Ara són les dotze del migdia, nou minuts i mig, estem encantats i a més de veritat
a poder saludar la Txús García. Txús, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda, ja tens la maleta feta.
En Barcelona has d'haver costat.
He posat una muda, diguéssim.
Una muda, roba neta per si de cas, raspall de dents i poca cosa més.
La Txús García, juntament amb la Conxita Jiménez, totes dues de Tarragona,
prendran part en la catorzena edició del Festival de Polipoesia de Barcelona,
que se celebra demà a partir de les set de la tarda al Centre Cívic Torre Llobeta.
És exactament el lloc on se celebrarà.
Nou barris.
Què és la polipoesia? Perquè primer dirà, molt bé, que bé que la Txús vagi a fer polipoesia.
Millor que expliquem, perquè no necessàriament hem de saber tots què és la polipoesia.
Sí, jo potser podríem punxar una miqueta.
A veure, tenim una mostra.
també una miqueta, a veure què sentim.
Bueno, això que esteu escoltant de fons, ara que jo també us parlo,
es diu Muth Peace i és una peça de Marc Sutherland, de Canadà,
de, suposo que és de la meitat dels 80.
Direu, això són sorolls. Sí, són sorolls.
Són sorolls fets de veu humana.
És sorollisme, això. Aleshores, en què hem brancat la polipoesia? Perquè us ho volia posar, això.
La polipoesia és un experiment en si mateix.
La polipoesia, com diu la mateixa paraula, és moltes poesies.
Per tant, el que intentem és fer poesia de tot allò quotidià i de tot allò que tenim a l'abast.
Primer podria ser, per exemple, la veu. La veu és una cosa que tenim...
Ara, per exemple, jo estic constipada i podria fer sorolls polipoètic, no?
Podria fer això...
Això seria polipoesia?
Sí, això és una mostra de polipoesia culturalista.
Home, d'entrada el que sí que és divertit. Després ja podem entrar a fer altres valoracions.
Això és una manera. Després, dintre de la polipoesia, que la polipoesia, ho estàvem comentant abans,
no és una cosa nova, ni molt menys. Simplement, ara estem recuperant des de Tarragona també el gust una mica
per a aquesta experimentació poètica.
La polipoesia neix en el segle XX, a començaments del segle XX, els futuristes, dadaístes i tots aquests moments d'avantguarda
començaven a investigar com podrien donar-li una tercera dimensió al poema, més enllà del que és el paper.
Aleshores, van començar, precisament, a fer aquests experiments sonors.
Aquestes, van fer màquines de soroll, inventaven paraules, nous termes, caratgic, bonbon, can, can, can, fora, quiquesca.
Això seria també una mena de polipoesia, no? És a dir, és una poesia que va més enllà.
És efímera.
Pot ser efímera o no pot ser.
Perquè tenim aquí uns registraments, jo no sé si es repeteix, si s'aconsegueix crear aquell mateix moment en diferents representacions.
Per exemple, el que fareu vosaltres demà a Barcelona, podríeu reproduir-ho 15 dies després exactament igual?
No, exactament igual mai et surt perquè jugues molt amb l'emoció i amb el cos.
És a dir, una de les coses que té la polipoesia, que va ser una mica reglamentada per l'Enzo Minarelli,
que realment és el creador del terme, és un italià, ho va fer a finals dels 80,
i una de les coses que deia és que ja hem de jugar amb el cos, amb la veu i amb els estats d'ànim una mica del polipoeta.
Les paraules estandaritzades també poden entrar-hi?
El llenguatge col·loquial que emprem cada dia per parlar també s'hi poden imploure?
Correcte. Sí, jo per exemple faig una polipoesia que és tota base de frases fetes.
La gràcia està amb el to que li dones i amb com investigues fins on pot arribar la paraula.
És que sembla molt estrany, però no sé si podem col·loure.
Tenim alguna mostra més? Què és el que escoltarem ara?
A veure, ara escoltarem una peça de Flum, que és un grup d'Estats Units,
que es diu Online, la peça, i que és un altre tipus diferent de polipoesia.
És que ja ho veurà que és molt diferent.
