Passen sis minuts a dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant ara de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
A partir justament d'avui,
aquest institut acull sessions de quatre seminaris
que s'aniran desenvolupant al llarg de les properes setmanes i mesos.
Són quatre seminaris d'àmbit internacional
i amb la presència de professors i experts de reconegut prestigi.
Com dèiem, avui comença justament el primer d'aquests seminaris
i avui en volem parlar d'aquest i dels propers,
en fi, de totes aquestes sessions que hi haurà durant les properes setmanes
amb el director de l'ICAC, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
el senyor Josep Guitart.
Senyor Guitart, bon dia.
Bon dia.
Aquest seminari que comentàvem,
de fet, en conjunt, els quatre seminaris formen part d'un doctorat, no?
O estan en el marc d'un doctorat?
Estan en el marc d'un doctorat.
Estan en el marc d'un doctorat que, de fet, va començar aquesta experiència,
aquest format, el vam començar ara fa tres anys,
no, ara fa dos anys, aquest és el tercer,
i, de fet, és a dintre del marc del doctorat
plantejar un seminari que dura dos dies, dos dies i mig,
durant aquests cadascun d'ells, concentrats, a la seu de l'Institut,
en presència de professors invitats d'universitats europees.
una mica, és el portar experts, els màxims experts en arqueologia clàssica,
tenir-los dos, tres dies aquí a Tarragona,
que ens expliquin un tema concret,
cada un dels seminaris és un tema concret de l'arqueologia clàssica,
i assisteixen als alumnes de doctorat,
però està també obert a que hi entrin professionals de l'arqueologia,
professors universitaris, etc.
O sigui, que és una fórmula que l'any passat ja va funcionar molt bé
i que esperem repetir en el futur.
Són seminaris que comencen, com dèiem, avui,
seran quatre fins a finals del mes de maig.
Quines són les temàtiques escollides per impartir,
en fi, durant les properes setmanes a l'Institut?
Sí, bé, aquest primer seminari, que és el que comença aquest vespre,
comença, en principi, com tots, amb una conferència,
amb una conferència oberta al públic en general,
una conferència d'alta divulgació, diríem,
i aquest vespre, a les 7 de la tarda,
i demà i demà passat hi ha tot el dia el seminari pròpiament dit.
Aquest primer seminari compta amb la presència del professor Jean-Charles Balti,
que és un professor, un arqueòleg, un eminent arqueòleg belga,
però que ha sigut professor a la Sorbona durant molts anys,
en aquests moments és professor mèrit a la Sorbona,
i el tema que ens tractarà és del fòrum i els edificis públics
de la ciutat romana i la seva funcionalitat.
Aquest és un tema clau a l'arqueologia romana,
sobretot a l'arqueologia clàssica,
però sobretot a l'arqueologia romana.
I aquest seminari s'ha muntat,
amb el sentit que el professor Balti ens farà una panoràmica general.
Hi ha una primera conferència,
una primera sessió de seminari
que parlarà de la formació dels fòrums a l'Itàlia preimperial,
de l'època republicana.
Després ens farà una mica el fòrum a Vitruvi,
a l'època d'August, com els textos de Vitruvi importantíssims
per a l'arqueologia clàssica ens expliquen com anava aquest tema.
I després farà una panoràmica dels fòrums a les províncies occidentals de l'imperi,
al nord d'Àfrica i també a l'Orient.
Pensem que el professor Balti és el director de la missió belga
a la ciutat síria d'Apamea,
a la ciutat helenística d'Apamea, a l'actual Síria,
i que coneix molt bé també l'arqueologia oriental.
I llavors aquesta intervenció del professor Balti
es complementa amb professors catalans
que ens parlaran dels dos fòrums que tenim a Catalunya importants.
Que un és el de Tarragona, el fòrum colonial de Tarragona,
que en parlaran el professor Joaquim Ruiz Herbuló i Josep Maria Macías,
i per tant hi haurà les novetats d'aquests últims anys,
les excavacions i tal.
I després demà, el dijous, això serà el dijous a la tarda,
i el divendres a la tarda tindrem el fòrum d'Ampúries,
que també és un fòrum molt important,
el fòrum de la ciutat romana d'Ampúries,
molt important, que s'hi ha excavat els darrers anys,
que hi ha moltes coses inèdites encara del tema,
i per tant aquest seminari, en aquest cas,
ha sortit molt reixit, una mica de plantejament,
i servirà una mica també per discutir l'arqueologia catalana
i les novetats que tenim al fòrum a Tarragona i a Empúries.
