D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí,
matí de dilluns, aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
ens acompanya el rector de la Universitat Rovira i Virgil,
el senyor Francesc Xavier Grau,
que afronta justament el seu primer curs
al capdavant de la Universitat tarragonina.
Recordem que Francesc Xavier Grau va substituir Lluís Arola
el passat mes de maig i té, per tant, damunt la taula
els principals reptes de futur de la Universitat.
Reptes i temes d'actualitat que avui volem repassar amb ell
en els propers minuts.
Senyor Grau, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja fa un mes que va començar el curs universitari,
podem fer un primer balanç.
Com han anat a l'inici de les classes en general,
a la Rovira i Virgil?
Bé, sí, efectivament fa un mes que vam començar.
Hem començat, respecte a l'any anterior,
amb una novetat destacada,
que és el començament dels nous cursos de màsters oficials,
que, com vam preveure, hi havia 24 noves titulacions
que s'han posat en marxa enguany.
Respecte a l'any anterior, aquest és el canvi més gran,
per la resta, el curs ha començat amb total normalitat.
Quants alumnes tenim aquest any a la Rovira i Virgil?
Un altre any hem mantingut el nombre d'entrada d'alumnes
del que són diplomatures i llicenciatures,
al voltant dels 2.600 estudiants que han entrat nous enguany.
A més a més d'aquests, enguany tenim nous estudiants
que venen a cursar aquests màsters que han posat en marxa.
Per tant, la xifra, el total de nous estudiants
de l'any anterior era de 2.900,
en quan serà superior als 3.000? 3.100 o així.
Amb aquests alumnes, amb aquestes xifres d'alumnes
i amb l'oferta d'ensenyaments,
podem dir que la Rovira i Virgili ja està just en el límit,
en el sostre, o encara tenim el camí per recórrer?
En un àmbit i en un altre?
No, jo crec que no estem en el sostre.
La nostra és una universitat que, per una banda,
dona un servei molt clar al territori
i l'ha de seguir donant,
i per aquí és el tamany bé donat
pel tamany del territori.
Aquest servei el donem en els ensenyaments
que diem de grau, que són les diplomatures i llicenciatures,
i per altra banda és una universitat
que té projecció internacional
i que, en àmbits determinats,
vol atreure estudiants d'arreu,
per aquí no tenim sostre.
De manera que, en aquest enfocament dual,
podem dir que hem de tenir una oferta d'ensenyaments bàsics
de titulacions de grau
adaptades a les necessitats de la nostra circunscripció,
essencialment,
en algun cas específic,
obert o dissenyat per tot el país,
com és, per exemple, el cas d'Ecnologia,
que és l'única titulació a Catalunya,
i, en l'àmbit dels ensenyaments de grau,
aquí, la nostra referència ha de ser Europa,
si més no Europa.
Pel que fa a obres o a projectes de centres,
de facultats,
tenim segurament com a més important,
com a més destacat,
el trasllat de la Facultat de Lletres,
el campus central,
el campus de l'Avinguda Catalunya.
En quin moment es troba aquest projecte, aquest trasllat?
Efectivament, aquest és el que tenim, de fet,
primer de muntada a taula.
I les obres estan tirant endavant,
d'acord amb el calendari que està previst,
i el que estem esperant
és que el trasllat del material,
de les instal·lacions,
s'aprodueixi durant l'estiu del 2008,
de manera que el curs pugui començar
a l'octubre del 2008.
Se estan complint els terminis?
S'estan complint els terminis.
Quines altres obres o quins altres projectes tenim en marxa?
Estem parlant de lletres,
però l'edifici que s'està fent, de fet,
és la Facultat de Lletres i l'Escola d'Infermeria,
que es desplaçaria en el mateix termini,
és conjunt.
A banda d'aquests,
encara no han començat,
però han de començar el més aviat possible,
tan aviat com arribem a firmar un conveni
entre el Departament d'Educació i Universitats,
l'Ajuntament de Reus i l'URB,
per iniciar les obres d'arquitectura.
L'arquitectura va començar,
com tots sabem,
en les instal·lacions de la Facultat d'Econòmiques
i amb un acord de prefinançament
per part de l'Ajuntament de Reus,
un acord que s'ha de poder convenir
amb el Departament d'Educació i Universitats,
que és que, finalment,
a través d'un contracte de programa
d'inversions universitàries futur,
serà qui retornarà l'inversió a l'Ajuntament de Reus.
Aquest acord està per firmar,
tenim totes les parts d'acord,
i tant aviat com estigui firmat,
doncs podrem contractar l'inici d'aquestes obres.