A veure, a veure.
Això podríem dir que és una mica cantar a capella, també, no?
Sí, exacte. També una de les coses que es fa amb polipoesia és aquest a capella pur, diguéssim, no?
Perquè així estàs jugant amb la teva pròpia ressonància corporal.
L'instrument, diguen, d'expressió més perfecta, que és la veu humana.
Això sí, sempre quan sàpigues tractar-la, perquè a vegades...
La veu humana, la veu humana és molt important, però de totes maneres hi ha polipoesia que embranca també amb pop, amb rock, amb rap,
és a dir, juga amb tots els elements.
Per tant, estem en un territori creatiu absolutament ampli i lliure.
Sí, completament.
No està subjecte a cap norma.
Exacte.
O les normes són mínimes.
Les normes són explorar totalment, ja et dic, cos, veu i també acció poètica.
I noves tecnologies, Xus?
Evidentment, evidentment.
Aquí embrancaríem, per exemple, amb els podcasts que...
Que seria la polipoesia més actualitzada.
Enllaunada.
Enllaunada.
Clar, enllaunada i...
Que es van penjant en internet.
Exacte, i localitzable mitjançant internet.
Tu te pots baixar una polipoesia, perquè de fet és una nova eina de crear el podcast.
Vull dir, a banda de fer-se programes de ràdio o a banda de donar-se continguts més informatius,
el que té el podcast és que pots treballar la part més artística i enregistrar aquests polipoames, no?
I que tothom els pugui enganxar en un moment determinat i escoltar-lo.
Com a creador està claríssim que ha d'escussar pel que fa amb la seva vida i els seus instruments
com a espectador o receptor de la polipoesia.
Partint de la base, la mostra està claríssima, hem escoltat dues coses completament diferents.
L'espectador o el receptor, què hi treu de la polipoesia?
O què creus tu que pot treure?
Mira, jo com sempre dic, una obra d'art, una acció poètica o la poesia en si mateixa...
No parlo coses de profit, eh?
No, no, és que per això...
Com s'entenen convencionalment.
És que t'anava a dir, jo penso que tot això de profit no l'has de treure mai.
Has de gaudir.
M'explico, Xus.
Escolto una sinfonia i mira, escolta-te, i vinga, i el llenguatge musical, perquè conec la tècnica,
perquè conec no sé què, o senzillament perquè m'emociona, provoca en mi determinats sentiments.
Seria la mateixa lectura que faríem com a receptors la polipoesia de qualsevol altra manifestació?
Jo crec que sí, però amb la diferència que es busca un divertiment especial amb l'art.
És una manera de jugar.
És que, com deien els futuristes, el joc és la clau de tot plegat, la clau de l'art.
Si no et diverteixes, si no jugues, si no experimentes, si no trobes, si no...
Te'n vas de l'olla, per què no?
És que a vegades ens fa una mica de por amb això de la literatura i la poesia...
Són massa formals, no?
Sí, és tot molt estereotipat.
Exacte, és tot molt formal, tot molt elitista, tot molt seriós, tot molt tàgic.
I no es tracta de trencar res, sinó de sumar-ne a més maneres, no?
Exacte, és una manera més.
La polipoesia no exclou la poesia convencional.
De fet, veu de la fonda la poesia normal, no?
Bé, normal, entre cometes.
Però volem anar una miqueta més allà i a veure què trobem, no?
Em dóna la sensació que generalment s'expressen sentiments lúdics, eh?
Que no sé si la polipoesia com altres disciplines artístiques serveixen per expressar sentiments també de tristesa, d'odi, de... no sé, d'ira...
Sí que es pot.
D'alegria.
Perquè dona la sensació que sigui tot molt lúdic, molt bonic, molt divertit, molt... que guai, no?
No, precisament el primer festival de polipoesia d'aquí a Tarragona, que es va fer l'abril passat, va venir l'Enzo Minarelli...
Sí, recordo que el vam entrevistar a través del telèfon perquè encara no havia arribat a Tarragona.
Va fer una peça que per mi va ser sumament dramàtica, amb la qual movia les mans i anava fent com... no sé, era un patiment absolut.
