Bon dia, Encarnà.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Tants anys coordinant i treballant en el CITED
dona una perspectiva de com està evolucionant tot el fenomen
i sobretot pel que fa a l'atenció a aquestes persones
i la tramitació, la seva voluntat d'integrar-se
en la normalitat o en la legalitat.
Ha canviat molt allò, fem una panoràmica general
i després entrem en les dades, si et sembla?
Doncs la veritat és que sí, aquí a l'oficina del CITED de Tarragona
que estem treballant des de l'any 91
això efectivament ens permet de ser un observatori permanent
de la evolució de la població immigrada a la nostra província
i de les dades que vam poder donar ahir
a la presentació de la memòria de l'any 2005
s'han desprès unes dades que clarament donen un diagnòstic
de l'evolució que hi ha hagut a la província
en quant a la immigració.
Si et sembla, plantegem primer aquestes dades
que poden ser una mica indicatives
i posteriorment ja farem els comentaris que siguin oportuns.
Molt bé, doncs des de l'oficina del...
Bueno, parlem de la província de Tarragona
tenim oficina a Tarragona Ciutat i a Reus
el total d'usuaris que es van atendre l'any passat
són 1.170, 587 homes i 583 dones
això per exemple ja seria un primer factor important
de veure que es consolida la tendència a l'equiparació
d'efectius entre homes i dones
vull dir, com a conseqüència de la feminització del fet migratori
cada cop hi ha més dones amb projecte migratori propi
i no subjectes a processos de reagrupació familiar
vull dir, fa uns anys les dones sempre venien reagrupades
per als seus marits
i des de fa uns anys enrere
les dones són les que immigren pròpiament elles
i venen per un tema laboral.
I més enllà de les situacions personals
són mares de família
la majoria de vegades
que deixen la majoria d'elles els seus fills al país d'origen.
Estem parlant d'una immigració femenina
dels països d'Amèrica Llatina
que deixen els seus fills, la seva família al país d'origen
i que immigren
i que posteriorment són elles les que fan la reagrupació familiar.
Aquesta feminització sobretot s'està donant
en dones d'Amèrica Llatina i països de l'est
perquè la dona magravina continua venint amb la reagrupació.
No, la dona magravina continua venint majoritàriament
estem parlant sempre de...
Estem generalitzant.
Exacte, sí.
Seguem venint amb procés de reagrupació familiar.
Majoritàriament
immigra la dona llatinoamericana
i també les dones de països de l'est.
Però jo diria que
si hem de profunditzar
serien dones colombianes i ecuatorianes
les que estan
immigrant i reagrupant
a la seva vegada la família.
A efectes de procés de regularització implica que s'hi ha homes o dones?
Per tipus de feina, pel perfil laboral que puguin tenir, no per el fet de...
Bé, això potser seria una de les coses que parlarem posteriorment en quant a l'habitatge, no?
I en el tema de reagrupació familiar hi ha un problema en quant a l'habitatge
que és totalment necessari tindre una vivenda allogada i tal per poder reagrupar la família.
I això és un problema amb el qual s'està trobant la població immigrant en general
i les dones degut a l'increment de percentatge que hi ha actualment.
Per edats laborals, vull dir...
l'edat
de les persones que ens han passat per l'oficina
són entre 19 i 55 anys.
Això vol dir que és una població
totalment en edat laboral.
Per països, és el que comentàvem ara fa un moment,
vull dir, així com quan vam començar l'oficina del CITE fa uns anys
el 80% o el 90% dels usuaris eren persones del Magreb
doncs actualment això s'ha diversificat moltíssim
i llavors hi ha una equiparació entre les persones del Magreb
i les persones que venen d'Amèrica Llatina i dels països de l'est.
La procedència del Magreb es manté?
Es manté, sí, sí, sí, es manté.
I s'incorporen el fenomen migratori a aquests altres orígens.
Sí, exacte.
