Immigrants per amor, aquest títol que podria semblar el títol d'un Culebron llatinoamericà,
per què no? Quedaria bé.
És un treball absolutament científic i seriós que està tirant endavant la Universitat Rovira i Virgili,
concretament un grup de professors d'antropologia.
La persona responsable d'aquest treball d'investigació és l'antropòleg Jordi Roca.
Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Sí que sembla un títol de Culebron, no?
Immigrants per amor, immigrantes per amor, t'ho imagines?
Jo crec que sí que...
I encara li posem un subtítol que és amor importado.
Amor importado, forma part de l'estudi aquest subtítol també, amor importado.
A més, un treball que, insisteixo, pot donar a fer aquesta broma, entre cometes,
però darrere hi ha un treball científic que té uns objectius molt clàssics,
que en definitiva el que vol és estudiar i donar a conèixer aquest perfil,
no sé si s'ha de dir-ho, de noves famílies que s'incorporen a moltes altres que tenim
o models de família o maneres d'entendre la nostra societat tan globalitzada
i en la que el rol home, dona, en la parella,
doncs cada cop també està més en constant evolució.
Sí, sí, té a veure, de fet.
De fet, és un pretext per estudiar de manera més genèrica
els canvis i transformacions que s'han produït,
fonamentalment en l'àmbit de les relacions de gènere,
que a Espanya, doncs, els darrers 25-30 anys aquestes transformacions han estat brutals
i molt especialment dintre de les relacions de gènere del que seria la definició del gènere femení.
És a dir, s'ha transformat molt més el paper de les dones que no pas el dels homes.
I, de fet, aquesta és una de les hipòtesis que nosaltres tenim en el treball.
És a dir, perquè hi ha un grup creixent,
encara no és molt numerós i estadísticament segurament no molt significatiu,
però no representatiu, però sí significatiu,
d'homes que creixentment busquen esposa deliberadament
fora del que seria el seu àmbit normal de relació i de convivència.
És a dir, busquen esposes que no són espanyoles
i que tinguin un determinat perfil,
bàsicament o llatinoamericanes o de l'Europa de l'Est.
Aleshores, una investigació científica pot semblar una cosa molt complicada
i molt elaborada, de fet ho és,
s'esregeix per una sèrie de principis de recollida de dades,
d'anàlisi de dades, molt sistemàtica, etcètera,
però en el fons les coses les fem nosaltres complicades.
És a dir, el plantejament pot ser molt fàcilment explicable
i molt senzill d'entendre.
És a dir, tota investigació científica parteix d'una pregunta.
Una pregunta per la qual no tenim una resposta definitiva o satisfactòria
o contundent.
Allò que sospites per intuïció, perquè ho has de mostrar científicament,
no pot ser un tema de conversa de tertulia i punt,
vull dir, estem parlant de ciència, estem parlant d'antropologia.
Efectivament.
Aleshores, la pregunta és per què cada vegada,
o per què hi ha una sèrie d'homes que entren a través d'internet,
a través de xats, a través d'agències especialitzades,
que es dediquen a buscar una esposa d'un determinat origen geogràfic
i no del propi entorn cultural, podríem dir, no?
I alhora, per què hi ha dones d'aquests països en els quals busquen
aquestes agències i aquests homes a través d'aquestes agències
que estan disposades a marxar del seu país i a casar-se o a enteular
un tipus de relació sentimental amb homes d'un altre indret,
d'un altre entorn, d'una altra cultura.
Clar, jo suposo que molts dels oients que ara ens estan escoltant
deuen tenir una resposta relativament senzilla, no?
Bé, nosaltres partim de la base que la resposta aparentment evident no és tal.
La realitat sempre és més heterogènia, sempre és més diversa,
sempre és més complexa del que el sentit comú,
que ja és important, a vegades ens diu, no?
I la ciència, diguem-ne, que va, o les ciències socials en aquest cas,
van un pas una mica més enllà del sentit comú, d'allò que sembla evident.