Creava una angoixa, no?
Sí, creava molta angoixa. Vull dir que sí que es pot transmetre tot això, no?
És una manera de buscar maneres d'expressió, no?
Podem escoltar una peça del que ha estat, diguem-ne, el pare, entre cometes, o hereu d'aquells primers polipoetes de començament del segle XX?
El podem escoltar, l'Enzo?
Nel nome del padre, del filho de l'Espíritu Santo.
Nel nome del padre, del filho de l'Espíritu Santo.
Nel nome del padre, del filho de l'Espíritu Santo.
Nel nome del padre, del filho de l'Espíritu Santo.
En nom del padre, del filho de los espíritus santo,
en nom del padre, del filho de los espíritus santo,
en nom del padre, del filho de los espíritus santo.
En nom del padre, del filho de los espíritus santo.
Completament diferent,
aquest tercer poema que hem escoltat.
Estronzo.
Estronzo i aquesta ejaculatòria que se repeteix un cop darrere l'altre.
Això és una de les característiques de la polipoesia,
la repetició, la iteració, l'eco.
és una de les coses
que conformen
és com un mantra, exactament igual
de fet, et pots arribar a penjar
literalment, repetint un poema
mal no fa la salut, això segur
no, és molt divertit
i a part que l'Enzo Mineril
per exemple, en aquest poema
està expressant
la incapacitat de les persones
de la política i de la burocràcia
de trencar, no, no, però aquest missatge
de trencar
de ser, d'anar una mica contracorrent
es capta de seguida
així com l'anterior es captava un joc
anem a divertir-nos i semblava
una cançó a capella, aquesta té una
intencionalitat bé, és molt clara
probablement siguin
alguns polipuemars siguin més entenedors
en quant al missatge, que aquells que estan
enverbalitzats, no?
Tens també a casa, saps? No l'oblidem
vull dir, és un gran mestre de la polipoesia aquí a Catalunya
i molt considerat en aquests moments
les seves polipoesies
estan carregades de sentit
però carregadíssimes
Escolta, Xus, podem escoltar algun tall més?
Li diem al Lluís, a veure que li diem
quin número, quin tall li podríem dir
A veure, és que t'ho miro
Bueno, si vols escoltem un clàssic
que és el Xavier Sabater, que és el professor
que va venir aquí a fer-nos el curs de polipoesia
és la 28
Doncs a veure, escoltem
Dorotys, Nestle, ketchup
Ketchup, saba, saba, saba
E, McDonald's, Kentucky Fried Chicken
IBM, Saba, saba, saba, saba
Filipe, Sanyo, Casio, E, O, Presto, Gallina Blanca
Amstrad, Amstrad, Apple, Toshiba, Sanyo, Sanyo, Sanyo
Casio, Casio, Casio, hòstia, hòstia, hòstia
Casio, Casio, Casio, Mitsubishi, Roland, Corp, Yamaha
IBM, Amstrad, Apple, Ford, Seat, Volkswagen
Cobra, de totes les firmes?
Perquè dius
A veure si aquí darrere hi ha un negoci
Sí, això muntar el festival
Jo t'ho diria, Xus, que no sé jo
Saps que dóna la sensació
que amb aquelles persones que fan, per exemple
una obra plàstica
i en un moment determinat, perquè és la seva manera de fer
van arreplegant tot allò que troben pel carrer
que si un cartró, una cadira vella
un tros de no sé què
i després fan això que es diu ara una instal·lació
és el mateix, com si estigués arreplegant paraules, conceptes, històries
i amb tot allò ara faré alguna cosa que té un significat
Patchwork
Patchwork?
En paraules
És això
Estàs fent polipoesia
Sí
Una entrevista polipoètica
Una miqueta avui ens està sortint, m'assembla així
Una mica polipoètica
Ja t'he començat fent sorolls nasals i ja malament
Trobo que jo no sé si aquest refredar l'has agafat precisament per demà
tenir més recursos encara
No ho sé, no ho sé
Diuen que té molta potència, eh?
Sí?
Sí, a veure, s'arracaré
Ets un valor en alça dins de la polipoesia catalana o què ets?
