This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Tres minuts, un quart de dues, ja està tot a punt.
Desplacem la nostra atenció a la mòbil fa estona que hi és.
Fins al Club Sant Jordi del carrer Ramon i Cajal
és el lloc triat per fer la festa de Cluenda del programa
Viure i Conviure, que promou la URB, l'Ajuntament i Caixa Catalunya.
Jo, Maria Bertran, Josep Soñé, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Efectivament hem volgut venir a veure com es desenvolupava aquest acte.
És un acte una mica d'agraïment
de com està anant aquesta iniciativa de la Fundació Vira i Conviure.
una iniciativa que també està promoguda
per la Universitat de Rovira i Virgili, l'Ajuntament de Tarragona i Caixa Catalunya.
De seguida parlarem amb la responsable de la Fundació Vira i Conviure,
Am Àngels Panava.
Però ara volem parlar amb dues persones que han viscut aquesta experiència,
són la Rosa Manresa i la Maria Carrillo.
La Maria Carrillo és un estudiant que ha estat convisquent
amb la Rosa aquests darrers mesos.
Rosa Manresa, molt bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Mirem, en fet...
Què tal la Maria que està aquí al costat?
la Maria Carrillo l'estudiant?
Molt bé.
Molt bona xiqueta.
Ja fa la cara, eh?
Fa cara de bona xiqueta.
Ja fa cinc anys que la tinc.
Cinc anys.
I com funciona això, Maria?
És a dir, què compartiu?
Com és el dia a dia?
Bé, comparteixes tot, no?
Només el viure, quan t'aixeques, quan arribes, explicar què fas, com et trobes...
M'anava fent així, m'hem passat això o allò i mira, així parles.
Li anava a preguntar, m'imagino, Rosa, que el fet de poder parlar,
tenir una persona a jove al costat, poder compartir vivències, inquietuds, no?
Això és molt important.
Anima molt, anima molt, perquè saps que arribaran o venen més tard i pots parlar,
i doncs, com si fos un familiar.
I cinc anys ja compartint experiència, no?
Sí, ara ho hem comptat i dic, ostres, ja fa cinc anys...
Sí, passa ràpid el temps, però bé, eh?
Com ho sentiu? Ho sentiu com a familiar?
Sí, jo em sento com a familiar, com a una família.
Sí, és com l'àvia, és una àvia més que tens.
Sí, sí, una àvia més, una novota més.
I ara, escolta'm, ara que no s'escolta la Maria, que no s'escolta la Rosa,
què t'explica?
És a dir, què t'explica quan arribes al vespre, què diu?
Què m'explica ella?
Bé, més pregunta què has fet, què has deixat de fer,
o si has sentit alguna cosa a la tele, que he de fer gràcia...
Comentar el dia a dia, vaja, o com es troba.
I a vostè, Rosa, què l'explica la Maria?
Oh, mira, condiciments del dia,
perquè m'he passat això, o m'he trobat allò, o tant d'això o altre,
i mira, vas comentant per fer la vida, doncs, passar el dia.
Qui fa el dinar? Qui fa el sopar?
Ara que no s'escolta, qui fa el sopar?
Bueno, la gran cuinera és ella.
Li deixo la feina, sí, ho fa molt bé.
I fèiem el sopar, el dinar, i el sopar, doncs, a vegades la més la meitat,
i l'altra meitat se la fa ella, acaba de fer ella.
Rosa Manresa, gràcies per explicar-nos-ho, que vagi molt bé, per molts anys, eh?
Gràcies a vostès.
I també a Maria Carrillo, gràcies, que vagi bé.
Moltes gràcies.
Doncs la Rosa i la Maria són dues de les persones que han compartit aquesta experiència.
Tenim la portata de parlar en aquests moments
amb la responsable de la Fundació Viure i Conviure,
és l'Àngels Penalba, que li preguntarem, doncs, quin és l'objectiu, la finalitat d'aquesta experiència.
També que podem parlar amb la consellera de l'Àrea d'Igualtat i Política Socials,
Maria Lluís Expósito, aquí també els hi podem demanar, doncs, que com està en aquesta experiència.
Maria Lluís Expósito, bon dia.
Bon dia.
Veig que hem pogut parlar amb la Rosa Manresa i la Maria Carrillo,
i ja sempre es parla d'aquesta activitat, i estan molt contentes.
Sí, la veritat és que són activitats que ja portem molts anys,
van ser pioners a Tarragona, i estan contents.
Ni que ens agradaria que fossin més parelles les que poguéssim fer, no?
Però la veritat és que és una feina que dona una solució,
no només amb una part de gent gran, sinó també amb una sèrie de joventut,
i jo crec que cada vegada més havíem d'anar potenciant aquestes parelles,
de fet, que diem n'altres, que són realment interessants, oi?
Avui aquest acte, una mica d'agraïment, no?
No sé, per exemple, la parella amb el que hem parlat portava 5 anys convisquent.
Sí, penseu que al final de tot això el que queda realment
és una relació molt d'estimació per part de la persona gran
i de la persona jove que estan vivint just durant un cert temps,
i que realment, peròdicament, ja demanen estar amb aquella persona, no?
Perquè tenen una relació, quan deia una de les persones grans,
és com si tingués un net a casa, no? O una net a casa.
