Les 10 del matí, 13 minuts.
Avui, en aquesta quarta hora del programa,
com us comentàvem fa moment en el sumari del matí de Tarragona Ràdio,
volem dedicar uns minuts a fer una mirada al passat,
recordar la memòria històrica,
aprofitant una data simbòlica prou important
de la que ja n'està parlant des de fa dies,
i és el 70è aniversari de l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
Farà just 70 anys la setmana vinent,
quan es va produir un cop d'estat militar
que va provocar a continuació la Guerra Civil Espanyola
i que es va allargar durant pràcticament 3 anys.
Avui volem aprofitar la proximitat d'aquesta data
per recordar com es van viure aquells dies de l'any 1936
aquí a la ciutat de Tarragona i al seu entorn.
Per això hem convidat amb un especialista,
l'historiador Jordi Piqué,
que ens acompanya aquest matí en directe
i als estudis de Tarragona Ràdio.
Jordi Piqué, bon dia.
Bon dia.
Situem-nos en una data com la d'avui,
en fi, com la d'aquests dies.
Estem en els primers dies,
la primera quinzena del mes de juliol,
i ens situem 70 anys enrere aquí a Tarragona,
evidentment en un context com el que vivia l'estat espanyol,
un context polític.
En fi, feia pocs mesos que s'havien produït
unes noves eleccions a Espanya
que havien donat la victòria al Front Popular.
com podríem descriure la Tarragona
d'aquell estiu del 36?
Bé, la Tarragona d'aquell estiu del 36,
un aspecte que cal cridar l'atenció
és que normalment quan ens imaginem la Tarragona
de fa 70 anys ens la imaginem amb blanqui negre,
com si fos un documental amb gris.
ens l'hauríem d'imaginar amb el mateix xol que està fent ara,
molta calor, humitat,
la gent que passa tot el dia procura estar tot el dia pel carrer
perquè fa molta calor,
la gent va a les platges, etcètera,
està a punt de començar alguna vacances, tot això.
És una situació tensa,
sobretot a la caserna,
la que hi ha en aquests primers dies de juliol,
en els primers i inicis de la segona quinzena de juliol,
perquè hi ha un nucli de militars
proclius o propensos a afegir-se a la revolta militar
i al sollevament dels militars rebels.
Hi ha un nucli que està constituït, bàsicament,
per un tinent coronel, dos capitans,
també hi ha caps i oficials del regiment al Mansa,
comandants,
normalment és de comandants cap baix.
I després també,
però que estan apartats del comandament directe,
que a la reserva hi ha el coronel Julio Castro,
que era el que havia sigut,
qui va exercir la repressió
durant els fets d'octubre del 34.
És a dir, hi ha un nucli de sediciosos
en l'estament militar tarragoní
que estan esperant a veure si tot el que s'havia dit,
si la conspiració tira endavant.
És a dir, podem dir que els ciutadans viuen
amb una certa normalitat aquell estiu del 36,
però també són conscients
que hi ha una situació tensa políticament
i que això és traslladat, bàsicament,
a les casernes militars.
Sí, bàsicament està traslladat a les casernes militars,
però també cal tenir en compte que,
per exemple, hi ha dos capitans,
en concret el capità Josep Santís,
que està encarregat de fer de pont
amb tot el que són les forces carlines
i tradicionalistes dintre de la societat civil,
i el capità Enrico Obregón,
que és el que té que fer d'anexa d'unió
amb els falangistes.
És a dir, que la tensió se centra
en l'estament militar,
però en vies d'unió i de comunicació directa,
tant amb els que serien les forces de xoc,
que s'assumarien els militars rebels
i que farien una mica de forces d'ordre públic
d'entrada si l'aixecament triomfés.
Els ciutadans, en aquell any 36,
creus que són conscients
de les possibilitats d'una revolta militar?
Jo crec que els ciutadans en aquell moment,
els ciutadans...
Clar, parlar dels ciutadans
és parlar de tothom en general,
no concretes gairebé res així.
Però, diguem-ne que el que són els dirigents
dels partits polítics,
sobretot els dirigents del front d'esquerres
i que tenen responsabilitats polítiques en aquell moment,
són conscients que pot haver un cop d'estat.
Però, esclar, també estem parlant d'un país
en el qual de cops d'estat n'hi ha hagut uns quants.
s'està, hi ha un cert costum
que de tant en tant hi hagi com un cop d'estat.
No s'esperen...
