Tres minuts i seran tres quarts d'onze del matí.
Continuem el matí de Tarragona Ràdio.
Ara canviem completament de qüestió, deixem la Setmana Santa aparcada
i ara parlem d'una efemèride.
Aquest 14 d'abril, d'aquí escassament un mes,
es celebraran 75 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola.
Com es va viure aquest fet i aquests successius governs
de la República Espanyola a la ciutat de Tarragona i al Camp de Tarragona?
La resposta la podrem anar obtenint segurament al llarg dels diferents actes
que s'han preparat al llarg de les properes setmanes aquí a la ciutat de Tarragona.
Saludem en Jordi Piqué. Jordi, què tal? Bon dia.
Bon dia.
En Jordi és historiador i és el responsable del Servei d'Arxivística i Documentació de l'Ajuntament
i Jordi has coordinat una mica un seguit d'actes molt diferents entre ells
però que des de diferents vessants pretenen, suposo, explicar
com es va viure des de diferents àmbits la Segona República, la ciutat.
Sí, bé, aquí el tema ha estat que fa més d'un any vam detectar o vam veure
que els diferents centres culturals de la ciutat de Tarragona tenien més o menys
tots previst fer alguna cosa al voltant de l'efemèrida històrica d'aquest 75 aniversari
de la proclamació de la Segona República.
Aleshores, aquí l'únic que s'ha fet és, bé, fer un seguit de reunions,
coordinar-nos, mirar de trobar un mètode de treball, plantejar quins eren els continguts
d'aquestes activitats que es volien fer i pactar un calendari d'actes, no?
Per evitar tot just aquelles coincidències o multiplicitats d'actes que a vegades es donen
en un mateix dia quan tothom fa les coses pel seu compte, no?
Això no treu que després cada centre cultural d'aquests assumeix el pressupost
i dintre de les seves dinàmiques i programacions desenvoluparà l'acte com ells creuen més oportú, no?
Però aquí el que s'ha fet és això, pactar un calendari d'actes,
pactar també uns continguts i posar-los a sobre el temps entre el 14 de març i el 14 de juny
i el resultat és aquest seguit de 23 actes molt diferents,
tots sobre el tema de la proclamació de la Segona República
o per commemorar aquesta proclamació de la Segona República.
Ara parlarem d'alguns d'aquests actes, alguns que podríem destacar especialment,
però abans Jordi, potser una mica a tall d'introducció,
val la pena preguntar com es va viure a grans trets aquesta proclamació
de la ciutat de Tarragona i si té aquesta proclamació alguna particularitat
o bé segueix un patró comú com el que es va viure d'altres ciutats espanyoles.
I ara que segueix un patró comú el que es va seguir la resta de l'estat espanyol
i Catalunya en general, de fet un dels objectius comuns que tenim en aquests actes
és donar a conèixer en diferents nivells als estudiants, a la ciutadania en general,
donar a conèixer una mica tots aquests canvis polítics, socials, culturals,
que es donaran a partir de la proclamació de la segona república
i que es registren a nivell del context de l'estat espanyol i de Catalunya.
I de l'altra banda també com es reflectiren aquests canvis a la ciutat de Tarragona,
que òbviament també tindran un reflex particular.
Com es va viure la proclamació de la segona república?
Es va viure, he dit abans, d'una manera general a tot arreu,
va ser una, penso jo, una revolució urbana,
és a dir, una revolució protagonitzada per les classes mitja baixes, mitja altes,
amb formació, sobretot gent de les ciutats,
professionals liberals, persones de l'ensenyament, metges, advocats,
gent que tenien una certa formació
i que n'estaven cansats d'aquest estat espanyol
que no acabava de sortir del segle XIX,
que arrossegava encara gairebé les pèrdues de les colònies
de l'any 98, de Filipines i de Cuba,
les guerres colonials del nord d'Àfrica,
que n'estaven una mica farts de tot això.
I aleshores hi ha aquesta revolució urbana,
que podríem dir avui en dia una revolució com a modernitzadora.
I això, doncs, el que feia era una revolució també pacífica,
despertava moltes expectatives en molts sectors de la població,
moltes expectatives i moltes esperances
de que a partir d'ara tot haurà de ser millor,
tot millorarà.
Clar, tot això no té res a veure amb la segona revolució
que hi haurà el 36 com a conseqüència
de l'aixecament dels militars el 18 de juliol,
que allò serà ja una revolució obrera
amb unes particularitats ja molt més específiques,
violenta, etc.
