per arribar a la necessària optimització, en aquest cas, física
i també d'esquema de joc de Luis Tessar del planter
abans d'arrencar el darrer cap de setmana del mes d'agost
la Lliga Històrica Primera Divisió.
Bueno, ojalà sigui històrica de veritat, eh?
I ens salvem per la preparació sobre el paper físicament
i després esportivament des del punt de vista futbolístic, tècnic,
jo crec que és molt bona, no el considero així, Manol?
Ara, sembla que juguem una Lliga allí
perquè hem de jugar un munt de partits i només hi ha 10 dies, eh?
Així no sé què ens hi ha abans d'hora, tu.
Però compareu l'estàix de l'any passat amb el d'aquest.
L'any passat vam jugar contra la Gramenet i el Badalona, l'estàix.
I el Reus.
I era aquí. Aquí vam jugar Balls i Reus i Barça bé, crec.
De totes formes, també ens han dit des de l'empresa
que clarament es pot renunciar a qualsevol d'aquests partits, eh?
No a la triangular, perquè allò ja està venut com a tal,
però sí a qualsevol dels altres tres.
També es parlava de quan tornin a Tarragona,
que segurament dos equips també de renom
podrien passar pel nou estadi en partits de presentació del Nàstic.
Doncs, al tanto, eh?
Estrangers?
Un estranger.
Molt bé.
I parla bé això? Parlen bé aquest?
No, no.
No parlen bé, eh?
No, ja el direm més endavant, però no parla bé.
Jo no el sé, eh?
No, parlarien una mica més...
Ara et dirien Calinicte.
Calinicte.
Sí.
Molt bé, doncs ja més o menys hem orientat.
Vinga.
Doncs sembla que, Quim, tot s'ha començat a preparar altra vegada, no?
Sembla-ho que...
Bueno...
Poc a poc, on han enceit les llums...
Sembla...
No, però s'han enceit les llums del nou estadi,
que crec que no estava predis que s'encenguessin.
Escolta, des d'aquí dalt, eh?
Situació llevant ara mateix, està clarit.
Pràcticament sortirà fins i tot el sol.
Però situació mar, Jordi...
Ja, però...
Negre, negre, negre, situació nou estadi...
Escolta, mira, Jordi...
Els de Tarragona diem que si s'ha de estar tapat, plou, si no, no.
Jordi, saps a qui tinc al meu costat ara mateix?
Aquí.
A un dels que cantarà avui.
Escolta, doncs si et sembla, ho deixem per quedar d'aquí una estona
i comencem ja amb el que és la retransmissió de la festa i així aprofitem per...
Bé, no sé si hi haurà festa, però...
Bueno, anca, que va, intentarem, va, ho intentarem.
Vinga, va.
Vinga, doncs el Quim, que l'acomiadem fins d'aquí una estona,
que amb la Núria Cartanyà seran els encarregats de conduir la festa
i el que vull fer ara és acomiadar el Manel Fuster i el Josep Maria Vives
que avui molt amablement ens han acompanyat aquí al nou estadi
en la prèvia del que és aquesta festa.
Senyors, gràcies i a gaudir de la festa.
Gràcies a vosaltres per la invitació. Bona nit.
Moltes gràcies.
I l'any que ve alguna vegada farem tertúries de primera.
Sí, home, sí.
I tant que sí.
Vinga, vinga, gràcies.
Doncs gràcies al Manel Fuster i al Josep Maria Vives,
gràcies també al Joan Andreu Pérez que ens ha portat l'actualitat esportiva del Nàstic.
Bona nit.
Bona nit i a gaudir també de la festa.
i a tots vostès que no marxem, que això continua,
que ara mateix l'únic que fem és donar pas a la Núria Cartanyà
i al Quim Pons que seran els encarregats de conduir.
Esperem aquesta festa, esperem que sigui una festa que comenci d'aquí a uns minuts.
Per tant, doncs, a partir d'ara, la festa de l'ascens del Nàstic
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Tornem demà. Gràcies. Bona nit.
Tarragona Esportiva. Som de primera.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tres, sí, molt bon vespre, molt bon vespre, ara sí, senyores i senyors.
Comencem la retransmissió des de Tarragona Ràdio,
del que és la gran festa del Nàstic per celebrar l'ascens a primera.
De celebracions se n'han fet durant tota la setmana,
de fet, portem ja un munt de temps celebrant coses,
despotaven ampolles de cava,
però el que és important és que avui el club, el gimnàstic de Tarragona,
ha volgut fer aquesta mena d'homenatge no només al cos tècnic,
també als jugadors, també a tota aquella gent vinculada d'una manera o altra al Nàstic,
sinó celebrant-ho tots junts amb aquesta afició que un cop més,
com deia el president en una de les declaracions que més hem sentit al llarg de la setmana,
una afició de primera, fins i tot de Champions.
Una retransmissió que cobrirem amb aquesta festa des d'ara i fins que s'acabi.
Calculat més o menys que s'acabé sobre tres quarts de dotze,
anem amb uns minutets de retard també.
Una retransmissió que fem possible a la part tècnica des dels estudis centrals,
la Sílvia García.
Part tècnica aquí al nou estadi amb el Lluís Comas
i a la narració, Núria Cartanyà i Quim Pons.
Bona tarda de nou.
Bona tarda, Núria.
Vine a la festa, ens han dit.
Sí, però de moment vinc d'envastos, eh?
De moment ja em dic que mitja horeta de retras,
que és el que portarà aquesta festa del Nàstic,
s'acaba d'anunciar per megafonia, l'espí que era el David Prats,
i vaja, que el temporal que hi era sobre el nou estadi d'aigua i de vent,
sobretot, fa preveure molt mal rotllo,
per dir-ho així, col·loquialment, carai, no sé ni parlar ja.
De fet, deu minutets abans de l'hora prevista per començar,
una hora prevista de més, i de fet, tota una festa amb un timing,
amb una planificació horària molt concreta.
Doncs bé, havia de començar exactament a tres quarts de nou,
i escolta, deu minuts abans, com si fos allò...
bé, com si el Nàstic fos una mica agafe,
s'ha posat a ploure, i de quina manera?
Ara pluja, pluja. Jo no em veig, sembla que no n'hi ha, però sí que hi ha.
Espera, que ara et dic si plou o no, eh?
No, ara no plou, veus? Ara ploure, ploure, no plou.
El que passa, clar, ara estan tots els aparells tapats,
fa molt vent, ara mateix, el nou estadi,
i jo no sé com acabarà això, la gent s'ha xuprogat tota la zona de tribuna,
la zona de tribuna està, com a mínim, la superior pràcticament plena,
la inferior està una mica més buida,
a preferent, jo veus, Núria, com està el tema,
amb un quart, som generosos d'entrada...
S'han quedat els valents, a preferent, només, eh?
I els gols també, els gols també hi ha els valents.
Clar, és que això del temps, suposo que això d'obrir la finestra,
a veure què plou, i dir venir cap aquí ha de fer una mica de mandra, no?
Però escolta, Quim, que no ha plogut en tota la setmana, eh?
Bueno, és que...
Fa dies que no plou.
Quan fa que no plou?
Sí que fa dies, que avui dèiem...
Deu fer mesos que no plou.
Avui avisava, em deia, ostres, és que si no plou una mica,
si no s'humiteix a la terra,
aquesta rebella de Sant Joan pot arribar a ser molt perillosa
pels incendis forestals.
Però havia de ploure avui, justament?
Mira, mira que hi ha dies, hi ha hores,
perquè hagués pogut ploure al matí, no ara, ha de ploure.
Però ja ho sabem, Quim, que amb el nàstic ha estat tota la temporada
un patir constant.
Ja, però ara algú em deia, home, no ens pot sortir tot bé.
Dic, ja, però clar, això feia 60 anys, eh, que no ho celebràvem,
i potser ens tocava que sortís bé, no?
Tocava molt, tocava molt, perquè aquesta festa que ara veiem
que després anirem desglossant tot el que és aquesta estructura,
ha implicat un munt de mesos, de setmanes, de feina,
i ha implicat, doncs, un muntatge, com a mínim, físic,
d'un parell de dies aquí treballant,
i, per tant, la contractació de grups, també, que venen a actuar.
Tot el que s'ha mogut per fer aquesta festa,
jo crec que si no es pogués fer seria una gran desgràcia.
Però, Núria, amb el merder que hi ha aquí muntat de so,
de muntatge d'aquesta pantalla gegant,
o que s'ha situat aquí en el marcador, de tot,
preveure un toldet, no?
Dic jo, eh? No ho sé, no ho sé,
ara potser m'estic ficant en un lloc que no em toca, però...
Fa lleig?
Ja, però, home, això del temps ja saps que és així com esbojarrat,
i que mai saps per...
Quim, això, amb el nou nou estadi, ja estarà cobert,
ja no hi haurà problema.
No, però el toldet volia dir pel...
Pel muntatge...
Per on toquen els músics, eh?
Per què, mira, l'agència es mulla,
amb el paraigua ens podem anar tapant,
però, clar, els músics, si han d'agafar coses elèctriques,
és realment perillós que estiguin a cantar aquí al mig.
I és que aquí està, el problema no és que ara plodi o no,
sinó que ha plogut, els aparells estan mullats,
i a veure qui és el xulo que li ha apret el botonet de l'on, saps?
Clar, clar, clar, aquest és el problema.
Mira, vaig intentar parlar amb el Carles Armangol,
que és un dels que organitza tot això,
a veure què ens explica, eh?
Carles, bona tarda, bé, bona tarda.
Tarda, deixem-ho així.
Bé, bona tarda al marge del temps que fa, no?
Escolta, com pinta això? Quines són les previsions?
Bé, doncs sembla que això s'esvairà,
però nosaltres tenim la tranquil·litat que nosaltres hem fet la feina,
i com ja deien amb l'Armada Invencible,
nosaltres no estem aquí per lluitar contra els elements.
Tenim una gran festa preparada,
tot sembla que es farà perquè s'està esvaira aquesta tormenta,
i jo demano a la gent que vingui a l'estadi,
que tinguin fe,
i com més tinguem fe, millor anirà.
