Quatre minuts, un quart de dues,
és el moment esperat de conèixer les característiques,
l'aspecte que té aquesta samarreta magnífica.
Nosaltres ja l'hem vista,
el que passa que hem dit que no direm res perquè sigui una sorpresa,
és aquesta samarreta commemorativa de dos aniversaris,
els 120 anys de la Fundació del Gimnàstic de Tarragona
i els 20 anys de la posada en marxa de Tarragona Ràdio.
S'acaba de presentar a les instal·lacions del nou estadi
i, bé, volem saber més coses.
I atenció, perquè després d'aquesta connexió
obrirem el 977244767
i començarem a regalar algunes samarretes commemoratives.
Connectem, doncs, amb el nou estadi,
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Molt bon dia, doncs, efectivament,
som a les instal·lacions del Club Gimnàstic.
Fa poca estona que s'ha fet aquesta compareixença,
aquesta roda de premsa,
per presentar aquesta samarreta del Gnàstic i de Tarragona Ràdio.
En volem parlar, d'una banda, s'acompanya
la presidenta de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació,
Maria Mercè Martorell, molt bon dia.
Bon dia, Josep.
I també s'acompanya Josep Maria Andreu,
la president del Consell d'Administració.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Sens dubte, un moment important pel Gnàstic,
també per Tarragona Ràdio, 20 anys.
Ara comentaven abans a la roda de premsa
que seria important que, per exemple,
quan fem l'exposició dels 30 anys,
dels 20 anys, perdó, pogués estar aquest document sonor
del Gnàstic a primera divisió.
Sí, sens dubte, el dia 30 de juny,
quan inaugurem l'exposició dels 20 anys
de Tarragona Ràdio, Casa Canals,
ens agradaria molt que dintre d'aquests documents sonors
dels 20 anys de la vida de la ciutat,
tanqués precisament aquest ascens,
el document sonor del president del Gnàstic,
dient o proclamant que hi ha hagut
l'ascens a primera divisió.
N'estem convençuts, o sigui que quasi començarem
a fer ja el panel explicant aquest últim document sonor.
Josep Maria Andreu, sens dubte, la situació és immillorable.
Estem molt i molt bé aquests dies.
Sí, realment estem molt bé,
però encara queden nou finals
i hem de sumar encara uns punts per pujar a primera.
Nosaltres pensem que ho podem aconseguir,
estem pel bon camí,
i s'ha de seguir treballant amb aquesta il·lusió,
perquè jo penso que per Tarragona
i per la gent de Gnàstic
seria el més gran que es podia passar
a veure el nostre equip a primera divisió.
Aquests aficionats que vulguin venir a veure el partit,
per exemple, diumenge,
ja podran comprar aquesta samarreta, 15 euros.
L'estan que tindrà Tarragona Ràdio
i barra amb la màu, va.
Sí, davant del Teatre Metropol,
el dia 23, el dia de Sant Jordi,
serà el primer dia que es vendrà aquesta samarreta,
que a més a més té els logos del Gnàstic,
la N en grana,
és una samarreta en negre,
i llavors porta els logos també dels 20 anys
de Tarragona Ràdio,
per commemorar, com dèiem abans,
una miqueta el germà gran i la germana petita.
120 anys de Gnàstic,
20 anys d'emissora municipal de Tarragona Ràdio.
Josep Maria Andreu, aquests 120 anys seria fantàstic
poder-ho commemorar amb aquest ascens a primera divisió,
crec que seria l'ideal, no?
Home, seria extraordinari, no?
Pujar a primera i poder celebrar de forma conjunta
amb Tarragona Ràdio els 120 anys del Gnàstic
i els 20 anys de Tarragona Ràdio.
Jo des del Gnàstic el que sí que tinc agrair és a Tarragona Ràdio.
Aquesta iniciativa que ha fet,
ficant aquesta samarreta a la venda
i que moltes d'aquestes estan regalades a la vostra emissora
i totes les iniciatives que feu, no?,
per fer un Gnàstic a vegades més gran, no?
Jo crec que gràcies al vostre recolzament
estem veient que tota la gent del Gnàstic
pot seguir setmana a setmana amb tot el que esteu fent,
amb el millor jugador, amb Tarragona de vermell,
amb les transmissions, amb els gols que es canten,
que realment són emocionants, no?
Perquè, home, quan els sents,
hem diferit, com és el meu cas,
perquè en directe no els puc sentir,
home, te se fica la pell de gallina, no?
Realment és extraordinari.
Us animo a continuar amb aquesta il·lusió que teniu ara
i que ojalà que tots puguin celebrar
conjuntament veient el Gnàstic a primera, no?
Una equipa de primera, una ràdio de primera, també.
Abans hem comentat aquest seguiment de molts anys ja del Gnàstic, no?
Sí, des de l'any 94 hi ha hagut un, jo diria,
un jumelatge continu, no?,
entre Gnàstic i l'emissora, i Tarragona Ràdio,
una emissora municipal, sense dubte, de primera.
I, a més a més, jo abans ho deia, no?,
quan estiguem a primera, el Gnàstic tindrà moltes nòvies
i, de fet, ja les té, no?,
a segona A ja ha tingut moltes nòvies
i tots els mitjans s'abolquen,
però allò que els amics autèntics es veuen en els mals moments.
