Com us deia, en fa moment anem ara amb la unitat mòbil
fins a aquesta botiga del centre de la ciutat de Tarragona
que ha guanyat aquest concurs de paradors
impulsat per la Federació Unions de Botigues de Tarragona.
És la botiga La Rochel, al carrer Baró de les Quatre Torres.
Anem doncs amb la unitat mòbil.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Doncs efectivament, davant mateix d'aquest aparador.
Ara es toca a la part exterior, l'aparador,
aquí al carrer Baró, Quatre Torres.
Estic veient l'aparador i m'ha cridat molt l'atenció
molts objectes que ja alguns se'ls explicaran ara
perquè val la pena recordar-los.
Ja, de fet, estan lluint en aquest aparador,
ja llueixen les seves responsables, la Rosa i la Paola,
el que seria el premi d'aquest concurs d'aparadors
de la Federació Unions de Botigues de Tarragona.
Ja llueixen aquí, en aquest aparador.
Està situat just a sobre d'aquesta barra,
una barra grana, una barra improvisada d'un bar,
que podria ser un bar on podria estar comentant la jugada
de qualsevol dels partits del Nàstic,
en aquesta barra que també té un parell de taules a l'exterior,
també de color grana, amb molts records.
Ja, per exemple, veig una samarreta de gordillo.
Veig també l'alineació, que està aquí en una fotocòpia,
també penjada en aquest aparador,
l'alineació de l'equip del Nàstic de la temporada 1947-1948.
Crec que, si no vaig errat, si no em falla la memòria,
que va ser la temporada en què el Nàstic va pujar a primera.
Si no, corregiu-me, si us plodis d'aquí,
però crec que va ser justament l'any 47,
quan va pujar a primera.
i veig que hi havia, per exemple,
Babó, Tesoro, Roig, Martínez,
Acobo, Peralta, Taltavull,
Juanete, Conessa, Perdomo i Català.
Era l'alineació d'aquell any,
en què el Nàstic pujava a primeres.
De fet, el moment que es tornarà a produir d'aquí a poc temps,
podrà ser molt similar al que ja va viure Tarragona,
la ciutat, en aquella època, l'any 1947.
En aquesta perda també hi ha, no sé,
les dues taules, per exemple,
amb una sobre, hi ha un exemplar del Martes Deportivo,
del diari espanyol,
on també parla en la portada del Nàstic.
Hi ha un carnet de socis superantic,
que no sé exactament els anys que té,
però es veu que és molt, molt antic.
També, en fi, tot allò que és característic
d'una barra de bar, caliqueños, begudes...
En fi, molta ambientació grana,
perquè, de fet, el que seria la perda
és tot completament, literalment forrat
de retalls de premsa del Nàstic.
Tots són retalls de premsa de moments memorables d'aquest equip.
I si entrem a l'establiment,
ara ho estem fent en aquest establiment de decoració,
ja veiem que la porta ja penjat ve el distintiu
que diu un comerç de primera,
amb un Nàstic de primera.
Aquest establiment, tots aquí a l'entrada del Nàstic,
per cert que ha estat el guanyador
d'aquest primer premi del concurs
de la Federació d'Unions de Botiguers.
Hi ha altres guarnats, després ho explicarem,
però ara d'entrada saludem
i felicitem a la Rosa i a la Paola.
Rosa, Paola, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, molt bé.
Hola, bon dia.
D'entrada, l'amorabona per aquest premi
que heu guanyat merescudament, diuen, eh?
Moltes gràcies.
Eus contentes?
Molt, molt, molt.
La veritat és que, bueno,
estem contentes perquè veiem que ha agradat
i l'esforç ha valgut la pena.
el fet que hem posat el cariño
que al fin i al cap
sembla que ha sortit bé,
amb cariño i amb il·lusió
i sembla que sí, que ha sortit bé.
Avui no porteu la samarreta que vau fer
expressament per l'ocasió, veig, eh?
La samarreta que el Nàstic que vau fer per l'ocasió
avui no la porteu, eh?
No, avui no.
Avui no la portem, però, bueno,
el Nàstic el portem al cor,
que és lo interessant.
Em vau comentar, jo recordo que he vingut
abans que sapiguéssiu que havíeu guanyat,
he vingut aquí també amb el micròfon de la ràdio
i em comentava que va ser moltíssima la gent
que va col·laborar amb aquest aparador,
moltíssima la gent que va vindre a portar objectes.
És així, no?