Jo estic segur que podrem fer aquesta festa,
que és molt emotiva, és per la gent del Nàstic,
i en tot cas, sigui que sigui que vingui,
nosaltres farem la festa per la gent que hi ha aquí.
El timing es retrasa aproximadament una mitja hora, deien ara?
Home, ara hem quedat que retrasarem 20 minuts
per veure com van les coses,
i en principi tenim previst iniciar la festa d'aquí 20 minuts.
D'aquí 20 minuts donarem un avís per megafonir
i veurem com va.
Confiem, i ara sí que ho demano més que mai,
que Déu ens ajudi, que faci bon temps perquè ens ho merecem,
perquè ho tenim tot preparat,
i perquè avui la festa que farem,
la festa que tenim prevista,
és la festa més gran que mai s'haurà fet a Tarragona.
Gràcies, Carles.
Gràcies a vosaltres.
Doncs el Carles Armangol és conseller de la junta directiva
de l'Assad del Gimnàstic de Tarragona,
és l'encarregat d'organitzar tot això del Nàstic,
i vaja, ja ho sentim,
20 minutets d'almenys s'enterrareix tota la festa.
20 minuts, que serà una eternitat per tota la gent
que ja feia cua des de ben ben mitja hora abans
de l'obertura de les portes.
Crec que n'ha hagut d'obrir portes abans d'hora també,
doncs per això, perquè la gent estava molt inquieta
i hi havia una cua llarguíssima.
Per tant, 20 minuts més d'espera pot ser terrible.
Estem escoltant per aquí la gent amb bocines,
com es diu?
Allò tan simpàtic que fa tant de soroll.
Deixa-ho amb bocines, sí.
Bocines no es diu així.
Podríem deixar amb bocines, no?
Bé, i gent molt sorollosa, no paren de fer soroll.
Tinc un nen aquí, petitet, petitet, que també va grana.
Hi ha molta canalla.
Molta canalla.
És una de les coses que a un li ha sobtat.
I canalla desfermada, Quim, perdona'm,
perquè hi ha pares que...
Campa, campa.
I per aquí a la zona de premsa hem hagut de foragitar-ne més dur.
I jo crec l'únic que ara la gent vindrà tota cap a tribuna,
perquè es veu moviment als gols i a la preferent
perquè vinguin cap a tribuna,
perquè, home, ara la gent que hi ha,
si haguéssim de parlar d'una entrada...
Què? 3.000?
Ah, no, jo soc fatal pels números, eh?
4.000? Va, 3.000, va, em queda un 3.000, eh?
Però, Quim, jo em pensava que això estaria molt més ple.
Em pensava que estaria a tope.
Clar, és que és el que tothom es pensava,
perquè s'havien esgotat les invitacions,
semblava que no quedaven entrades,
però és el que dèiem abans,
que, home, mirar el cel i veure tal com estava
i veure que començava a ploure,
doncs segurament ha fet tallar molta gent,
que ja us hem de dir, ara, si esteu escoltant la ràdio
per una d'aquelles casualitats,
això té pinta de què es farà.
Quan? Home, doncs no ho sabem.
Ara, de moment, esperarem 20 minutets,
però suposem que d'aquí 20 minutets començarà tot,
perquè ara mateix no plou sobre el nou estadi.
Sí que bufa un vent realment fort i empipador,
però, home, també anirà bé, suposo,
per aixugar tots els aparells,
que han estat ràpidament tapats amb lones,
i que suposem que d'aquí uns 5-6 minutets
començarà a treure aquestes lones
per veure si tot comença a funcionar.
A veure, a veure si tenim sort.
tot, doncs sí, realment des d'aquí,
no, des d'aquí és veritat,
des de la cabina de transmissió
es veu tota la zona de preferència,
com a buida, no?
Sí, i els gols també, però bé,
estan, hem de dir que els artistes
estan per aquí preparats, eh?
Sí, tu tenies algun protagonista, no?
Sí, home, tenim un protagonista que...
Espera, si et sembla, Quim,
abans fem una repassada
per tota la gent que ens estigui escoltant
dels artistes que actuaran aquesta nit.
Doncs, com a música pop,
tindrem l'actuació dels Macedònia,
Baet Urià, Laks Ambusto,
a veure què passo full,
els tarragonins Bac Dorment,
també els tarragonins Mil Històries
i, bé, els del camp de Tarragona, els Pets.
Els Pets.
Per què no?
Estem amb el cantant dels Mil Històries.
Domingo García.
És un bon amic.
Domingo, bona tarda.
No, no, jo sé lluvi de Gavaldà, tío.
Ah, jo sabia jo que m'havia confós,
però t'ha crescut el pèl, Lluís, eh?
Sí, un poquito, no solo el pelo.
Escolta'm, Domingo,
que, bueno, que de moment el temps
ens està fotent la punyeta, per dir-ho així.
Sí, la verdad es que sí.
Mira que he pedido lo del tiempo añadido,
esto del cuarto árbitro,
para poner 30
y hacer aquello de...
Del temps, per anar a esperar, ¿no?
30 minutos, no.
Hombre, la verdad es que el tiempo...
Yo creo que va a parar, ¿eh?
Sí.
Sí, sí, sí, estoy convencido.
Hombre, si tú estás convençut,
jo també em convenceré ràpid.
Espero que sí,
porque ha habido mucha gente
que se lo lleva trabajando.
He hablado antes
con el que lleva todo el tema del equipo,
que lo conocíamos.
Lleva dos meses
preparando un poquito
la producción de la fiesta, ¿eh?
Es mucho trabajo,
es una fiesta muy guapa,
con grupos muy potentes,
con los pies, con laxan
y es una lástima, ¿eh?
Pero bueno, yo creo que se va a hacer, ¿eh?
Seguro, ¿eh?
Escolta, en Domingo,
¿qué tocareu avui aquí?
Cançons de las mil historias
o teniu preparada la versió rock
de l'himne del Nàstic,
aquella tan chula que vau fer
i el archi conegut
i archi tocat
i archi de tot por ti?
Estás muy bien informado, ¿eh?
Hombre, hombre.
Sí, haríamos estas dos,
porque como el día 30 de junio
tocamos en la vaquería,
pues, ¿eh?
Hemos dicho, venga,
las nuestras ya en la vaquería.
Nosotros aquí haremos las dos
del Nàstic que habíamos hecho,
la del Portí,
que la compusimos con Alphonse
y la hicimos con los jugadores
hace dos años
y el himno nuestro,
que bueno,
parece que a la gente le gusta mucho
y la verdad es que nos hace mucha ilusión
tocar otra vez para otro ascenso.
Ya lo dije un día en vuestro programa,
hace dos años,
a la Silvia,
le dije,
nosotros volveremos a tocar en el campo
cuando subamos a primera
y...
¡Ojo, eh!
Brutal, Domi.
Esto es increíble,
¿qué te voy a contar, tío?
Gracias.
Nada, vosotros.
Doncs el Domingo García,
el cantant dels Mil Històries,
ara hi ha el presi aquí al camp,
que...
Que està mullat o no?
Està, mira,
la imatge és el presi
amb els pantalons del traig habitual,
el polo aquest que ha fet
la marca Nàstic,
el Lluís Sàbregas,
en som de primera,
que porta gairebé tothom
avui aquí a l'estadi.
No va encurbat el presi?
No, no, va amb el polo.
Va amb el polo, Vilúria.
I un jersei al cap,
tapant-se de la pluja,
és la imatge de Josep Maria Andreu
al costat de Carles Armangol,
mirant-se el temps i...
Home, saludant a la gent.
No fem massa bona cara.
Intentem parlar millor.
Sí, perquè està molt graciós
amb aquest jersei al cap.
Presi, bona tarda.
Bona tarda.
Quina llàstima, no?
Sí, és una llàstima,
és una pena,
però bé,
a la vida no sempre es pot tindre sort.
Nosaltres hem tingut tota la temporada molta sort,
s'han anat les coses molt bé,
i avui que ho volíem celebrar aquí,
al nostre estadi,
amb la nostra gent,
doncs no està sortint bé, no?
Però bé, jo confio que a vegades,
si Déu ens ajuda una miqueta més encara,
i no plou,
i si no, doncs no passa res,
la gent ho entén perfectament,
i que som de primera, no?
Que és el més important, no?
Perquè hi ha el que hi ha,
i contra això no podem lluitar, no?
S'ha de greu per tota la gent
que ha treballat amb moltíssima il·lusió,
perquè avui aquí hi hagués un gran espectacle,
el Carles,
tot el seu equip de gent,
però clar,
ja el que hi ha,
jo ahir a la nit vaig estar aquí,
mentre fes unes proves,
i puc dir que era alguna cosa espectacular,
que se me ficava a la pell de gallina, no?
I ojalà que ho puguem veure encara, no?
Per almenys alguna cosa del que jo vaig veure ahir a la nit, no?
El que diem és que sap més greu
per tota la gent que porta a muntar amb això,
ara ens diuen que fa al mig de dos mesos
que s'està muntant això.
Fem molt de temps que estava muntant,
hi havia molta gent treballant,
amb moltíssima il·lusió, no?
I bé,
i avui ha arribat el dia
i no s'està sortint bé, no?
Però ojalà que plogui,
ara mateix,
doncs clar,
el problema,
hi ha molta gent que està a casa,
que veu que està plovent,
ja no surt,
la tribuna està molt plena,
però clar,
nosaltres teníem totes les entrades menudes,
i et sap greu, no?
Et sap greu,
però no passa res,
vull dir,
no passa absolutament res.
Estem a primera, tu.
Exacte,
això és una festa de celebració,
i si no la fem ara,
la farem,
jo què sé,
si cal un altre dia,
no?
I que no passa res, no?
Davant d'això,
no s'han de ficar més tristos, no?
Vull dir,
com tu dius,
i jo t'he dit abans,
som de primera,
però de primera,
autènticament de primera.
Però sí,
abans d'acabar,
em diu la Núria
que t'afavoreix molt
el jersei aquí lligat al cap, eh?
Em afavoreixo molt,
per no acabar de mullar-me, no?