Aquesta és una primera peça,
i ho dic per ordre d'importància,
perquè els estudiants d'arquitectura
en guany comencem el segon any,
l'any que ve hauran començat el tercer any
i aquest programa s'ha resolt.
També tenim en cartera
l'inici de les obres
de la nova Facultat d'Educació,
que l'objectiu és que aquest se produeixi
al llarg dels propers cinc anys,
per tal que començar de...
Parlo de cinc anys perquè
el sistema que tenim de finançament d'obres
ve per quinquenis,
amb un contracte que es programa
en la Generalitat de finançament
de les obres d'un quinqueni.
Llavors, en el proper quinqueni
hem d'acordar el finançament
de les obres d'educació,
que probablement s'acabaran en el següent.
Però aquest és el següent edifici
que haurem de moure
i fer el trasllat.
També tenim com un repte
a resoldre aquest proper període
el nou campus de les Terres de l'Ebre.
En aquest respecte,
amb l'Ajuntament de Tortosa
vam acordar ja la ubicació,
que era la zona de Ramolins,
i ara falta aquest mateix contracte de programa
de què feia referència
per poder finançar aquestes obres
del campus de les Terres de l'Ebre de Tortosa.
I encara un altre,
encara un altre que depèn també
que s'acordi amb l'Ajuntament de Reus
i també amb el Departament d'Educació i Universitats
que s'accepti el prefinançament
de la nova Facultat de Medicina.
Quan plantejàvem l'arquitectura,
aquest no estava damunt de la taula,
perquè s'ha posat darrerament
pel fet que l'Hospital de Sant Joan
es desplaçarà d'on és ara,
a la zona de Bellicens.
El desplaçament de l'Hospital de Sant Joan
porta a que, naturalment,
la Facultat de Medicina, que hi és al costat,
també es desplaci,
però no està prevista en el calendari d'obres.
Per tant, una altra vegada,
si l'Ajuntament de Reus està disposat,
que ho està,
a avançar el finançament,
només cal que ens ho autoritzi
al Departament d'Educació i Universitats,
perquè llavors faríem una operació semblant
a la que ja s'ha fet a Tarragona amb lletres
i la que hem de començar amb arquitectura a Reus.
En fi, doncs aquests són el repàs,
les previsions de projectes de nous centres
o de trasllat de centres universitaris
i de facultats de la Rovira i Virgili.
Tot això amb diners, bàsicament,
de la Generalitat.
Parlant de diners i de finançament,
tot i que suposo que ara ens ho explicarà,
això va a banda,
el Govern català anunciava la setmana passada
una injecció econòmica, podríem dir,
una aportació adicional de 455 milions d'euros
al conjunt d'universitats catalanes
i en el termini de quatre anys,
si no va xerrat, fins al 2010.
Efectivament.
Aquests milions repartits entre les universitats,
d'alguna manera, a la Rovira i Virgili,
què li pertoca i per què li servirà?
Bé, primer, aquesta és una mesura del departament
que el que fa és reconèixer que existeix
un finançament insuficient de l'activitat universitària.
L'activitat finançada fins ara, essencialment,
és l'activitat docent
i l'activitat de recerca obligatòria per la universitat
i més obligatòria encara si la universitat convergeix a Europa,
aquesta activitat de recerca es finançava fins ara
i s'està finançant a través de projectes que són finalistes,
de manera que els grups de recerca
tenen finançament d'un projecte
i el diner per dur a terme aquell projecte
es destina íntegrament a aquesta finalitat.
Però no existia, i no existeix encara,
un sistema de finançament públic
de l'estructura de recerca.
I aquest dèficit és el que les universitats
han posat damunt de la taula
de manera insistent durant els últims anys
i ara s'ha reconegut
amb aquesta millora del finançament.
Aquest increment és un increment pel global del sistema,
que si en números rodons,
aquests 400 i escaig milions d'euros,
passem dels 670 que tenim ara
pel total del sistema públic català
cap a 1031 l'any 2010.
Aquest increment incorpora diferents...
incorpora, per exemple,
la previsió de creixement de l'IPC.
Les xifres no són netes,
sinó el total de l'increment.
Però bé, és un increment substancial,
i això ho hem de reconèixer,
que, si el tirem endavant,
a l'URB li repercutirà
en la mesura que l'URB té un pes específic
en el sistema català,
que actualment aquest pes
és de l'ordre del 8% del sistema,
doncs ho esperem,
que sigui de la mateixa proporció.
En tot cas,
el repartiment no està previst
que es faci, diguéssim,
en general
i seguint els mateixos paràmetres
que estem distribuint ara el pressupost,
sinó per assoliment d'objectius.
I això ens tranquil·litza,
perquè la nostra és una universitat
que treballa en aquest sentit
des de fa temps.
Com farem servir aquesta millora
a la universitat?
