Quatre minuts, tres quarts d'una del migdia,
sortim a l'exterior, Metges Sense Fronteres.
S'està presentant a Tarragona l'acció Humanitarios en Acció
en una instal·lació a la Rambla que pretén conscienciar,
a grans trets, la societat de les dificultats
que afronten els treballadors humanitaris
als països amb vies de desenvolupament.
Fins allà s'ha desplaçat el nostre company Jordi Sorinyac,
que si no va xerrada, i si va xerrar em corregirà,
està acompanyada del delegat de Metges Sense Fronteres a Catalunya,
Toni Luna. Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Jolanda. No vas equivocada.
No vaig equivocada, me n'alegro.
Ens trobem a l'interior d'un camió,
un camió que és l'eix d'aquesta exposició,
d'aquesta instal·lació Humanitarios en Acció,
es troba a la Rambla Nova per entendre'ns,
a la coca del costat de la Fonda Centenari,
davant del Banc d'Espanya.
I ens trobem acompanyats, efectivament,
del delegat de Metges Sense Fronteres a Catalunya, Toni Luna.
Toni, molt bon dia.
Bon dia.
I també t'acompanya la Susana López.
Susana, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La Susana és una de les tècniques d'aquesta exposició
i una de les persones que s'ha desplaçat també
en aquests camps per diferents països.
Primer que tot, Toni, per resituar-nos,
quin és l'objectiu d'aquesta exposició
i per què s'ha dut a terme?
Doncs aquesta exposició té dos objectius ben clars.
Un és acostar la realitat de la nostra experiència quotidiana,
del treball que fem sobre el terreny,
amb els nostres treballadors humanitaris
a diferents països del món,
acostar aquesta realitat, com deia, a la societat.
Per què?
Perquè volem donar a conèixer una realitat
que a vegades és molt llunyana,
que són conflictes molt oblidats,
i volem acostar-la a la societat.
I com a objectiu secundari
volem posar un accent,
donar a conèixer una realitat
que pateixen milions de persones arreu del món,
que són els desplaçats i refugiats,
que estan rondant els 30 i escaig milions
actualment a tot el món.
Has utilitzat ara dues paraules,
el Toni Sussana ha utilitzat dues paraules,
que moltes vegades usem indistintament,
refugiats i desplaçats,
però que volen dir coses diferents.
Sí, efectivament, no és el mateix
una persona que creu a fronteres
que una persona que es desplaça
i entra al seu país.
Encara que sembla una distinció molt petita,
és molt important perquè una persona
que no creu a fronteres
no té protecció a nivell del dret internacional.
Els desrefugiats són aquestes persones
que fugint d'un conflicte bèl·lic,
doncs, traspassen fronteres,
surten del seu país,
llavors arriben en cobertura jurídica internacional,
i en canvi els desplaçats
són els que també es veuen obligats
a morir a casa,
recórrer centenars i centenars de quilòmetres,
però es queden una mica desemparats,
deixats de la mà de Déu.
Exactament,
que és una mica el que volem exposar
en l'exposició,
una mica denunciar, no?,
aquests cants desplaçats,
de gent que no es mou,
no creu a fronteres
i llavors encara estan pitjor
perquè a part de no tenir
la protecció del dret internacional,
de vegades estan una mica perseguits
pels seus propis governs.
Ara us farem, Yolanda,
una mica cinc cèntims de l'exposició,
ens trobem, com dèiem,
a l'interior d'aquest camió.
La Susana ha estat en diferents ocasions,
en diferents conflictes bèl·lics,
ha actuat com a enllaç en diferents casos
i ara ens trobem amb una primera introducció
al que seria un d'aquests
on es concentren milers i milers de desplaçats.
Sí, efectivament,
el primer punt de l'exposició
és una mica el punt d'acollida dels desplaçats.
A veure, són persones que estan fugint,
que pot ser dues o tres setmanes,
caminant hores i hores
i arriben a unes situacions bastant dolentes.