Jo crec que en aquells moments del juliol del 36
ningú s'espera una guerra de tres anys.
Ni els que són defensors dels cops d'estat
ni els que l'estan esperant per mirar d'aturar-lo.
En qualsevol cas, aquest grup de militars
instal·lats aquí a Terragona,
com actuarà a partir del 17 de juliol?
Bé, el que faran serà que cap a les dues de la matinada
del dissabte 18 de juliol
arriba a la cajerna d'aquí de Terragona
un telegrama en el qual ja es comunica
que les tropes d'Àfrica s'han rebel·lat.
Ja han iniciat la rebel·lió i han iniciat el cop d'estat.
I aleshores estan tot el dia, tot el 18 de juliol,
esperant aquell missatge xifrat
que havia de dir traer perro de caza
i que hauria de ser la senyal per declarar el cop d'estat.
Això no arribarà mai, ni aquí a Terragona ni enlloc.
Aleshores, aquell mateix 18 de juliol,
aquell dissabte 18 de juliol,
un comandant de Fregata anirà a Barcelona
i el tornarà cap aquí,
a altes hores de la nit del 18 de juliol,
comunicarà amb aquests dos capitans
que fan de pont d'unió amb carlins i falangistes,
els dirà que l'endemà es proclamarà
la cop d'estat a Barcelona
i que dues hores més tard que s'hagi proclamat a Barcelona
s'ha de proclamar aquí a Tarragona.
Això és una mica com va la cosa.
El diumenge 19 de juliol,
que és quan hi haurà el cop d'estat a Barcelona,
aquí a Tarragona aniran,
aquests els sediciosos aniran a veure
el comandant militar de la plaça,
que era el coronel Martínez Penyalbert,
i li exigiran que declari el cop d'estat.
Però aquest es passarà tot el dia 19,
entre sí i no,
estic esperant ordres,
no m'acabo de decidir,
no estic del tot convençut,
és a dir, aniran minant a poc a poc
i, diguem-ne,
despertant els nervis dels sediciosos
que sabeu com se'ls va esculant el temps de les mans
i no acaben de donar el pas.
Aquests sediciosos, els militars de les casernes de Tarragona,
són majoria?
Són una petita minoria?
Quin paper juguen?
Aquest és un dels secrets
del per què la guarnició de Tarragona
es mantindrà fidel a la república
i serà una de les poques
que hi haurà a Espanya
i a Catalunya
que es mantindran fidels
gairebé en la seva totalitat.
El secret és que els sediciosos
estan bàsicament concentrats
en el que és la caixa de reclutes.
Són els oficials de la caixa de reclutes.
Per tant, són militars
que no tenen comanament directe sobre tropa.
Són militars d'oficines, per entendre'ns.
I aleshores, el que són els sediciosos declarats
que s'han compromès
a tirar endavant el cop d'estat aquí a Tarragona
que hi ha en el regiment
són un 30% aproximadament.
Clar, que hi hagi un 30% de militars sediciosos
no vol dir que els 70% siguin fidels a la república.
Vol dir que de l'altre 70%,
doncs uns 50% són neutres,
és a dir, ja veurem el que passa
i segons el que passi actuarem
i n'hi ha un 20% que són decididament fidels a la república.
Però, d'una banda, això,
que no tenen comanament directe sobre la tropa.
Un punt importantíssim.
Després, que el comandant militar de Tarragona,
el Martínez Penyalbert,
actuarà de forma dilatòria
i no es voldrà comprometre en cap moment.
Tot això farà que vagin passant les hores
i que no es faci res.
I que quan arriba el semet per ràdio
el discurs del general Godet,
el cap de les tropes rebels a Barcelona,
dient que es rendeix,
aquí ja s'ha acabat.
I s'ha acabat,
i, per tant, l'actitud
i el que fan els militars en els dies següents,
és quedar-se dins de les casernes
i no sortir al carrer
i no fer res a Tarragona.
No surten i no fan res en absolut.
Jo vaig entrevistar fa molts anys
amb un caporal
que hi havia en aquells moments
a dintre de la caserna,
com a militar.
I em va dir, doncs, això,
que van estar tota la tropa
molt tensa
durant tot aquell diumenge 19 de juliol
fins que va arribar un avió
que sobrevolava el pati de la caserna,
va llançar unes octavetes
en les quals ja es proclamava
o s'anunciava la rendició del general Godet.
Per tant, aquests ja no van fer res.
Òbviament,
ja va d'alguns militars
que s'escaparan immediatament en aquell moment,
tots els altres seran detinguts.