Doncs clarament,
per millorar l'estructura
i l'ordenació
i l'organització de la universitat
de cara a aquest procés
de convergència cap a Europa
que hem de tenir finalitzat el 2010.
I això ho he dit diverses vegades.
Escamàticament,
la cosa que tenim,
el dèficit més gran
que tenim per report,
per relació
a altres universitats europees
del mateix tipus que la nostra,
és l'estructura
de personal tècnic de suport.
I espero
que una part important
d'aquesta millora
pugui anar destinada
a millorar
precisament
la plantilla
de personal tècnic
a la universitat.
Dèiem que aquests diners
els havia anunciat
el govern
la setmana passada
en l'última reunió
celebrada
de l'executiu
català.
Per cert que,
en fi,
ja tothom sap
que tenim eleccions
a la cantonada
el dia 1 de novembre.
El rector
de la Rubí
i Berzili,
pensant en la nova
etapa política
que s'obrarà,
sigui el govern
que es constitueixi,
què li demana
al proper conseller
o com creu
que hauria de ser
la relació
o les decisions
del conseller
d'universitats
de la Generalitat
del proper,
sigui quin sigui.
Vostè en parla
d'un conseller
d'universitats
i aquesta és la primera
cosa que demano.
Reclama un conseller
propi d'universitats.
Això ho han fet
els rectors catalans,
ho han fet repetidament.
S'ha produït
la circumstància
pel fet que
en l'última remodelació
de govern
la conselleria
d'universitats
es va unir
a la conselleria
d'educació.
És un pas
que entenem
circumstancial
per la circumstància
de govern
en què es troba
l'actual,
doncs entenem
que li convenia
aquest pas,
però no ho veiem bé
i jo particularment
no ho veig bé
en el moment actual
que es mantingui
una conselleria
d'educació
i universitats.
Crec que és el moment
d'una conselleria
d'universitats,
recerca
i innovació,
si més no.
Probablement també
societat de la informació.
Per què ho dic?
Doncs perquè
entenc,
i això
no em poso,
òbviament,
al president del govern
li toca decidir
les seves carteres,
però em demana
l'opinió.
Jo crec
que en el moment
que viu Europa
actualment
hi ha dos eixos
d'actuació
des del punt de vista
universitari
hi ha dos eixos
d'actuació primordials
que són
marcats per la declaració
de Bolònia,
d'harmonització
de totes les titulacions
europees
i per la declaració
de Lisboa
de compromís
de convertir
Europa
en una societat
del coneixement
a través de la inversió
en recerca
i innovació.
I això guia
el procés
de construcció
europea
d'aquests anys.
Aquest procés
que s'està produint
a tota Europa
porta,
crec,
a la necessitat
que hi hagi
un departament
de la universitat
responsable
de dur a terme
al nostre país
el mateix procés.
I això
ens porta
a la confluència
dels esforços
amb educació superior,
recerca
i innovació.
També la societat
de la informació
és un eix capital
perquè és l'estructura
que fa possible
aquesta Europa
del coneixement.
De manera que,
per mi,
en aquest moment històric,
potser d'aquí 10 anys
no,
potser d'aquí 5 anys
no,
però en aquest moment històric
crec que és convenient
un departament
de universitats,
recerca,
innovació
i societat
de la informació.
Queda clara
aquesta postura
per tancar
aquest capítol
de preguntes relacionades
amb el govern català.
Estava pensant
en un projecte
que s'arrossega
des de fa temps,
impulsat per la universitat
i per la cambra de comerç
i, en fi,
que havia tingut
i que necessita
com a interlocutor
el govern de la Generalitat.
al futur govern
i al futur conseller
se li plantejarà
el tema
de la Sabinosa
tal com s'havia impulsat
o, definitivament,
aquella proposta
de centre
d'estudis
a l'actual finca
de la Sabinosa
aquí a Tarragona
queda descartat
pel que fa al rector?
No, no,
en absolut,
en absolut.
És un eix de treball
fonamental.
Nosaltres,
en relació
als centres
de relació
amb la societat
tenim
diferents eixos
de treball.
Tenim
el Parc Científic
i Tecnològic
del Tecnoparc
en l'àmbit
de la Nutrició
i Salut
Reus,
el del Turisme
a Vilaseca,
el de Tecnologia
a Falset,
centres
o parcs científics
i tecnològics
sectorials.
I a Tarragona,
el Parc Científic
i Tecnològic
de Tarragona
té dues components,
una de química
sostenible
i una d'industria
cultural.