Perquè me fa ràbia treure'm mal,
perquè si bé que em cau alguna gota,
encara em fa més ràbia, no?
Gràcies, preci.
Vinga, vosaltres.
Doncs el president del Nasti,
Josep Maria Andreu...
Relaxat, eh?
Se veu relaxat.
I a mi m'ha dit un ocellet
que la festa es farà.
Sí.
A no ser que ara torni a ploure,
toquem fusta,
no passarà...
Ara no plou, eh?
Anem a animar,
no plou gens ni mica ara mateix
sobre el nou estadi,
per tant,
esperem que aquest timing
dels 20 minuts,
mitja horeta que estàvem parlant,
doncs es compleixi
i per tant es pugui fer
aquesta festa aquí,
les instal·lacions del Nasti,
que tothom pugui venir aquí.
Per cert, Núria,
Juanete,
que és aquell jugador del Nasti
de l'època dels 40,
quan el Nasti va jugar
a primera divisió,
vaja,
jugadors d'aquella lleva
del 47-48,
quan el Nasti estava a primera,
diria que el de darrere
és Camilo Roig
i diria que el de costat
és Vicente Martínez,
per tant,
estan els tres supervivents
d'aquella lleva
que va pujar a l'equip
a primera divisió,
que estan a la llotja
i també hi ha el Cinto López
al seu costat,
que vaja,
són jugadors
d'aquests emblemàtics
del gimnàstia de Tarragona
que estan a la llotja
del nou estadi del Nasti.
Que jo crec que aquesta nit
la festa també va una mica
per ells, eh?
També,
ells ho mereixen,
ells ho mereixen
perquè són aquella generació perduda,
podríem dir,
que va pujar a l'equip
a primera divisió
en un temps
que molts pocs ho recorden,
que només alguns afortunats
van tenir la sort
de poder-ho viure
i que, home,
que ara segurament
senten aquella morrinya
de quan ells estaven a primera,
però que també viuen
amb moltíssima il·lusió
que el club,
60 anys més tard,
pugui tornar a jugar
a la Lliga de les Estrellats
la propera temporada.
Ai, Quim,
entre la morrinya
i les bocines,
estem fins tu i jo avui, eh?
Sí, eh?
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do,
doncs mira,
si vols per anar fent temps,
perquè això sí que ho tenim avui,
de moment.
Temps en tenim,
i més ara.
El Press hi comentava,
diu,
és que clar,
hi ha molta gent
que està treballant
molt de temps
amb molta il·lusió.
Jo tinc xifres aproximades,
eh?
I no voldria deixar-me a ningú
que segur que em deixaré,
però perquè us feu una idea
de tota la gent
que ha participat
en aquest muntatge
que ara queda tapat
amb una espècie
de bossos de la brossa.
Sí,
doncs mireu.
El millor símil,
més perquè n'hi ha,
de la brossa
acostumen a haver-hi
blaves i negres,
doncs són exactament així.
Que no ho són,
perquè són enormes,
són lones ja especialitzades,
però vaja,
són amb bossos de la brossa.
Podrien ser aquelles
dels cobells comunitaris,
no?
Que són molt grans.
Brutos o netes?
Ostres, Núria,
per favor, home,
això no es pregunta.
Doncs persones
que han estat intervenint
i que han estat ajudant
a muntar aquesta festa.
Pel que fa al muntatge de so,
10 persones ens costen
pel que fa a un muntatge
de llum 20,
els làsers 3,
5 persones aporten
la part de vídeo,
bé, 25 en total,
pel que seria
tota la part de vídeo,
6 regidors,
4 persones a direcció,
15 persones de càrrega
i descàrrega
de tot aquest material,
10 persones
s'encarreguen
de la pirotècnia,
segur que ens deixem gent,
però fent càlculs
n'he dit 93.
93?
93,
i segur que ens deixem gent.
Segur, segur.
Home, perquè més hi ha...
No hem comptat seguretat,
ni serveis mèdics,
clar, clar, clar.
Vaja, un munt de gent, eh?
I tots els cantants
que també actuaran avui aquí.
I premsa,
que també estem veient...
I premsa,
perquè n'hi deu haver moltíssima més avui.
Hi ha fet càmeres aquí
per tot arreu
i vaja,
i força gent de premsa també,
segur,
dels habituals pupitres
que ocupen la zona de premsa.
Vaja,
que hi ha força gent també avui aquí
al nou estadi.
L'únic que falla,
ja t'ho dic, eh?
És una llàstima el temps.
Però se'ns està arreglant,
aquí ens està arreglant.
Sí, oi?
Sí, sí.
Ha aparegut totalment
i sembla que això
pinta força millor ara
que fa una horeta
aquí al nou estadi
quan arribàvem
que ja avisàvem
que la cosa pintava molt malament.
Doncs ara sembla que això s'esvaeix
i que tirarà endavant, eh?
Com deies, Núria,
tot apunta que aquesta festa
tirarà endavant.
Per tant, repetim.
Tots aquells que estigueu a casa
ara allò
intentant veure el partit de Suècia
del Mundial,
que no cal, eh?
Que veniu cap aquí,
que la festa tira endavant
i que ja heu sentit
que això pot ser espectacular
el que comenci el nou estadi
aproximadament d'aquí
un quart d'hora o així
que començarà aquesta festa.
Cada vegada guaiar
que es mesquin.
Un quart d'hora, no, ara.
Ja, fa un quart d'hora
que has dit que faltaven 10 minuts.
Bueno, però és que...
Bueno, direm un quart d'hora
per dir-ho una xifra aproximada, no?
Així si comença abans
serà millor.
Jo crec que qui s'està fregant
les mans ara mateix
són la gent que porta el bar
perquè estem veient que, clar,
amb aquest temps d'espera
doncs molta gent està aprofitant
per anar a buscar...
Clar, perquè jo pujar a sopar
ara no podria, no?
Perquè avui pitzes...
ben portant l'entrepà, eh?
Pitzes no en tenim.
Vols que te'l llancem?
No, home.
El Lluís diu que se'l menja ell
sense cap problema, eh?
Però és que quedaria lleig,
no, parlar amb la boca plena, també?
Sí.
No, no, deixem-ho, deixem-ho, deixem-ho.
Deixem-ho totalment.
Ai, i tu saps alguna cosa, Quim,
dels grups que han de tocar?
A part de Mil Històries
que t'hem vist informat.
A veure, qui més bé, qui més bé.
La història, les coneixem bé, no?
Sí.
Crec que comença a tocar en Macedònia.
Macedònia.
Sí, no?
Sí, qui són Macedònia, Quim?
No, no, esperem, aviam,
comencem per ordre, Núria.
Espera, espera, espera.
El Quim, el Quim està molt posat
en això de la música.
No, però comencem...
No, però això l'experta ets tu, eh?
No fotem, que això ja hem quedat,
que ja em dedicava al tema futbol.
Comença cantant una soprano,
que és l'Alba Rosa Foraster,
m'equivoco?
Sí, no, no, és així,
acompanyada de la teclista
Joana Cervelló, pianista.
Vinga, bé, i del tenor Agustí Mallor, el júnior,
que és el fill del regidor de Mediambient
de l'Ajuntament de Tarragona.
I jo, per mi, que tocaran
o cantaran l'himne del nàstic, no?
Sí, no, no, sí, toca el himne del nàstic,
això jo ho sabem, no?
Sí, no?
Sí, oi?
Sí, es pot fer.
Sí, sí, vinga, va.
I tant, i tant.
Començaran amb l'himne del nàstic,
que és el primer que es començarà
amb aquesta festa,
i que, com, sempre està bé,
no escoltar l'himne del nàstic
cantat per tenor o soprano.
És una versió diferent,
clar, no és l'habitual
i pot ser molt emotiu.
Pot ser una guapo.
Després hi ha una altra versió.
Recordeu l'any passat
aquella versió que es va fer
a la plaça de Braus,
de l'himne del nàstic,
que cantava el Quique,
el guitarrista dels Mil Històries,
amb una noia
que també la van fer dues veus?
Una noia que cantava molt, molt bé.
Doncs tornen a cantar.
Molt bé.
Tornen a cantar, eh?
Doncs tornen a cantar.
Per ser, la Carles del Mangol
ens acaba de dir
que fem la festa ara ja.
Ara ja?
Va, que treguin les bosses de brossa.
No, no, que ja hi van, eh?
Surten els operaris cap al camp
i sembla que comencen
a treure bosses de brossa,
aplaudeixen,
com si fos rotllo allò equip
que surt pel túnel de vestidors.
Vinga, vinga.
És veritat, eh?
La gent es va aplaudint.
Surten corrent, eh?
És que surten,
s'hi ha sortint rotllo aquí
del vestidor aplaudint
i ara la gent aplaudeix, Núria.
Escolta, va.
Que bonic.
Perquè la gent ha vist
que sortien els operaris
que començaven a treure
les bosses de brossa
dels aparells
i que, per tant,
això té pinta
que començarà a fer-se
aquesta festa.
Abans ens hem tirat massa
a la piscina
i hem dit un quart d'hora.
Ara direm cinc minutets
perquè comenci aquesta festa
del gimnàstic
aquí al nou estadi.
Ja dèiem que no plou
i ens havíem quedat
repassant els llibres de música.
Després d'aquest cant
de la soprano
vénen les Macedònia, Núria.
Els, els Macedònia.
Els Macedònia, vinga, va.
Que són nois i noies.
Home, però no puc dir les.
Però és que ells toquen, pobrets,
i tenen noms de fruita, també.
Home, n'hi ha un que es diu plàtan.
Li has de preguntar per què, Quim?
Escolta'm,
però no puc dir l'as, Macedònia?
Pots dir el que vulguis.
Teniu-vos a la directa, ja, no?
Sí.
Parla David Prats
si no recordo malament, no?
Sí, sí, el David Prats
que parla ara.
Ha aguantat estoicament l'aigua.
Anem a intentar
i anem a demanar-vos
uns minutets
per recomposar
tota l'estructura tècnica
d'aquesta festa
i tan aviat com en sigui possible,
en només uns minuts,
arrenca aquesta festa
del Nàstica Primera.