Vull dir, aquí els números veiem que, per exemple,
del Marroc vam atendre 346 persones
però si sumem les persones que prevenen d'Argentina,
Bolívia i Colòmbia
equipararia el col·lectiu del Magreb
i després hi ha un número important també
de persones provenents de Romania.
L'Àfrica subsahariana sembla que ha davallat una mica
l'arribada de persones d'aquesta zona africana.
Sí, sí, com a mínim aquí a la província de Tarragona.
Parlem a Tarragona i segons les dades vostres.
Exacte, parlem a Tarragona.
Perquè la setmana passada el Cite Central a Barcelona
va fer la presentació de la memòria a nivell de Catalunya
i han fet una anàlisi estadística dels últims cinc anys
en què es veu clarament la evolució del fenomen migratori.
I jo aquí estic parlant de les dades de Tarragona.
Tarragona el cantarem com a província.
Exacte.
Després vam veure que en quant a situació legal
amb permís o sense permís,
volem dir persones documentades i sense documentar,
l'any passat hi havia un percentatge força igualat
de persones que ens van vindre a veure amb permís i sense.
Nosaltres pensem que a la memòria de l'any que ve
aquestes xifres canviaran en el sentit que l'any 2005
amb el procés de regularització moltes persones
han obtingut el seu permís de treball,
amb el qual esperem que l'any 2006
la memòria ens doni un percentatge de persones
amb situació legal, o sigui, documentada,
és molt més elevat del que vam tindre l'any passat.
La situació laboral igual és...
Vull dir, la situació laboral de les 558 persones
que van vindre a l'oficina i que estaven treballant,
306 ho feien sense contracte o sense permís.
Vull dir, això representa un 43% de les persones
que estaven treballant.
És molt elevat, eh?
Això és un nivell molt elevat.
Aquí també considerem això que això...
Això és dels casos que heu detectat.
S'ha d'afegir tot el gruix d'aquells que treballen
en la il·legalitat més absoluta i que no s'ha detectat.
Estem parlant de persones que ens han passat per l'oficina
que hem pogut recollir dades i que sabem exactament que és així.
El percentatge de persones que treballen sense el contracte,
la veritat és que és preocupant.
I d'aquí considerem la importància d'increment de recursos
de cara a la inspecció de treball per la seva eficàcia en l'inspecció
i que totes les persones que estiguin treballant
ho estiguin fent amb el seu contracte i el seu permís en regla.
A partir d'ús de feina també deu ser molt complexa,
perquè, per exemple, bona part de les dones
s'ocupen el servei domèstic per hores...
Exacte.
I, clar, és un territori molt complicat en el tema de contractació.
No parlem d'empresaris ni parlem de jornades laborals de 8 hores.
Exacte.
Vull dir, el règim del servei domèstic,
que, a més, és un règim especial,
entre règim general,
és força complicat, no?,
de detectar les persones que estan treballant en situació irregular.
Sí, sí.
De totes formes, això, pensem que la propera memòria
hauria de variar aquest percentatge d'economia submergida
per als permisos obtinguts durant el procés de regularització.
En tot cas, això serà una valoració que podrem fer
ara, a principi d'any que ve.
Un cop passat tot el procés extraordinari de regularització
que es va dur a terme el 2005,
les dificultats que anteriorment a aquest període
tenien les persones immigrades,
continuen sent les mateixes?
De tramitar i intentar regularitzar la seva situació.
Per la gent que ha quedat fora del procés, sí.
Perquè són els mateixos requisits anteriorment
i alguns són carreros sense sortida, no?
Sí, sí, sí.
Per les persones que han quedat fora del procés de regularització
perquè no estaven empadronades
o perquè ara en aquest moment queda el poder fer la tramitació
per arreglament laboral o arreglament social, no?
I en aquest aspecte és el que consideràvem
que aquí sí que la inspecció haurà de tindre una eficàcia, no?
Per poder detectar això, totes aquestes persones
que estan treballant aquí
sense el seu permís de través de residència.
