Hola, molt bon dia. Efectivament ens hem desplaçat avui fins a la Catedral de Tarragona,
més concretament fins a aquesta capella del Santíssim.
Com molt bé explicàveu, fa uns dies l'Arcabisbat de Tarragona va donar a conèixer públicament
una campanya de captació de donacions perquè els fidels puguin col·laborar
en la restauració d'aquesta capella.
Nosaltres avui ens trobem a l'interior d'aquesta capella, acompanyats de mossèn Martí.
Mossèn Martí, bon dia.
Bon dia.
Ell és el delegat de Patrimoni Artístic de l'Arcabisbat de Tarragona
i també és el Canonge, l'encarregat de Patrimoni Artístic de la Catedral de Tarragona.
Si li sembla, podríem començar, mossèn Martí, explicant quina és la particularitat d'aquesta capella,
per què és tan important.
Aquesta capella és per considerar-ho un únic dintre del moriviment renaixentista català.
És una capella fundada pel gran arcabisbe humanista Antoni Agustí
com a seu de la Cofredia de la Minerva que ell funda a Tarragona.
Justament no és la primera Cofredia sobre la Minerva que es funda a Catalunya,
n'hi havia a Geron, n'hi havia a Manresa, n'hi havia a Bela Franca, n'hi havia també a Perpinyà,
però sí que és la primera Cofredia que té una capella com a seu.
Quan Antoni Agustí funda aquesta capella i demana permís als canonges
perquè li cedeixin part del seu refetor, el menjador,
que prèviament ja havia estat convertit pel cardenal Carles Cervantes
en capella dedicada al Santíssim Nom de Jesús,
ell tria en Jaume Migó, el gran tracista del Renaixement,
que és capellaus, fill d'Ull de Molins i rector de Tibissa,
però que ha tingut unes grans relacions amb la còria romana
i que, per altra banda, sojornà llargament almenys tres vegades a Roma
i que es pot considerar el millor coneixement del que s'està fent a Itàlia en arquitectura
i també un dels millors coneixedors dels tractats clàssics sobre l'art arquitectònic.
Per tant, això ja donava un criteri de solvència i d'èxit al projecte d'Antoni Agustí.
El primer mestre d'Oves és en Bernat Cassany, però que mor molt aviat,
i ho agafa l'altre gran també promotor del Renaixement a Catalunya,
i el mestre d'Obres, Pere Belay.
Pere Belay i Jaume Migó, o Jaume Migó i Pere Belay,
són els dos grans introductors del Renaixement Arquitectònic a Catalunya
i es consideren també com els fundadors del que s'ha anomenat
l'Escola Arquitectònica del Camp de Tarragona.
Antoni Agustí, si tria els millors tracistes i els millors mestres d'obres del moment,
també tria els millors artistes que té a la mà.
Alguns fins i tot els va buscar ben lluny.
I no es tractava tampoc, per exemple, d'anar a buscar el pintor.
El pintor era certament un flamenc, però el tenia a Barcelona Isaac Hermès Vermell,
que podia ser fins i tot una mena de recomanat de Lluís de Recasens,
que era parent del bisbe Agustí.
Però, curiosament, un artesà com el Guixaire,
és un Guixaire milanès.
El constructor, l'argenter que fa els repujats de les dues portelles del Santíssim Sacrament,
és un argenter de Medina del Campo, Gaspar de Lira.
Els dos escultors que treballen en les dues úniques imatges que hi ha esculturades,
les dels sacerdots, un sacerdot taron, i les de Molquisedec són un italià i un francès.
Certament que també treballa amb artesans de Tarragona,
però tot això demostra el seu gran interès per aquesta capella.
Fruit d'aquesta combinació de grans artistes,
és aquesta la principal raó per la qual en surt aquesta capella tan singular.
Suposo que el més assecat és aquest altar certament espectacular.
Sí, i després també el que podria anomenar la idea de fons.
Es tracta d'una capella dedicada al Santíssim Sacrament, a l'Eucaristia,
una de les devocions que el Concili Vaticà...