Aquest xic anima, eh?
Només parlar anima.
Hi ha la gent aplaudit
i la música que sona xula, eh?
Allò rotllo Rocky,
que li agrada al Lluís.
Oh, és que no és que soni la música xula,
és que està distribuït el so
d'una manera especial.
De fet, per això l'escenari
està al mig, està distribuït el so,
tenint molta cura
que arribi igualment
a tots els extrems del camp,
perquè tothom sigui protagonista,
des dels gols fins a tribuna
fins a preferent.
Per això l'escenari,
per la gent que no ho estigui veient,
és un escenari quadrat,
però que se situa
just al mig de la gespa.
Escenari que en realitat
no hi ha escenari,
és simplement aquesta estructura quadrada
ben bé al mig,
amb una bateria
i uns pals de micròfon.
I al costat de les torres
que conformen l'estructura,
doncs tot de llums penjats.
El que passa és que l'escenari,
bé l'escenari,
els instruments i els micros
i la bateria
sí que miren cap a tribuna,
no?
Sí, això sí.
I fins i tot ens han comentat
que durant les proves de so
han tingut cert problema
perquè els anaven dient
als grups,
home,
mireu cap a tot arreu.
I clar,
al tenir la bateria al darrere,
doncs miren més aviat
cap a tribuna,
però en principi
s'hauran de moure
de manera que a tothom
els arribi igual de bé
no només la visió,
sinó també el so.
El so està distribuït per tot arreu.
Per cert,
acaba d'entrar
Luis César
al nou estadi
a la tribuna
i s'ha portat també
una ovació
de tota la zona baixa
de tribuna
quan l'ha vist entrar.
Recordem que l'entrenador
del Nàstic
avui mateix
ha signat el contracte
de renovació
que lliga el club
una temporada més
i que per tant
serà el tècnic de primera
de la campanya que ve
i ara a l'entrada
s'ha portat
una ja sonora
ovació
de tota la part
de la tribuna baixa
que seria la que està
reservada
acotada
perquè avui s'ha fet
més ampla
a la llotja de tribuna
més a uns quants palcos
l'avant llotja
i la llotja
i és tot
d'aquesta zona
de tribuna
per tant
allí s'hauran jugadors
i convidats especials
i Luis César
ha anat a seure cap allí
i s'ha portat l'ovació
de tota la gent
que hi havia cap al costat.
Has vist jugadors
Quim ja?
Hem vist el Lluís Codín
abans d'entrar
però aquí dintre
ara mateix no
només veig el Luis César
que és el que podem veure ara
perquè ha entrat
acompanyat
del gerent del club
el Xavier Monclús
i ara saludaven
el Juanete
el místic jugador
del Nàstic de Tarragona
Tu creus
jo tinc
el dubte
de si avui
vindrà Abel Boades
al camp
o si vindrà la dona
i el nen
Abel Boades
va ser pare fa què?
Dos dies?
No, ahir
ahir
ahir va tenir
el Gaizca
la seva dona
recordes Núria
el que ens va dir l'Abel
quan li vas preguntar
pel tema del criu
va dir que l'únic
que li preocupava
que el nom el tenia clar
que es diria Gaizca
però l'únic que li preocupava
és que fos
sordet
per tant Esquerra
va ser l'únic que m'ha dit
que li preocupava
doncs no li hem preguntat
li podríem preguntar
tu ara quan estigui aquí al mig
del camp
t'escapes un moment
i li preguntes
com quina vol la cosa
allò dissimuladament
no?
és sordet o no és sordet?
però no sé si vindrà l'Abel
no ho tenim clar
no ho tenim clar
si vindrà l'Abel Boades
o no vindrà l'Abel Boades
una Bel que no jugarà
diumenge al partit
això sí que ho tenim clar
però que avui no sabem
si vindrà o no vindrà
en aquesta festa
el Nàstic
clar recordem que avui
molta festa
ja som a primera
però diumenge
toca partit
i hi ha el campionat
en joc
encara que sembli
un títol menor
però hi ha un campionat
de segona divisió en joc
encara que la Federació Espanyola
s'encarregui
de desprestigiar-lo
fiquant el partit
del recre el diumenge
dissabte
si el Nàstic guanyés
seria campió de la segona divisió
i tot i que és un partit complicat
contra el Ciutat de Múrcia
que està lluitant per l'ascens
doncs home
no deixa de ser un títol
i no deixa de ser
un partit important
aquest que jugarà
el Gemnàstic de Tarragona
diumenge
a la condomina
a partir de les 6 de la tarda
a més que el Nàstic
ara està de subidón
que es diu popularment
hem d'aprofitar
aquesta embranzida cap amunt
sí però el partit aquest
tampoc no pensis
tenim un munt de baixes
a més
sí
ni l'Abel
ni l'Alfonso Vera
ni el David Cuellar
ni els lesionats
que ja teníem
cap d'aquests
podrà jugar a Múrcia
per tant
Lluís César
haurà de fer un equip
de circumstàncies totalment
potser serà
també un incendiu
pels jugadors
que normalment no juguen
i que ara podran
doncs per llover-se una mica
no?
bueno
d'aquella manera
deixem-ho d'aquella manera
ja en parlarem demà
àmpliament
els programes esportius
anem a dedicar-nos a la festa
purament
tu vés en compte
perquè jo estic veient
per aquí unes càrregues
pirotècniques
i no t'acostis molt
esclar
perquè això saltarà ara
no?
en un moment o altre
no ho sé
val
val
clar
jo ho dic per la teva seguretat
ostres
mira que tenia
el barret de patum al cotxe
que l'hagués pogut portar
per no cremar-me
ja
mira
avui no hi podràs anar
a la patum
no?
no
ens quedem sense patum
avui
bueno mira
segur que ha plogut també
allà i no ho hem pogut fer
bueno
home no fotis
escolta'm
si hi ha foc i tal
aquí me'l fico
i faig un parell de saltets
aquí
molt bé
que surten ja els protagonistes
surt el Barrosa Foraster
a l'Agustí Mallor Júnior
i la Joana Cervalló
la pianista
la soprano
el tenor
i la pianista
Núria
jo trepitgen la gesta del nou estat
la gent aplaudeix
van vestits de gala
les dues noies
van amb un vestit
bé de gala a gala
sí de gala
però d'estiu
de color negre
molt elegants
i l'Agustí Mallor Júnior
portava una
una americana de color blanc
amb texans
amb texans
molt italiana la combinació
sí
samarreta negra
amb texans
i americana blanca
és el que s'escau
per un cap de futbol també
sí, sí
ara ja estan a punt
ui, que això comença
seran els primers
a inaugurar
aquesta festa
del Nàstica Primera
però i escolta
les llums del nou estadi
calen que estiguin així
a tot drap
com estan ara?
tu ho deix fer
tu ho deix fer
val, val, val
jo deixo
tu ja veig que saps
molt més
que no pas els altres
i ens aniràs informant
Núria
us diré
vale, vale
això comença
o no per això?
perquè ara és aquell moment
que...
a més com que és música
doncs així lírica
hem de parlar fluixet
cala, cala
ok, va
la il·lusió
de la meva terra
és l'orgull
de la meva ciutat
un equip
a tots identifica
uns colors
que tot s'agermanen
seguidors
d'un equip ple de glòria
tots plegats
sempre l'hem d'estimar
i fer junts
el canvi a la victòria
disposat
per jugar
i per guanyar
tradició
des de fa més d'un segle
patrimoni
de la capital
d'Aragona
romana
per sempre
patrimoni
de la humanitat
i els colors
els colors
que tanyeixen
de joia
els colors
que porti il·lusions
que es van viure
l'esport
i la glòria
amb orgull
a totes les seccions
Nàstic, nàstic
crida l'afició
Nàstic, nàstic
ets el millor
és la tradició
i l'agull
a d'agull
a d'agull
a d'agull
de l'esport
Nàstic, nàstic
crida l'afició
Nàstic, nàstic
ets el millor
Canten els petits
criden els més grans
l'estima
s'ha tot
Sobre el blau
de la Mediterrània
sobresurten
el grana
i el blanc
Competint
en la lluita esportiva
Són pol·lus
que es porten
a la sang
Unes coques
criden la nostra història
Nàstic, nàstic
crida l'afició
Nàstic, nàstic
ets el millor
és la tradició
i l'orgull
al davant
el llag
de l'esport
Nàstic, nàstic
crida l'afició
Afició, nàstic, nàstic, ets el millor.
Canten els petits, criden els vells grans, nàstic, nàstic.
Eren Alba Rosa Foraster, una...
Agustí Mallol, júnior, en la veu de tenor.
I Joana Cervalló, els teclats, un aplaudient per ells.
Doncs això mateix és el que anàvem a dir.
Molt bé.
Un himne que, en fi, jo senso saber-ne gaire,
aquí em té de dir que és molt difícil cantar-lo en pla líric,
perquè té unes frases molt ràpides, i per tant és bastant difícil.
Sí, sí, és el que donava pinta.
Hi havia moments que anaven seguint la lletra ràpidament.
Escolta, vaig a parlar o a intentar parlar amb ells.
Mira, t'has intentat parlar amb ells.
Espera que agafem a l'Agustí Mallol i parlem amb ell.
Començo amb l'Agustí, d'acord?
Agustí, hola.
Hola, hem vist el teu pare molt emocionat, eh?
Sí, sí, sempre ell, amb les petites coses,
els petits sentiments que tenim a la ciutat,
sempre és una persona molt emotiva.
T'ha emocionat a tu també, canta aquest himne aquí a mig del camp.
La veritat és que ens va sentir el president en una gala
i ens va dir que de poder interpretar, i van dir a la nostra manera,
d'una manera lírica, d'una manera amb el nostre estil,
amb la meva professora que m'està ensenyant a encaminar el món de la lírica.
Anem a parlar amb la professora, Alba.
Hola.
Bona nit.
Bona nit.
Què tal això de cantar l'himne al nàstic aquí enmig?
Bé, doncs molt maco.
Llàstima que ha plogut, però vaja, molt maco.