I la conferència que farà avui el professor Baltí,
ell ens parlarà del fòrum de Tarragona,
la basílica de Tarragona,
la basílica en el fòrum colonial de Tarragona.
Ell havia estudiat fa anys el que ell en aquells moments sabia,
i una mica penso que s'atreveix de venir a Tarragona
i parlar-nos de la basílica de Tarragona,
inserint-la una mica en el conjunt de l'arqueologia clàssica.
Aquest és el contingut i els convidats d'aquest primer seminari,
que comença aquest vespre i s'allargarà fins divendres.
Després tenim un segon seminari a finals del mes de març.
Amb quina temàtica hi ha quins convidats?
Sí, aquí tindrem dues especialistes importants,
una professora alemanya, la Renate Thomas,
que és de la Universitat de Colònia,
i una professora espanyola que està a Madrid,
a la Universitat d'Istància,
que és la Carmen Guiral,
que és un especialista també del tema.
El tema és la pintura moral romana
utilitzada a les províncies,
com els romans utilitzaven la pintura moral
per decorar les cases, també els edificis públics, etc.
El que se'n diu una mica els estils pompeians,
que són els estils de conèixer pompeians
que històricament s'hi va donar aquest nom.
Donaran una panoràmica sobre aquest tema,
sobre la pintura moral.
La professora Carmen Guiral
és també la que està estudiant en aquests moments
les importants pintures
trobades a la Vila Romana dels Munts, d'Altafulla.
En aquests moments està fent l'estudi
del que s'ha trobat aquests darrers anys.
Una de les sessions del seminari es farà in situ,
serà in situ en els mons,
veient les pintures davant de les pintures, etc.
I, per tant, en aquest sentit també tindrem
una panoràmica d'un aspecte de l'arqueològia clàssica
també molt important,
perquè cada any hi introduïm també
el que són les produccions artístiques a l'antiguitat.
El que abans era l'arqueològia clàssica,
que era l'escultura, la pintura,
ara és molt més,
també és el paisatge, la ciutat, etc.
però seguim mantenint aquest tema
perquè és important
i també tenim moltes novetats
a la península ibèrica en aquests moments.
Això serà al març.
Al març.
A l'abril han triat una altra temàtica,
comerç de ceràmiques gregues
a la Mediterrània, centre occidental.
I en aquest cas també tindrem
algun convidat forani,
algun convidat de l'estranger.
Sí, en aquest cas tindrem un italià,
o sigui, un francès, un alemany, un italià
en aquesta sessió,
que és el professor Francesco D'Andria,
que és de la Universitat de Lecce a Itàlia,
una universitat molt important
en el camp de l'estudi dels materials de l'antiguitat,
de les ceràmiques, dels bronzes, etc.
I aquest és un seminari dedicat a aquesta altra temàtica,
ja no a la ciutat, a les pintures,
sinó a la cultura material,
el tema de les ceràmiques,
que és una de les línies d'investigació també de l'institut.
I concretament en aquest cas,
el professor Francesco D'Andria,
junt amb el Jordi Principal,
que és una investidora de l'ICAC,
que es dedica també a aquests temes,
ens parlarà d'alguna manera de ceràmica grega.
O sigui, ens anem del món romà al món grec,
és una incursió a aquesta temàtica més antiga,
al món grec, que també té molta incidència a casa nostra,
l'època ibèrica, l'Empúries grega,
el resultat de l'arqueologia grega
que tenim en aquests moments al sud de la Penínsia Ibèrica,
que en Andalusia està sent molt important,
i bàsicament parlarà de la ceràmica grega
i la importància que tenia en el comerç en aquesta època,
al segle IV, al segle III abans de Cris.
Per tant, la ceràmica grega
en contacte amb els pobles indígenes,
a casa nostra, amb la cultura ibèrica,
i per tant entrem també en un tema
de proto-història mediterrània,
en el qual l'institut també està incidint importantment
en aquests moments a la seva recerca.
I el darrer seminari dels programats,
que es farà el maig?
El darrer seminari és el maig,
està programat el maig,
i agafa la quarta línia de recerca
de l'institut,
que és l'arqueologia del paisatge.
Aquesta és una línia molt important a l'institut,
l'arqueologia del paisatge i del territori,
i en aquest cas tindrem un professor francès,
acabem de completar el mosaic de professors estrangers.
