
Han de ser els monitors
que han de tenir cura dels grans.
Correcte.
Els petits, d'alguna manera,
doncs, has de tindre
que no s'avorreixin lògicament
i que continuïn dient.
Sobretot està adreçat a nens
o a pares,
en aquest cas,
que portin els seus nens
on vulguin que realment
la seva activitat de l'estiu
sigui una activitat
merament esportiva, no?
Amb la iniciació
o amb el perfeccionament,
però sobretot esportiva.
Parlaves ara abans
que hi ha hagut gent
que començava als estius
a jugar a bàsquet
en aquest campus
després d'anar despuntant
i algun nom, Robert,
així, donant un cop d'ull
que recordis,
algun d'aquests cracs
que han passat per parlar...
Ara mateix no ve ningú al cap,
però sí que, curiosament,
és curiós el veure
com han vingut jugadors
com podria ser el David Naves,
un jugador que està en l'altre
amb el primer equip
en el que quan tenia
7 o 8 anys
ell ja venia al campus,
vull dir, va començar ja.
El que passa és que el David Naves
sí que sempre ha sigut
un jugador de club,
amb el qual ell sempre
ha participat
de les seves activitats
en les activitats
que ha fomentat el club.
Inclús ara
continua venint de monitor
i això d'alguna manera
és un gran què,
és un jugador
que porta vinculat al club
tant com jugador
i ara, lògicament,
com monitor
que dona nom
i dona una mica d'imatge
a tots aquests jugadors
que comencen.
Teniu preparada alguna sorpresa,
Miquel,
en forma d'aquests noms
de quan en quan?
Dius, un dia, pam,
et presenta un jugador,
teniu, no sé,
un Pau Gasol
o algú d'aquests
preparant,
tot just preparant
al Mundial de Japó
que facin una sada a Tarragona?
Una sorpresa
com Pau Gasol
seria molt grossa aquesta.
No,
realment,
o sigui,
sí que tenim previst,
estem parlant
perquè vingui
algun dels jugadors
de nivell
l'EBO ACB,
o sigui,
dels primers equips,
però,
és una cosa
que durant aquestes setmanes
hem d'acabar
de madurar una mica.
Realment,
durant aquests anys,
sí que hem anat veient
dos jugadors
que han anat visitant,
ens han anat veient.
És el que hi ha també,
que és un campus
que, en certa manera,
com que ha estat movent
tanta gent,
doncs,
quan tu vas a parlar,
exacte,
tu vas a parlar,
tu tens un nom
i tu vas a parlar
amb els jugadors
i és molt més fàcil
que ells
s'engresquin una mica
a ajudar-te,
no?,
ni que sigui,
poder estar unes hores
amb els nens.
Quin és el dia a dia
en el campus?
Comentàvem,
horari des de 9 del matí
fins a les 6 de la tarda,
quin és una mica
el timing
d'un dia
que ha sol d'aquest campus?
Bé,
a veure,
nosaltres ho dividíem
en unes quantes fases
al dia a dia,
durant el que és la fase del matí,
que ho partim
també en dos blocs
ben importants,
vindria a ser
la fase pura i dura
de l'esport en si,
no?,
o sigui,
el que vindria a ser
entrenaments,
jocs molt concrets
d'aquell esport
en què realment
nosaltres
amb el nen
en funció del seu nivell,
o sigui,
treballem
des de qualsevol tipus
de tècnica
d'aquell esport
fins a qualsevol situació.
Durant el migdia
fem un treball
molt més lúdic,
molt més
d'estiu,
per dir-ho d'alguna forma,
en què,
doncs,
els nens
tenen activitats alternatives
que no,
o sigui,
no estem
absolutament
tota l'estona
fent només
aquell esport,
sinó,
doncs,
alguna activitat.
Feu de colònies,
feu de monitor.
Exacte,
és una estoneta de colònies.
El que,
si llavors,
per la tarda,
a partir del que
vindria a ser
al voltant de
dos quarts de quatre
és quatre a la tarda
i tot el que queda
de campus,
d'aquelles dates,
amb el nen
el que li fem molt
és una situació
de competició,
no?
Fem un treball
molt de
jocs
basats en aquell
esport
i que el nen
també conegui,
perquè,
de fet,
l'esport,
al final,
la finalitat és aquesta,
que el nen conegui
una mica
aquell esport
dins d'una competició
mateixa.
Des del 26 de juny
fins al 7 de juliol,
si no vaig errat,
són les dates
del campus,
sempre més o menys
que es celebra
per aquestes dates.