Indústria cultural
basada
en diferents,
en el coneixement
que es desenvolupa
a la universitat
amb molts grups
de recerca
que van
de la facultat
de lletres
a la facultat
de jurídiques
a la facultat
d'econòmiques
empresarials
que estan relacionats
amb valorització
del patrimoni,
amb relacions
interculturals
a la Mediterrània,
etc.
Aquest
àmbit
d'actuació
i de relació
amb la societat
creiem
que omple
de contingut
el projecte
de la Sabinosa
i així ho hem plantejat
tant a la presidència
de la Generalitat
com a la Diputació
com a l'Ajuntament
de Tarragona.
Crec que totes les parts
estan d'acord
en l'oportunitat
i en l'interès
del projecte
i es tracta
d'efectivament
ja posar-nos
mans a l'obra.
Per tant,
quan es constitueix
el nou govern
li plantejaran
el projecte.
De fet,
ja ho havíem fet
a l'actual govern.
Ho hem fet
en aquest actual govern
i ho seguirem fent
en el futur.
Deixem les qüestions
relacionades amb la Generalitat.
Parlem d'una altra administració
del Ministeri,
de la Ministra d'Educació
que, en fi,
ha plantejat una proposta
que sobre...
de reestructuració,
per dir-ho d'alguna manera,
dels estudis
de grau
i de postgrau
que no acaba d'agradar,
em sembla,
als rectors
de les universitats
com a mínim
de Catalunya.
quina és la seva opinió?
Sí,
és cert.
Tots els rectors
catalans
estem d'acord
en que la darrera proposta
del Ministeri
és única
agredolça.
La part dolça,
la que ens agrada
és que
es reconeix
o s'enfatitza més
l'autonomia universitària,
es reconeix
la capacitat
de les universitats
en proposar titulacions
i es proposa
un sistema
de titulacions ampli
amb
el que se'n diu
unes directrius
generals
prou àmplies,
a través de les quals
cada universitat
faria la proposta
de titulacions
que cregui més convenient
tant pel territori
com per la seva
potencialitat científica.
I això ens agrada.
La part
que no trobem bé
és que
després de fer
una declaració
tal de flexibilitat
i d'autonomia universitària
a continuació
ens diuen
que les titulacions
han de ser de quatre anys
i més encara.
Han de ser de quatre anys
i el primer any
ha de ser d'una manera determinada
i l'últim
ha de ser d'una manera determinada.
No és coherent.
No és coherent.
Nosaltres com a universitat
sabem
perquè
hem d'acreditar
els ensenyaments
a nivell europeu
sabem
què hi ha d'haver
darrere de cada titulació.
Som els primers
responsables
i els primers interessats
en què les titulacions
s'acreditin.
Han de tenir
la durada
que hagin de tenir
i no tots
han de tenir
o potser no tots
han de tenir
la mateixa durada.
Això ho diu
els estàndards europeus
que hi hagi
per cada
àmbit d'ensenyament.
Dir-nos
que una titulació
ha de ser
a la força
de quatre anys
ens obliga
més enllà
del necessari
a una estructura
d'ensenyament
determinada
i en algun cas
ens pot fer
que el sistema
sigui més car
i més ineficient
del que és actualment.
El que reclamem
del Ministeri
és coherència
amb la idea
d'autonomia
i flexibilitat
i que deixin
les universitats
fer les propostes
de titulació
que creguin
més convenients
a partir d'un mínim
determinat
perquè a tota Europa
per tenir
una titulació
universitària
com a mínim
se requereixen
tres anys d'estudi.
El mínim
de tres anys
ha d'estar garantit
però a partir
de tres anys
no cal que ens diguin
quatre o cinc
una titulació
pot ser de tres
una altra
pot ser de quatre
una altra pot ser de cinc
en funció del que
li corresponqui
a aquella titulació
a Europa
i som les universitats
les que creiem
que ho hem de dir.
Hi haurà
per tant
una mena d'unitat
d'acció
de les universitats
de Catalunya
i aquestes queixes
o aquestes propostes
li volen fer arribar
directament a la ministra?
De fet
han fet un escrit
en aquesta línia
que han fet arribar
a la ministra
i properament
ens entrevistarem
amb ella.
No sé
quina és
la possibilitat
de flexibilitzar
la postura actual
del ministeri
en què respecta
però
la postura catalana
és ferma
i és homogènia.
L'hem posat
per escrit
i esperem
poder parlar
amb la ministra
properament.
Doncs estarem pendents
d'aquesta trobada
amb la ministra.
Hem repassat
algunes de les qüestions
d'actualitat
que afecten
el món de la universitat
especialment
el de la Rovira i Bergili
avui amb la companya
del seu rector
el senyor
Francesc Javier Grau.
Senyor Grau
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis de la ràdio
i fins a la propera oportunitat.
A vostès, moltes gràcies.
Bon dia.