Senyores i senyors, senyores i senyors,
tot seguit l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
els dirigirà unes paraules.
Bon dia i bona hora.
Bon dia, tarragonins i tarragonines.
Gràcies a l'esforç de moltes generacions,
gràcies a l'esforç de tots vosaltres,
avui tenim una rambla que era
que era el desig dels que la van començar.
La rambla que va des del mar fins al riu
i que està finalitzada amb la torre del vent
és gràcies a l'esforç de tots vosaltres,
dels vostres pares, dels vostres avis,
de totes aquelles persones que fa cent anys
van pensar que això podria ser com avui és.
Fa molts anys es va dissenyar aquest projecte.
és veritat que la nostra generació
ha fet més rambla que totes les anteriors,
però també és cert que tenim més instruments,
més facilitat, més capacitat econòmica.
Ja que fer un homenatge a les persones
que fa cent anys
vam creure en aquest projecte,
que vam pensar que Tarragona
podria tindre aquest eix vertebrador tan important,
perquè al voltant d'aquest projecte,
al voltant d'aquesta rambla,
s'ha fet la vida ciutadana,
la vida familiar,
la vida de les parelles,
la vida dels pares, dels fills,
els comentaris,
les sardanes,
les rues,
les professors de Setmana Santa,
les cabalgates dels reis
i molts i molts i molts actes.
Nosaltres som una generació
que tenim la sort
de poder explicar més endavant
als nostres fills i als nostres nets
quan siguin grans
que vam concloure
l'obra de la rambla.
Però seria injust
que aquesta generació que som nosaltres
no començéssim a pensar en el futur.
És important mirar al darrere,
però és molt més important
mirar endavant
i creure que és possible
que el davant sigui millor.
És molt fàcil llegir la història,
però el més important
per a una ciutat
és mirar endavant
i saber què vol.
I ara nosaltres
hem d'endegar un altre projecte,
un altre projecte de ciutat,
un altre projecte de comarca.
Nosaltres hem d'iniciar una obra
que dintre d'uns anys
no sabem quan,
s'inaugurarà.
Estem segurs i ens recordaran.
Se'ns recordaran
d'aquells tarragonins i tarragonines
que van acabar la rambla
i que tots just
n'han d'iniciar una altra.
Nosaltres ara començarem una obra
que, insisteixo,
no sé el temps que durarà,
però que s'acabarà,
que ha d'anar
des de la plaça Imperial Tàrraco
fins a de Vilaseca.
Ja sé que és complicat,
ja sé que és un somni,
però tirant del carro,
estirant la ciutat cap allà,
siguem capaços d'exercir com a tarragonins,
que és el que som,
segur que ho aconseguirem.
No em queda més que
donar-vos a totes les gràcies.
Donar les gràcies a l'artista,
al senyor Mas,
que ha fet la Torre dels Vents,
perquè
era molt fàcil per nosaltres
fer una cosa
semblant a la que vam fer
fa cent anys.
La qüestió és fer
una cosa diferent,
que marqui èpoques,
que marqui sentit,
que marqui progrés.
És evident que les escultures
marquen unes èpoques,
i és per això que aquí tenim una torre,
la Torre del Vent,
que indicarà les posicions
i direcció del vent.
Li donem les gràcies a l'artista senyor Mas,
un vilassacà.
I us vull donar les gràcies a tots vosaltres,
especialment pel goig
que representa per mi
poder estar avui aquí.
Moltíssimes gràcies.
I per acabar,
un dels fets
més importants d'aquesta Rambla
és que un dia,
fa molts anys,
hi va haver una decisió
de construir l'església de Sant Pau.
Probablement molts de vosaltres
se'n recordareu
que aquesta església,
quan se va construir,
estava en un lloc
absolutament aïllat,
que no tenia res al voltant.
al Mas del Por,
com a màxim.
Després va vindre
al Col·legi dels Hermanos
i més tard,
altres coses.
Per això m'agradaria
que justament
qui regenta la parròquia
de Sant Pau,
que en aquell moment
va significar un atractiu
perquè baixéssim tots cap aquí,
venia així que serà Rambla.
En tot cas,
moltíssimes gràcies
a tots vosaltres,
tarragonins i tarragonines,
i no deixeu de defensar mai
el progrés de la nostra ciutat
perquè val la pena.
Gràcies.
Com per posar-nos al cor
tot el que significa
ser aquí avui
en aquesta Rambla
que recull
totes les nostres
aspiracions
i jo m'ho mirava
l'altre dia
amb aquest monument
als vents
com
preslladant les nostres esperances
de pau,
d'entesa,
de diàleg.
Adeu,
us demano
cadascú des de les seues conviccions
perquè a Tarragona
puguem viure cada vegada més
en pau,
respectant-nos,
estimant-nos
i compromesos
amb els més necessitats,
uns segons de silenci.
Que sigui la nostra pregària
i demanem a Déu
el seu ajut.
Pare nostre
que esteu en el cel,
sigui santificat
el vostre nom,
vingui a nosaltres
el vostre regne,
facis la vostra voluntat
aquí a la terra
com es fa en el cel.
El nostre pare
cada dia
doneu-nos senyor
el dia d'avui.
Perdoneu les nostres culpes
com nosaltres
perdonem els nostres autors
i no permeteu
que nosaltres
caiguem a la temptació
ens deslliureu-nos
de qualsevol mal.
Amén.
Que Déu nostre senyor
reculli
les aspiracions
més nobles
de tots els tarragonins
i tarragonines
i que aquesta rambla
ens ho recordi
en nom del Pare,
del Fill
i de l'Esperit Sant.
Moltes gràcies
senyores i senyors.
Volem deixar ben clar
que hi haurà
diploma i rajoles
per a tothom.
Informarem oportunament
a través dels mitjans
de comunicació municipal.
No cal que facin cua
i disfrutin de la rambla.
Repetim,
no cal que facin cua
i hi haurà
rajola i diploma
acreditatiu
per a tothom.
ho poden saber
escoltant
Tarragona Ràdio
o qualsevol altre
mitjà de comunicació
municipal.
Moltes gràcies.