Clar, el que sembla evident és aquestes dones,
el que pretenen és sortir d'una situació de misèria o de precarietat,
de millorar econòmicament,
i aquests senyors el que busquen, d'alguna manera, són les seves mames, no?
És a dir, el model de dona que, d'alguna manera,
les seves mares representaven, fa 30 o 40 anys,
una esposa que s'ocupi de la casa,
s'obmesa, molt carinyosa, molt atenta,
que no prioritzi la feina ni la professió per davant,
doncs, de la cura de la família, etcètera, etcètera.
Efectivament, això és així,
però nosaltres partim de la base de que no és només així,
o en tot cas, haurem de mirar i de comprovar i de constatar
si només és així o si hi ha algunes altres coses.
Les respostes per alguns estudis parcials que ja s'han fet en altres indrets
i pel que nosaltres ja comencem a saber i comencem a indagar,
doncs sembla que hauria d'incloure i d'incorporar
altres tipus també d'explicacions.
Clar, això no és un entreteniment.
A tots només ens cal observar la realitat que ens envolta,
una realitat cada cop més heterogènia
i que a vegades les relacions homes i dones,
amb factors d'immigració o sense,
provoquen molts conflictes.
Tenir respostes per determinades relacions
ens poden ajudar a buscar les eines
que facilitin la convivència.
Per tant, no estem parlant d'un entreteniment,
mira, aquests senyors antropòlegs ara no tenen res més a fer.
Té transcendència, sobretot tenint en compte
que cada cop la nostra col·lectivitat
conviu en perfils molt diferents.
Això que deies, i ara, clar,
el primer que em venia al cap és que
hi ha tota una sèrie d'homes
que no han sabut, diguem-ne,
evolucionar i assumir
el nou rol que els toca viure,
com a individu, com a ser humà
i no tant com a home.
Perquè ser home amb el patró antic
era molt dur, també.
Ser el fort, ser el mascle, ser...
Jo no crec que fos cap xollo, eh?
No, no, no.
Des d'aquest punt de vista.
Tinc un col·lega que sempre diu
que ser macho mata.
Home, tu diràs, no puc plorar
perquè si ploro està malament.
La de ganes de plorar
que podien tenir aquests senyors
d'abans més d'una vegada, no?
Sí, bueno, ara...
No em posaré a plorar ara, però...
No cal, eh?
No cal que m'ho...
Però sí, efectivament.
És a dir, qualsevol estudi científic
no necessita justificar-se
fins i tot per l'aplicació pràctica
que pugui tenir.
És a dir, el fet d'augmentar
el nostre coneixement...
Però és inevitable pensar-ho.
Sí, el fet d'augmentar
el nostre coneixement
sobre la realitat que ens envolta
conèixer-la millor
ja de per si
és un objectiu
que legitima
qualsevol indagació
en aquest sentit, no?