Aquest cas és el Frederic Tremend,
que és professor a la Universitat de Clèdor Montferran,
i que en col·laboració amb en Josep Maria Palet,
de l'institut,
parlarà d'alguna manera
això que titulem l'arqueologia del paisatge
i el lloc que té aquesta línia de recerca,
que és molt important actualment,
que s'està desenvolupant molt,
que té molt a veure d'alguna manera
amb el desenvolupament que hi ha hagut els darrers anys
de l'aplicació de les ciències ambientals
i la biologia, la geologia, etcètera,
a l'arqueologia,
la col·laboració amb les disciplines científiques.
Per tant, l'estudi del territori,
tant els jaciments que tenim en el territori,
per tant l'ocupació del territori a l'antiguitat,
com l'intent de reconstruir
el que és el paleopaisatge,
és a dir, l'evolució del paisatge a l'antiguitat.
Com evolucionava la vegetació en aquests moments
i també com es van introduint progressivament
les diverses espècies conreguades.
Per exemple, aquí a casa nostra,
és molt important la introducció de la vinya
i la comercialització del vi,
que això es produeix precisament en època romana,
i a través d'aquests estudis paleoambientals
es pot veure d'alguna manera
i afinar el moment en què això es va produir
i en quines regions es va produir aquesta transformació.
Aquests seminaris, en fi, tots els convidats que vindran,
professors de prestigi, en fi,
tornen a situar a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
en primera línia.
Més enllà d'aquestes sessions, d'aquests seminaris,
en fi, en quines altres línies de recerca o d'investigació
i està treballant ara mateix a l'Institut Senyor Guitart?
Sí. Bé, podríem dir que en aquests moments
l'Institut està ja, diríem, consolidat a la seva tasca de recerca
i també a la docència avançada, que és important
i l'hem desenvolupat aquests anys.
En aquests moments tenim 24 projectes en marxa
i potser el que val la pena citar una mica,
un dia en podem parlar més a fons,
és, d'alguna manera, els quatre programes importants
que desenvolupem.
Un és el programa Tàrraco,
que és l'estudi de l'arqueologia tarragonina,
tant de l'arqueologia de la ciutat
com de l'arqueologia del territori.
Hi ha un dels projectes,
el que titulem Lager Tarraconensis,
que és un projecte pel qual tenim
una esponsorització important
de l'empresa d'autopistes en Fessa,
que hem signat un conveni en aquest sentit,
que és una mica l'estudi de tot el Camp de Tarragona,
de moment a la marxa dret del Francolí,
el Baix Camp, Tarragonès, etcètera,
de fer un estudi amb això que dèiem abans,
del que són els dieciments,
però també del que és l'aplicació
d'aquestes tècniques modernes
que permetin precisar una mica
l'evolució del paisatge, etcètera, a l'antiguitat.
Després tenim un altre projecte important
que s'està fent en aquests moments,
que és el projecte més ampli de territori,
el projecte que estem estudiant
al territori en el Pirineu,
l'època romana en el Pirineu,
que està donant també resultats importants,
trobant d'alguna forma
la presència romana que no s'havia detectat fins ara
a l'altura de 2.000 metres en el Pirineu,
i que ara es veu que el Pirineu
és un territori molt utilitzat,
molt aprofitat econòmicament
en l'època romana,
la ramaderia, la mineria,
el carboneig, etcètera,
i hem trobat una sèrie d'hiaciments importants
en aquest sentit.
Després, a part dels altres projectes,
per exemple, tenim un projecte important
que és l'excavació i estudi d'un hiaciment
a la zona del Vallès,
a la zona entre Montmoló i Monttornès,
que és un castell d'època romana,
que s'ha descobert fa poc,
i que s'està excavant amb extensió,
i que es situa en aquests moments
de l'inici de la romanització.
Per tant, també un hiaciment
que serà molt important
i que està donant molt de joc arqueològic
en aquesta fase.
Però, a part d'això,
l'Institut també,
una cosa important
és la programació que estem fent
en el marc acadèmic i de docència
amb la posada en marxa
d'un màster interuniversitari
en arqueologia clàssica
en el marc d'aquesta reforma
que hi ha ara a la Universitat
de l'Esprit de Bolònia,
que se n'està parlant tant i tal,
i en aquest moment
hem fet un conveni
entre la Universitat Rovira Virgil
i l'Institut,
la Universitat Autònoma,
la Universitat de Provença,
al sur de França,
i la Universitat de Nàpols.