És a dir, molts socis, molts aficionats,
molts que fins i tot han viscut aquells moments
de primera de l'any 47, 1947,
que van venir aquí i es van portar objectes de tota mena.
Sí, l'aparador està fet amb ells i per ells.
O sigui, amb això penso que ho diem tot una mica, no?
S'han fet amb tot el carinyo
i amb tota la il·lusió d'ells i nostra.
O sigui, que és una mica de tots,
de tots els aficionats.
Una petita anècdota seria, doncs,
que un senyor gran ens el vam trobar a la meitat de la tenda
i mirava cap a tot arreu, no?,
i li preguntem, escolti, en què li podem ajudar?
Diu, no, si és que venia a fer un cafè,
que anava com a descol·locat, pobre, no?
I això te dona que ha transmetit de tal manera
que realment es pensava la gent que era una cafeteria
o que havien canviat de negoci, potser.
Sí, sí, sí.
Fins i tot, jo recordo molt el primer dia que vam obrir,
o sigui, després de la nit que vam fer l'aparador,
us recordo molt de carinyo el primer dia,
perquè és quan veus la cara de la gent.
O sigui, van caminant, com?
I, de sobte, es giren i tornen darrere
a veure què havia passat a la Roixet, no?
I eren les cares de la gent quan el primer cop el veien.
Era molt interessant, sí.
Quantes fotos han deuen haver fet en aquest aparador d'aquí?
Perquè, Déu-n'hi-do, també, no?,
les fotos que s'han arribat a fer de persones que passaven per aquí
i que han volgut recordar-ho i mortalitzar aquest aparador
tan ben fet i guanyador d'aquest premi.
Sí, sí, sí.
Jo crec que la gent li feia una foto per record, ja.
Ja semblava que s'hien passat uns anys enrere
i que els hi feia gràcia, com vulguem dir,
mira, tenim un record de potser del bar que va ser el Nàstic,
allà a la Rambla, o pel fet de...
I, fins i tot, el fet de demanar-te que te deixin,
que deixis les llums obertes a la nit per fer les fotos.
Això un senyor gran m'ho va demanar,
que, sisplau, pogués deixar les llums
i amb molt de carinyo s'ha fet.
O sigui que, sí, ha agradat molt
i això és un orgull per nosaltres.
Escolteu-me, estem a pocs puntets
de pujar a primera divisió, eh?
Es mantindrà la perdó fins que puixem?
Sí, sí, sí, sí.
I tant, no el podem treure nosaltres.
Seria com...
No ho sé, no acabar d'apoyar-lo.
Nosaltres apoyem el Nàstic fins al final.
Guanyarà, però si no guanyés,
igual l'apoyem fins al final.
Fins al final.
Sí, sí, no.
Jo suposo que estarà fins a finals de juny,
que, de fet, és quan acaba la temporada.
I sí, o sigui, a més a més,
la gent encara ara,
doncs els agradarà, suposo,
vindre-la a veure.
La gent que no l'ha vist encara,
que s'han enterat que ens han donat un premi,
doncs vindran aquí a veure'l.
Llavors, s'ha de mantindre.
Imagineu la setmana que ve,
si pugem a primera, que és...
En fi, això està cantat, eh?
Aquest carrer serà un carrer important de celebració,
doncs, eh?
Per la proximitat del petit tàrrec,
però també per aquest aparador de Rochel.
Sí, sí.
Bueno, és que també quan hem fet l'aparador,
per nosaltres és un motiu d'orgull
tenir aquí el petit tàrrec, no?
Perquè nosaltres veiem la il·lusió que posen ells
i d'una manera o una altra
la transmeteixen molt, eh?
Ens veiem una mica com més animats a fer les coses, no?
I més obligats,
perquè al fin i al cap el carrer ho demana
i l'afició també.
Sí, sí, no, a part que és un carrer molt maco,
tenim un barri molt maco.
S'hi viu molt el que és el nàstic
i tota l'afició pels matins i tot.
Que podíem aprofitar ara,
perquè estem una mica tristos,
perquè els Nadals no se recorden de nosaltres
i al fin i al cap necessitem llums, eh?
Perquè també tenim una mica de dret
a fer comerç, no?
I necessitem llums
i una mica de vida al nostre carrer, eh?
que al fin i al cap ens ajuda una mica, eh?
Veure els arbres per tot arreu il·luminats
i nosaltres sense una mica de llum.
O sigui que no es posen llum per Nadal.
No, no es posen.
Per això des d'aquí aprofitem, eh?