Però és cert que en aquest cas
ens pot ajudar molt
a entendre, doncs,
aquestes rèmores
que una part de la població masculina
sembla que encara té
per adequar-se, podríem dir-ho
de manera senzilla
als nous temps
però penso també
que té interès
en molts altres àmbits
fins i tot en l'àmbit immigratori
és a dir, tenim una tendència
a percebre la immigració
d'una manera
molt estereotipada
molt tòpica
en sentit que els immigrants
sempre constitueixen
un col·lectiu
de persones
que normalment podem mirar
per sobre de l'ombra
fins i tot podem estar d'acord
que potser és necessària
la immigració
però sempre són persones
que normalment es mouen
per motius estrictament
i essencialment econòmics
i això no és cert
i crec que això
està fent molt de mal
a la imatge social
que tenim de la immigració
és a dir, hi ha molta gent
que es mou
i que per tant
tècnicament
és un migrant
però que ho fa
per altres raons
qui diu
que tota la gent
per exemple
que està poblant
tota la zona de Llevant
de jubilats europeus
de països rics
que venen a retirar-se aquí
són immigrants
exactament
i persones
que es mouen
per qüestions
que tenen a veure
i hem vingut aquí
per motius econòmics
a més a més també
també
altres motius econòmics
però també hem vingut
és a dir
tenim una certa tendència
i de vegades
els científics socials
també contribuïm a això
perquè només estudiem
determinats aspectes
d'un fenomen
i en estudiar
aquests determinats aspectes
d'un fenomen
el que fem inconscientment
no deliberadament
moltes vegades
és ocultar
aquesta heterogeneïtat
de la que parlà
a nosaltres
hi ha moltes formes
de migració
i aquesta és una d'elles
i aquest col·lectiu
per exemple
de dones
que venen
per casar-se
creiem també
i aquí entraríem
una mica en allò
que tu ho explicaves
de certs beneficis socials
crec que és un col·lectiu
que es té poc en compte
perquè és clar
pensem
que són dones
que aquí
habitualment
es poden trobar
en una situació
de molt aïllament
tenen un perfil
molt conservador
dins d'aquest sentit
aquí també és una de les coses
en quant al paper de les dones
això també és un tòpic
o un estereotip
és una de les coses
que volem veure
perquè és clar
teòricament
aquí es produeix
es pot produir
una contradicció
molt interessant
i que tenim ganes
nosaltres som molt alliberades
elles
elles també poden pensar
que el fet d'anar
a un país com Espanya
que ha tingut
aquest procés
de transformació social
i en l'àmbit
de les relacions de gènere
tan important
també els permetrà
entrar en contacte
amb homes
que són molt més
entre cometes
avançats
que no pas
els referents masculins
dels seus propis països
en què
per exemple
en el cas de l'Europa de l'est
doncs hi ha la imatge
per exemple
d'ucranians
de russos
doncs
d'una societat
bastant masclista
amb nivells molt alts
molt alts d'alcoholisme
entre la població masculina
amb taxes molt elevades
de maltracte
i en el cas dels països
llatinoamericans
doncs
el machismo
i les noies
que ja tenen tres criatures
quan tenen 14 o 15 anys
exactament
per tant
podem trobar-nos aquí
amb parelles
en què
els dos membres
busquen coses
que potser no trobaran
però que això
no és necessàriament
una garantia de fracàs
creiem
que com en tot procés
com quan un
fa la seva parella
amb les persones
del seu entorn social
diguem-ne natural
que hi ha processos
de negociació
i això també ens interessa
molt veure-ho
és a dir
en quina mesura
què passa
quan es troben
dues persones
que han estat socialitzades
en entorns culturals
molt diferents
que tenen un concepte
del que és ser home
del que és ser dona
molt diferent
del que és l'amor
del que és la sexualitat
etcètera
què passa
quan es troben
i quan a més a més
això s'insereix
en un entorn
que això també és un dels aspectes
que volem treballar
d'una
diguem-ne
pressió social
no sempre fàcil
de portar
és a dir
aquest tipus de parelles
acostumen a ser
diguem-ne
segons quins entorns
bastant criticades
bastant mal vistes
en el sentit
que generen comentaris
doncs
què buscarà aquesta
no?
o mira aquest
on va amb aquesta
que és 20 anys
més jove que ell
clar
i ara penso
la imatge
d'un home
de mitja edat
de qualsevol poble
del camp de Tarragona
que de cop i volta
doncs
anés a la missa
del diumenge
per posar un exemple
o a fer l'aperitiu
a la plaça del poble
amb una senyora
colombiana
de 24-25 anys
no?
i a més
i ve d'una gran ciutat
a més a més
aquella dona
no?
sí sí
o amb una russa
alta
i rossa
però després
està aquest factor
també
diguem-ne
d'aquesta cosa
del físic
que també
que també
deu formar part
de la llegenda urbana
perquè
no necessàriament
es busca
aquest atractiu físic
sinó que
el que es busca
és aquesta companya
per compartir la vida
no?