Tot això comporta una relació realment satisfactòria per a tothom.
L'objectiu, per tant, seria una mica que Tarragona-Ciutat
encara hi hagi més parelles d'aquestes característiques, no?
Fem una crida en aquest sentit.
Sí, sí, per suposat que nosaltres sempre pensem
que amb la ciutat que tenim podrien tenir més parelles, no?
El que passa que, bueno, doncs sembla ser que tampoc és tan fàcil
arribar a que una persona gran i una persona jove,
doncs, per diferents circumstàncies,
doncs, puguin ser aquesta parella, de fet,
i realment estem contents de la feina que està fent.
No obstant, la meva queda seria que la gent s'animi
a formar part d'aquest de viure com viure,
que realment és molt important per a la ciutat,
i per tota la gent gran i per la gent jove.
Marellós, despositat, gràcies.
No li prenem més temps perquè ha de començar aquesta tata.
Gràcies, que vagi bé.
Gràcies, bon dia.
I ara sí, intentarem parlar amb la responsable
de la Fundació Viure i Conviure, Àngels Panava.
Bon dia.
Bon dia.
Veig que està tothom molt content aquí, eh?
Sí, sí, sí, estan encantats.
Esperem que fer-l'hi un petit homenatge,
perquè es trobin a gust, puguin continuar durant molt de temps.
Qui ens escolti i vulgui prendre part d'aquesta iniciativa,
què ha de fer?
És a dir, quins requisits ha de tenir una persona gran
o un estudiant per prendre part d'aquesta iniciativa
de la Fundació Viure i Conviure,
de la Universitat i també l'Ajuntament?
Requisits, la persona gran té que ser més gran de 65 anys,
té que viure en un pis en condicions, normal, sense luxe,
però que l'estudiant pugui disposar d'una habitació per ell sol
i, bueno, està disposat a compartir la casa
i una mica la vida entre els dos dos, no?
I els estudiants, doncs, tenen que ser més joves de 35 anys,
està matrícula a la universitat i ser de fora de Tarragona,
en el cas de Tarragona.
Abans es comentaven que la conversa, l'arribar al capvesprès,
és molt important, poder parlar amb aquesta altra persona,
en fi, el contacte humà.
Exacte, és el que es pretén, no?
Com a mínim se'ls diu que tenen que fer un àpat al dia junts
per poder explicar-se les seves coses quotidianes de cada dia
i, bueno, la veritat és que ho compleixen,
no només això, sinó que, a més a més, moltes vegades l'àvia,
l'estudiant pren a casa seva l'àvia un cap de setmana,
vull dir, estableixen relacions molt, molt, molt maques.
Qui vulgui tenir més informació, ens estic escoltant, Àngels,
què pot fer? On pot anar a buscar aquesta informació?
Pot anar a la pàgina web de Caixa Catalunya,
que allí està entrant dins de l'obra social,
hi ha tota la informació que pot trobar,
pot trucar a l'Ajuntament de Tarragona o de Reus,
perquè també és Tarreus,
i a la Universitat Rovira Virgili, el servei de l'estudiant.
Àngels, penava gràcies per explicar-nos-ho, que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
I enhorabona.
Gràcies.
Doncs ens explicaven com està en aquesta iniciativa.
De fet, tenim algunes dades que es donen a conèixer aquí,
en aquest acte d'agraïment.
Som, per exemple, que el programa es va posar en marxa fa 9 anys a Barcelona,
però després de l'èxit que va assolir, es van ampliant en altres ciutats,
com és el cas de la ciutat de Tarragona.
Aquest any es tanca amb un total de 308 convivències,
com la de Rosa Manresa i la Maria Carrillo.
Són 308, de les quals 11 són de Tarragona i 3 són de Reus.
Com comentava la regidora responsable de l'àrea d'igualtat i polítiques socials,
l'objectiu, en definitiva, és que hi hagi encara més parelles
d'aquestes característiques.
I com es comentava l'Àngel, tothom que vulgui tenir informació
es pot adreçar a l'Ajuntament o també a la Fundació Vira i Conviure
de Caixa Catalunya.
En qualsevol cas, aquest acte està donant-se a terme,
com dèiem, aquí al carrer Ramon i Cajal.
Som al Club Sant Jordi, on podem veure que hi ha aquest acte d'homenatge,
d'agraïment, en fi, moltes felicitacions,
amb molta alegria i amb molt de reconeixement
per aquesta convivència, com en el cas de la Rosa Manresa
i la Maria Carrillo, veia a superar els 5 anys
i que en siguin per molts més.
Això és tot el que us podem explicar des d'aquí,
des del Club Sant Jordi de Tarragona,
esperant que en fi, que tothom s'engresqui,
o que, si més no, molta gent s'engresqui
per formar part d'aquesta activitat de viure i conviure.
Fins ara mateix, adeu.
Doncs fins ara i gràcies, en Josep Sunyer i Joan Maria Bertran,
ja és hora de tornar a casa.
Déu-n'hi-do, bona part del matí de Tarragona Ràdio
l'hem compartit a través d'aquestes experiències
i diferents cites que hi havia a la ciutat de Tarragona.
Ens separen en 10 minuts de dos quarts de dues
i la veritat és que ja estem arribant
pràcticament al final del matí.