Ara són a tres quarts de dotze del migdia
i un minut seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i seguint tot parlant d'un aniversari.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic en Jordi Ferrer,
és el director de l'editorial en Ballenca Cossetània.
Jordi, molt bon dia.
Molt bon dia.
T'has llevat ara després de la festassa d'ahir a la nit
o hi ha festoneta que anem pel món?
Hi ha festoneta des de les vuit del dematí.
Hem dormit poc, però bé, la festa està bé, però ara ja hem de tornar.
Ah, s'ha de treballar, s'ha d'anar...
I estem als segons deu anys, no?
Doncs hem de començar a enfocar de la manera correcta.
S'ha d'anar a complir una altra dècada, com a mínim.
Com a mínim.
Com a mínim.
Però bé, la festa ahir bé, no?
Sí, la festa va estar molt bé.
Avui estic en ressecós i amb la veu una miqueta gastada.
Deu venir molts amics, molta gent,
era en prop de 300 persones al Pati Mani.
I bé, molts autors, doncs, proveïdors,
gent d'altres editorials, gent del món de la premsa.
I va haver una actuació extraordinària que van fer el Quico Elcelio,
molt encarada cap al nostre aniversari.
Ens vam poder retrobar amb molta gent que feia temps que no ens vèiem,
perquè això de les noves tecnologies està molt bé,
però també fa que el contacte personal es vagi perdent.
I, per tant, jo diria que va ser una trobada d'una gran família d'amics.
Qui ho havia de dir, no?
Fa 10 anys, allò que, si no recordo malament,
perquè tots hem assistit al naixement d'aquest editorial,
que sempre es posava allò d'editorial local.
Al llarg d'aquests anys hem perdut aquest aspecte en sentit positiu.
el conservem, però hem guanyat altres àmbits, afortunadament.
Sí, aquest era una miqueta dels nostres objectius, no?,
i que va costar al començament trencar-ho,
però, bé, amb la vida, si ets tossut amb les coses,
al final te n'acabes una miqueta sortint, no?
Una mica, probablement, des de Barcelona ja anava bé
que les editorials de comarques les encapsuléssim
com a editorials locals, no?
Bé, a nosaltres, però això no ens anava bé.
Nosaltres pensem, i també altres editors que hi ha a comarques,
com puguin ser Pagès o com puguin ser Eumo,
pensem que l'ubicació d'una comarca
no té res a veure amb la tipologia de llibres que hagi de fer, no?
I, per tant, sempre havíem dit que nosaltres,
que volíem ser, era una editorial
publicant llibres de bàs nacionals
i encarats cap a tot el territori del país, no?
I, bé, això ens sembla que ho hem fet.
I això també ho hem fet, però sense oblidar
que també estem fent llibres pel territori
i que ens sentim molt bé fent llibres pel territori, no?
Però jo crec que això es pot compaginar.
Podem seguir fent llibres locals,
però a vegades no únicament locals del camp de Tarragona,
sinó també fent llibres locals de Lleida.
Per exemple, ara presentem un llibre, doncs, aquí a Marà, no?
On vam presentar un al col·legi, no?
Per tant, hem de seguir fent aquest tipus de llibres, també,
però això s'ha d'anar lligat amb el que són llibres
amb una projecció de l'est nacional.
I enguany, precisament, la cosa va més enllà encara,
perquè recordem que es va donar a conèixer
la creació del segell Lectio Ediciones
amb la voluntat d'editar també en castellà.
Sí, aquest és el repte que ens posem
després del desè aniversari, no?
No és una casualitat haver-ho fet coincidir, doncs,
amb el desè aniversari o el fet de treure el segell en castellà,
ja perquè, per dir-ho d'alguna manera,
el camí recorregut ens avala per poder fer aquest pas
i Cossetània ja és una marca, doncs,
que el mercat en català, doncs, està força ben posicionat
i hem de complicar-nos una miqueta més la vida
si no seria massa fàcil, no?
I llavors, doncs, bé, el que fem és intentar, doncs,
amb moltes dificultats, doncs, que segur que en tindrem
i que en tenim, doncs, anar posant al mercat en castellà,
doncs, el segell Lectio amb llibres de la línia
del que nosaltres estem fent a Cossetània.
Vau començar amb la voluntat de publicar
una desena de llibres l'any i deu anys després,
bé, això s'ha multiplicat, ara surt una mitjana
de cent llibres, potser, no? Més o menys.
Sí, sí, sí, més o menys és això. Això sí que és el...
Això és un record, eh?