Bueno, vaig prendre l'alternativa
D'aquí a qui triomfi les places, queda un rato, eh?
La trobada de demà hi aneu dues tarragonines
una persona que ve d'Anglaterra
i un altre de Granollers i dos de Barcelona
Per tant, aviam
Alguna cosa fareu en condicions perquè us hagin convidat?
No ho sé, jo això no puc dir
Jo el que us puc dir és que si podeu
o veniu a veure'ns al festival de polipoesia
o veniu al cap de setmana vinent
comença el cicle Oniris
que precisament és un cicle de polipoesia
que es fa des d'aquí Tarragona
i amb gent que treballa el tema de la polipoesia
i aquí també actuarem, actuarem a la vaqueria
Molt bé
Dintre de les activitats també de la pell del llavi
i actuaré, estic molt contenta i ho dic així
en plan, actuaré perquè em fa molta il·lusió
perquè actuo com a telonera del Xavier Teros
que és un dels supercracs de la polipoesia
Ah sí?
Sí, és un supercrac
forma part d'accidents polipoètics
que malauradament aquí no us puc portar una mostra
però és que són boníssims
i el Xavier Teros és un gran poeta
un gran performer
estic contentíssima, la veritat
Ara faré una pregunta d'aquelles repalents
Vinga
Com és el procés de creació d'una polipoesia?
Perquè tu demà te'n vas a Barcelona
Sí
On portes allò que has de fer?
Al cap? Allà ho faràs?
A l'ordinador? Enregistrat?
Doncs un 50-50
Crees en el moment?
Sí, jo t'explico
Jo per exemple tinc ajuda d'una poeta d'aquí local
que no diré qui és
però que m'està fent els pregravats
que són excel·lents
és a dir, són unes bases sonores
com hem escoltat abans
de fons
o que van al davant o al darrere dels meus poemes
aquesta és la manera de treballar
després tinc uns textos que he triat especialment
i a partir d'aquí també en directe
improviso bastant
vull dir que
em deixo encortar molt
Això també ho fa un músic
per exemple
porta la base i a partir d'allà en funció del públic
i les circumstàncies
Me'n vaig molt, eh?
Me'n vaig molt
De fet tinc un alter ego
Jo et veig, eh?
Sí, sí
Anem-te
Jo et veig
El meu alter ego polipoètic es diu Human Trash
Bassura Humana
Llavors, a partir d'aquí el que faig
és tot el que potser no faria ara
en una entrevista amb tu
Perquè no és el lloc ni el moment
Perquè no estàs en el teu moment creatiu
Exacte
Però quan soc Human Trash pot passar qualsevol cosa
La transformes
La veritat és que em trobo bastant dura en tot, eh?
Has agafat aquesta vessant, diguem-ne, com a més rebel
Sí, em deixo anar
Més xunga
I escolta, la Conxita està en la mateixa línia
o precisament a un dels punts atractius
de què hi aneu totes dues
és perquè esteu en línies diferents dins de la poesia
Sí, la Conxita recita poemes propis
A més a més, vull dir, ella té un valor que jo no tinc
Jo, per exemple, he de manllavar poesies, no?
Ella no, ella té els seus propis poemes
I té una manera de recitar molt personal
Vull dir, també se l'hauria de veure amb ella
I som dos, sí, dos contrastos
Dos persones molt diferents
I dos poetes o polipoetes molt diferents
Bé, de fet, jo no soc poeta
Ja t'ho aclareixo
Ets polipoeta?
Soc polipoeta i com a molt vaig recitant pels postos
Però ella és poeta
I fa temps que fa poesia
I bé, té la seva manera de recitar també
Comença el dia 26 la tardor literària
La pell del llavi
I rompa molta força en aquesta edició
Amb moltíssima activitat
Com que és molt llarga
La tardor literària
La Xus i altres companys de La pell del llavi
Ens aniran acompanyant en diferents programes
De Tarragona Ràdio
Però en tot cas no volem desaprofitar
Que tenim la Xus Garcia
Perquè ens faci allò
No res, eh?