Per demanar llums pel carrer.
Sí, aquesta perdó ja té llum pròpia.
Això ja...
Imagina't amb llum.
O sigui que sí.
Jo abans comentava que qui vingui per aquí
veurà, per exemple, aquesta samarreta
que està aquí de Gordillo, no?
És un dels molts objectes que hi ha
impregnats de l'essència dels guanyadors, no?
Sí, sí.
Sí, a veure, és molt significativa
perquè tinc entès, si no m'equivoco,
que va ser la que es va marcar l'últim gol
per pujar segona.
Llavors, clar, el que passa és que molta gent s'ha animat
i més d'un objecte que hi ha l'aparador
l'és invenut, no?
Perquè la gent es pensa que són rèpliques
i realment són originals, no?
Hi ha autèntiques peces de culte, eh?
Aquí de culte grana, eh?
Sí, sí, demanen preus.
I ara fa un moment ha vingut una senyora
si li podien vendre un cendrer de l'aparador.
O sigui que és continuo, sempre...
I venen amb la bossa de la botiga del Nàstic
i pregunten, ai, que m'he deixat la, jo què sé,
la gorra que volia comprar.
O sigui que també fas una mica de promoció
a la botiga del Nàstic.
Rosa, Pau, ja sabeu, ja sabeu,
ho teniu previst ja com veureu el partit de Xerès?
Anireu cap allà al desplaçament?
Anireu a la pantalla gegant que posaran a Palau Congressos?
Teniu alguna previsió de seguir aquest partit memorable?
Sí, procurarem anar, doncs, on hi hagi l'afició.
Cap a Xerès no, perquè amb crius petits...
Jo ja vaig fer prou aquest diumenge que el meu fill va fer la comunió
i va deixar la família i cap al partit amb els crius i tot.
Molt bé, doncs, escolteu-me, que vagi molt bé
i confiem en poder celebrar la victòria aquí davant mateix, també.
Serà, doncs, un dels aquests...
En fi, d'aquests monuments grans que s'energita la ciutat aquests dies
i que, doncs, aquí molts voldran i vindrà de gust fer-se la foto.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Gràcies, eh?
I enhorabona.
Gràcies.
Doncs deixem la Rosa i la Paula d'aquesta botiga de decoració,
la Rochel, aquí al carrer Baró Quatre Torres,
i tornem a fora, a l'exterior d'aquest aparador,
que, com deien elles, estarà encara uns quants dies aquí habilitat.
Aquest aparador que es veu perfectament des del carrer, passes per davant
i ja de seguida adquireu l'atenció aquest color grana
que transpura aquest aparador amb moltíssims records,
com aquella alineació, la que fèiem referència abans,
però també hi ha molts objectes personals sedits per socis del Club Grana,
socis que han volgut contribuir a crear aquest memorial grana,
podríem dir, amb moltes fotografies.
Hi ha també medalles, hi ha antigues entrades de les que es feien servir abans.
Hi ha també una cosa que m'agrada molt d'atenció,
que suposo que són autèntics objectes de col·leccionista,
que són aquests llumins, llumins del nàstic,
però llumins d'aquest, sabeu que és llumins d'abans?
Doncs bé, llumins d'abans amb jugadors que han vestit la samarreta grana.
Tot això i molt més aquí en aquest aparador grana,
en aquest bar ambientat, en aquest ambient estiquero,
i amb objectes personals també de jugadors que han fet història,
com ara aquesta samarreta de Gordillo,
també veig altres samarretes, xandalls, bufandes,
en fi, una mica de tot, ràdios antigues, un rellocet ambient antic,
tot allò que té a veure amb aquesta afició,
i amb aquest sentiment de CUP, de ciutat,
i amb aquest sentiment que té a veure amb el nostre club,
el CUP Grana, que ben aviat estarà d'enhorabona.
Molt bé, doncs, gràcies, en Josep Soñé,
amb en Joan Maria Bertran.
Hem compartit uns minutets avui
amb les propietàries d'aquesta botiga de decoració,
la Rochelle, la botiga guanyadora d'aquest concurs de paradors
organitzat per la Federació Unions de Botigues de Terra,
on el passat divendres el jurat del concurs
donava a conèixer el seu verdict.
Aquesta botiga és la millor de totes les que han participat
en aquest concurs, per un comerç de primera.
Així, parlant de futbol, parlant del nàstic,
del color grana i del comerç de Tarragona,
tanquem la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Un moment de repassar un altre cop
l'actualitat general en titulars.