Ai, perdó, que el Concili de Trento ha tractat d'una manera perllongada,
sobretot en les dues sessions primeres i també en el que feia referència a la comunió
sota les dues espècies als fidels i a la comunió dels infants a la tercera,
que és la que va assistir Antoni Agustí.
Per tant, l'exaltació de l'Eucaristia, que és un tema que en aquell moment
concentra en bona part de la devoció dels fidels i de la pastoral dels bisbes
i dels pastors que la fomenten, és una també de les causes de la seva suntuositat.
Una suntuositat, però, dintre del que jo anomenaria una sòbria elegància.
Segurament l'elegància seria un dels adjectius que potser definiria millor que aquesta capella.
Sí, elegància en la mesura que, per exemple, els ordres arquitectònics són els ordres clàssics,
no tampoc els més exuberants, sinó, per exemple, la pilastra d'Òrica.
El retable pràcticament es resol com un arc de triomf clàssic
i és un retable que queda d'una manera molt original,
encastat en la mateixa capçalera i no pas exemp com estem acostumats.
Però, per altra banda, hi ha una altra idea que també és la que us volia dir.
En Antoni Agustí, quan pensa en aquesta capella,
pensa que sigui justament també un monument funerari.
pensa que serà el seu lloc d'enterrament.
I ho va ser, finalment?
I ho va ser, finalment.
Justament, a més de l'Altamajor, la capella del Santíssim Sacrament
està distribuïda amb sis obertures laterals.
Els murs, quatre de les quals són capelles dedicades al centural
i les altres dues, l'una és la porta d'entrada i sortida al claustre.
I l'altra, la que ens queda a l'esquerra, és on hi ha el sepulcre.
La que ens queda a l'esquerra, justament, és la que hi ha el sepulcre.
Un sepulcre també dissenyat per per a Balai,
però que també ho hem de dir, no és d'una gran originalitat,
si bé que, certament, com que es tracta gairebé d'una còpia
d'una obra del barrocchio sobre alguns difunts de la família Medici,
es pot encara veure avui a la sacristia de la catedral de Florencia.
Per tant, com que, diem-ne, el model que es va servir el dissenyador
és un model molt noble, el resultat també, encara que no sigui original,
és d'una gran noblesa.
Quins problemes té en aquests moments aquesta capella?
N'hi ha alguns que són visibles, per exemple, les parets,
el rastre de la humitat, per exemple, es pot veure perfectament.
Quins són els problemes? Per què és necessària aquesta restauració de la capella?
La capella, en la seva integritat estructural, s'ha conservat molt bé,
de tal manera que és una capella que quasi bé no ha rebut edicions posteriors
des de quan va ser acabada.
Ara, certament, ha rebut els maltractaments del temps,
en el sentit que és una capella molt pròxima al claustre,
per tant, les filtracions d'humitat resulten gairebé inevitables.
És paral·lel al mateix jardí claustral,
per tant, entre el jardí claustral que rep tota l'aigua de la pluja,
del cel i la capella, només hi ha un passadís lateral
d'aquesta ala del claustre.
I després, clar, la ventilació també es fa més difícil
a la mesura que és una capella molt tancada,
és una volta de canó, l'estructura bàsica era una estructura romànica
i, per tant, les obertures eren poquetes.
De fet, hi ha una gran cúpula sobre tambor
que es va fer d'una manera molt valenta i arriscada
foradant la cúpula romànica del segle XIII
i en el punt més alt hi ha una mena de llanterna
que, veritablement, permet una certa ventilació.
Nosaltres, que som més amics de les solucions
de cara inclús a la conservació arqueològica del moviment
de les solucions naturals, que no pas de les artificials,
mirarem de consuminar les dues i, per tant, recuperar, per dir-ho així,
la ventilació contínua a través de la llanterna
amb els adetaments que l'artifici, sense danyar l'estructura, permeti.
En quants diners han pressupostat vostès el cost d'aquestes obres de restauració?