Em deia la meva companya, que la tinc allà dalt a la cabina,
que també canta de tant en tant ella,
que ha de ser molt complicat cantar així de forma lírica l'himne del nàstic,
perquè té les frases... és molt ràpid, no?
Sí, clar.
Nosaltres l'hem intentat fer una mica més lent,
i, bueno, també ha sigut difícil perquè...
Bueno, hem hagut de seguir el piano per coses d'acústica i així,
però vaja, jo crec que ha quedat molt bé
i que la gent ha estat molt contenta.
Sí, felicitats perquè realment ha quedat molt bé, eh?
I ha sigut una... ens ha ficat a tots la gallina de piel, com es diu.
Gràcies, gràcies.
Escolta, això de pujar a primera, de poder cantar aquí,
t'heu emocionat encara una mica més, no?
Això de poder cantar, potser no hi ha molta gent,
perquè amb la pluja ha espatllat una mica la festa,
però us ha de fer sentir orgullosos de poder fer...
de poder obrir aquesta festa.
Sí, per mi ha sigut un honor
i estic molt contenta, com a tarragonina.
Gràcies, Alba.
I, Agustí, ha sigut un honor també cantar aquí.
Ha sigut un dels millors records
que jo crec que quedarà per la història de la meva vida
haver pogut cantar per tantíssima gent
i sobretot per la meva ciutat, els terragonins.
Gràcies als dos i felicitats.
Moltes gràcies.
Doncs els dos primers protagonistes, Núria.
Això no para, això no para.
Escolta, que aquí comencen a haver-hi els jugadors
i, mira, tenim el primer que ha baixat a la gespa.
Espera, aviam, escoltem primer això que presenten, va.
Una de les funcions més catalanes i exitoses
de les comarques tarragonines
pel que fa a la música rock.
Acaben de ditar recopilatori
i ells són l'Axamusto.
Han canviat l'ordre.
Doncs ja ens estem canviant l'ordre.
Què passa, què passa?
Ja anem malament, eh?
Aquí os teniu, Perri Fortuny, Perri Novinosa.
Escolta, tinc l'Izmael a meu costat.
Isma, buenas noches.
Buenas noches.
Què tal?
Bien, la pena el día, no?
Que ha deslucido un poco a la hora de que, bueno,
que potser venga la gente que se esperaba,
pero, bueno, lo importante es que esto es una fiesta,
que la gente disfrute y nada,
y que toda la gente del Nasti
pues pueda disfrutar de este acotecimiento.
Perri Fortuny.
Sí, sí, Perri Fortuny ja està parlant.
Vamos a escuchar los Flax en Busto,
luego hablamos, Isma, eh?
Venga, escoltem a Flax en.
Amb què començaran, va?
Qui en fem apostes?
Carai, que complicat.
Llença't, va.
Llença't, va, sí, jo també.
A veure què et passa.
I no ho sabem.
Que previsibles.
Què?
Primer pernil de plàstic per nosaltres, Quim.
Caus a terra molt avall,
creus que no te'n sortiràs,
però amb els besos te n'adones que tornes a començar.
I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien,
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja a cinc o sis
i sóc el que ara tinc.
No vull pensar en el que arribarà demà.
Llença't,
que l'instant és únic,
no repartirà.
Em sento que el cor ja no parà de m'atregar.
I diu que...
Llença't,
que no prensi tot el que vindrà,
que un llapis mai no li buixi sense una mà.
i no repartirà.
Llença't,
que no repartirà.
Llença't,
que no repartirà.
Llença't,
que no repartirà.
I perquè els meus pensaments,
que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps,
que ja faré el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà,
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l'univers
que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant
és la força que em fa gran.
No vull pensar en el que arribarà demà.
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Sento que el cor ja no parà de m'atregar.
I diu que...
Llença't,
que no pensi tot el que vindrà,
que un llapis mai no li buixi sense una mà.
que no pensi tot el que vindrà.
I diu que...
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Sento que el cor ja no parà de m'atregar.
i diu que l'instant és únic,
no repetirà.
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
que l'instant és únic,
que l'instant és únic,
que l'instant és únic,
no repetirà.
i diu que...
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Llença't,
que l'instant és únic,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Llença't,
que l'instant és únic,
no repetirà.
Fins demà!
Fins demà!
Senyors que ja fa molts anys que quan el Nàstic va estar a primera
ells estaven jugant i avui tenen
i tenim tots la sort de compartir
aquesta festa amb tots ells. Un aplaudiment, sisplau.
I el nou estadi, que jo crec que aquesta nit a la mínima
que els demanen aplaudiments, aplaudiran i a més d'acord.
S'aixequen ara el Vicente Martínez
i el Juanete
que s'aixequen i saluden, vaja.
De fet, el públic està engrescadíssim
ja durant la tornada de la cançó.
Clar, una cançó que se coneix tothom.
Ja vèiem gent aixecada, gent dreta, fent palmes
i amb aquest mena d'escenari
que això sí, és veritat, els costa
girar-se cap a l'altre costat, els cantants.
Dónen una mica l'esquena preferent.
i ara aquesta és la de la meva terra, és el mar.
Bonica, bonica.
Bonica, bonica.
Ara és moment encenedors, Quim.
Sí, però amb això de la llei antitabac
crec que han desaparegut molts encenedors.
Es veuen molts mòbils, com a curiositat,
mòbils d'aquells que fan fotografies
i també càmeres de fotos digitals.
Tu, ell, timor, que m'ajudes
La meva dreça sou tu i el vent
Treu-me d'aquesta tempesta
Treu-me que ja no puc més
Seguint una estrella
Potser vaig perdre el cel
I vaig perdre el cell
Dóna'm força per cridar
Que no som d'aquí, tampoc som d'allà
La meva terra és el mar
Dóna'm força per cridar
Que jo som de mi, no som de ningú
I sempre així serà
Vaig néixer sense fronteres
No crec que les possessions
Doncs penso que
Hi ha massa coses que ens separen
I tots som del mateix món
No crec que en nacions
N'hi ha obligacions
N'hi ha obligacions
Dóna'm força per cridar
Que no som d'aquí, tampoc som d'allà
Som part de l'oceà
Dóna'm força per cridar
Que jo som de mi, no som de ningú
La meva terra és el mar fet d'aigua i sal
Sota l'aigua no hi ha peles
Ni banderes ni nacions
El silenci que m'envolta
És la zolfa que em fa viure
Viure i ser lliure
Lliure
Dóna'm força per cridar
Que si l'aigua s'emport
Ja de vera no sorg
Mullem un altre cop
Dóna'm força
Dóna'm boig
Que si l'aigua s'emport
Ja de vera no sorg
Mullem un altre cop
Dins el cor
Dins el cor
Mullem un altre cop
Mullem un altre cop
Mullem un altre cop
Fins demà!
És una de les cançons més conegudes, també de l'Axambusto, ho són totes, totes les que estan repassant i que de fet són les que van tocant en la gira, que estan fent aquests, ja se fa temps ja, una gira per presentar un treball en directe amb els seus millors èxits.
És l'aniversari de l'Axambusto, l'esco? Sí, sí, sí, és veritat, estan de la celebració.
Saluden, saluden, saluden els de les Sardanyes.
I poca broma, vam dir que aquest any la primera. I guaita, aquí som, i aquí som. L'any que ve no, però d'aquí dos, a la Champions, va, cap a Europa.
Moltes gràcies, Nassé.
Gràcies a tots vosaltres.
I ara Núria Flexambusto, que són els veterans de la festa, que la temporada passada ja van venir a la festa de la permanència, i van dir que l'any que ve faríem la festa de primera divisió, i ara el Premi Fortuny ja diu que d'aquí dos anys, cap a la primera divisió,
abans de començar a interpretar la peça més coneguda, el Miami Beach.
Núria Beach, què passa amb Califòrnia i tots els bois de la dich? Si aquí tenim mil platges com la de Tamarit, d'Empúnia fins a l'Ebre i més sol que a Tahití, què carai ens passa amb tot el que tenim?
Per guais, el Coca-Cola, Jack, Donald, Jim Beam, diréu que Califòrnia ara fa un gran bé, que és molt millor que compro jo al sindicat, a cinc d'oros l'ampolla, nanos que estic pelat, i després ens diuen que és que som agarrats.
Passeig d'un rock'n'roll i rius que hi ha aquesta gent, potser sí que et mereixen ser els reis del firmament.
Jack, Perry, Ramones, Elvis, Wesley, Llorric, Metallica, Spinks, Tim, Don, C, Baby King, podries estar dient, doncs, torta la nit,
Què collons se'ls donen per ser així?
El Bober, Marlon, Blando, Paul, Newman, James Dean, la rei de l'Anastàcia, la reina Marilyn, d'acord que aquí de cine quasi ben on tenim,
però espera't uns quants anys i Hollywood vindrà aquí, la nostra putifarra no podran resistir.
D'acord que les xicotes en biquini patins són molt més lletxadetes que no pas les d'aquí,
però una bona pobella no té res que envejar, si és que la pots convèncer després de no xerrar,
algú va dir que és bo tothom que es fa desitjar.
I no sé pas per què el tinc jo amb tot aquest martí,
si jo voldria viure, anir-se i el lloc del vendré.
D'acord que les xicotes en biquini patins són molt més lletxadetes que no pas les de l'Anastàcia, la rei de l'Anastàcia, la rei de l'Anastàcia.
D'acord que les xicotes en biquini patins són molt més lletxadetes que no pas les de l'Anastàcia.
D'acord que les xicotes són molt més lletxadetes que no pas les de l'Anastàcia, la rei de l'Anastàcia.
D'acord que les xicotes són molt més lletxadetes que no pas les de l'Anastàcia, la rei de l'Anastàcia, la rei de l'Anastàcia.
Fins demà!
Fins demà!
I els lacs amb vostè que tornen a demanar al públic que faci palmes!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Des d'Arient, ens dalt a la nit.
Què collons els donen per ser així?
Moltes gràcies, Tarragona.
Des d'Arient, ens dalt a la nit.
Un desclegament d'energia dels l'exembolsa,
també del públic, que s'ha entregat totalment.
I hem començat a veure ja només una petita mostra
de tota la potència que poden arribar a tenir
aquestes milers i milers de batts de llum.