Clar, una cosa és la llei, el reglament d'estrangeria
i una altra cosa és el dia a dia
del que fan els professionals que hi treballen
i les persones estrangeres que intenten regularitzar
tenir informació sobre la seva situació.
És molt complexa tot el camí per regularitzar la situació
que ha de fer una persona?
Encara és molt complexa des del punt de vista pràctic?
Aviam, jo diferenciaria tres graus.
Diria, hi ha ara els que encara estan arrossegant
el tema de la normalització.
Vull dir, molta gent va presentar la normalització
i actualment es troben que l'empresa ho s'ha desentès
perquè el requisit imprescindible era
que l'empresa donés d'alta a aquest treballador
en un plaç de 30 dies.
Moltes empreses o empreses s'han desentès d'això.
Empreses que tenien deutes a la ciutat social
i el treballo tampoc ha pogut aconseguir el permís de treball,
amb la qual cosa encara estem una mica arrossegant
tots aquests casos mitjançant recursos,
intentant trobar nous contractes de treball
per poder seguir amb aquest expedient de normalització.
Vull dir, és un procés que encara no s'ha tancat
i amb la qual cosa tampoc ara mateix
es poden donar dades concretes del procés
perquè hi ha un procés que encara està ahí
i aquestes persones estan intentant,
de la manera que sigui,
poder aconseguir el permís que van iniciar l'any passat.
Després hi ha les persones que no es van poder acollir
al procés de normalització, però que potser fa any i mig,
vora dos anys que estaven aquí,
que en el moment del procés no van tindre l'empadronament
que els permetia acollir-se en aquest procés de normalització.
Per a aquestes persones,
iniciar un expedient inicial de treball,
que vol dir que una empresa presenti els papers a subdelegació
que tinguin una resolució favorable
i obtindre el visat del país d'origen
és totalment...
és molt difícil per a aquesta acció.
Llavors, aquestes persones que porten aquest temps aquí,
el que pensem que faran
és esperar els tres anys de permanència al país
per poder acollir-se a l'arrelament social.
Clar, és que a vegades parles amb aquestes persones immigrades
que porten un cert temps
i que en cap moment de la seva vida
han deixat de fer gestions amb l'administració constantment.
i t'expliquen que
no, no, és que he de tornar d'aquí quatre mesos
perquè em faltava un paper
i vinc des d'Hospitalet de l'Infant, per exemple.
Segur que hi ha molts casos i de tota manera.
I ve aquí, li faltava aquell paper i dius
que allà que he de tornar d'aquí no sé quant de temps.
Entra la persona com en una mena de laberina administrativa.
És el que explica, no?
Sí, això és una de les coses
que després comentaríem
que és la concentració que tenim com a bocada
demà a Comissions Obreres.
Precisament per això,
perquè hi ha un col·lapsament de documentació,
una manca de recursos
que fa que una persona,
per al seu expedient,
hagi de tornar potser tres o quatre vegades
a subdelegació, no?
Fer unes cues interminables,
demanar hores,
que a vegades te donen hora
per passar tres o quatre mesos
i que fa que un expedient
d'una renovació
o d'una reagrupació familiar
o de qualsevol tràmit que es vulgui fer
s'allargui durant un any o molts mesos.
És molt difícil.
Però això, per exemple,
sota el vostre punt de vista,
és un tema de reglament i de llei
o és un tema de mitjans?
És a dir, que aquesta persona
hagi de fer aquests viatges
i aquests tràmits
i aquesta insistència.
D'aquí va una miqueta
també l'esperit de la concentració, no?
Sí, bé, hi ha una mica de tot.
Vull dir, la llei i el reglament
que es van aprovar
darrerament
tenen coses positives,
també tenen lagunes, no?
En quant a això, per exemple,
a poder arreglar els papers
per als menors
o per als cònyugues, no?
Vull dir, això ara implica
una dificultat afegida.
És un dels esculls més importants, no?