Això sí que és un somni d'aquells que si...
si t'ho diuen llavors
i poguessis fer un viatge al futur llavors
diries que això no t'ho creuries, no?
Perquè això nosaltres, quan vam començar
deu llibres, ja ens semblava en molts.
Clar, dius, deu llibres, has imaginat.
Ens semblava en molts, dius, deu llibres.
Un per més, quasi, un per més.
I ara resulta que l'estem fent dos per setmana, no?
I, bueno, sí, aquest és una miqueta...
Què vol dir això? És una miqueta
que és el que nosaltres ens satisfà més, no?
Em dic, millor que hem pogut trobar
i hem tingut la sort, o hem sabut,
o una miqueta la combinació de les dues coses,
de trobar línies editorials
que, doncs,
tinguessin capiguda
amb aquest mercat tan gran de llibres.
Això per un cantó i per altre,
que també la gent ha confiat en nosaltres.
I això ens omple molt de satisfacció,
perquè hem confiat autors i hem confiat els lectors, no?
I hem confiat institucions
que venen tots sovint a nosaltres
a proposar-nos coadicions amb ells, no?
Per tant, això ens omple de satisfacció
i ens ha d'aixer que hem de seguir treballant
d'aquesta manera, des de Valls
i amb tota l'humilitat del món, no?
Avui, una miqueta,
després de la borratxera d'emocions d'ahir,
un, doncs, s'ha de posar al despatx,
a viadet i dir, bueno,
tornem a estar aquí,
tornem a ser cosetània,
això és un altre dia
i hem de fer com si fos el començament,
que aquí les batalles es guanyen dia a dia
i, per tant, tot el passat ha estat molt bé,
però el passat ja és passat
i hem d'encarar el futur amb energies noves,
però amb la mateixa humilitat que el primer dia.
Físicament sou al mateix lloc, no?
Al mateix carrer, vaja.
No.
No ho heu canviat?
No, vam començar a estar al carrer Germà en Sant Graviel,
amb un pis que se'ns va fer petitet
i des de fa quatre anys estem en un ampli local al carrer de la Bioleta.
Però no tot sempre ha vingut de cara, no, Jordi?
Segur que heu tingut els vostres moments.
És clar que sí.
És que és impossible que en qualsevol activitat que facis a la vida
tot t'ha vingut de cara.
I si tu et vols seure que tot t'ha vingut de cara
és que estàs amagant la realitat, m'entens?
Perquè hem tingut ensopegades i en tindrem.
Perquè jo sempre us dic a la gent d'aquí,
a mi no em preocupa les que hem tingut,
perquè les que hem tingut ja les hem tingut i les hem ensopegat,
ja les hem superat, em preocupa les que tindrem
i per tant hem d'estar molt concentrats
perquè aquestes ensopegades que tindrem
les puguem superar
i estiguem preparats perquè ens vinguin, no?
Per tant, per què?
Perquè, escolta, fent 100 llibres a l'any
l'hem d'epifiar amb uns quants.
L'hem d'epifiar perquè si no...
si no seria una situació normal,
és que els hi passa a tothom, no?
El que sí que hem d'estar molt atents
és a aprendre dels errors, no?
A dir, escolta, amb això ens hem equivocat,
amb aquesta línia ens hem equivocat,
no seguim per aquí.
O amb això ens hem equivocat,
aquest llibre no l'hem promocionat
de la manera que ho teníem que haver fet,
hem de corregir-ho, doncs,
en una propera publicació, no?
O amb això ens hem equivocat,
però aquest llibre ens semblava
que estratègicament el teníem que fer.
Per tant, compensem, per dir-ho d'alguna manera,
la inversió econòmica
amb una qüestió estratègica,
que també pot ser.
Però una miqueta hem d'analitzar
les coses que en passen
amb el cap fred i amb la tranquil·litat suficient
per no insistir cometent
els mateixos errors que segur que hem comès.
Si mirem cap a la vitrina,
recordes quin va ser el primer llibre
que va publicar Cosetània?
Perfectament, perfectament.
Era un llibre local de Valls
que era la història del Club Bàsquet Valls.
El vam presentar el mes de febrer de l'any 96.
Qualsevol persona que li agradi sortir a la muntanya
segur que té a casa una o moltes més
d'una de les guies a Simut.
Aquells que els agrada la cuina
segur que tenen algun llibre de la col·lecció
al Cullerot.
La cuina, l'excursionisme, els temes locals
han estat segells característics,
però de mica en mica
han anat ampliant les col·leccions
fins a prop de 40.