Quatre punts
Perquè ja anirem aprofundint en propers programes
Parlaves d'aquesta acció
Jo crec que molt recomanable
Perquè demà Barcelona
Com que costa una mica
I dius calla que tenia altres plans
Però si vostès estan encuriosits
Ni que diguin
Ai calla, quines coses fan
Ni que sigui aquesta actitud
S'ha de ser curiós
I s'ha d'anar a veure
Val la pena, eh?
I estar-s'hi una estona
I veure diferents formes de fer això de la polipoesia
La polipoesia serà present
Al cicle Keton Iris
De la tardor literària
El dijous 26 d'octubre
A la vaqueria
A les 10 de la nit
Això serà un dels primers actes del cicle Oniris
Molt bé
El que em referia jo amb el Xavier Teros
És el dissabte
Espera't, què potser hi ha aquí?
És un dissabte 28
Ah, exacte, sí
És el vespre
Et deixo el programa a tu
Perquè és qui ho sap
A veure, Jolanda, són 37 actes
És el que t'anava a dir
Tinc el cap una mica
Més cap allà que cap aquí
Per això m'haig d'anar mirant
Perquè sí
Aquí està
Això és la inauguració
Llavors el dissabte
Com dèiem
A veure, perdoneu
Que això en directe és molt lleig
Però bueno
Ho haurem d'improvisar
A les 10
Comença això que es deia
El cicle Oniris
Que actuem jo
I, bueno, jo
Jo no
Actuo com a talonera del Xavier Teros
Que m'agradaria ser jo
Però el bocàdor dic
Se t'entén
Se t'entén, se t'entén
Que vas primer
El telonero sempre va primer
O sigui, com bé
Per això és telonero
Molt bé
Doncs no ens ho perdrem
Com no ens ho perdrem
Moltes activitats
I si algunes les volem perdre
No podrem
Perquè ens agafaran pel carrer
O per qualsevol lloc de la ciutat
És a dir
El que fa la pell del llavi
Hi ha diferents convocatòries
Que vostès hi van voluntàriament
Hi ha d'altres que s'hi troben
I no poden fer-hi res
Sí
Estaven atrapats
Amb una mena de
Cosa poètica
Que els pot agradar
O no, d'això també jo veig-ho
No és fàcil, Etxus
Perquè jo recordo
No si es pot explicar
Que l'any passat ens explicaves
Que en alguna altra acció
Us es cridaçàvem
Fes el favor de callar
O alguna cosa així
En un autobús
En alguna cosa
Sí, els autobuses urbans
Vam tenir
Hi ha gent que s'ho prenia molt bé
I es quedava allò mirant
I li encantava
Però hi havia gent que no
Bueno, hi ha gent per tot
Polipoesia urbana
També
Sí, de fet jo vaig seguit
Improvitzada
Sí, és que és això
Vas fent milles
Vull dir, tu tens que
Llegir un poema i llegeixes
Independentment de la reacció de les persones
És que és això l'acció poètica
Forma part també
A la reacció de les persones
De la pròpia acció
Fareu diferents
A l'agenda de la pell del llavi
Esteu satisfets del paper que teniu
Enguany a la tarda literària?
Home, estem
Perquè s'ha ampliat
Molt satisfets
Bueno, de fet ara
El que hem fet
És reduir el nombre d'accions
Fer-les de més qualitat
També hem buscat una mica
Tendir més a la qualitat
Que no tant a la quantitat
I convidar gent de fora
És una de les novetats d'aquest any
És a dir, tenim col·lectius
De fora de joves creadors
Que venen aquí
Durant la tardor
A fer les seves històries
Tenim el col·lectiu
De Terrassa
La Barra
Creativa
Que és un grup
Que fa molt de temps
Que fa coses
Que ens vindrà a fer una acció
Acció catòlica
Que és una mica
Un cant
Contra l'addicció
A la tele
Això és una de les coses
Que faran
També venen
Obreros de l'arte
Obreros de l'arte
És un grup de Barcelona
Que també fa molt de temps
Que fan coses relacionades
Amb el grafiti
El cant
La percussió
I el rap
És a dir, és una cosa
Com a molt completa
I també tenim
El Mago Gerard
Que ens ha proposat
Fer un
Un cicle de màgia
De prop
Una mica també
Un homenatge
A Joan Brossa
Que li agradava molt
La màgia
I bueno
Vull dir que
Tenim forces col·laboracions
Joan Brossa
I Miquel Martí i Pol
Diguem-ne
Que són els noms propis
Eixos
D'alguns
D'algunes
De les vostres accions
I algunes
De les vostres convocatòries
No?