Perquè, esclar,
dintre dels militars
tots sabien qui eren els propensos
o els decidits partidaris del cop d'estat.
Això és el que faran els militars.
Hem analitzat la perspectiva
d'aquells dies del 36
des de l'interior de les casernes.
Però fora de les casernes,
als carrers, què passa?
Fora de les casernes,
d'una banda,
ja que aquí a Tarragona,
entre el 19 i el 20,
que és un tema molt important,
estratègicament,
es concentren 300 homes
entre, bàsicament,
carlins
i alguns escamots
de falangistes.
Han vingut
de tots els pobles
de les comarques tarragonines
i s'han concentrat aquí a Tarragona.
Alguns amb arma curta,
d'altres,
doncs, no tenen armes.
Però, en tot cas,
tots estan esperant
que l'exèrcit els proporcioni aquestes armes
i els soldats,
més aquests 300 homes
carlins i falangistes,
inicialment,
haurien de ser els que haurien d'escampar
el cop d'estat a la ciutat.
Clar, aquests estan aquí.
en un moment
en què,
ràpidament,
doncs, clar,
el que són les forces republicanes,
doncs, ja comencen a prendre
les seves mesures.
Bona part d'aquests 300
seran detinguts a la ciutat
o, si no,
en el moment de retornar
als seus pobles
que ja els estan esperant.
Per tant, aquí,
diguem-ne,
la part civil
partidària del cop d'estat.
La part civil
que no és partidària del cop d'estat,
que és fidel a la república,
el que faran serà que,
el 19 a la tarda,
es concentraran a la caserna,
davant de, perdó,
davant de la plaça de l'Ajuntament,
davant de l'Ajuntament,
uns dos centenars d'homes
de diferents partits polítics
i forces sindicals,
escassament armats,
han passat primer
per les dues armaries
que hi ha de la ciutat
i les han confiscat
o requesat les armes
que hi havia allà
i, diguem-ne,
que aquests són els primers
decidits a sortir al carrer
si s'ha de lluitar
contra el Gufero,
no?
Però bé,
no cal que passi res.
De fet,
no hi ha cap tret,
no es dispara cap tret a la ciutat
fins al 21 de juliol,
el dimarts,
no?
O sigui,
tot ha començat un dissabte a la matinada,
fins al dimarts
no hi ha cap tret a la ciutat.
I per què es produiran
aquests primers trets
el dimarts 21 de juliol?
És a dir,
què anirà passant
a partir del...
Comentàvem el 18 i el 19,
bàsicament,
amb...
En fi,
les tropes
que intenten revelar-se a Barcelona
no ho fan,
finalment,
això fa que les tropes militars
aquí a Tarragona
també es quedin dins
de les casernes.
Què anirà passant,
doncs,
fins al 21
que hi haurà
aquests primers trets?
El 21,
que és el dimarts,
el que passa és que
a la tarda d'aquest dia
arriben a Tarragona
camions
amb milicians
milicians
que venen encara
tacats,
per dir-ho metafòricament,
de sang
dels combats
que han hagut a Barcelona.
El primer que fan
aquests milicians
és tal com arriben
per la carretera
de Barcelona,
es proveeixen
de gasolina
del sortidor
de la gasolinera
del Penedès
i amb aquesta gasolina
cremen el convent
de Santa Clara
que és l'actual
Hotel Imperial Tàrraco.
Diguem-ne que
aquí
és l'inici
del desordre
revolucionari
per entendre'ns
d'alguna manera.
Després
intentaran també
cremar l'església
del Carme
allà de la Peralta,
no ho aconseguiran
perquè els veïns
s'hi oposaran.
També
obriran
les portes
de la presó
alliberant
tots els presos
comuns
i procediran
a fer repartiment
d'armes
de les que hi havia
a la caserna.
És a dir,
la revolució
aquella tarda
del 21
amb tot el que això
comporta
ha arribat a Tarragona.
És a dir,
gràficament
podem dir que
en quatre dies
passem d'un intent
de cop d'estat
a l'inici de la revolució.
A un inici de revolució.
El primer
serà el convent
de Santa Clara.
El convent
de Santa Clara,
després hi haurà
l'església del Carme
que també
començarà a cremar
però s'apagarà ràpidament
per la intervenció
dels veïns
que és un carrer
molt estret.
I després
hi haurà crema
d'objectes religiosos
però de convents
i d'església
ja no s'encremaran més.
