Dos minuts, tres quarts d'una del migdia, sortim a l'exterior.
Mirin, ara que ha sortit el sol,
una bona passejada pel centre de la ciutat.
Ens aturem al carrer Baró de les Quatre Torres.
Bé, de fet, s'ha aturat el Josep Sonyà amb la unitat mobil
per visitar un establiment d'aquest carrer, la botiga Roixell.
Per què? Perquè justament ha guanyat un concurs important de paradors
que es convocava arreu de l'estat i també a Portugal.
Si no vaig errada, ara ens ho explicaran,
eren prop de 180 botigues que presentaven la seva proposta
d'aquesta 180 al primer premi per aquesta botiga tarragonina.
Josep Sonyer, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Què ens expliques des d'aquest establiment?
Doncs que hi ha tot de coses per decorar la casa
que, no sé, me n'en portaria unes quantes.
Aviam si et regiraran quan surtis de la botiga.
No, no, però t'asseguro que és...
Saps aquelles botigues mones, que tenen tot de detallets,
no ho sé, vull dir, coses petitones, altres més grans,
també hi ha mobles, hi ha, per exemple, aquí al costat meu
un escriptori d'aquests de color blanc,
un petitor així molt mono, coses molt maques.
És un premi important perquè, de fet...
El tema és l'aparador en si, no?
L'aparador, sí, sí, justament.
L'aparador va guanyar l'aparador,
que l'he pogut veure en fotografia,
perquè, esclar, evidentment de tant en tant
canvien l'aparador, renoven la imatge,
però per entendre'n-se, és més o menys
un aparador en el que hi ha una llar de foc,
hi ha una taula, hi ha tot d'elements de decoració,
i ara ens explicaran exactament quins van ser els detalls
que van fer que guanyés aquest premi,
que, com molt bé deies, es presentava en 180,
va ser a Madrid, va ser no fa gaire,
perquè estem parlant d'aquest dissabte,
dia 14 de gener.
Un premi important per Tarragona,
per aquesta botiga, la Rochelle,
que és aquí al Borro 4 Torres,
i del que en podem parlar amb les seves responsables,
la Rosa López i la Paola Román.
Rosa, Paola, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
L'enhorabona d'entrada, eh?
Que esteu contentes, no?
Satisfetes, sí.
I visc que ve gent a felicitar-vos, eh?
Sí, sí, sí, són companyes també que tenen tenda de sí, eh?
I aquesta senyora mateix que estava aquí
està a Miami Platja.
Guanyant 380, guanyant 380, en fi,
deuríeu veure els altres apardors que hi havia per allà,
també a concurs i no sé,
què tenia el vostre?
Ai, no ho sé, el nostre, clar, era el nostre.
al fin i al cap.
El que passa que jo,
el que vaig veure del nostre
no era per guanyar,
perquè vas per disfrutar
i per deixar en bon lloc a Tarragona,
al fin i al cap,
perquè era la primera vegada que ens presentàvem.
Però el nostre era el que tenia més clar,
jo el que vaig veure més clar,
més clar, més dolç, també.
Què més, què més tenia?
Jo he vist una llar de foc, eh?
Una llar de foc,
però també molts elements decoratius, no?
Com nadalenc...
Sí, a veure,
les bases del concurs, de fet,
s'havia d'ambientar nadalenc,
en vermells,
hi havia unes bases,
i llavors, com diu la meva companya,
el combinaven el blanc, el vermell,
una mantaleria, un quadro bitxí,
molt country, molt acollidor.
Amb una llar, doncs,
ja li dones molt de caliu.
I, bé, tot eren nines,
complements pel Nadal.
Una taula parada,
hi havia estalpar,
hi havia...
diverses coses.
Com si tinguessis la taula parada a casa,
exactament.
Jo l'he pogut veure en fotografia
i feia goig.
No, no fa...
En fi,
ara ni un altre,
la perdó,
que també fa força goig,
el que teniu ara.
Bé,
els complements
són els que hem canviat.
Hem aguantat el...
Ja que estàvem en concurs,
hem aguantat els mobles,
i la distribució,
i la ximeneia,
està posada encara.
El que passa és que hem fet una mica el canvi,
perquè, clar,
una vegada acaba el Nadal,
doncs també sembla una mica que...
que estem en rebaixes
i s'ha de veure un altre tipus d'article.
Quina bona manera de començar l'any, no?
Doncs sí, sí, sí,
no ens ho pensàvem pas,
però la veritat és que comences
amb moltes ganes
d'emprendre, no?,
un altre parador,
de posar-te al dia,
de tornar a començar tot,
i començar l'any,
com tu bé has dit,
doncs amb la il·lusió
de millorar cada dia, no?
Això us espera,
no, per anar més,
en fi,
per continuar batallant,
perquè un comerç,
un negoci,
en fi,
és una batalla constant, eh?
Sí, sí,
és el dia a dia.
Nosaltres lluitem cada dia per això,
i per no estar al darrere,
sinó tirant davant sempre.
Perquè una botiga
d'aquestes característiques
no es fa tot des d'aquí, eh?
Un té que anar a buscar
l'últim crit,
noves tendències,
què es porta,
esclar,
i això no ho trobes aquí a la cantonada.
Sí,
nosaltres anem a dos fires,
que és la de Madrid,
i després anem a la de París.
Anem dos vegades a l'any
a cada fira,
i sempre traiem
el que creiem que nosaltres
és el millor per nosaltres.
O sigui,
quan comprem,
comprem més aviat
els detalls
que no trobem a Tarragona.
És així, Paula?
Sí, sí, sí.