Sí
Joan Brossa aquest any
És el protagonista
Diríem
Tot està bruscià
Tarragona està plena
De brossa
Així es diu
Sí
Així es diu
Una de les nostres accions
Home
I clar
Estarà
Estarà
Estarà
Estarà
De brossa
De fet ja estarà
Hem traçat una
Imaginària
Damunt del mapa
De Tarragona
Que passa
Per la Rambla
Una de les potes
De l'A
Que l'A és el símbol
De Joan Brossa
I enganxarem
Poemes de brossa
I aquesta acció es diu
Tarragona està plena
De brossa
Que bé
Aquesta tarragona
Plena de brossa
Ens agrada
Sí
Exacte
Ens agrada moltíssim
Per cert
Ja ha sortit
Un
El número de papers
Del llavi
De la pell del llavi
De la tardor literària 2006
Magnifica com sempre
El número 2
Sí
Amb molt d'esforç
Molt
Amb moltíssim d'esforç
Amb una qualitat excel·lent
No
És com l'amor verdadero
Ni se compra ni se vende
Exacte
És gratuïta
Com la podem aconseguir?
La podeu aconseguir
Doncs a la biblioteca
N'hi haurà en exemplars
Després a punts de difusió habituals
Com són la universitat
Suposo que alguns bars
Col·laboradors també
On trobeu els programes
De la tardor literària
Sempre podem trobar
Algun exemplar
Sí
I si en voleu algun
I no el trobeu
Entreu a lapelldelllavi.org
I allà
N'hi ha un en pdf també
Us el podeu baixar
Jo l'aconsello
Que facin un cop d'ull
De veritat
Val la pena
Val la pena
Perquè és un treball
Independentment
Del que
L'art
La manifestació artística
És molt subjectiva
Ens agradi
Ens agradi més
Menys
En funció del que pensa cadascú
Hi ha una cosa
Que és evident
I que ens hauríem tots de felicitar
Que hi ha un col·lectiu cada cop més ampli
De persones joves
En aquesta ciutat
Que fan moltíssimes coses
I les fan en sintonia
Amb l'època que els toca viure
Exacte
I això és magnífic
I més de manera lliure i gratuïta
Que això també és bastant
Difícil de trobar
És a dir
L'arte por el arte
Allò que dèiem
És complicat
I nosaltres ho fem
De fet la revista
No es ven per això
Perquè considerem
Que ha d'arribar a tothom
Que ningú ha de pagar cap preu
Per aquesta cultura
I a més a més
Aquesta cultura
No la podem vendre
Perquè els artistes
I creadors
Que hi han col·laborat
No cobren tant
No cobren
Per tant
Per tant ha de ser lliure
Gratuït d'accés
Trueque
Trueque total
Jo et dono un poema
Tu em fas un dibuix
Farem un mercat de troc també
És que t'has de mirar les activitats
No
És que avui venies
Tela eh
Avui venies a parlar
De la teva participació
A la teva illa de la Conxita
Ha venit d'un llarg de mi libro
Exacte
Del teu festival de polipoésia
De Barcelona
Però era inevitable
Fer aquesta referència
De totes maneres
Com a metge
En donarem hora
Exacte
I esperem retrobar-nos
D'aquí pocs dies
I començar a parlar
De tota aquesta activitat
Que desplegareu la pell del llavi
En el mar de la tardor literària
Xus
Com sempre
Ha estat un plaer
Moltíssimes gràcies
Molta sort
I a triomfar demà
Deixar el pavelló tarragoní ben alt
Ben alt
Tan alt
Que ens fotrem un cop
Contra el techo
Adéu Xus
Bon cap de setmana
Adéu
Adéu
Bon cap de setmana