Seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Des del passat, en dissabte, es pot visitar la mostra
de l'Associació de Passebristes de Tarragona,
al seu local del carrer Girona.
Ens acompanya el president de l'entitat, Eugeni Bosch.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut ja des de dissabte.
Es pot visitar aquesta mostra,
que sempre és la mateixa, però sempre renovada.
Sí, la mostra sempre, últimament,
es compone d'11 pessebres o 11 diorames,
però val a dir que un dels mèrits dels associats
i de la gent que ens col·labora,
els quals, des d'aquí, els hi vull agrair la tasca que fan,
és que tots i cadascun dels pessebres que es poden visitar
no tenen res a veure amb els de l'any passat.
Són paisatges nous, són motius nous,
per tant, l'espectador, el visitant,
trobarà una exposició totalment renovada.
Val a dir per a aquelles persones que m'estranyaria molt,
que no l'hagin vist mai,
que es fa amb el que s'anomena diorames.
Sí.
Potser hi ha algú que encara no ha vist aquest pessebre.
M'estranya perquè és una associació
que està constituïda des de la dècada dels anys 20, no?
Sí, l'Associació Passebrista de Tarragona
es fonda el novembre de l'any 1928
i, concretament, que estem al carrer Girona,
enguany ja serà la quarta edició.
Per tant, el que volem és que hi hagi una tradició
fomentar aquest hàbit
que per Naval i per les festes de Naval
i als botans de Naval la gent ja pugui visitar
aquesta exposició com una tradició més
del Naval i de les festes.
De la història de l'entitat i del que suposa
i, sobretot, alguna mirada al futur en farem,
però centrem ara la nostra mirada, si et sembla,
en el pessebre d'enguany.
Quan comenceu a preparar-lo?
Bé, el pessebre, jo diria que és un símbol com les falles, no?
El pessebre, ja estem pensant en els pessebres
que farem al proper Naval, no?
Però, de fet, el mes de...
Nosaltres desfem els pessebres tal com van a la tradició,
que és per la candelera,
i llavors ja després de desmuntar,
ja hi ha qui comença,
breument o tímidament comença.
Però, de fet, de fora ens hi posem
després de les festes de Santa Tegla.
L'activitat forta és de l'octubre i el novembre,
que, bueno, ells treballa ja dies que fins a les 4 de la nit
per poder acabar.
Perquè hem de pensar que són uns hobbies que es fan,
unes coses que es fan a part del treball
que tenim tots i càvers com de nosaltres.
I, per tant, hem de robar una mica de temps a tot, no?
A la família,
per poder vestir l'exposició
i que el dia dos estigui oberta.
A veure, és una tasca que requereix,
a banda d'una tècnica,
de tenir traça, lògicament,
molta paciència,
no es poden tenir presses,
perquè és una feina, doncs,
d'aquelles molt acurades, no?
Sí, bé, allí toquem el guix,
allí s'ha de saber una mica de perspectiva,
s'ha de saber construcció,
fer un paisatge,
s'ha de tindre nocions d'electricitat,
s'ha de saber pintar,
vull dir que toquem moltes facetes
per poder fer el diorama aquest o el pessebre, no?
Cada pessebre, cada any és un repte,
vull dir, es busca anar una miqueta més enllà,
o tampoc no cal de marcar-se aquests límits.
Bé, nosaltres, que, a més a més,
una de les activitats que fa l'Associació Pessebrista Cabany,
després de reix,
és visitar altres associacions d'arreu de Catalunya,
home, sí que tenim una fita que és,
home, volem ser dels millors de Catalunya,
si no els millors, sí,
i és bo que hi hagi aquesta fita o aquesta il·lusió,
perquè això ens empenya a superar-nos Cabany i Reany, no?
Sí, sí, volem que es parli dels pessebres de Tarragona, lògicament.
És la nostra il·lusió.
Tècnicament, quines dimensions tenen?
Cadascun dels diorames, les figures, els paisatges?