Mira, 150.000 batts de llum, per ser exactes.
Cada moment s'han començat a desplegar una mica,
però això no pararà, eh? Això anirà més.
Escolta, sabem que Flax en Busto han començat ara
perquè se'n van a Cornellà ara mateix a un concert
i per això han demanat començar ells a tocar
perquè ja anaven molt tard, Núria.
Aquest ha estat el motiu perquè hem començat a Flax en Busto.
Espera, vaig a dir si vau parlar amb el Pemi.
Sisplau.
Vaig a dir si vau parlar amb el Pemi.
Que s'ha desmalanat.
Pemi, bona nit.
Hola, bona nit.
Escolta, com ha anat això?
Bé, bé.
Sí, no?
Em semblava que havia de ploure, però al final ho hem arreglat, tu.
Vosaltres sou els veteranos.
Ja vau venir l'any passat aquí, vau dir que a primera, i mira, ja hi som.
No diguis això que fa vell, tio.
No, no, en principi, n'estem molt contents.
L'any passat, mira, vam fer la broma,
que no era broma, vull dir, perquè havíem fet allò
perquè avui és el Nàstic a primera.
I aquí estem, no?
Que continuarem confiant en nosaltres
i nosaltres continuarem confiant en el Nàstic, no?
I ara dic que d'aquí dos anys a la Champions.
No has tirat una mica la piscina?
Home, l'any que ve no, perquè, clar,
primer ens hem de mantenir, però després, quan n'apraquem més,
pim pam, clar que sí.
I ara, Pemi, cap a Cornellà, oi?
Ara, cap a Cornellà, que ens esperen.
M'estan esperant tots aquí fora.
Agafem les bosses i sortim pitant cap allà.
Gràcies, Pemi.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Doncs el Pemi Fortuny, el cantant de...
Ràdio.
El cantant de Flax en Busto,
que se'n va ràpidament, Núria,
perquè hem d'anar a tocar a Cornellà, a un concert,
i per això han demanat avançar
aquesta actuació que teníem prevista,
crec que eren els coarts, no?
Abans dels pets només anaven ja als lacs en Busto,
havien de començar a les Macedònia,
que ara sí que ja les veiem al túnel de bastidors.
Veiem a les Macedònia aquí.
Que estan guapes, que estan guapes.
Van de taronja.
Totes?
Sí.
Bueno, no, n'hi ha una que va de verd,
una que va amb ratlletes blaves i blanques,
l'altra que va de taronja,
i hi ha un noi que va amb una samarreta verda.
És igual, Quim, que no, que era una pregunta.
Era per dir alguna cosa, no pateixis.
Home, jo t'ho explico.
Si tu m'ho demanas, jo t'ho explico, Núria, ja ho saps.
Però ja et saps el nom de les fruites o no?
Ostres.
Perquè després com les cridaràs?
Doncs no ho sé, però a voler o no?
Les hem d'entrevistar després.
Ja, mira, el Lluís, el tècnic, se les sap totes.
Sí?
De les xiques sí, d'ells no.
Ah, però sí, sí.
El Lluís, de tonto no tón pèl, eh?
Gens.
No, no, ja ho sabíem, això ja.
I jo per mi que el Pemí Fortunyos
és una miqueta de la penya del Vendrell, eh?
Que al Vendrell hi ha molts aficionats.
Han començat a baixar jugadors.
Tinc el David García, Núria.
Hombre, David García.
Ha quedat cao bé, eh?
I tant.
Hola, David, bona nit.
Hola, buenas noches.
Com va la festa?
Bien, bien, la verdad que bien.
Ha sido un poco mala suerte dos de la lluvia,
però bien, la gente está respondiendo como siempre.
Flaxen bé, oi?
Eh?
Flaxen, Bustó, que bé.
Sí, sí, sí, sí, molt bé, molt bé.
I tenim pensat ja que farem en el moment nàstic?
Eso, sempre dejava Diego Torres,
que sé que va a fer todo tipo de discursos y celebraciones.
Diego, bona nit.
Buenas noches.
Què te toca hacer a ti?
Vale?
Què te toca hacer a ti?
Nada, a salir como todos igual.
¿Pero vas a decir algo especial o...?
No, no creo, lo dirán los capitanes.
Solo los capitanes.
Que lo dirán los abuelos.
Ah, hombre, algo vas a hablar, ¿no?
No, qué voy a decir.
No sé, tú, tú sabrás.
Hola.
Hola.
Está todo ya dicho.
Está todo ya dicho.
Está todo ya dicho.
Bueno, pues disfrutad de la fiesta, que vaya bien.
No viene ni el litri hoy.
Venga, venga, adéu.
Qui, em posa'm un suc.
Ostres, que ven els Macedonia, els Macedonia, vaja, com els hi vulguis dir.
¡Vamos, despreta, rarota, no!
Ostres, ostres.
Què ha passat aquest any?
On som?
Això és una festa.
Són molt jovenetes, no, Núlia, aquestes nens?
Acaba de parlar la pinya, crec, eh?
La pinya.
La pinya.
Coreografia assaixada per les Macedonia, totes en files, cinc noies, amb molta marxa al cos.
Que diuen que és un grup per nens.
No, per tothom.
Tot el cervell, els ulls m'arriben a les dents.
Som un dibuix desanimat.
que arribi el divendres.
M'han trascut lletres al nas, la meva vida és un compàs.
Necessito respirar.
que arribi el divendres.
que arribi el divendres.
Tantes hores engaviades.
Tantes ganes de cridar.
Aquestes escoles, com un sol, les taules, són una presó.
Tantes ganes de cridar.
Tantes ganes de cridar.
Tantes ganes de cridar.
que arribi el divendres.
que arribi el divendres.
Vull que siguin quarts de cinc.
Que arribi el divendres.
Vull que siguin quarts de cinc.
i ser feliç.
Que ningú em faci callar.
Que arribi el divendres.
Tantes hores engaviades.
Tantes ganes de cridar.
Cridaré sense parar.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
El divendres a les cinc.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Seré una nena feliç.
Cridaré sense parar.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
El divendres a la cinc, seré una nena feliç.
Proposaré a la Junta FEMS que el col·le s'acabi el dissous.
Quatre dies amb un puc entendre tot, demanaré veig llibertat, tres dies per jugar.
Farta d'escolar, farta de pensar, farta de callar, que arribi el divendres, tantes hores d'engaviada.
Tantes ganes de cridar, cridaré sense parar, quan em vinguin a buscar.
Gridaré sense parar, quan em vinguin a buscar.
Seré una nena feliç, cridaré sense parar, quan em vinguin a buscar.
El divendres a la cinc, seré una nena feliç.
Que arribi el divendres.
Qui no ho ha dit això, aquí, mai?
És una frase molt molt dita, que arribi el divendres.
I, escolta, molt Club Super3, no això?
Sí, però, escolta, porten una festa increïble, el cos, eh?
Sí, sí, home, són jovenetes, ho poden fer.
Sí, jo crec que ballen com les espectadores seves que aniran als seus concerts.
Elles s'apunten al seu propi concert i a la seva propria valeruca.
Sí, sí, sí.
Les Macedònia, que acaben de treure un nou treball discogràfic,
S'acantem, un treball, doncs, com sempre, dedicat a tota mena de públic, eh?
Però no us pensem només, com dèiem abans, que és un públic per nens.
Una altra mostra.
M'han deixat sol, segur que em truquen molt aviat.
Els diré que estiguen molt bé, que no tinc por de quedar-me sol.
Que els aprofiti el seu cipà.
Jo menjaré el que m'han deixat.
M'estiraré el sofà amb un gat.
Per si m'ataca, ens ataca el bon malvà.
Em tornaré, me la sideral.
I en un escut, defençaré el teu gat.
Poden estar tan fícils, que jo seré.
Em tornaré, me la sideral.
I en un escut, defençaré el teu gat.
Poden estar tan fícils, seré valent.
Poden estar tan fícils, seré valent.
que poden estar tan fícils, seré valent.
Desplegaré un llençol deurat ple de puntets de color blau.
I si algun lladre ens vol fer mal,
s'espantarà si el vol travessar.
T'inventaré un escut potent.
I amb una pluja de gelats,
gelaré els malvats que estan esperant.
que els papás em deixin sols.
Em tornaré, me la sideral.
I en un escut, defençaré el teu gat.
poden estar tan fícils, que jo seré.
Em tornaré, me la sideral.
I en un escut, defençaré el teu gat.
Poden estar tan fícils, seré valent.
Les Macedònia, que es tornaran mega siderals.
I com has escoltat Quim,
n'hi ha d'adversions per a tots els gustos,
perquè això sonava madona, disco retro.
I m'ha agradat la coreografia
quan feien el tema de l'escut.
Aquest moviment de mans.
Sí, era una mica madona fent bogue.
però porten una energia.
De veritat, aquestes sí que no tenen problema
per saber on està al davant i el darrere de l'escenari.
No, no, aquestes van cap a un costat i cap a l'altre.
Un reggae, venga.
Venga, va. Aquesta es posa amb un suc?
Eh, eh, eh, eh, eh.
He de fer un dibuix pel col·le d'un paisatge amb sol i pluja.
I a l'estamp de sota casa m'he comprat retoladors de colors.
per arribar-te a la porxada i quatre nens amb mala bava.
M'han dit que han vist el meu pare
abracant-se d'un senyor
ben sapató.
Pare i pare,
ajudeu-me a buscar
els colors que he d'agafar
pel meu ar de Sant Martí.
Mare i mare, ajudeu-me a buscar
què vol dir tolerar
les coses que ens estranyen.
Jugarem a tolerar
les coses que ens fan rabiar.
Jugarem a tolerar
la gent que ens semblarà.
Jugarem a tolerar
la gent que no ens agrada.
Jugarem a tolerar
a tolerar.
Jugarem a tolerar
A square
en la teoria
werk Charlie
Mare.
Si eighteen
よし and
ars最大
jug
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Més o menys, d'aquí no les veig gaire bé. Els hauries de preguntar si pots parlar amb elles, que han baranat, que han pres per baranar o per sopar, perquè tenen una energia, han donat tomb a tot el camp.