no hi ha només
la pretensió
una relació eròtica
o amorosa
en aquest sentit
no?
sí sí
és que a més a més
aquí també
entren en joc
tota una sèrie
de prejudicis
de tòpics
i d'estereotips
perquè esclar
es diu
bueno
és que això són matrimonis
per interès
i a mi
quan em diuen això
quan parlem del projecte
quin matrimoni
no és per interès
digue'm en algun
m'interessa que m'estimis
i per això em caso amb tu
efectivament
i m'interesso per tu
perquè realment
m'agrades
és a dir
però esclar
com que des de fa
uns quants anys
es va inventar això
de l'amor romàntic
perquè això
és una invenció
de fa quatre dies
ara sembla
que ens repugni
la idea
que algun tipus
de relació
no tingui com a base
i fonament
l'amor
exacte
però esclar
és que
què vol dir
matrimoni
per interès
en tot matrimoni
hi ha uns interessos
i no que ho preguntin
a molta gent
que per exemple
no es pot separar
perquè doncs
hi ha molts interessos
allà al mig
es donen aguantant
una convivència terrible
però el patrimoni
no es pot dividir
el patrimoni econòmic
si és un interès consentit
és a dir
escolti'm
si jo soc una persona gran
un senyor gran
i jo ja estic d'acord
en que
a la millor
aquesta senyora
no m'estimarà
amb un tema
diguem-ne
passionalment
o amb consideracions
de tipus
d'amor eròtic
etcètera
però
doncs a ella
li estarà bé
perquè ella ve aquí
no sé què
i a mi ja m'està bé
doncs tenir un tipus
de relació
no sé què
aquí som nosaltres
també per jutjar
això
és a dir
fins a quin punt
aquest és un interès
diguem-ne
més negatiu
o més criticable
que un altre interès
que es fonamenti
amb un altre tipus
de consideració
jo crec que aquí
hi ha tota una sèrie
de coses
de tòpics
d'estereotips
que ens aniran sortint
i que a nosaltres
ens interessa molt
posar de manifest
i vostès diran
aviam
i tot això
com ho poden saber
doncs
només hi ha una manera
perquè el treball
realment sigui rigorós
i científic
parlant amb homes
i parlant amb dones
que estiguin en aquesta situació
que tinguin intenció
de passar a percara
aquesta situació
o que ja estiguin
immersos en ella
i com s'ha de fer
doncs
prestant la seva
col·laboració
voluntàriament
segur que vostès
moltes vegades
ho han sentit
perquè des d'aquest programa
també ho han fet
diferents estudis
que es poden fer
des de diferents facultats
de la Universitat
Rovira i Virgili
doncs s'enceta un estudi
se'n recorda
en aquest estiu
sense anar més lluny
en parlàvem un
relacionat amb l'aigua del mar
i la qualitat de l'aigua
i s'havien de banyar
i no banyar
i tot plegat
i van haver-hi centenars
de voluntaris
que van voler participar
no obliga res
senzillament
al compartir les dades
i col·laborar
en un estudi científic
que revertirà
la societat en general
per tant
quina és la proposta
des d'aquest
col·lectiu d'antropòlegs
de la Universitat
Rovira i Virgili
buscar persones
que estiguin en aquesta situació
que tinguin alguna cosa
a veure amb aquesta situació
parlar amb elles
els termes
de la confidencialitat
i tot aquest tema
el mateix Jordi
ens ho explicarà
quina és la metodologia
i el treball
que voleu tirar endavant
potser no ens escolten
persones que estan
en aquesta situació
potser sí
però potser tenen coneguts
veïns, amics
doncs els demanarien
que prestin la seva informació
al Departament d'Antropologia
de la URB
Sí, el que dèiem abans
nosaltres partim
d'una premissa
que pot semblar
amb molt de sentit comú
i que de fet ho és
és a dir
partim de la premissa
que qui més coneix
la realitat social
són aquelles persones
que la viuen directament
per exemple
hi ha diferents
tècniques
de recollida d'informació
i d'obtenir dades
per un estudi
d'aquesta naturalesa
unes poden ser
per exemple
la realització
d'enquestes
de qüestionari d'enquestes
etc.