Normalment treballem amb la figura de 20 centímetres de primer pla,
a gairebé tots els pessebres,
i llavors els pessebres venen a tindre un metro i mig de fondo,
per un metro i mig d'ample,
dos metros de fondo,
per dos metros d'ample,
es venen a ser quadrats,
i les mides venen a ser aquestes.
Estem limitats, entre cometes,
per l'espai que tenim al local.
Llavors, hi tenim onze pessebres,
en guany, doncs bé, podem veure des d'un paisatge del Kurdistan,
podem veure Escalavell,
podem veure carrers de Capafons,
podem veure algun paisatge, doncs,
que té a veure amb el nord, amb Astúries,
vull dir, tot això ho dicem una mica a lliure,
a lliures escollir,
de l'autor que fa el pessebre, no?
Cada diorama el fa un autor.
Sí, un autor i a vegades té ajudants.
Un equip.
Però bé, sempre hi ha que haver un patró,
que és el que marca la pauta,
i els altres, doncs, ajudem o col·laborem, no?
I a més a més d'aquests onze diorames,
que jo crec que en guany són molt macos,
i recomano a la gent la seva visita,
també poden visitar el centre de l'exposició,
hi ha un recull de figures d'en Martí Castells,
que és un escultor ja mort,
però que és un, jo crec que va ser dels millors escultors
que vam tindre, no tan sols a Catalunya,
sinó a Espanya o al món.
Hi ha unes figures de palillo
que jo crec que són dignes de veure
i que ja són peces de museu.
Amb totes aquestes figures,
tot aquest material,
lògicament l'associació deu tenir un fons important, no?
De figures...
Doncs no, malauradament l'associació...
A veure, la figura de pessebre és una cosa fràgil
que es trenca, és de fan cuit,
perquè nosaltres seguim fent servir la típica figura.
Nosaltres encara no hem incorporat...
La feu vosaltres, la figura?
No, no, la comprem.
La compreu.
Però és que ara s'han incorporat al mercat
figures de resina, figures de marmorina,
figures de plàstic i nosaltres no.
Nosaltres encara estem vestint els pessebres
amb la figura de fang,
feta a mà i pintada a mà, no?
Però la figura és fràgil.
Llavors, la nostra associació,
que ha tingut els alts i els baixos,
s'han traslats, s'han trencat, s'han perdut.
I avui, per desgràcia,
el patrimoni amb figures de pessebre de l'associació
és molt minso.
Clar.
Llavors, què fem?
Que tots els associats i tota la gent que fa pessebres,
aportem el nostre patrimoni particular a l'exposició.
i jo diria que avui el que veuran els visitants,
ben poques figures són de l'associació,
sinó que són dels socis dels que fem pessebre
que les traiem de casa nostra
i les portem a l'associació per vestir el pessebre
perquè la gent les vegi, no?
Comentaves que en guanyen d'aquests 11 paisatges diferents.
Hi havia un carrer de cap a fons, per exemple,
una rèplica de la cartoixa d'Escaladell.
Clar, algú de cap a fons pot anar a dir,
escolta, aquest carrer no es va bé així,
realment us em mira lleu en l'original
a l'hora d'intentar reproduir...
No, no fem una postal.
Exacte.
És a dir, ens inspirem...
És una inspiració d'un paisatge molt concret.
No calquem, no fem pedra per pedra, no?
Clar, pot ser que algú digui
el Mallor no és exactament allò, sí que pot ser.
I val gust de l'autor, com si diguéssim.
Sí, sí, nosaltres, dintre del que creiem
que ha de ser una cosa seriosa pel que representem,
deixem llibertat, és a dir, fem una reunió prèvia
i tothom més o menys proposa què voldrà fer.
Però deixem absoluta llibertat
que cadascú faci el quadre que vulgui aquell any
amb el paisatge que vulgui, és a dir,
hi ha l'anunciació a la verge, hi ha la visitació...
Això també ho tria cadascú.