Afegida, sí.
I per allò de més,
hi ha una mancança important
de recursos materials i humans,
sobretot,
en el que són les oficines d'immigració.
En general, no només aquí a Tarragona,
vull dir, aquí a Tarragona
hi ha un col·lapse,
però això es reprodueix a tota Catalunya
i jo diria que a nivell estatal, no?
Però clar, vull dir,
allà on hi ha unes províncies
amb una major presència d'immigració
és on més se nota aquest col·lapse, no?
I, evidentment,
la manca de recursos humans
és el que en moltes ocasions
està dificultant
i està provocant aquest col·lapse.
És molt recent, per tant,
segur que és prematur
fer una valoració en profunditat,
però justament ahir,
mentre vosaltres presentàveu
l'informe del CITÉ,
el govern, els diferents ministeris,
concretament,
és un pla elaborat
pels ministeris d'administracions públiques
de treball i assuntes socials,
vam presentar un pla
que vol agilitar
tot aquest tràmit,
sobretot pel que fa
a la renovació de permís
de residència i de treball
a través d'avisos per correu,
a través d'internet...
Ja dic que és molt prematur
per parlar-ne,
m'imagino que voldreu analitzar-ho
amb tota mena de detalls
per poder metre un judici,
però, en principi,
sembla bastant insuficient,
segons el vostre criteri, no?
Hi ha altres agents que operen...
Sí, jo volia puntualitzar, per exemple,
que, a part de la concentració,
tenim demanada demà
que es fa des de la Secretaria
d'Immigració de Comissions Obreres
juntament amb la FASAP
d'administració pública,
el ram de administració pública
del sindicat,
precisament això
per demanar més recursos
a les oficines
per evitar aquest col·lapse,
per evitar tots els perjudicis
als treballadors
que fan cues
i que perden hores aquí
i també als propis funcionaris
que estan a la subdelegació
i que viuen
en una situació d'estrès
perquè no poden...
Són la cara visible
de l'administració.
Són la cara visible
i no et poden donar resposta
a la demanda que hi ha.
Vull dir,
hi ha una necessitat
d'increment
de les persones
que atenguin
amb això.
Amb això,
volíem dir que
sabem que hi ha la intenció,
hi ha la voluntat
i des d'aquí,
des de la pròpia subdelegació,
els subdelegats,
això ja ens ho ha comunicat,
també.
Hi ha la voluntat
de voler arreglar
amb aquesta situació.
el que passa és que
i una d'aquestes
podria ser
el que es va present,
el que surt avui
als mitjans de comunicació,
de les renovacions
de les targetes.
Que no cal presentar-se
a l'oficina,
segons diuen.
Sí, sí,
ja és el que seria automatitzat.
Diguem-ne,
rectifiques
i has de rectificar
alguna dada,
ho tornes a enviar
o bé imprimeixes
els impresos
a través d'internet,
d'una web.
Clar,
això sobre el paper
sembla molt atractiu, no?
Nosaltres, això,
avui, precisament,
aquest matí,
estem convocats
amb una reunió
de subdelegació
per tal d'explicar,
m'imagino,
tot aquest procés
que es vol engegar
i que, en principi,
sembla positiu,
que, clar,
tot el que sigui
evitar que les persones
se desplacin
i que agilitzi
el tràmit de documentació,
sembla positiu.
Ara,
el que voldrem analitzar
és això,
si això serà operatiu
i, precisament,
una de les coses
que podem ja contemplar
com una cosa
amb certa dificultat
és que,
si això s'ha de fer
a través de correus,
doncs hi ha una gran mobilitat
entre les persones
immigrants
de domicilis, no?
Bé,
haurem d'esperar...
A l'espera,
a conèixer en profunditat
aquest pla,
ja tindrem ocasió
de parlar-ne.
Més enllà de les dades,
Encarna,
el que comentàvem
a l'inici
de la conversa,
l'any 91,
el perfil
de l'immigrant
que s'atençava
al Cité,
ha canviat molt, no?