Ens ha encantat estar amb vosaltres!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara molt vigilant que el meu cul no es vegi gaire
I parlo molt i jugo poc, vaig madurar
Però per dins, molt endins, tinc ganes de saltar corda
I no pensant si estic genial per l'animal
Provaré de ser valenta
M'haure d'adaptar
Provaré de ser valenta
Provaré de ser valenta
Provaré de ser valenta
M'haure d'aguantar
A partir d'ara quan em venguis a buscar
T'hauràs d'esperar, doncs canto una desallà
Com he de fer gran
Porto un sang blancat i em passo el dia connectat
Vaig sempre a la pelu de tallers perquè és més guai
Porto sudadera, raps, 2, 3 i mp3
Vaig que sempre escolto Macedònia d'amagar
Porto un sang blancat i em passo el dia connectat
Vaig que sempre a la pelu de tallers perquè és més guai
Porto sudadera, palestins i mp3
Vaig que sempre escolto Macedònia d'amagar
Macedònia ballant pogo a l'estil Sex Pistol
Déu-n'hi-do
Home, potser ens hem passat una mica
Mare contundent aquest tema
5 noies i 5 nois
Elles cantant, fent espectacle
I ells tocant també amb molt de ritme
I molt de canalla
De nens petits que s'han passat molt bé
Amb les Macedònia i els Macedònia
Que han tocat
A veure si pots parlar amb alguna d'elles
Aquí anem a buscar
A mi m'agrada molt la maduixa
Ostres, com has dit?
Vinga, ja sé qui és
És que porto una xuleta
La Nina
Que m'hauries de veure
La vaig a buscar, eh?
Que és la que està sortant i ballant
Espera, que venen
Espera, a veure si vull parlar amb ella
Espera, que ve cap aquí
Mira, ella és la Nina
Que és la maduixa, no?
Espera, és que porto una xuleta
I ho he de mirar, ho sento, eh?
I ella és la més petita del grup
Que és l'Alba, no?
I és la mandarina, no?
Bueno, són totes, eh?
A veure, qui més hi ha aquí?
La manda, sí?
Que és la kiwi
I ella és...
Espera, qui ets?
La kiwi, jo
Ah, la kiwi
La manda i tu?
La mariona la pinya
La mariona la pinya
Què tal, això?
Doncs, molt agradable
Molt, molt, molt, de veritat
Una festa ben muntada
Llàstima del pluja
Però aquí no s'ha pagat la gent, molt bé
Escolta, vosaltres sou molt, molt, molt joves
Però ja teniu experiència amb això de festes, eh?
Bueno, vam començar encara de més joves
Però sí, sí, hem fet moltíssimes coses
O fem el que podem
I, bueno, anar fent tot el que ens queda, no encara, per aprendre
Perquè ara veiem l'exambusta, els pets aquests
I fem, uoh, que guai, no?
I n'hem d'aprendre molt
Perquè tu quants anys tens, així?
Jo
Tira-ho, va
17
Ai, ai, ai, Núria, que ens som grans, eh?
17 anyets, sí, mira, aquí tocant, eh?
I vosaltres, més o menys, a quina edat us moveu?
Entre 17 i 23, les noies
17 i 23, Núria, eh? Anem malament
Tenim una edat ja que...
I això del nàstic, què? Sabeu alguna cosa del nàstic?
Què, què?
Del nàstic, que heu après alguna cosa?
Bueno, sí, més o menys el seguim
A veure, jo no soc futbolera
Soc una mica, però més que jugar
O sigui, jugo més que a veure'l, baia
Però, bueno, està bé
Sabeu que ha pujat a primera
I que s'ha de fer aquí una festa
Us hem sentit cridar a primera a primera, eh?
Sí
Home, si venim aquí s'ha de saber una mica, no?
I m'ha preguntat la Núria
Que quebreneu o que esmorzeu
Per tenir aquesta energia que porteu a sobre
L'energia t'ho dona estar aquí al mig
Perquè quan estàs aquí al mig
Et puja tota l'adrenalina
I fas el que et demana el cos
Que és saltar, cridar i passar-t'ho superbé
Que moltes gràcies a totes
Que ens hem passat molt bé amb vosaltres
I que aviam si ens veiem a la festa de la Champions
Doncs farem, farem
Gràcies
Que vagi bé
Doncs les Macedònia
Que vam donar ara mateix a la gespa del nou Estadi, Núria
Que maques, que maques
Ja heu xats, Quim
A veure suc de fruita
Núria, que ens fem molt grans, eh?
No, va, no
Ostres
Ens deixessin a tu i a mi a sortir
Que al mig ja veuríem
Però quan veus que els grups de música
Comencen a tenir entre 17 i 21 anys
Que ara venen els pets després, eh?
És veritat
Menys mal, menys mal
Surt en els Baetúria, va
Baetúria, una de les formacions del Camp de Tarragona
De fet, si no vaig errada
Van a néixer al Vendrell
Són moltíssima gent
Però molt
N'hi ha un que s'acaba d'estirar al damunt de la gespa
No sabem si és que...
Són set?
Set, set?
De moment set
La majoria vestits de taronja
Perquè és el color corporatiu de Baetúria
Sí
Suc de magrana
Però n'hi ha un que va amb la samarret del Nàstic
És que ens han xivat que aquí hi ha algun que és força del Nàstic, eh?
Deu ser aquest que ha fet un petó
Ha fet un petó a la gespa
Sí, sí
Vibracions granes
Visca el Nàstic! Visca Tarragona!
Soroll!
Soroll!
No ho estavi, soroll!
Soroll!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
Capitura!
I m'agrada sentir totes coses estúpides,
m'agrada veure't en un món cap xirat.
I m'agrada sentir totes coses estúpides,
m'agrada veure't en un món cap xirat.
Vea, cap xirat.
No estic!
Pa, pa, pa, pa, pa!
Ja!
Yeah!
Ulls sense veure i ungles sense estar,
orelles tapades, cul sense forat,
mans ajuntades, peus asseguts,
i m'alimineixen.
Ni parlo, ni callo, ni corro, ni sec,
ni penso, ni volo, ni fa, ni fuc,
ni pateixo, ni buf, ni pam, ni pum,
ni creo, ni dormo.
Ni creo, ni dormo.
I m'agrada sentir totes coses estúpides,
m'agrada veure't en un món cap xirat.
I m'agrada sentir totes coses estúpides,
m'agrada veure't en un món cap xirat.
Vea!
Pa, pa, pa!
Oh!
M'agrada veure't en un món cap xirat.
Ja!
I m'agrada veure't en un món cap xirat.
I m'agrada veure't en un món cap xirat.
I m'agrada veure't en un món cap xirat.
i m'agrada veure't en un món cap xirat.
I m'agrada veure't en un món cap xirat.
i m'agrada veure't en un món cap xirat.
I m'agrada veure't en un món cap xirat.
i m'agrada veure't en un món cap xirat.
I m'agrada veure't en un món cap xirat.
I m'agrada veure't en un món cap xirat.
i m'agrada veure't en un món cap xirat.
I m'agrada veure't en un món cap xirat.
Tinc tantes set que a les cinc tinc són i els tres tristos tigres ja no sé ni qui són.
I m'agrada sentir tot de coses estúpides, m'agrada viure en un món que han girat.
I m'agrada sentir tot de coses estúpides, m'agrada viure en un món que han girat.
i m'agrada sentir tota cosa d'escúpines, m'agrada dir-te en una altra xirat.
I m'agrada sentir tota cosa d'escúpines, m'agrada dir-te en una altra xirat.
Vea!
Ye, ye, ye!
Va, et uriac, estrenaven aquesta primera cançó.
Benit!
Vinga, va, anem a liar-me, que aquesta festa és per vosaltres!
Lo lo lo, lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo loo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo
ひà!
I és que...
I un speaker molt, molt animat.
L'Albert, espera, Albert Esteban,
que és el que canta, el que va amb la samarreta del gimnàstic de Tarragona
i segons ens han informat un seguidor fèrrim del nàstic.
L'Albert, espera, Albert Esteban,
L'Albert, espera, Albert Esteban,
i segons d'amor cap.
L'Albert, espera, Albert Esteban,
l'Albert, espera, Albert Esteban,
Gerem, amor meu, gerem del cap al cel.
Amor meu, gerem les seves dits.
Amor meu, és que hi farem.
Amor meu, del cap al cel.
¡Eso, pa' bailar agarrao!
Já ne sepa no te xansón d'amor.
Já ne sepa no te xansón d'amor.
Potser t'estimaré demà, potser t'estimaré demà.
Potser t'estimaré demà, potser t'estimaré demà.
Gerem, amor meu, gerem del cap al cel.
Amor meu, gerem les seves dits.
Amor meu, veig que hi farem.
Amor meu, del cap al cel.
Gerem, gerem, gerem, gerem, gerem, gerem, gerem, gerem.
Gerem, gerem, gerem, gerem.
Gerem, gerem, gerem, gerem, gerem.
Gero, gerem, gerem, gerem, gerem.
Ui, gairebé calo el cantant l'Albert.
Quim, baixat una miqueta el micròfon, et sent massa fort.
Massa fort.
Espera.
Porque el mandrei, també hi ha seguidor del ràstic, va per el...
Bé, no, no està malament.
Jo?
Igual t'has d'abaixar més una miqueta, em diuen, eh?
Sí, am.
És que és molt potent, la veu del Quim és molt potent.
Tant com els Baetúria.
Què tal ara?
Millor, molt bé.
Escolta'm, tercer tema de Baetúria.
En què tenen protagonisme aquest acordió i aquest violí?
Música folk reactualitzada.
Molt rotllo Dusminguet, Núria.
Dusminguet, pomada, la carrau...
Si abans deia que era rotllo Super 3,
això ho podríem definir com aquest estil de música
que es porta arreu dels països catalans.