Jo vull fer l'adoració dels reis, doncs jo vull fer allò...
I com que si un any, doncs, diem-ne que ja
tothom vol fer un mateix tema,
doncs l'any que ve el farà l'altre,
que en guany no l'ha pogut fer.
Vull dir que amb això som molt democràtics.
Només faltaria, no?
No ens enfadem mai i ens posem sempre d'acord.
Sí, però vull dir que és una cosa
que no ha hagut mai cap problema,
perquè el que en guany vol fer una cosa
no la pot fer sap que la podrà fer l'any primer, no?
I a vegades, ja dic, inclús s'ajunten dos pessebristes
i fan-les dos aquell motiu.
Un el pasta el guix, l'altre fa això,
l'altre el pinta, vull dir,
hi ha una bona harmonia, no?
Que és el principal en qualsevol associació.
Els pessebristes de l'associació a casa seva
també deuen fer un bon pessebre, m'imagino, no?
En general.
Quan hem acabat el de l'exposició,
ja dic que és sempre el dia 30 de novembre,
llavors anem i vestim el de casa nostra, no?
Perquè, a més a més, l'associació,
independient d'aquesta exposició,
també fa un concurs cada any
amb diferents categories,
d'infantils, de paradors, d'entitats,
precisament perquè jo crec que l'associació
ha de fomentar el pessebrisme.
I una manera de fomentar-ho
és fent exposicions perquè la gent les visiti
i fent aquest concurs que animi,
a Canalla sobretot,
que jo crec que són els que han de continuar
aquesta tasca o aquesta afició
o aquest tema cultural, no?
Perquè Catalunya està molt arreglada, no?
El tema del pessebre, no?
Llavors, com deia, és una manera de fomentar
que tot això no es perdi,
que sortin nous pessebristes
i que, bé, algun dia algú ens haurà de prendre
el nostre relleu,
com nosaltres hem fet dels nostres antecessors, no?
Però costa una mica, no?
Perquè sembla mentida.
Tothom, poc o molt,
fa el seu pessebre a casa,
independentment de les seves creences,
perquè, en definitiva, parlem de creences,
però també parlem de tradició cultural.
Es fa el pessebre,
ni que sigui de qualsevol manera,
ni que sigui, doncs, un detall
que representi el naixement,
però sembla que es va perdent
aquesta dedicació, aquesta cosa.
Costa una miqueta.
Aquests darrers dies hem sentit
alguna informació
d'algun determinat centre educatiu
que renuncia a la celebració del Nadal,
de cantar Nadales o fer pessebres
per no ofendre altres cultures.
Un tema que dius, home,
parlem de coses diferents, no?,
que no té res a veure.
Hi ha una celebració de les festes,
hi ha una voluntat de fer pessebre,
però el relleu generacional,
aquells que feu els pessebres
d'aquesta manera tan tradicional
i tan arregada a la nostra cultura,
sembla que s'estigui perdent una miqueta, no?
Hi ha relleu generacional?
Sembla que no,
sembla que no,
i també potser una mica
potser és culpa nostra, no?
El que està clar és que,
jo diria que d'això també va a temporades
o va a èpoques, no?
Ara potser no passem una bona època,
pensem que el jovent avui té al seu abast
una infinitat de coses per fer, no?,
que potser el pessebre...
Però bé, jo sé que les fires aquestes
de Santa Llúcia, populars,
venen, sembla que hi ha ambient,
sembla que nosaltres es visiten
que banyo unes 8.000 persones,
malgrat som conscients
que al cobrar un euro
limitem, potser ens vindria més gent...
Cobreu un euro a l'entrada
i això limita un euro,
és un preu simbòlic?
Sí, però hi ha molta gent
o bastanta gent
que quan veu que ha de pagar un euro
per persona,
gira cua i se'n va.
Bé, és un fet,
però és que nosaltres estem obligats
a cobrar,
perquè entenem dues coses,
primer que ho necessitem
com a associació
per sobreviure.