I el tracte
i el coneixement
que tenen del país.
Sí,
sí, sí,
bé,
les persones
que es van...
el perfil,
ja ho hem dit,
que sí que ha variat molt,
no?
Perquè era un perfil
totalment de persona.
I el coneixement
del propi país,
és a dir,
la persona que arribava
l'any 91
probablement
amb unes expectatives
determinades,
les expectatives
amb les quals
venen els immigrants
ara són diferents
perquè,
diguem-ne,
per experiència
d'altres
persones
saben que no és allò
que en principi
pensaven que era,
que era fàcil
i que arribaves
i ja tenies
una feina,
una casa i...
Bueno,
jo diria
que potser
no és
totalment
el mateix,
però en aquest aspecte
no estic tan segura
de que
hagi
canviat tant,
no?
és veritat
que anys enrere
els immigrants
que venien
a Magrebis
pensaven
que arribarien aquí
i que tot
havia de ser
molt fàcil
i tal.
La immigració
que ve ara
potser no té
aquesta visió
tan fàcil,
també venen
perquè
als seus països
això segueix
igual,
tenen una situació
molt futura
i pensen
que aquí
serà millor,
però sí que
sempre venen
amb l'esperança
que arribar aquí
trobaran
un sistema
de vida
millor
que el que han deixat
en els seus països.
És a dir,
que l'experiència
d'altres companys
seus conegudes
al país d'origen
no fa que
s'ho replantegin,
no?
No,
i perquè normalment
aquestes persones
que han passat
a lo millor aquí
tres o quatre
o cinc anys
molt difícils
fins a poder
una mica
obter el permís
i assentar-se
i trobar una mica
una vida
o estabilitzar-se.
Una certa estabilitat,
no?
Clar.
S'han acabat
quan aquestes persones
tornen al seu
país d'origen
perquè durant aquests anys
no han pogut sortir,
per exemple,
i un cop ja han tingut
la targeta
i el permís
han anat al seu país
i només aquest factor
de veure
que aquestes persones
tornen
amb un permís
de treball
i residència
i que possiblement
van
i poden
dir-li a la família
que aquí
ja tenen
una situació
més estabilitat,
suposo que no només
això ja
dona peu
a els que estan
allà
en una situació
molt dolenta,
doncs pensin
que vinc d'aquí
serà una forma
de millorar
la seva vida.
Això està clar.
En Carne,
ja per acabar,
ho hem comentat
al llarg de la conversa,
però concretem
una miqueta més
l'acte que heu convocat
demà a les 12 del migdia
davant de les portes
de la subdelegació,
no?
Sí,
vull dir,
la concentració
es farà demà
a les 12 del migdia,
la porta de subdelegació
està convocat
per la Comissió d'Immigració
i per la Federació
d'Administració Pública
de Comissions Obreres
i el que es demana
és un treball digne
de cara als funcionaris
que estan fent l'atenció
a les oficines d'immigració
i que estan totalment desbordats
i una atenció digna
també pels propis usuaris
de les oficines
que es passen hores i hores esperant
i que esperen mesos
per tindre una resolució positiva
a les seves demandes.
O sigui,
la demanda que fem
és que hi hagi
un increment
de recursos materials
i humans
a les oficines d'immigració.
No és una exageració,
només cal passar-ne
determinats dies
a determinades hores
per veure les mateixes cues
que veiem fa uns anys
a les portes
de la subdelegació.
Exacte,
i seure's davant d'una taula
i estar una estona
amb un funcionari
i veure també una mica
la seva situació
de treball.
De desbordament.
Sí, total.
Encarna Medina,
responsable del CIT
i el Centre d'Informació
per a Treballadors Estrangers
del Sindicat Comissions Obreres.
Com sempre,
gràcies per acompanyar-nos
i tenint en compte
que sobren també
noves expectatives,
continuarem parlant.
Bon dia.
Moltes gràcies.