Jo crec que cal dir
que el que eren
les autoritats
republicanes
d'aquell moment
i després també
amb molta importància
els dirigents
dels sindicats
i de les forces
revolucionàries
tarragonines
faran
tot el possible
perquè
aquests desordres
no sortin de mare.
Però que no ho podran
evitar?
No.
A veure,
podran evitar
per exemple
la crema de la catedral
que és a dir
aquí podia passar
que es cremés tot
el patrimoni
religiós
d'un dia per l'altre
i es va cremar
un convent
que també és allò
a l'entrada
de la ciutat
el primer que van trobar
aquests camions
de Barcelona
i després
intentaran aturar
és a dir
que la cosa
es recondueixi.
Tot aquest desordre
revolucionari
Jordi
durant quantes setmanes
s'anirà
extrenent
per Tarragona
i per altres punts
del país?
Bé,
aquest desordre
el que és
el desordre
revolucionari
és que
una revolució
és desordre
no?
I
la convulsió
revolucionària
jo crec que
s'allargarà
a temps
s'allargarà
com a mínim
fins a l'octubre
és que això
és una revolució
no?
A veure
aquí cal pensar
per exemple
retornant
al tema
dels militars
no?
Les
les autoritats
republicanes
amb el comissari
nou
que arribarà
de Barcelona
en Lluís Mestres
i Capdevila
que el
divendres
es posarà
el nom
d'un carrer
amb el seu nom
amb el nom
de Lluís Mestres
i Capdevila
el que faran serà
prendre mesures
ràpidament
i concentraran
tot el que són
la guarnició
dels soldats
de la caserna
el regiment
del Mansa
que hi ha
aquí a Tarragona
concentraran
també
els 150
guàrdies civils
que hi ha
repartits
per totes
les casernes
de les comarques
tarragonines
i
prop de
60 o 70
carrer
vines
és a dir
ens imaginem
que són
gairebé un miler
entre soldats
oficials
guàrdies civils
i carrer viners
i el primer
que fan
és
acompanyats
d'una altra
columna
de mil milicians
que són
ciutadans
tarragonins
enviar-los
al front d'Aragó
això ràpidament
i ho fan ràpidament
per una raó
primer perquè
l'Aragó
ha triomfat
el cop d'estat
i es parla
que les tropes
rebels
estan venint
cap a Catalunya
i se'ls ha d'aturar
però després
i amb la mateixa
ordre d'importància
perquè no se'n refien
perquè no n'estan
segurs
de la lleialtat
dels militars
i dels guàrdies civils
i dels carrer viners
així com dels seus
comandaments
i aleshores
el que els interessa
és treure-se'ls del davant
que se'n vagin
al front
i aquí a Tarragona
es queden gairebé
només
uns 24 agents
de seguretat
és a dir
tot l'ordre públic
desapareix
per pròpia
desconfiança
de les autoritats
i l'ordre públic
si es pot dir
així
d'alguna manera
entre cometes
queden en mans
de les milícies armades
milícies armades
que són escamots
de gent
en alguns casos
amb molta ideologia
molt conscients
i molt responsables
però en d'altres casos
estan en mans
d'escamots
de formats
per delinqüents
i tots aquells dies
de forta convulsió
en què passem
d'un intent
de cop d'estat
a aquesta convulsió
revolucionària
la gran massa
de la població
poc polititzada
segurament
com ara
ni ferventment
partidaris
de la república
ni ferventment
partidaris
del cop d'estat
com viure
això en la vida
quotidiana
té
en fi
una conseqüència
clara i directa
o no
o més o menys
la vida quotidiana
malgrat tot
s'anirà
desenvolupant
amb una certa
normalitat
hi ha molts elements
aquí
esmentar
quan es parla
de la ciutadania
en general
com tu bé dius
jo crec que
el gran nucli
de la massa
de la població
no està
conscienciada
políticament
com ara
exactament
com ara
aleshores
jo diria
que hi ha
un sector
que
veuen
amb bons ulls
el fet
revolucionari
perquè
són
probablement
sindicalistes
obrers
gent de classe
obrera
d'altres
que
ho veuen
amb molta por
gent
sobretot
que va a missa
que són
catòlics
practicants
cal pensar
que el 19
de juliol
que és un diumenge
les misses
les esglésies
de Tarragona
estan plenes
de gom a gom
com sempre
i que
el diumenge
següent
ja no se celebra
cap ofici
religiós
és a dir
en una setmana
han passat
de les esglésies
plenes
allà no es fan
misses mai més
fins a un cop
tornen a entrar
les tropes
franquistes
jo crec que
tothom
que va viure
aquells dies
els va viure
d'una manera
excepcional
com a testimonis
directes
d'uns fets
històrics
era molt gros
el que estava passant
esclar
l'ordre
es capgira
totalment
cal pensar
que ràpidament
es construirà
un comitè
antifeixista
a la ciutat
que serà
el veritable
òrgan de govern
de la ciutat
l'Ajuntament
queda raconat
i aquest comitè
està integrat
per
diguem-ne
per les persones
que dintre del que és
el món obrer
són els sectors
més radicalitzats
que són els ferroviaris
i la construcció
i a més a més
per la CNT
i la UGT
en aquells moments
el poder
està
totalment
en mans
de les forces armades
i de les milícies armades
de CNT
i UGT
un sector social
que mai
mai
havia estat
en el poder
i que
en tres dies
es veu
catapultat
al poder
no?