normalment
en Antropologia
utilitzem més
el que se'n diu
una aproximació qualitativa
és a dir
ens interessa
no tant abarcar molt
en quant a número
sinó abarcar menys
però allò que diuen
en castellà
que en mucho abarca
a poc a pia
doncs nosaltres
abarcar menys casos
però entrar-hi en profunditat
aleshores
consisteix bàsicament
amb el que tu has explicat
no és fer el padró
que diu
quatre dades i ja està
no no
el que tu has explicat
molt bé
ens interessa
persones que hi estiguin
vinculades
d'alguna manera directa
o bé perquè han passat
per aquest procés
o perquè hi estan passant
o són familiars
o formen part
o tenen algú
en la seva xarxa social
de parents
d'amics
de coneguts
que hi ha estat
i tenen alguna cosa a dir
i aleshores
el que fem nosaltres
és quedar un dia
trobar-nos
i amb tota llibertat
amb tota confidencialitat
i respectant l'anonimat
amb els termes
que cadascú
desitgi
i vulgui
doncs el que fem
és plantejar
que ens expliquin
el que ells
saben
pensen
han experimentat
al respecte d'això
fins i tot
no tenim ni un qüestionari
tancat
és a dir
donem
carta blanca
perquè la gent
expressi allò que vulgui expressar
la manera que vulgui expressar
i nosaltres el que fem després
doncs és evidentment
treballar tots aquests materials
normalment les entrevistes
si no hi ha cap impediment
doncs les gravem
després doncs les transcrivim
i el que fem
doncs és després
una tasca d'anàlisi
en què aquestes dades
les contrastem també
amb altres dades
que obtenim
a través de l'observació
per exemple
a través d'estudis
que s'hagin pogut fer
i que ens poden permetre
la comparació
etcètera
i quan ja tenim
tot aquest punt de dades
doncs mirem
quines són les pautes
més o menys recurrents
allò que tothom
més o menys ha dit
d'una mateixa manera
quines són les coses
doncs que no hi ha tant
a cor comú
i doncs sobre aquest aspecte
tenim casos diferents
podem arribar a la millor
crear tipologies
en el sentit de dir
doncs mira
hi ha aquests perfils
determinats
o per què un senyor
decideix buscar
una esposa llatina
o una de l'Europa de l'Est
hi ha alguna variable
que expliqui
per què es decanta
diguem-ne
cap a l'Est
o cap a l'Oest
hi ha alguna variable
que expliqui
per què una persona
entra en aquest tipus
de cerca
o no hi entra
hi ha algun perfil
d'aquestes dones
que venen
és a dir
provenen totes
d'un mateix patró
diguem-ne
de tipus
socioeconòmic
totes són de classe baixa
o no ho són
tenen estudis
no ho tenen
què passa quan s'està aquí
quin és normalment
el tipus de problemàtica
que això pot generar
o el tipus de
quines són les relacions
que han funcionat
i podem saber
per què han funcionat
i quines no han funcionat
i podem saber
quines raons hi ha
etcètera
etcètera
com veus
la cosa és enorme
és amplíssima
en principi
s'acotaria per aquí
el treball homes
espanyols
que es quasi
no es relacionin
amb dones
de països de l'est
o de Llatinoamèrica
a la inversa
no es dona gaire
oi?