I en segon lloc,
entenem que un euro,
que com tu dius és simbòlic,
pel que hi ha allà dintre,
pel que es pot veure,
és que l'han de pagar.
I el que no el pugui pagar,
no el pugui pagar,
doncs bueno...
Ai, Geri, estem parlant d'un euro, eh?
Sí, sí, de fet,
la canalla més petita...
Amb la despesa que hi ha
per aquestes dates de Nadal,
un euro per visitar
una magnífica exposició de pessebres?
Amb el ben entès
que les canalla
que té menys de 7 anys
els deixem entrar de franc.
Per tant,
si ve un matrimoni
amb dos nens de 5 i 6 anys,
els nens no paguen
i paguen dos euros
el matrimoni.
Vull dir que pensem
que és un preu,
no vull dir risori,
perquè cada cop
que la sèiem en butxaca...
Però és simbòlic.
Sí, però és que dic,
és que és simbòlic
i a més a més
els decidem
perquè nosaltres
paguem un lloguer d'aquell local
i tenim unes despeses
com a associació
i bueno,
50-50, eh?
Vull dir,
si cobrim gastos
i ho estig justem, no?
I tornant a la pregunta,
sí que sembla
que hi hagi una falta
de vocació
o una falta d'educació,
però bueno,
jo penso que això
són temporades
i són èpoques.
Jo recordo
que no fa massa temps
crec que va ser
l'Ajuntament de Barcelona
que va fer un pessebre
a la plaça
molt modern,
que va ser molt criticat...
A mi no em va agradar,
francament,
no fa res de dir-ho.
Però fixa't bé
que el pessebre d'enguany
ja s'ha encomanat
que el fes
l'Ajuntament de Barcelona
i torna a ser
un pessebre clàssic
que totes les forces polítiques
i tota la gent
l'ha aplaudit.
Per tant,
vull dir que els experiments,
ja ho va dir aquell ministre,
de casa i en graciosa.
Jo crec que el pessebre
és una cosa
deixant estar
el tema religiós,
és una cosa
molt nostra,
molt catalana
i que si ara
passo un mal moment
tinc l'esperança
i estic convençut
que m'hi daren
altres bons moments
si som capaços
entre tots
de fomentar-ho
com ara estem fent
gràcies a la vostra col·laboració.
I ara, encantats,
és el que dèiem,
això que diu del pessebre,
a mi no em va agradar
no per res,
sinó perquè no era un pessebre,
era una altra cosa,
que com altra cosa
podia estar molt bé,
però no era un pessebre.
Per cert,
vosaltres com a passebristes?
Bé, nosaltres precisament
l'any passat
una de les exposicions
que vam tindre al local
va ser una exposició
de caganers,
perquè precisament
a Catalunya i a Tarragona
hi ha algunes persones
i hi ha inclús
una associació.
Sí, sí.
Bé, els vam exposar,
el caganer és una figura
del pessebre popular,
jo recordo de patir
que tots l'havíem tingut
a casa nostra,
no el que passa
que aquest caganer
ara diem-ne que
bueno, ara em fan caganers
de tot, no?
Des de polítics,
jugadors de futbol,
jo l'opinor...
Bé, cadascú que posi
el caganer que vulgui
el seu pessebre, no?
Només faltaria.
Sí, sí, sí.
Nosaltres no el posem
perquè entenem
que fem un pessebre
més seriós, no?
Malgrat tot,
teniu intenció
de seguir endavant
de continuar
i teniu projectes
des de l'associació.
Sí, sí, nosaltres,
a part de que hem aconseguit
consolidar aquesta exposició anual,
algun any inclús
hem fet alguna exposició
de diorames
per Setmana Santa,
però el projecte,
diem-ne més ambiciós
i més d'un futur
immediat que tenim
és que l'any 2008,
a l'octubre,
farem una trobada
de pessebristes de Catalunya
i a partir del 1 de desembre
del 2008
estem preparant
una vianal
del pessebre de Catalunya,
del País Valencià,
de la Catalunya Nord
i dels Països Balears.