No,
comentant el que abans també,
que també et dona peu
a millorar-te a tu dia a dia també,
potser agrair també
a tots els clients que hem tingut,
que també ens animàvem molt,
perquè els canvis de paradons
se'ls comenten,
a vegades també n'aprens d'ells mateixos,
encara que ells venen aquí
a buscar idees noves,
no?
Però,
és també un...
agrair també
a la gent que,
des del primer dia
que vam obrir,
que ens ha vingut aquí
donant suport,
i...
i que confien en nosaltres.
La família està clar,
no?
Però els clients
que els hem fet nosaltres,
doncs,
és una mica com una família
per nosaltres,
perquè qui busca una cortina
de...
Escolta, Rosa, Paola,
què teniu una cortina
de color fúzia?
Busca'm,
quan vagis a la fira,
un detall pel menjador,
i te fas una llista
i busques alguna cosa
que aquella clienta
t'està demanant.
i l'estàs buscant a ella,
a ella directament.
Perquè quan estàs acordant
una llar,
en fi,
no ho fas de cop,
no ho fas de mica en mica,
una coseta aquí,
no,
un detall allà.
Sí, sí.
Vull dir,
aquest aparador
ja venia des del setembre
de la fira de París,
que ens vam ja començar
a idear
a veure quin aparador
podíem posar,
què és el que volíem
nosaltres trobar,
perquè mires molt,
doncs com diu la Rosa,
no?
Mires que agradi al client
què és el que voldria
trobar el client
i què és el que...
No, Rosa?
Sí.
Sí, sí, sí.
No, i a més,
aquest aparador
s'ha fet amb el fi,
també,
de com voldries tu
tindre casa teva,
no?
Jo és el que
l'aparador aquest
vam buscar.
Com li agradaria
tindre a una senyora
el somni de la seva vida?
Com se posaria
a fer-hi sopar
aquell dia
i què millor
que una ximenea
al costat,
que millor
que tot
en concordància,
tot que...
O sigui,
que una mica
el somni
d'un sopar
de Nadal.
Que bonic,
que bonic,
així,
harmonia,
en fi,
no?
Felicitat,
pau.
Parlem de la botiga,
perquè jo estic veient
les llocs
i ja faig-nos tot aquí,
eh?
He pogut venir,
he fet un tomet,
en fi,
he recorregut
tota l'estància,
he vist moltes coses,
a mi m'agraden totes,
no?
Ja hi ve totes,
però què si podem dir
amb aquelles persones
que encara no han vingut,
que no coneixen,
que no coneixen la Rochel,
aquí a Baró 4 Torres 5-7,
què els hi podrien dir?
Què trobaran aquí?
És a dir...
Bé,
trobaran una cosa
que potser no trobin
altres llocs.
Nosaltres toquem
molt la flor silla,
eh?
Nosaltres fem
des de centros,
gerros,
i no cobrem
per fels,
que hi ha cases
que cobren per fels.
Nosaltres podem fer
un centre
i no cobrar
per fels.
O sigui,
simplement li cobrem
les flors
i el suro
que fem servir
i punt.
No cobrem
per fer un centre.
i això suposo
que és important
perquè altres cases
cobren
la mà d'obra.
Nosaltres no la cobrem.
I la flor silla...
La tinc darrere,
la tinc darrere.
Em giraré perquè,
si no,
explica'm què veiem per aquí.
La flor silla
és la que
s'assembla
la més natural
del mercat.
O sigui,
és el que sembla
el més natural.
Vamos.
És una flor
que, a veure,
és una flor
que no està a la planta,
no?
Diguem-ho així.
és una flor
que cuida molt
els detalls.
Vull dir,
et pots trobar
una rosa
i té les seves espines
i a més a més
inclús
veuràs
que algun brot
el té
podat.
Llavors,
clar,
vulguis o no,
això et dona
a pensar a vegades.
Inclús nosaltres,
quan les anem
a comprar
acia,
ens ho mirem
perquè diem
aquesta sí
que és natural
i és que no tenen
res natural
però et dona
la dubte,
eh?
Et fa
dubtar
per el ben lograt
que està.
Darrere
veig un ram
de flors,
aquí darrere
de roses
preciós, eh?
És quan et dona
el fet
de voler
olorar-la
que és el que
et demostra
que és molt natural.
També teniu
aromes,
no?
Ambientadors,
en fi,
per la llar.
Tenim ambientadors
per les flors
que imiten
l'olor natural
de la flor.
Mobles,
com aquest d'aquí al costat.
Sí,
moble auxiliar
per catàleg
tenim de tot.
El que no és cap aquí
ho tenim en catàleg.
Què es porta ara?
Què es porta ara
amb el tema dels mobles?
Vam a una època
en què estava molt de moda
el moble colonial.
No?
Ara què es porta?
Es porta a moble,
els blancs
es porten molt.
Potser perquè la gent
abans
no s'estilava tant
però cada vegada
se'n dona compte
que és molt més dolç,
no et carrega tant.
Veiem sempre
que últimament
els pisos
cada vegada
els fan més petits,
més reduïts.
I clar,
són mobles
que et donen
a més
a no carregar
i a poder
aprofitar més.
cotxes d'aquest també
de decoració,
antics,
maletes,
en fi,
hi ha aquestes flors
però també complements
per un mateix,
en fi,
tota mena de detallets
per fer un bon regal
doncs aquí
a Baró 4 Torres 57
la Roixell
que està en enhorabona
per aquest premi de peredors.
Vinguin que el podran veure,
podran veure
no l'original
que va guanyar
però un de molt semblant.
Rosa,
Paula,
gràcies,
l'enhorabona
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Doncs gràcies,
Josep Sunyer
i des d'aquí també
l'enhorabona
a aquest establiment
de Tarragona
que ha guanyat
aquest premi
per aquest aparador.
Set minuts
i serà la una del migdia.