Llavors, a aquest punt d'acollida,
una mica el que fem nosaltres
és censar la població,
veure quina situació es troba
i una mica prioritzar
quin tipus d'atenció han de rebre.
Són camps en què les condicions
són especialment precàries?
Doncs sí, perquè molts d'aquests camps
neixen una mica d'una forma espontània.
O sigui, la gent arriba a un terreny
que no hi ha res
i es decideix quedar allà
perquè se sent molt segur
i llavors es troben que no tenen menjar,
no tenen aigua, no tenen res.
Toni, què seria d'aquests camps
i d'aquestes persones
si no hi hagués la col·laboració
d'ONGs o entitats com vosaltres?
Home, tot i amb la nostra ajuda
estem en situació molt precària.
Si no tinguessin la nostra ajuda,
o sigui, no solament no tindríem
el bàsic per sobreviure,
com és l'aigua potable
en quantitat i qualitats suficients,
ni tindríem atenció mèdica,
sinó que, a més a més,
no tindríem aquesta protecció
de la que tant parlem
perquè tampoc podrien ser testimonis
ni estar denunciant-lo
com estem fent ara,
divulgant-lo a través de les mitjans
i a través de les exposicions
que posem en marxa.
Avancem al recorregut d'aquesta exposició,
anem cap a una altra sala,
una altra sala o se'ns fa especial ressò,
doncs vaja,
de la importància de l'atenció mèdica
i atenció mèdica especialment als nens,
també, Susana.
Sí, efectivament,
la segona sala representa un dispensari mèdic
i aquí és on atenem les poblacions
amb tot tipus de malalties,
des de malalties greus
a malalties molt simples,
com diarrees,
infeccions pulmonars.
Llavors, aquesta,
com tu deies,
les poblacions normalment més vulnerables
són els nens,
les dones embarassades
i, bueno,
és el que prioritzem en aquests dispensaris.
Val dir, Yolanda,
que l'exposició té un plantejament força original
i, a més a més, força útil
perquè el visitant fa l'exposició
amb uns auriculars,
amb una audioguia
que li va donant les explicacions pertinents
i també es difonen diferents diàlegs
al llarg de les diferents sales,
de manera que el recorregut
és, òbviament,
molt més enriquidor.
Susana,
quines són les persones
que requereixen una major atenció,
aquestes prioritàries?
Parlàvem abans dels nens,
no sé si les dones, per exemple,
són un altre dels col·lectius
especialment crítics.
Sí,
com deies,
tant dones i nens
són els més vulnerables,
sobretot els nens,
i moltes vegades
no només són víctimes
de la fam,
sinó que també són víctimes
de la violència.
Totes les poblacions
són víctimes,
però dones i nens
són especialment víctimes
de violacions sexuals
i maltractaments.
Són una mica l'objectiu
de vegades
dels rebels
i de la gent
que una mica
que ataquen
aquestes poblacions.
Durant l'exposició
se'ns expliquen,
com dèieu,
en diferents diàlegs.
No es tracta aquí
de reproduir-ho tot,
però sí que ens agradaria
difondre un diàleg
especialment colpidor,
no?
Es recorda el testimoni
d'un metge
en què explica,
diu que el pitjor,
el més colpidor,
tot i que fa molts anys
i molts anys
que es dedica
a aquesta tasca,
doncs,
és veure morir un nen.
Sí, sí,
efectivament,
quan la gent,
els metges,
els infermers
que hi van allà
sempre comenten,
no?
que el més dur
és veure morir un nen,
per exemple,
de gana,
no?
Una cosa tan increïble
dintre del món
en què vivim,
no?
que tothom té alguna cosa
per portar-se a la boca
i aquí,
en aquests païs,
en aquests camps,
doncs,
efectivament,
es poden donar
aquestes situacions.
Passem cap a una altra sala contigua,
on l'aigua hi té un paper predominant,
perquè, Susana,
l'aigua és indispensable.
