D'aquí quatre minuts seran dos quarts d'onze del matí.
Seguim endavant, el matí de Tarragona Ràdio,
en fi, intercalant la informació sobre les pluges
i la meteorologia tan complicada d'aquest matí de dimecres,
amb altres temes i amb altres qüestions.
Ara parlant d'una previsió de cara al proper dilluns
en què l'Ajuntament de Tarragona farà un acte
per lliurar el diploma de serveis distingits a la lleva del Viveró.
Avui volem parlar, avui ens acompanya el seu president,
el senyor Pere Godall, un tarragoní de tota la vida,
molt conegut en molts ambients,
especialment també en l'ambient musical.
És el mestre Godall, segurament així el coneixen molts tarragonins.
Mestre Godall, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Pere Godall és el president de la lleva del Viveró.
Per a aquella gent que ens estigui escoltant i no sàpiga,
segurament haurà sentit parlar de la lleva del Viveró,
de qui estem parlant?
D'aquell grup de persones que van anar a lluitar la guerra, no?
Sí, som d'aquell grup de persones que eren molt jovenets,
que vam anar a la guerra quan teníem 17 o 18 anys,
o sigui, els nascuts de l'any 20.
És clar, per això ens vam dir el Viveró.
Va ser una lleva molt castigada,
perquè tots els d'aquí de la província,
la major part vam anar a parar al front de l'Ebre.
Tenia que pensar que ens incorporàvem el 28 d'abril
i el 25 de juliol ja passàvem al riu.
Clar, la instrucció era difícil, militarament molt difícil.
Jo vaig tirar les primeres bombes de mà passades al riu,
o sigui que no vien tirant mai,
només havíem fet pràctiques de tiro.
Total, no hi havia temps.
Allí ens vam trobar amb un fregat,
un fregat que jo se sap tothom,
allà hi vam perdre moltíssim.
I d'altres, els meus jovenets eren molt valents,
i, bueno, valents.
Tots pensaven que jo era festa major,
i després, al cap de quatre dies, ja vam que jo...
O sigui que es van fer homes de jovenets,
es van fer grans.
En pocs dies.
Sense vulguer.
Van lluitar tots a la batalla de l'Ebre?
Sí, a tota la batalla de l'Ebre.
La vaig córrer, per cert, amb molta sort.
Bé, jo sempre pensava que tindria sort
perquè l'any 38 havien caigut les bombes a casa.
No, l'any 37.
Van matar el pare, la cosina, la padrina, la tia ieta.
O sigui que van morir-se un sentit de la família,
i només se'n van salvar la mare i els tres germans.
Això és que m'ho donava a mi una mica d'esperança
que no em salvaria.
Encara jo era molt optimista de per a sí.
Jo me'n recordo que estava,
quan estava a mans de Pes del Riu,
jo estava al front de l'Ebre,
i a la nit m'estirava tot jugut a terra,
com no n'havia cregut,
i tocava el pillaro a terra.
O sigui que jo, per no recordar-me les coses,
o sigui que era optimista de sí.
Després, a la nit, quan arribava el menjar,
era d'aquests que m'estirava tot el macut,
tot el xusco, tot el que hi fos.
En canvi, hi havia altres que no menjaven,
a mi em mataran,
o a mi em mataven.
O sigui que, home, les passes tan negres,
però és clar que llavors és la fi del món.
Quants van morir?
Moltíssima gent, no?
N'altros vam matar molta gent,
perquè les forces eren molt desiguals.
Ells tenien un gran endormament.
A la província de Tarragona,
en moltes gràcies a la part,
van passar entre Fayón i Miquirença.
Al cap de 13 o 14 dies,
vam tindre el carregolari
i tornar a repassar el riu,
perquè ells van perdre,
no hi havia força,
era una força de distracció.
Però n'altros no ho siguin militarament,
el que era allò.
Després tenies que avançar,
i el primer combat,
jo me'n recordo que el primer combat,
a la companyia eren mil,
i al fer la recolta d'un combat molt fort,
que van perdre,
doncs eren 200.
O sigui que en un combat
no van perdre 800,
entre presoners,
morts i desapareguts.
Total,
que a l'hora de fer la companyia
només érem 200.
Però he de pensar que aquells 200
vam anar atacant cada dia,
cada dia,
que a l'arriba moment,
que pujàvem a una muntanya de nit,
perquè cada dia els tornàvem a la verda,
pujaven 10 o 12 homes
a reconquistar la Montralla,
perquè a l'arriba,
si no es recolta,
els tornàvem a perdre.
Total,
un desvergús.
Però a mi em va trocar la sort
que em vaig salvar,
van acabar d'estar comandant
cap al meu costat ferit,
molts companys de l'arriba
que hi ha hagut morts,
però jo no em va passar res.