És a dir,
que durant un mes i mig
tot el pessebre
que es fa
arreu de les nostres contraves
es podrà veure a Catalunya, no?
Preparem exposicions de pessebres,
preparem exposicions de figures
i bé,
serem la capital
del pessebre
durant un temps d'aquí, no?
I crec que es veuran,
a part de coses
molt maques,
molt variades, no?
perquè veurem pessebres
de Roda de Ter
que són molt macos,
veurem pessebres
de Sant Joan d'Espí,
veurem pessebres de Mataró,
vull dir,
veurem pessebres
que a vegades la gent d'aquí
que no està en aquest món
no veu perquè no viatja,
els hi portarem a Tarragona
i crec que hi haurà
diverses exposicions
molt maques.
hi ha maneres de fer, no?,
segons el territori.
Sí, sí, sí,
hi ha estils.
Vosaltres noteu, no?,
quan es fa així més a la llum de la costa.
Hi ha estils,
inclús hi ha materials.
Nosaltres ara fa molts anys
que treballem amb el porc espant,
que és aquest suro blanc
que no pesa,
però hi ha gent
que segueix amb el tradicional guix
i escaiola, no?,
està treballant,
vull dir, sí, sí,
hi ha de suro i molts.
hi ha estils,
és dir, hi ha materials
i hi ha estils.
La vegetació,
com la treballeu a hores d'ara?
La vegetació la fem...
I per conservació i tot?
La fem amb guix
i la fem amb porc espant, no?,
perquè ara, a més a més,
abans,
el típic ara està prohibit,
ara no es pot anar a fer molts,
quasi bé, no?,
està batat.
Sí, sí.
Que jo crec que anar a fer
un cistell de molts pel pessebre
jo crec que no s'hauria de prohibir,
però bueno.
Passen coses així
que a vegades,
fi, és el que dius,
no ho sabem ben bé
i imagino que, clar,
que ho faci un no té res a veure,
però, en fi,
deixem-ho córrer.
Sí, seria complicat.
El que sí que és magnífic
és saber que l'Associació Passebrista
continua endavant,
que ens continua oferint
aquest pessebre magnífic
al carrer Girona.
Al carrer Girona.
Hi ha un horari concret?
Sí, els dies feiners
ens poden visitar
des de les 6 de la tarda
a vosquart de nou de la nit
i els dissabtes,
diumenges i festius,
festius vol dir tots,
Nadal, Sant Esteves,
estem oberts
des de les 12 del migdia
fins a les 2
i a la tarda
des de les 6 fins a les 9.
Doncs, i el preu simbòlic,
insistim, d'un euro.
El preu, sí,
el preu és aquest euro
que cobrem
a totes les persones
que tinguin més de 7 anys.
Molt bé.
Insisteixo,
és per subsistir
com a associació,
és per poder tirar endavant això,
fer alguna publicació,
fer aquest concurs,
és a dir,
que és merament
per poder anar passant
any rere any
i seguir fent coses maques
per Tarragona
i per anar-los també
a disfrutar lògicament.
Clar, i a més engany,
per exemple,
tenim la possibilitat
fins i tot
de desplaçar-nos
a com seria un paisatge
del Kurdistan,
em deies abans?
Sí, sí.
Doncs, Déu-n'hi-do.
Us recomano
perquè hi ha unes figures
molt maques
d'un escultor
també de Barcelona
que és en Daniel José Pons
que fa una producció
molt limitada
i jo diria
que és un dels diorames
més impactants.
No ens ho perdrem,
ja t'ho dic ara.
Ja està obert
des del passat dissabte
feiners
de les 6 de la tarda
fins a...
Dos quarts de 9.
Dos quarts de 9
i els dies festius
de les 12
a les 2
i a partir de les 6 de la tarda.
Eugeni Bosch,
president de l'Associació
de Passebristes de Tarragona,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona
per la tasca que feu.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Bon dia.