Sí, sí.
De totes maneres, el resum que has fet
és extraordinàriament bé
perquè és això, no?
Els nostres puntals han estat aquests tres,
han estat els llibres d'excursions,
la cuina i les publicacions locals, no?
Quan vam començar ens dèiem
escoltem d'intentar ser alguna cosa
en algun de les camps del món de l'editorial, no?
Vam trobar el món de l'excursionisme
on hi havia un forat per omplir
i ens hi vam posar de totes totes
a intentar convertir-se en l'editorial
de referència en aquest sentit.
I jo crec que avui en dia ho podem dir
que és la col·lecció de referència
del món de l'excursionisme a Catalunya, no?
En cuina, doncs, també tenim una col·lecció important
i jo crec que no n'hi ha cap altre
el programa editorial català tan ampli
en què hi ha d'haver 40 títols
de la col·lecció com la col·lecció d'aquesta cuina
i amb autors importants com l'Àvia Remei
com el Pere Tàpies, com el Jaume Fàbregas
com el Francesc Borgades
com el Pep Noguer, etcètera, no?
Per tant, una miqueta en aquest sentit
són dues col·leccions que ens han marcat molt, no?
I, evidentment, també les col·leccions de tipus locals.
Al voltant de tot això
hem creat altres col·leccions de muntanya
per intentar seguir oferint a lectors
que ja tenim, doncs, de la col·lecció,
les d'Imut, doncs, altres tipus de productes, no?
I estem treballant per fer llibres de cuina
i vostès, no sé, llibres de cuina d'aquells de regal, no?
A veure si aquesta tardor podem donar una alegria
als nostres actors en aquest sentit.
Jordi, una pregunta d'aquelles que queden bé
en un programa de ràdio.
Quin autor o quin llibre t'agradaria publicar?
Quin m'agradaria publicar?
Ni que sigui inversemblant, eh? M'és igual.
A veure, jo sempre he dit que...
Si és real, també.
Mira, nosaltres publiquem...
O t'hauria agradat publicar?
Sí, sí, sí. Nosaltres publiquem moltes coses de llibres pràctics
i poc de literatura,
perquè entenem que la literatura, doncs, està...
Hi ha editorials que ho estan tractant molt bé, no?
Però a mi particularment m'hagués agradat
tenir dins del nostre segell editorial
un autor que l'any passat se va morir,
que és des de les comarques maridinals de Catalunya,
que és el Jesús Moncada,
però jo considero que és el millor cipto
de la literatura moderna d'aquest país.
M'hagués agradat molt i a més és
perquè era una persona senzilla,
entranyable, extraordinària.
Doncs ara el que falta és celebrar-ho aquí, no?
Sí, la intenció...
Podem mirar a setmana a Barcelona a celebrar-ho.
La gent és que parla de seguida, no, Jordi?
Però la intenció és celebrar-ho aquí, també.
Sí, sí, sí, sí. I ho farem.
I ho farem.
Primer ara el que hem de fer és
païr una miqueta les emocions que vam viure ahir,
per tenir el cap fred,
i és previst que a la tardor
puguem fer a Valls una festa
on fer partícips amb la gent d'aquí.
S'ha de dir també que ahir ja va venir
força gent que eren de Valls
i dels nostres comarques
a la festa que vam fer a Barcelona,
perquè així ens ho vam voler que fos, no?
Però també farem una celebració
a les nostres comarques, no?
A veure, això la gent ens ho ha preguntat molt
perquè primer ho he fet a Barcelona.
És molt senzill.
I al començament hem estat parlant.
Som una editorial amb vocació de l'Aç Nacional.
El principal lloc on nosaltres tenim autors
és a l'àrea metropolitana.
Barcelona ens marca una centralitat
de comunicacions que difícilment
d'altra manera ho podríem tenir, no?
Ahir va vindre gent, doncs, de la Garrotxa,
del Pla de l'Estany, de la Cerdanya, d'Osona,
de moltes comarques, doncs, del país
que era més fàcil trobar-los tots
per comunicacions a Barcelona.
Doncs moltíssimes gràcies, Jordi Ferrer,
director de Cosetània,
Cosetània, per molts anys
i bé, a complir una altra dècada,
com dèiem, una abraçada ben forta.
Una abraçada i moltes gràcies a vosaltres
perquè durant aquest temps,
des de Tarragona Ràdio,
ens heu ajudat molt a promocionar els nostres llibres.
Doncs la voluntat és continuar fent-ho.
Gràcies, Jordi.
A vosaltres.
Adéu-siau.