I Tarragona ha estat amb els bons
i quan es va pujar les dues vegades que s'ha pujat a segona A
estarà, sens dubte, ja està amb l'ascens a primera,
però també va estar amb els mals moments, no?,
quan ningú donava massa per al Gnàstic, no?,
i si ens hagués sentit que avui estaríem quasi tocant la primera divisió,
ningú s'ho hauria cregut,
perquè semblava que, bueno, pràcticament
tenia que desaparèixer, no?,
fins i tot el club.
Per tant, Tarragona Ràdio ha estat sempre amb els bons moments,
amb els mals moments,
i això s'ha de celebrar,
perquè això és com les famílies, no?
No tot és bo,
hi ha coses bones,
hi ha coses dolentes,
i l'important és estar sempre junts,
tant amb les bones com amb les dolentes,
que esperem que en siguin ja mai més,
en siguin molt poques,
i que no sols pugem a primera,
sinó que ben segur ens hi mantinguem.
President, hi ha moltes nòvies,
ja es comença a notar això,
ha començat el festeig?
Home, el que sí és una realitat,
que en aquell moment el Gnàstic és un club mediàtic,
molts mitjans de comunicació
que abans no existien pel Gnàstic,
doncs ara existim nosaltres per ells,
i home, això és una realitat en aquell moment,
però el que sí que tindres una cosa clara, no?,
que la gent que sempre t'ha acompanyat
i sempre ha estat amb tu,
sempre tindrà el lloc de privilegi que es mereix,
i en aquest cas estar a la ràdio
sempre tindrà un lloc de privilegi dins el Gnàstic.
Una pregunta, s'estaran fent molts oients, president,
si pugem a primera,
que és ben segur que sí que pujarem,
si més no, que és el desig compartit de tots,
tindrem entrenador per propera temporada?
Com està la cosa?
No, segur, entrenador segur que tindrem, no?
Nosaltres tenim una intenció clara
que continuï Lluís César amb nosaltres,
estem negociant amb ell i amb el seu representant,
i espero que en les properes setmanes
tinguem un acord definitiu, no?
Jo vull ser optimista i penso que això seria
el millor per a l'Nàstic i el millor per ell,
jo espero que es pugui arribar amb un acord
i que les dues parts surtin satisfetes
de l'acord que s'ha d'arribar, no?
Les possibilitats de l'1 al 10,
seria capaç de fer algun número així aproximat?
Home, jo vull, en aquest moment,
jo diria que un 5 està bé.
No és un mullà?
No, no, no, és que jo penso que això...
Una renovació és un acord de dues parts, no?
Jo en aquell moment,
en aquest sentit estem treballant, no?
I nosaltres volem que ell continuï,
ens consta que ell vol continuar,
però està clar, no?
Que no és el mateix negociar un contracte
per un entrenador de segona
que per un entrenador de primera.
Llavors aquí hi ha moltes situacions
que es tenen d'analitzar,
i sobretot per part seva,
i aleshores, bé, jo espero que arribi a un acord segur, no?
Gràcies, Maria Andreu, gràcies per acompanyar-nos
a aquest micròfon de Tarragona Ràdio
avui en aquesta jornada especial per vostès,
però també, òbviament, per l'emissora municipal,
per Tarragona Ràdio, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Maria, Mercè Martorell, gràcies també per acompanyar-nos
i aquest diumenge recordem aquestes samarretes
a l'estat de Tarragona Ràdio.
I ja han vist aquesta exposició el proper dia 30 de juny,
que podrem sentir tant de bo aquest document sonor
del nàstic a primera divisió.
Segur que el sentirem,
i sens dubte també el que ja ha dit el president,
que farem una segona tirada de samarretes
quan pugem a primera, no dic sí, eh?
Dic quan, pugem a primera,
que direm nàstic, un grup...
Som de primera.
Som de primera, exactament,
no me'n recordava ben bé de la frase, som de primera.
Per tant, hem de dir que tots els tarragonins
vagin a l'estat de Tarragona Ràdio
davant del Metropol,
comprin aquesta samarreta,
puguin ja portar-la en els partits
que queden del nàstic,
i que en tinguem que fer,
fins i tot abans d'arribar a primera,
haguem que fer més tirades d'aquesta samarreta
i que aquesta samarreta sigui la que ompli,
juntament amb la grana del club,
tots els estadis,
no sols el nostre,
sinó allà on jugui el nàstic.
I senyor Maria Andreu,
una darrera qüestió,
l'afició, un deu, no?
L'afició, un deu, com sempre, no?
El diumenge a Lleida
va tornar a ser una experiència impressionant, no?
Jo diria, ja no solament pel nàstic, no?
Sinó per la nostra ciutat.
Desplaçar més de 6.000 persones,
com es van desplaçar el dissabte a Lleida,
doncs és una situació extraordinària, no?
I jo solament puc tindre parles d'agraïment, no?
Per tota aquesta gent
que no deixi d'acompanyar l'equip
i li donen suport en tots els moments, no?
Perquè la gent del nàstic
sempre ha de suport al seu equip i al club
en els moments bons i als menys bons, no?
I en aquell moment que estem vivint un moment bo,
doncs home, és encara més d'agrair, no?
Perquè la gent és extraordinària
i jo sempre dic que és el millor patrimoni que tenim.
Llosa Maria Andreu, Maria Mercè Martorell, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, Josep.
Això no ho podem explicar des del Club de Gimnàstic
on s'ha presentat aquesta samarreta
que podeu aconseguir, com dèiem, aquest diumenge
a l'estat de Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.