també considerem
casos d'aquests
dones d'aquí
que la seva parella
també hi migri
per amor
el tòpic
de baixa a Cuba
etcètera
aquest tipus de coses
que tots hem sentit
a parlar
nosaltres els considerem
també
el que passa
que sabem
que estadísticament
aquest és un col·lectiu
encara menor
i segurament
les motivacions
són diferents
poden ser també diferents
que aquesta és una de les hipòtesis
que nosaltres també tenim a l'estudi
per tant
també incloiem
persones de sexe femení
dones catalanes
espanyoles
que hagin anat
a buscar parella fora
o que se l'hagin trobat
diguem-ne
ja sigui aquí
ja sigui en un viatge
o que mantinguin
algun tipus de relació
també ho fem
perquè
d'alguna manera
ens permet
contrastar
les motivacions diferents
que poden tenir
homes i dones
i perquè és un fenomen
que tot i no ser
tan visible
com el dels homes
comença a ser també
emergent
i té unes peculiaritats pròpies
i d'alguna manera
també per allò
que quan fas una pel·lícula
i em permetràs el símil
i la broma
suposo que no em sentiran
els de l'Institut de la Mujer
quan fas una pel·lícula
de vegades
acabes
fas un final
per allò
perquè hi hagi
la mateixa pel·lícula
segona part
jo crec que una segona part
de l'estudi
que ara acabem de començar
i que durarà
durant 3 anys
aquest és el primer any
que després ens podríem
centrar jo crec
en aquest col·lectiu
saps que em venia
el que para
la pel·lícula
aquella preciosa
d'Issia Arbollaín
Flores de otro mundo
no sé si emulava
aquella iniciàtica
que van tenir
los famosos solteros
de Plan
aquell poble
que com que no hi havia dones
hi va una part
de totes les dones
que es desplaçaven
a la pel·lícula
d'Issia Arbollaín
Araixer
eren dones
o llatinoamericanes
o dels països de l'est
és curiós
i ara hi ha
una pel·lícula
també recent
que no s'ha vist
malauradament
aquí a Tarragona
sinó que l'han fet
en sales d'ària sats
a Barcelona
que és una pel·lícula
del Michel Cantet
que és
Hàcia el sur
que està protagonitzada
per
ara no em vindrà el nom
perquè soc
per la Charlotte Rampling
amb la seva
esplèndida maduresa
aquí el tema
és més
el turisme sexual
que aquest és un problema
que també ens trobem
que de vegades
Sí, però la de Flores
de Otromundo era això
buscaven per casar-se
instal·lar-se
i formar una família
Sí, però és a dir
això també és una mostra
de què és un tema emergent
a veure
sempre tenim aquell
moltes vegades
jo a classe
ho explico als alumnes
què va primer
la realitat
o
les coses que surten
per la premsa
etc.
Bueno, hi ha una mica
de tot
és a dir
de vegades
la premsa va al darrere
és a dir
que s'inspirant
de les coses
i de vegades
el fet que a la premsa
surti una cosa
incideix en què
després es doni
a la realitat
però bueno
el fet que ja hi hagi
algunes pel·lícules
hi ha també
algunes novel·les
que han sortit
i que tracten
més o menys
tangencialment
em diuen l'altre dia
que tu parlaves
al començament
de colabrons
lletinoamericans
no cal anar tan lluny
els colabrons
de la televisió
de TV3
crec que em van dir
també
que en un
d'aquests
també sortia
el cas
d'un
que entablava
relació
amb una dona
de fora
de russa
o no sé d'on
és un tema
evident
i és un tema
que està generalitzat
i a l'ordre del dia
els antropòlegs
en saben molt
de fer treball
de cap
i saben les dificultats
que a vegades
es poden trobar
i a vegades
cap ni una
tot el contrari
per tant
nosaltres
quan vam conèixer
l'existència
d'aquest projecte
a banda que ens vam
entusiasmar
perquè és un projecte
que forma part
de la nostra col·lectivitat
doncs també
parlant amb el Jodi
escolta
doncs potser
que fem una crida
per la ràdio
i quantes més persones
doncs vulguin col·laborar
i explicar
la seva història
s'ho imaginen