Òbviament, aquests dos fets històrics,
que és la Segona República i la Guerra Civil van unit.
De fet, quan es celebra els 75 anys després,
l'any 36, doncs va esclatar la Segona Guerra Civil.
Si et sembla, Jordi, donant un cop d'ull al programa,
hem vist un parell, diferents actes,
i certament interessants.
Per exemple, potser molta gent no sap
que l'escultura dels despullats
doncs està on està ara, en aquesta cruïlla de la Rambla Nova,
precisament des de la Segona República.
Sí, l'escultura dels herois de la ciutat,
feta per l'escultor Julio Antonio,
es va fer, crec que es va fer fer per encàrrec
durant la primera dècada del segle XX,
cap al 1910, crec recordar ara,
en aquests moments no ho sé exactament,
però va romandre en uns magatzems municipals
perquè en determinats sectors de la societat tarragonina
consideraven que no era decent
la noesa de l'escultura.
I allà va estar fins que l'any 31,
en les actes de la festa major de Santa Tecla,
crec que el dia de la marxa, el dia 24,
l'estàtua es va poder col·locar
on està ara ja definitivament.
I s'ha convertit en un dels centres neuràlgics,
potser no tant per l'escultura en si,
però ja s'ha convertit en un centre de referència.
En un centre de referència de la ciutat.
I aquí hi ha una, crec que una exposició,
pensem que magnífica,
que prepara el Museu d'Art Modern de Tarragona,
de la Diputació de Tarragona,
sobre l'escultura i de pas l'obra
i la vida de Julio Antonio de l'escultor.
Precisament aquest pas per la Rambla Nova,
per davant de l'estatós despullats,
és una de les aturades obligatòries
que faran un recorregut,
que durà a terme el dia 22 d'abril,
el dia abans de Sant Jordi, precisament,
que sota el títol Les Petjades Republicanes,
té previst, Jordi,
dur a terme portar els ciutadans
per alguns d'aquests llocs
en què van tenir especial incidència
durant aquelles dates.
Sí, aquesta és una activitat
que desenvoluparà l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
i també la Biblioteca Maroteca Municipal,
i serà una visita preparada
i guiada per la seva responsable
de la Biblioteca i la Biblioteca Municipal,
l'Helena Virgili,
que el que farà serà fer un recorregut
per aquesta Tarragona Republicana.
És a dir, tots els ciutadans
que s'hi vulguin apuntar
o que hi vulguin assistir o participar
seran conduïts una mica
a través d'aquest recorregut urbà
per als llocs on van haver
els fets més significatius
durant aquests anys de la República,
entre el 1931 i el 1936 fins i tot,
on hi havia les principals seus
dels partits polítics d'esquerres,
el lloc per on va passar la manifestació,
on hi havia el govern civil en aquella època,
etcètera.
Un salt històric.
I, vaja, donant un cop d'ull,
doncs aquestes patjades republicanes
sortiran des del passeig d'Arqueològic,
que resulta que va ser una de les obres
més importants d'Utas de Telma
per primer Ajuntament Republicà.
Sí.
El primer Ajuntament Republicà,
jo crec que, entre d'altres coses,
una de les que farà
o es prendrà molt d'interès
serà tota la recuperació
del patrimoni arqueològic
i monumental de la ciutat.
La proclamació d'aquesta Segona República
a nivell municipal
marca aquest punt d'inflexió volgut,
marca aquesta modernitat volguda?
Sí, sí, sí, evidentment.
Evidentment.
Això és així.
Hi ha un abans i un després
en l'acció i en la política municipal.
El que passa és que
tot això ja no s'acaba el 36,
sinó que s'acaba el 34,
quan durant els fets d'octubre
gairebé tot l'Ajuntament
Republicà d'Esquerres
és tancat al vaixell
presó Manuel Arnús
que està ancorat en el port.
Això passa el 34,
dos anys abans de la Guerra Civil.
És quan tot el govern
de la Generalitat,
el Consell Executiu de Companys
és també empresonat.
El maltre vaixell.
És una època
que desperta moltes expectatives,
que desperta moltes esperances,
però amb talls
i que no acabes mai també a vegades
de veure la realització
de moltes coses.
Això és com
tota la política
per resoldre el problema escolar
que hi havia a la ciutat.