Després de la guerra,
quants companys
han mantingut d'alguna manera
la lleva del biberó
o com a cosa viva?
La lleva del biberó
es va fundar l'any 82,
va ser la primera trobada.
La meva Quintana,
que és el president encara,
que encara viu,
va fer una trobada,
ho va comunicar per la premsa,
tots els biberons
que havien estat a la Constitució,
que es reuníssim a Capellades,
i me'n recordo
que allà ja hi vaig anar,
hi eren 800,
però allà hi havien preparat
un dinar per 300 o 400,
o sigui que...
Vam fer curt.
Vam fer curt,
perquè no sabien la gent
què aniria.
I llavors què vam fer?
Sense anar més i menys,
s'ho vam partir tot el dinar
per menjar poc la qüestió
de trobar-nos.
I ell es va acordar
que faríem cada any
una trobada regional,
com a amiga,
i que cada província
la reorganitzés,
perquè no volien
que hi haguessin
cavallarets i altres coses,
que cada grup
es preocupés.
I així s'hi va fent,
o sigui que ja portem
25 trobades,
25 anys fent trobades,
l'any 82
que vam començar
i estem al 86,
però ja portem 25 anys.
I quants membres
a la lleva del biberó
queden ara a Tarragona vius?
Ara, mira,
jo he passat avui
mirant molts llibres
i vius,
potser són uns 35 o 40.
Vius, eh?
I ara només,
en pocs,
en dos o tres anys
se n'han mort molt,
molts, molts, molts.
Lleida vida,
perquè això ja ho sabem.
Però anem seguint.
O sigui que cada quatre anys
fem una trobada regional.
A l'èxit de la lleva del biberó,
que també té la creu de Sant Jordi,
que ens va durar
l'any 99,
de la creu de Sant Jordi,
a l'èxit de la lleva del biberó
ha sigut la construcció
del monument a la Pau,
que estava a Cotes.
Això ha sigut
aquí impactant més.
I això és un orgull
per a mi,
perquè el vam organitzar
els de Tarragona
i els de Reus.
O sigui que Tarragona i Reus
van ser els poderosos
de fer el monument,
la construcció
i el financiament
d'un avacàrrec meu.
O sigui que vam començar
amb una obra
que havíem calculat
que voldria
800.000 pessetes abans
i van cansar
que va costar
7 milions.
Però es van recollir
perquè és una grupació
que no paguem ni
cugotes ni res.
O sigui que tenim
uns estatuts,
fa gràcia,
perquè...
I com la mantenen?
Pues se manterem
de la loteria
que veurem
i de les trobades
si queda
que fem trobades
pot ser l'ajudament
s'ajuda
100.000 pessetes
o 200.000 pessetes.
Se mantenen així.
Però
fa molt de companyeries
que passa ara.
Jo me'n recordo
que a Càrni
organitzava
les primeres trobades
ja parlo
de 14 o 15 anys
havia arribat
a fer
4 autogars
per anar cap a l'Ebre
4 autogars
avui dia
i alfanyada
per fer-ne un.
Amb això
que venen simpatitzant
perquè nosaltres
som vivint
les senhores
o vivint
enemics
que molt segur
totes aquestes emissions
moltes diuen
per què s'han fet?
S'han fet més
per predicar la pau.
És l'única cosa
que prediquem.
Que no hi haguen enveges
però escoltem
que això no
no rotlla
perquè veig
que avui
tot home està en guerra
ningú s'escolta
i sempre s'acaba
perdent els 4 infeliços
perquè els que estan
dalt de tot
estan al darrere.
En els últims anys
però senyor Godall
la memòria
de la batalla de l'Ebre
s'ha recuperat
i molta gent
la coneix molt més
amb aquest monument
que deia vostè
Aquest monument
és l'orgull de Catalunya
i per penso
que la crea
de Sant Jordi
va vindre degut
que va vindre el Pujol
a l'edal
perquè l'edal
ha visitat tothom
i tots els presidents
els governadors d'aquí
tots han vingut a l'edal
o sigui que no falta
ningú allí
estava vint del Mr. Bono
o sigui un president de l'Estat
es va preocupar
tots ho troben
és un monument únic
els estrangers
ho coneixen molt bé
i ara tot el que es fa
del memorial de l'Ebre
que és el Comebe
per cert
que el dia 24
jo troco aquí
a la plaça de la Font
i tinc que estar
el dematí
a Corbera d'Ebre
perquè fan un monument
a l'acte de la conciliació
i vol que estigui jo present
no sé si és que es té
que posar un peu a terra
i vol que posa un peu a terra
aquí hi havia un biberó
que va dir l'alcalde
i em va dir
home vostès que vinc
i he dit
bueno jo ja vindré
després de les trobades
cada 25 de juliol
anem a l'Ebre
o sigui des de que va
el 25 de juliol
que recordem és la data
en què va venir
és la data que vam passar el riu
ara
quan fem les altres
que som els que organitzem
no sé què passarà
perquè
ara s'han de cuidar
l'Ajuntament de Pinell
i si l'Ajuntament de Pinell
no té prou pressuposts
s'han de cuidar
la grandesa
i de grandesa
ja passarà cap
al Consell Comorcal
i el Consell Comorcal
si no li vindràs
passarà a la Generalitat
perquè en un moment aquest
n'altres hem sigut
a la Generalitat
el que dèiem
és que justament
per en fi
tota aquesta feina
aquesta tasca
de reivindicar
i de promoure
la pau
la lleva del biberó
i el seu president
aquí a Tarragona
el senyor Pere Godell
rebran aquest diploma
de serveis distingits
el pròxim dilluns
a les 8 del vespre
en un acte
al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona
què li sembla
senyor Godell
que l'Ajuntament
li reconegui amb aquest diploma?