explicar la teva vida
davant d'algú
que t'escolti
no hi ha precedents
avui en dia
quan expliquem
la nostra vida
la tendència generalitzada
és de marxar
a l'interlocutor
en aquest cas
els escoltaran i gratis
com si fos
un psicoanalista
i a més a més
els tindrem presents
en les nostres oracions
i els agrairem
tota la vida
per tant
el que han de fer
ara el Jordi ens ho dirà
s'han de posar en contacte
amb una adreça electrònica
que vostès
no tenen manera
perquè això d'internet
encara no ho tenen
molt per la mà
que problema
ens truquen aquí
al matí de Tarragona Ràdio
o es posen en contacte
a través del correu electrònic
i nosaltres
els facilitarem
totes les dades precises
per poder formar part
d'aquest estudi
si vostè és un home
és una dona
que directa o indirectament
viu en aquesta circumstància
d'un matrimoni
protagonitzat
per un home espanyol
i una dona
que ve de Llatinoamèrica
dels Països de l'Est
posin-se en contacte
amb la Universitat Rovira
i Virgília
amb el Departament d'Antropologia
perquè la veritat
formaran part
d'aquest estudi
que és prou atractiu
Jordi
teniu una adreça electrònica
que a més
diguem-ne
està batejada
amb el nom del treball
sí, sí
està vinculada
diguem-ne
a la pàgina del departament
i que l'adreça
és
Migrantes por amor
tot seguit
sense punts ni espais
arroba
antropologia
sense accent a la i
diguem-ne
en la versió catalana
punt
urb
que són les inicials
de la universitat
punt es
llavors
amb aquesta adreça
doncs
nosaltres ho rebem
i si no
com tu ho has dit
molt bé abans
a veure
és com tu
assenyalaves
molt important
nosaltres ja
hem començat
a fer entrevistes
ja n'hem fet
tenim gent
disposada
a parlar-nos-en
però creiem
que és important
que com més persones
ens puguin explicar
la seva història
doncs aquesta
l'estudi
òbviament
tindrà també
un nivell
de qualitat
i de rigor
més important
no és el nombre
que faci la cosa
però sí que
a partir d'un ventall
ampli
de persones
que hagin viscut
aquesta experiència
o que ja estiguin relacionades
d'una manera
o d'una altra
doncs nosaltres
també podem tenir
una visió
més acurada
més rigorosa
i més clara
del que és
aquesta
situació
emergent
que té a veure
com dèiem
amb noves definicions
del que és
el gènere
del que és
l'amor
de les noves formes
de família
perquè d'alguna forma
aquí també
hi ha fills
que també
hi ha
unions anteriors
hi ha processos
culturals
diferents
hi ha maneres
d'entendre
compaix de feina
caps a la feina
en fi
són moltes circumstàncies
en alguns moments
sí aquesta conversa
amb el Jordi
ha tingut un to distès
justament era per això
per ser entenedor
però no pensi
en cap moment
la voluntat
era ser frívols
al contrari
és un tema
prou important
i transcendent
és ciència
però qui diu
que la ciència
ha de ser avorrida
o ha de ser pesada
ni de bon tros
Jordi Roca
un plaer de veritat
aviam et demanarien
que ens tinguessis
el dia
de com evoluciona
el treball
desitgem molta sort
i ja ens ocuparem
de fer memòria
als oients
i que recordin
que la URB
el Departament d'Antropologia
i en concret
aquest col·lectiu
busca doncs
informadors
per poder nodrir
amb dades
de qualitat
qualitatives
i no tan quantitatives
per tirar endavant
aquest projecte
Jordi Roca
Antropola
gràcies
fins la propera
estarem encantats
de mantenir-vos el dia
i us dono
les gràcies
i estic molt agraït
que us heu fet ressò
a tu i Holanda
i a Tarragona Ràdio
que feu aquest servei públic
i que crec
que també serveix
perquè la universitat
estigui vinculada
a la societat
de vegades
som mons
molt separats
i molt
fins i tot
contraposats
jo crec que és una tasca
que entre tots
l'hem de fer
i per això
us ho agraeixo
molt sincerament
ha estat un ple de veritat
bon dia
gràcies