El cost de restauració total és de 888.280 euros en 27 cèntims.
És el que porta el pressupost de la memòria, vull dir, del projecte fet.
I vostès han demanat...
que això ho comprèn tot, o sigui, comprèn les taulades i les façanes
i després l'interior, des de les parets fins a la volta,
des de la volta fins al terra.
I també, per exemple, la restauració de tots els alterets
i retaulets dels altars aquests laterals.
Vostès han demanat la col·laboració econòmica dels fidels
per poder contribuir a aquesta restauració.
Sí, per exemple, s'ha demanat últimament, fa pocs dies,
l'Arcabisme, solemnament, en el dia del pontifical de Santa Tecla,
la col·laboració de tots els fidels.
Nosaltres el capítol, l'any passat, ja vam començar
a través d'una aportació que va fer la Fundació Caixa Catalunya.
Nosaltres vam optar a la convocatòria que ella fa
de subvencions anuals per obres artístiques i culturals
i vam restaurar les pintures del retaule major
de la Capella del Santíssim i també tot el que era
l'ordre arquitectònic de pedra, o sigui, pilastres i arcs
que sustenten les pintures.
Que justament les pintures són pintures damunt de...
no de tela ni tampoc no són frescos damunt de guí,
sinó que són pintures a l'oli damunt de pissarra.
Llavors, l'any passat, la Caixa de Catalunya
ens va donar 20.000 euros i, vist el bon resultat
d'aquesta primera...
Que salta a la vista.
Sí, d'aquesta primera restauració,
la mateixa Caixa enguany em va fer demanar
gairebé d'una manera extraordinària
subvenció també pels vidrats,
cosa que també m'han concedit i que els agraeixo,
amb la generositat, m'han concedit enguany 26.000 euros,
per dir-ho amb xifres rodones.
Això, amb aquests diners de la Caixa,
ens hem avançat a fer les primeres coses.
I donat que hem començat i, per tant, s'ha d'acabar
i el nostre interès és un interès que ja fa molt temps
que el portem al corp
i que l'arcabisbe també se li ha ficat d'una manera molt intensa,
nosaltres volem continuar i per això hem demanat l'ajut
i l'aportació dels fidels.
Ja per acabar, mossèn Martí,
quan calcula vostè que les obres,
aquesta restauració pot estar finalitzada?
Bé, això depedrà segurament, ja diria,
de les possibilitats econòmiques,
però la nostra intenció justament és recuperar-la
tan aviat com sigui possible
i també la nostra intenció és fer les obres seguides,
no haver-nos de parar.
No ho sé, i jo diria que no hauríem d'anar més enllà
d'un any o dos, no hauríem d'anar més enllà.
Per concretar, abans no ho havíem esmentat molt ràpidament,
que se'ns esgotar el temps,
aquells fidels que vulguin col·laborar amb aquestes obres,
en aquesta restauració, on s'han de dirigir?
Què han de fer?
Bé, poden dirigir-se a l'arcabisbat,
però hi ha la mateixa catedral,
i a l'arcabisbat trobaran uns fulletons,
per exemple, d'escripció,
en els quals se'ls dona el nom dels contes corrents
que s'han posat a l'abast dels fidels
perquè puguin ingressar-hi la seva aportació econòmica.
mossèn Martí, delegat de Patrimoni Artístic
de l'arcabisbat de Tarragona.
Moltes gràcies per atendre'ns avui,
per obrir-nos les portes d'aquesta capella,
els micròfons de Tarragona Ràdio,
i esperem que aquestes obres,
que aquesta restauració pugui dur-se a terme
amb total tranquil·litat. Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres per l'interès per aquesta obra.
Doncs, des d'aquí ho deixem,
ja hem escoltat què és aquesta capella,
per a aquells que no la coneixíem,
per a aquells que encara no havien tingut l'oportunitat
de veure-la, i també hem sabut més detalls
d'aquest projecte. Des d'aquí, des de la mateixa capella del Santíssim,
tornem la connexió als estudis centrals. Fins ara.