Fem moltes i moltes a la noia
No has mirat més enllà del teu nas
I si no fos per la terra que gira
No et mouria ni l'art d'estimar
El temps passa i descarta de pressa
Esvedat parlant entre parets
Records d'una infantesa prohibida
La que tanca i que no s'oblida
Vés pavent, no te n'adones
Vés pavent, ja és massetat
Vés pavent, que tot s'acaba
Vés pavent, ja n'estàs pat
Vés pavent, no te n'adones
Vés pavent, ja és massetat
Vés pavent, que tot s'acaba
I es països
Fa molts dies que no surts de casa
Et fa por la pressió popular
Si aprenguessis a activar-te una mica
Et seria més fàcil sombiar
Memòries d'un passat lamentable
El futur ja no pot ser pitjor
Melodies fantàstiques et criden
No ho dubtes, no has de tenir por
Vés pavent, no te n'adones
Vés pavent, ja és massetat
Vés pavent, que tot s'acaba
Vés pavent, ja n'estàs pat
Vés pavent, no te n'adones
Vés pavent, ja n'estàs pat
Vés pavent, no te n'adones
Ves per l'any, ja és massa tard. Ves per l'any, que tot s'acaba i espavirà.
Espavirà.
Ves per l'any, no te n'adones. Ves per l'any, ja és massa tard.
Ves per l'any, que tot s'acaba i espavirà.
Eh, nosaltres margem. Però això no s'acaba.
Illa, Illa, Illa!
Illa, Illa, Illa, Illa!
Illa i supe amb Illa que han pujat de primera!
Soroll pel primer equip! De primera! Soroll! Soroll!
Soroll! Soroll!
I darrer tema dels Baetúria.
M'agrada la versió de Pinilla i Supandilla.
Està molt bé, eh?
Bónica la versió.
Prenem nota, aquí.
Home, Núria, aquesta és la que sabem, eh?
Suc de Magrana.
Canta, canta, Quim, que cantaràs.
Cantarem? No, home, com que fan ells, millor, eh?
Sí, deixem-los.
Suc de Magrana, ai, com a Magrana,
toca el ràpid jo de l'ahir.
Sota la teulada se sent un plau de canalla,
és la criatura del paquí,
que està enfadada perquè el seu pare a badalla
mirem en Josep Cuní.
Suc de Magrana, ai, com m'agrada,
que es perds de tots els estils.
Suc de Magrana, ai, com m'agrada,
el carrer de l'ahir.
Suc de Magrana, ai, com a Magrana,
sota la teulada hi ha una gema organitzada
per un pilot d'avió.
I són convidats els dos músics de fumada,
creen gran expectació.
Suc de Magrana, ai, com a Magrana,
que es perds de tots els estils.
Suc de Magrana, ai, com a Magrana,
el carrer de l'ahir.
Suc de Magrana,
es perds de tots els estils.
Suc de Magrana,
el carrer de l'ahir.
Sota la teulada es portant una sardana,
viu el tomador de cargols,
que llogar la peixetera que li faci de llunyera
perquè no se sentin sols.
Right?
Nàstic!
Nàstic!
Benvinguts al nou estadi,
benvinguts!
Oh, benvinguts,
passeu, passeu,
de les tristes en farem fums,
casa meva és casa vostra,
si és que hi ha
casas de sota a teulada
i una dona que no calla
i la vaina del percepix.
Estre una perruca
i les sàbates de punta
aguantar que arribi el marí.
Hola!
Hola, la!
Hola, la!
Sota la teulada
hi ha una velleta que et salva
que fa mitja en un balancí.
S'ha sent una batucada
tot i la porta tancada
i a la ciutat no pot dormir.
Yeah, yeah!
Nàstic, nàstic!
Nàstic, nàstic!
Nàstic, nàstic!
Sota magrana,
ai com m'agrada,
Tota reunió de Paris.
Sota magrana,
dister.
Despert de tots els estils,
sort joc, nàstic!
Ja m'agrada,
ai com m'agrada,
tota reunió de Paris.
Sota magrana,
esperta tots els estils,
surta magrana,
toca rot és ovellet que ets.
Sot la magrana,
Rangers,
es part de tots els estils,
Suc d'ama grana, toque el ron i jo la baret.
Impressionant aquest suc d'ama grana, és la que estàvem esperant, Quim.
Aquesta és la que en sabíem i l'han tocat finalment.
Hi ha hagut la ola al nou estadi mentre sonava aquest suc d'ama grana
i mentre el cantant dels Baetúria, l'Albert, feia aixecar el nou estadi.
És una altra.
Impressionant també com es mou tota la llumenària que hi ha en aquest escenari.
Uns llums que us recomanem fins i tot que pegà de tant en tant una ullada a la pantalla.
És impressionant com es veu aquest concert a través de la pantalla.
Llums que inclouen segadores, làssers, rockets o uns caps mòbils de tots els colors
que van fent toms i seguint tots els artistes que ens accepten l'escenari.
I porten un bon rotllo aquesta gent.
Núria, estem amb l'Albert, el cantant del Baetúria.
Albert, bona nit.
Espera, que no tinc aire.
Respira, respira. Agafa aire, agafa aire.
És que s'han cansat.
Tu quants anys tens, Albert, aviam?
Jo tinc 24 anys acabats de complir.
Clar, clar, és que les Macedònia en tenien 17 i per això poden saltar més que nosaltres.
I es nota, eh?
Es nota, es nota.
Heu volgut separar-ho per sigut impossible, eh?
Amb aquestes nenes que fugen i que no veus.
Escolta, veig molt nàsticero, eh?
Sí, som bastant del nàstic, eh?
Som del Vendrer i a Vendrer hi ha molta afició, hi ha la panya de febre grana,
es fa un programa de ràdio que es diu nàstic total i estem molt a la onda de què fa el nàstic.
T'he vist fins i tot fer un petó a la gespa quan saltaves.
Sí, sí, bueno, això són cordes meves, ja.
Això és un premi tocar aquí en aquesta festa.
La veritat és que sí, ha sigut una gran oportunitat i estem molt orgullosos.
Ens agrada molt l'actuació, ens agrada molt la música que feu, i us ho diem, eh?
La fiquem sovint a la ràdio, també t'ho dic.
Me l'alegro, gràcies.
Escolta, Albert, gràcies per tot.
A vosaltres.
Doncs l'Albert, el cantant dels Baetúria, li havíem de dir, Núria, eh?
Que és un dels nostres grups preferits.
Tenim, home, alguns grups que ens agraden més que altres i aquest és un d'ells.
però a dins la formació hi ha músics de tota la demarcació de Tarragona, podríem dir.
Sí, sí.
I per aquí hi ha tribuna que no paren de fer l'Ola.
Torna l'Ola.
Uai, tornem-hi.
El Baetúria ho han anomenat com a Tsunami, deia.
El Tsunami.
Sí, sí, ell deia Tsunami, que fes el Tsunami al nou estadi.
I vaja...
Ara no marxem de casa, tampoc, eh?
No, i ve ara.
Perquè si anem sobre planning, arriben els Back Door Men.
Ah, ah, ah.
Una de les formacions més excèntriques, podríem dir,
però també més bones a nivell musical, amb més qualitat de Tarragona.
Aquests són aquells que m'has dit, aquests són bons.
Jo, sincerament, no els he sentit, però tu m'has dit que eren molt bons.
Són bons, passa que fan una música molt especial, eh?
Ai, ai, ai.
Molt a la seva.
Blus, amb rock progressiu, però són, són boníssims.
A veure, que hi hagués acabada del nou estadi.
Quines ganes que teniu de festa aquesta nit.
Doncs buscant festa, anem a presentar un altre grup tarragoní.
Nascut l'any 2001 a Tarragona, però que es considera adult a partir de 2004,
quan es consolida amb la seva formació actual.
Potents, frescos, espontanis.
Els seus directes són així, i així ho podreu comprovar.
Són Back Door Men.
De fet, sí que és veritat que el fort dels Back Door Men,
a part que acaben de treure un disc que s'anomena Èxit,
que han estat dos anys per gravar-lo,
i que els ha quedat rodó, rodó, rodó,
perquè coneixen a tots els músics de Tarragona i de tota la demarcació,
i, clar, tots han volgut col·laborar,
però, de tota manera, ni que el disc sigui rodó, un disc que es diu Èxit,
el directe és potentíssim dels Back Door Men.
Doncs ja estan a l'escenari, Núria.
Dos d'ells amb samarreta grana, un fins i tot porta la senyera de Tarragona
lligada als...
Grana, grana, llines, piqueros!
El Roger Cunesa és el que parla, és el cantant i també l'animador de la festa.
I són els primers que canten en anglès, si no m'equivoco,
fins ara tot música en català, ara en anglès, internacionals, tu!
Tens, tu!
Tens, tu!
Tens, tu!
Tens, tu!
Tens, tu!
Nau, nau, nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau, nau!
Hey, Beth!
Nau, nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau!
Nau, nau, nau, nau, nau, nau!
Molt, molt. Ha estat bé, eh?
En un grup barroc trobar un solo a travessera,
en pocs un no veig s'escena, això.
Eh, bueno, bueno.
A veure, el tol de muntanya, que ja menja.
Però no s'enganya, el tol de muntanya.
Poesia pura.
Aviam, aviam.
Nacico, eh, eh.
Bueno.
Bueno, deixa, vol, deixa, vol.
No, no.
Aviam, o praferen, què passa, praferen?
Aviam, aviam.
Nacico, eh.
Eh, molè, el loldamar què passa?
Què passa, el loldamar?
El loldamar.
Nacico, eh.
I el Roger se'ns ha tret una maraca,
la maraca que porta a tot arreu de la butxaca.
Lilla, lilla, lilla, lilla, lilla, lilla, lilla.
Lilla, lilla, lilla, lilla, lilla, lilla, lilla.
Larga, lilla, lilla, lilla, lilla, lilla, lilla....
clinicians andenderly
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé, Bé, bé.
Bé, bé, Bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, Bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé,
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé,
A tu ja l'agirà, Rosi.
Molt bé.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...


...

...











...











...






















...




























...






...







...
...