I amb aquestes universitats,
a partir de l'octubre que ve,
impartirem un màster internacional
en arqueologia clàssica
en l'entorn mediterrani
del Mediterrani Occidental.
o sigui, els dos socis,
el sur de França,
Itàlia i Nàpols,
que s'han aliat amb nosaltres
per fer això,
realment donen en aquest màster
una potència i un interès
molt gran.
Aquest màster el presentarem també
en el programa Erasmus Mundus
de la Unió Europea,
que ara hi ha una convocatòria oberta,
i realment pensem que això
acaba de consolidar,
de manera aquesta dualitat
de recerca i docència,
docència avançada,
a nivell de doctorat,
d'especialització
d'alumnes
amb arqueologia clàssica pròpiament.
Són dues línies
que més acaben de consolidar
el que el deien,
el propi institut,
i fins i tot
la pròpia capitalitat
de Tarragona
en aquest àmbit
de l'arqueologia,
que no deixa de ser lògic
tenint en compte
les característiques
de la ciutat.
Sense dubte,
i en el fons
amb aquesta tríada,
d'alguna manera,
Nàpols,
pensem que Nàpols
és una mica
el lloc on tenim Pompeia,
on tenim Arculà,
on tenim una arqueologia
realment riquíssima
amb arqueologia
d'aquests moments,
amb arqueologia romana
i també amb arqueologia greia,
etcètera.
Al sud de França,
la zona de Marsella,
que és on tenim
l'universitat de Provença,
ex en Provenç
està a la universitat,
que també amb la colònia
precedent d'Empúries,
la colònia de Bassàlia,
antiga,
també amb una arqueologia
molt desenvolupada
i amb una universitat
molt madura
en aquest sentit
i de la manera
Tarragona,
una mica la capital
de l'arqueologia clàssica
a casa nostra,
que de la manera
conforma un triu,
jo penso,
amb molta potència
en el marc europeu
en aquests moments.
Molt bé,
doncs d'això
en parlarem més endavant
quan, en fi,
comenci el màster
no tinguem més dades
perquè aquest màster
interuniversitari europeu
realment promet
coses molt interessants.
Déu-n'hi-do,
tots els projectes,
tindrem l'oportunitat
de parlar més endavant
amb més detall
d'alguns dels projectes
en els que està treballant,
24,
com diu el director
de l'ICAC,
el senyor Josep Quitar,
en què està treballant ara
l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica.
Bé,
aquesta setmana,
a part del seminari
aquest que comença,
podríem dir que és una mica
la setmana gran
de l'Institut,
perquè s'hi afegeix
una altra cosa
que farem dijous,
que és la presentació
d'una nova publicació,
un nou llibre,
que és un llibre
que l'autor és el Ricardo Mar,
professor de la Universitat
d'Oribe Virgili,
i que és un llibre
que és un estudi
molt aprofundit
sobre els palaus
imperials a Roma,
a la zona del Palatí,
etcètera,
i és un projecte
que des de la Universitat
d'Oribe Virgili
s'ha estat molts anys
treballant-lo,
excavant en el centre
de Roma.
Això ha donat lloc
a aquest llibre
que s'ha acabat de preparar
aquests darrers anys,
i que el presentarem
el dijous
a dos quarts de set de la tarda
hi ha la presentació
a la seu de l'ICAC,
també en el marc
del seminari,
i presentarà el llibre
la professora
Carme Renanegui,
catedràtica
de la Universitat de València,
també experta
en aquests temes,
i d'alguna manera
diguem que
aquesta presentació
del llibre
d'un nou volum
de l'Institut,
coeditat
amb la Universitat
de la Universitat
d'Oribe Virgili,
en certa manera
diguem que
culmina
i acaba de tancar
una mica
aquesta activitat
diguem gairebé frenètica
que obrim aquesta setmana.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
l'activitat que arrenca
avui mateix,
aquest vespre,
amb l'inici
d'aquest seminari
Arqueologia de la Ciutat Romana
Fòrum i Edificis Públics.
Tot un grapat de seminaris,
temes de docència
i d'investigació
que avui hem repassat
amb el senyor Josep Guitart,
el director
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica.
Senyor Guitart,
moltes gràcies,
molta sort
i que vagi molt bé
tota aquesta activitat.
Moltes gràcies
per la vostra atenció.
Bon dia.
Bon dia.