ja no estem parlant
de republicans
de federals
no, no
estem parlant
de forces obreres
perquè
el que hi ha
en aquells moments
i el que s'està
començant a donar
és l'inici
d'una revolució
obrera
en fi
estem fent
el retrat
molt sintètic
d'aquells dies
de l'estiu
del 36
que després
desembocaran
en un període
de guerra
i de confrontació
armada
durant més
de tres anys
aquests dies
que se'n parlaré
molt
del 70è aniversari
de l'inici
de la guerra civil
i que
en fi
se'n parla molt
de novetats
editorials
o de llibres
que s'han publicat
per acabar
Jordi Piqué
els sovients
que ens estiguin
escoltant
i que estiguin
més interessats
en aprofundir
en qüestions
relacionades
amb l'inici
amb l'esclat
de la guerra civil
aquí a Tarragona
algunes recomanacions
ara que arriba
del període d'estiu
i de vacances
i que segurament
hi haurà molta gent
que tindrà
com a mínim
més temps
per una lectura
Sí, fa de mal dir
perquè
esclar, ho dic jo mateix
però
hi ha el llibre
que va ser
l'objecte
de la meva tesi doctoral
que es diu
La crisi
de la rereguarda
tot just
Revolució i guerra civil
a Tarragona
1936-1939
que està publicat
per
publicacions
de l'Avedia de Montserrat
jo crec que aquest és
una obra exhaustiva
que agafa
des de l'inici
fins al final
de la guerra
després hi ha un recull
de treballs
en els llibres
que publica
el Cercle d'Estudis
Històrics i Socials
Guillem Oliver
que està coordinat
per Josep Sánchez
Cervelló
i per mi mateix
i que
són el telèfon
mòbil
són el telèfon
mòbil
Mirarem
a veure si el podem
tallar
en qualsevol cas
aquest era
un recull
el que ens comentava
coordinat
per Josep
Sánchez Cervelló
volíem acabar
justament
aquesta conversa
amb aquestes
recomanacions
literàries
perquè
segurament
en aquests dies
en què sentirem
molts llibres
moltes publicacions
sobre la guerra civil
en general
fins i tot
per alguns historiadors
de fora
d'Espanya
valia la pena
com a mínim
apuntar
aquestes publicacions
relacionades
amb Tarraona
Jordi
dèiem
aquesta
aquests dos llibres
molt interessant
el llibre
amb els textos
escrits
en aquell moment
per Lluís de Salvador
el que era
el director
del diari de Tarragona
uns textos
molt lucits
una anàlisi
feta des de
des d'un sentit comú
realment
important
que es diu
Tarragona
sota les bombes
un llibre editat
per
Cossetània
després
hi ha aquest llibre
dels papers
les paraules de guerra
que és una mica
d'extractes
dels papers
que hi ha
a Salamanca
que encara hi ha
a Salamanca
els documents
que encara resten
a Salamanca
i
jo crec que
aquests quatre
serien els principals
doncs
amb aquestes
recomanacions
per a aquells oients
que hagin escoltat
aquesta entrevista
i que hagin tingut
ganes
o tinguin ganes
d'aprofundir
en el tema
de la guerra civil
aquí a Tarragona
acabem aquesta conversa
aquest en repàs
amb l'historiador
Josep
Jordi Piqué
que ens ha recordat
aquells dies
de l'estiu
del 1936
d'ara fa 70 anys
aquí a la nostra
a la nostra ciutat
Jordi Piqué
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies
bon dia