Hola,
se recorda també l'exposició,
si una persona està tres dies
sense beure aigua potable,
doncs,
és molt fàcil que acabi perdent la vida.
L'aigua és indispensable
per la higiene,
la higiene personal,
la higiene dels destris,
però, clar,
en moltes ocasions
deu ser molt difícil
poder proporcionar aigua
a tots els centenars
o milers de persones
desplaçats o refugiats.
Doncs sí,
el tema de l'aigua
és,
com tu dius,
és vital,
perquè una persona sense aigua
no té vida
i és primordial per la salut.
Llavors,
la gent arriba a camps
que moltes vegades
no tenen aigua,
llavors hem de buscar pous
on sigui,
trobar aigua,
de vegades aquesta aigua
està contaminada,
llavors l'hem de clorar,
l'hem de fer potable
i és un tema complicat.
Una mica l'exposició
també explica
que el mínim de quantitat
per persona
per poder viure
són 20 litres,
però,
quan arribes al camp,
doncs,
com a mínim
els hem de proveir
5 litres per beure
i per menjar.
Després,
una mica els 20 litres
és per assegurar-se
la higiene,
poder rentar
els vestits,
les eines,
etcètera,
i, bueno,
perquè us feu una idea,
doncs,
20 litres d'aigua
potser els gastem
tranquil·lament
en una dutxa,
segur que molt més
que aquests 20 litres,
no?,
i ells amb aquests 20 litres,
doncs,
han de fer
aquestes coses bàsiques.
Estem parlant
de 20 litres d'aigua
per persona i dia,
quan pensem que
en els països occidentals
el consum mitjà
és de 200 litres
per persona i dia,
o sigui,
que ens quedem molt lluny
del que són els hàbits habituals.
Toni,
a l'exposició
se'ns parlen
que, vaja,
som molta la gent
que participa
i des de diferents vessants,
des de la vessant de metge,
la que estem explicant ara,
des de la vessant de logista,
la gent que participa
som sempre gent
amb un caràcter voluntari.
Com funciona, Toni?
Doncs,
nosaltres,
i no és correcta
l'expressió voluntari,
sí que hi ha voluntarietat
per fer la nostra feina,
però no només
reclutem professionals,
professionals
amb dos anys d'experiència
que parlin algun idioma,
anglès o francès,
a més del castellà,
en aquest cas,
i són persones
que han de,
com et deia,
tenir experiència
amb una de les seves vessants
o a nivell sanitari
o logístic
o d'alguna enginyeria
o d'algun altre tipus
professional
dels que fem servir el terreny.
I tothom cobra.
Sí,
cobra perquè
el compromís mínim
que demanem
per estar al terreny
són 8-9 mesos.
Per tant,
no pot ser enviar
una persona
de forma voluntària
perquè es passi
9 mesos
fora de casa seva.
Sí que és veritat
que els sous
són bàsics,
són mínims,
però
és així.
No són voluntaris.
El Toni es feia
resor a Susana
de la problemàtica
de l'idioma.
Abans d'entrar en directe
parlava la Susana
i ens explicava
que havia estat
en països com el sudan,
com el congo.
Poder relacionar-se
amb la gent
amb aquests...
Clar,
amb l'angrés,
amb el francès,
no sempre és prou.
Necessites interlocutors,
traductors
per poder parlar
amb la gent de peu.
Sí,
la veritat
és que gent
que parli...
En aquests països
han estat la majoria
colònies,
són ara excolònies
i per tant
es diu que parlen
anglès,
francès,
però això
és molt reduït
en el que és
la capital
i la gent
que t'estudis,
que realment
és una minoria.
Els llocs
on nosaltres treballem,
que som llocs
superapartats,
no trobem gent
que parli aquests idiomes
i per tant
el que hem de fer
és treballar molt
amb traductors
i gent del país,
no només per l'idioma
sinó també
per temes culturals,
una mica ens expliquen
com treballar
perquè hi ha coses
que a nosaltres
ens escapen.