Home, jo sí
perquè avui
ara que tothom
està recordant
els moments històrics
jo crec que és una cosa
que ens ho mereixem
perquè només
pratiquem la pau
i ben gran
i sempre
això és un desit
i ara
si la ciutat de Tarragona
tu reconeix
el que han fet
doncs ens agrada molt
A nivell de Tarragona
a la ciutat
els de la lleva del biberó
pensen fer alguna cosa aviat?
Tenen previst
alguna trobada?
Ara hi diré
perquè surt aquí
la conversació
les trobades regionals
se fan cada província
i el regió
l'any li tocava
cada 4 anys
toca a Tarragona
nosaltres vam fer l'última
a Cambrils
però ara resulta
que ara toca fent
un any
l'any que ve
diguéssim ja
Lleida
Lleida com ja no tenen gent
que ja han deixat de córrer
o sigui que Lleida ja s'ha perdut
i ara
per Lleida anem a Tarragona
jo he dit que sí que la fèiem
i la farem a Valls
o sigui que l'altra acordada
demà és el 2 de maig
de l'any 2007
per fer la trobada a Valls
Molt bé
així que tindran temps
d'anar preparant
la propera trobada
a través d'un home
com el mestre Godell
que dèiem
que segurament és
especialment conegut
per la seva faceta musical
i curiosament
el proper dilluns
també
abans de rebre
el diploma de serveis distingits
vostè presentarà
un CD
un disc
Tarragona en festes
Tarragona en festes
Què és?
Home és un recull
de les cançons
que fem a Tarragona
començant pel seguici
anem a tocar ferro
els castellers de Tarragona
les platges de Tarragona
en l'última hora
hem fet un número
un pic
un can a la ciutat
més que res
perquè sembla
que el pergi
un que està fora
o sigui que
tot són coses de Tarragona
i en guany volem estrenar
la Molassa
amb haver-se fet
la Molassa
a l'Ajuntament
una cançó
que em feia nova
dedicada a la Molassa
el que també
hi ha una de nova
el del Ball dels Diables
o sigui que
tot són questons
de la nostra terra
en fi
vostè continua
ben actiu
a nivell musical
jo sí
sempre fent coses
el que estàs fent coses
doncs
amb la música
d'aquest CD
Tarragona en festes
del mestre Pere Godall
acabem aquesta conversa
amb ell
l'havíem convidat
especialment
perquè ell serà
un dels protagonistes
el proper dilluns
rebent aquest diploma
de serveis distingits
que l'atorga
l'Ajuntament de Tarragona
com a president
de la Lleva del Viveró
senyor Godall
felicitats
per partida doble
pel disc
pel CD
i sobretot
pel diploma
per la Lleva del Viveró
gràcies
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
moltes gràcies a vostès

és la festa
per la canalla
i la gent gran
que salta i balla
ballaràs
amb el potici
per cel·lors
carrers
i places
la junta
pobles
i races
és la marxa
del seguici
ben en cap
però
es diu el seguici
aquesta cançó
i forma part
com dèiem
d'aquest CD
Tarragona
en festes
que es presentarà
el proper dilluns
a les 7 de la tarda
al Palau
de la Diputació
de Tarragona
el seu principal autor
el mestre
Pere Godall
que avui ens ha acompanyat
com a president
de la Lleva del Viveró
les 10 del matí
31 minuts
seguim en directe
al matí de Tarragona Ràdio
anem a la publicitat
i de seguida
arriba el Jordi Sorinyac
amb la ruta
per les ciutats espanyoles
Patrimoni de la Humanitat
per les ciutats espanyoles
i de seguida
per les ciutats espanyoles
per les ciutats espanyoles
per les ciutats espanyoles