La gent que encara
no s'hagi apuntat,
em sembla que hi ha
gairebé 250 persones
inscrites,
però hi ha alguns
que encara ho tenen en ment
però encara no saben
com fer-ho.
On s'han d'adreçar, Robert?
Bé,
la fórmula més senzilla,
lògicament,
és baixar-se
a la inscripció
de la pàgina web
de www.adtorreforta.com
i, si no,
lògicament,
a diferents centros
d'interesport,
per exemple,
a la ciutat de Tarragona
i a diferents
llocament,
a la pàgina web de 2M
estem tota la documentació
perquè a Reus,
per exemple,
també ho fa a Interesport,
a Vilaseca ho fa
el mateix pavelló,
etcètera,
vol dir,
hi ha diferents llocs
de recollida,
tant d'inscripcions
com de recollida
de roba i material
que està,
en aquest cas,
que li donem als crius
perquè puguin participar.
El tema preu,
raonable?
Bé,
el preu tenim la sort
de comptar amb una sèrie
d'esponsors,
i amb una sèrie de gent
que ens ajuda
any darrer any,
el preu,
lògicament,
són 150 euros
per 10 dies,
amb la qual,
lògicament,
si ho divideixes
per 10 dies laborals,
la veritat és que
és un preu ridícul,
perquè serien 15 euros
per dia
en el qual inclou
tot el tema
de desplaçaments
des del seu
lloc habitual
fins a on
s'enralitza l'activitat,
tot el matí
d'activitats,
dinar,
tota la tarda d'activitats
i després recollida
cap als seus llocs.
Aquests esponsors
que ens ajuden,
lògicament,
i si em permés dir-ho,
lògicament,
molt ràpidament,
principalment,
seria en Repsol IPF
dins de la seva tasca
que fa de promoció
d'aquest tema,
la Diputació de Tarragona,
el Port de Tarragona
i la Caixa,
que a part de,
lògicament,
fer-la tot el tema
de logística,
de pagaments
i de recollida
de papeletes,
lògicament,
ens fa tot aquest
món
en què nosaltres
ens podem ajudar
i podem,
d'alguna manera,
ajudar
a que gent,
possiblement,
que amb un altre
poder adquisitiu,
pugui triar
campus de més nivell,
com podien ser lògicament,
el de Pau Gasol,
el de Nike,
etcètera,
que tinguin al costat
de casa
un campus
a la seva mida
i un campus
en el que l'esport
diguem que és
la seva insígnia.
Ara que parlaves
del preu vist
i des de l'òptica
dels pares,
home,
15 euros per dia
una guarderia,
entre cometes,
en tot el carinyo,
no és la vostra funció
fer de guarderia,
però segurament
que molts pares
els envien als nens
amb aquesta mentalitat,
doncs està molt bé.
Sí,
perquè a més
tens que pensar
que inclús
li donem aquestes
dues samarretes
i donem pantalons
i donem bosses
i a sobre li dones roba,
però creiem
que és important,
abans ho comentàvem
fora de micro
en el que creiem
que el campus
és com el torró
al Nadal,
si no és el campus
de l'edat a l'estiu,
què fem?
I de fet,
encara te trobes gent
pel carrer
que lògicament
ja són persones grans,
ja són persones
a la seva feina,
que tothom recorda
jo vaig anar
al tercer campus,
jo vaig anar
al sisè campus,
jo vaig anar...
He de organitzar
una trobada,
ara que s'ha aprovat,
no sé,
la 25a edició,
tots allà a l'elaboral
amb una samarreta,
jo vaig estar
al campus de l'edat.
La veritat és
que podria ser importantíssim,
perquè a més,
fent xifres
i tenint en compte
que les primeres edicions
possiblement,
lògicament,
hi havia molta menys gent,
però fent una mitja
d'unes 250-300 persones
multiplicades
per 22 edicions
que portem,
fàcil, fàcil
que arribaríem
a les 20.000 persones.
A veure si l'elaboral
us quedaria petita.
Sí, sí, sí,
que és curiós,
però encara que hi ha
molta gent
que lògicament
repeteix,
on el qual no és la mateixa,
però sí, sí,
que estaríem parlant
de moltíssima gent,
la veritat és que
per omplir
quasi-quasi
el camp d'enlàstic.
Robert Hernández,
Miquel Mallafré,
moltíssimes gràcies
per explicar-nos avui
com serà aquest campus
de l'EDT,
esperem que vagi
tot molt bé
i si us sembla
que conegueu aquest campus
ens en tornem a parlar
i en fem una valoració.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Fins la propera.