I això no només,
el fet de treballar
amb persones del país
no és només
també per l'idioma,
és treballar amb metges
del país,
infermers del país
que coneixen la població
i que a part
estan reben una formació
que després
els servirà
perquè quan nosaltres
deixem el país
doncs ells puguin tenir
aquesta formació
i continuar la seva tasca.
Hem canviat de sala,
ara ens trobem
en una sala
on es fa especialment
ressort
de la importància del menjar.
Si ens parlem de l'aigua
el menjar també és indispensable
i un altre problema,
una altra vegada
incidim en el mateix,
els problemes de distribució
d'aliments bàsics
per a tota aquesta població.
Sí,
sí,
aquest és un problema greu
en el cas
de poblacions desplaçades
perquè són poblacions
que no han pogut
doncs plantar res
ni tenir res
per portar-se a la boca
que de vegades
són llocs
molt estèrils
com poden ser
els camps de Sudán.
Llavors la nostra tasca
una mica
és veure el grau
de desnutrició
de les poblacions
i sobretot dels nens
que com hem dit abans
seran els més vulnerables
i donar-los
el bàsic
i que de vegades
has de començar
per donar-los antibiòtics
i llet
perquè realment
no poden portar-se
res a l'estómac.
I si hi ha desnutrició
o es donen aliments
en mal estat
o es dona aigua en mal estat
o hi ha falta
d'aquestes coses
es poden produir
malalties
i epidèmies
i en l'exposició
s'explica i es reitera
una vegada i una altra
que el que més temeu
és una epidèmia de còlera.
Sí, les epidèmies de còlera
són molt freqüents
en aquests camps
pel que tu deies
perquè l'estat de l'aigua
no és bo
llavors el còlera
que és una bactèria
que està en aigua contaminada
doncs
només de beure
o rentar aliments
i tot això
doncs és molt fàcil
que es produeixi
aquesta epidèmia.
Susana,
ja parla tancant
aquest recorregut
d'aquesta exposició
de la teva experiència personal
ens ha estat
en diferents expedicions
en diferents missions
suposo que es compaginen
les dues coses
experiències dures d'una banda
i de l'altra
experiències molt gratificants
per sentir
que has estat
veritablement útil
que has ajudat
a molta gent desvalguda.
Doncs sí
i ara mateix
des d'aquí
jo recordo més
les gratificants
que les dures
perquè a fi de comptes
estàs ajudant la gent
la gent ho agraeix
i els estàs donant
una oportunitat
de continuar endavant
i de tenir una dignitat
de tenir el dret mínim
de la salut
i de la vida.
Toni, fins quan estareu aquí
a la Rambla Nova?
Doncs si n'hi haurem avui
dia 22
dijous
i estarem fins diumenge 25
el diumenge
a la tarda nit
clausurem
i marxem cap a Sitges
on conclourà
aquest recorregut
per 17 ciutats
d'arreu de l'Estat.
Toni Luna, Susana López
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a fer aquest recorregut
i per obrir-nos
les portes
d'aquesta exposició
Humanitarios en Acció
ho diu fora
ho diu en el camió
dediqueu 15 minuts
que és el temps
que dura fer aquest recorregut
que realment val la pena
moltes gràcies a tots
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
Iolanda, si et sembla
tornem la connexió
des d'aquí
des de l'interior
d'aquesta exposició
a la Rambla Nova
i hem intentat difondre
hem intentat explicar
en què consisteix
aquesta exposició
Humanitarios en Acció
i encara reiterem
es podrà veure
al centre de la ciutat
a la Rambla Nova
davant del Banc d'Espanya
fins diumenge al vespre
Doncs moltes gràcies
Jordi Sorinyac
i tot i que aquesta visita
a través de la ràdio
ha estat molt complerta
allò de la imatge
i les mil paraules
doncs nosaltres
no ens perdrem tampoc
aquesta visita
6 minuts
i serà la 1 del migdia
a la Rambla Nova