Molts, molts centenars de nens
per escolaritzar,
nens i nenes per escolaritzar.
perquè no hi ha prou escoles.
Bé, esclar,
es dissenya
o es projecta
un pla
per poder arribar
a una escolarització
del 100%,
cosa que avui en dia
ens semblaria
totalment normal
que tots els nanos
i nenes
estiguin escolaritzats.
Doncs esclar,
no s'hi arribava.
Es dissenya aquest projecte,
però esclar,
no s'acaba de dur a terme.
S'aconseguirà
una escolarització
gairebé del 100%
durant la Guerra Civil.
però encara no
en els anys de la República.
Continuem aquest recorregut
per alguns d'aquests 23 actes
previstos
durant aquests
propers mesos.
Òbviament,
amb un seguit d'actes
d'aquest tipus,
la presentació
de publicacions
és gairebé indispensable.
Hi ha publicacions
de diferents àmbits.
La biblioteca
edita les seves publicacions
i des de l'arxiu
de l'Ajuntament
també en feu.
Sí,
hi ha quatre edicions
en concret,
una de la Biblioteca Pública
de Tarragona,
una altra
de l'Arxiu Històric
de Tarragona,
del Departament de Cultura,
una altra
del Servei d'Arxiu
i Documentació Municipal
de l'Ajuntament
de Tarragona,
que es dirà
la Tarragona Republicana
1931-1936,
i que serà
el número 1
de no col·lecció
que direm
col·lecció
quaderns de l'arxiu,
que serà
bàsicament
fer recorreguts històrics
a través de
la publicació
de documents,
que poden ser
fotografies,
bans,
cartells,
etc.
Abans de començar
a parlar
amb el micròfon
tancat,
d'exemple
del programa
de Maquesa,
en una de les cares
d'aquest programa
es pot veure
el banc
que l'alcalde
de les Hores
de l'any 1961
Pere Lloret
proclamava.
adreça a tots
els tarragonins.
Sí,
pensem que
la publicació
d'aquests documents
dona moltes possibilitats
i molt de joc
per atreure
el lector
a interessar-se
per algun tema
històric
en concret,
com pot ser
l'edició
d'aquest banc.
I després,
finalment,
un altre llibre
que es presenta
és el del
Cercle d'Estudis
Històrics i Socials
Guillem Oliver
del Camp de Tarragona,
que és un recull
de treball
de 14 autors
diferents.
que donen
una panoràmica
de la Segona
República
al Camp de Tarragona.
La Segona
República
excensa,
no?
No només
aquell mes
d'abril,
des del 31
fins al 36.
No,
centrat del 31
al 36.
És que
parlar de la Segona
República
en temps de guerra
jo crec que és
un tema
diferent.
Aleshores,
hem de mirar
de separar-los
almenys ara,
separar el que és
la República
en temps de pau
al que és
ja
el règim
republicà
immers
en una guerra
civil,
que ja no té
res a veure.
Hem desacat
alguns
d'aquests
actes,
Jordi,
però no sé
si abans
de finalitzar
l'entrevista
hi ha algun
altre punt.
Escolta'm,
no,
hi ha una
projecció
d'aquesta
pel·lícula
que és
indispensable.
No s'ho
perdi,
subratllin-s'ho
i marquin-s'ho
a l'agenda.
Jo crec que
tots els actes
són molt interessants,
n'hi ha 23
i hi ha
una mica
de tot
i per tots
els gustos,
no?
Hi ha 3 exposicions,
6 debats
i conferències,
2 concerts,
3 pujocions
de pel·lícules,
4 publicacions,
2 visites
organitzades,
fins i tot
una activitat
adreçada
als infants
per explicar-los
una mica
què era la República
o què era
la Segona República.
Bé,
jo crec que
no,
em sabria greu
ara destacar
en un sobre
o en un altre
perquè crec que
una mica
segons les possibilitats
de cadascú
l'interessant
fora fer
una mica
de selecció
cadascú
de veure
on pot assistir
i que li ve de gust
anar.
Si et sembla Jordi
la millor solució
cadascú que es faci
amb un dels programes
que s'han editat
que busqui avui
els diaris
i a partir d'aquí
cadascú amb la gent
del davant
doncs vagi escollint
segons les seves preferències.
Jordi Piqué
moltes gràcies
i anirem seguint
alguns d'aquests actes
que realment són
molt interessants.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.