Les 11 del matí i 11 minuts.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Un matí avui també força especial,
força tapeïta d'informació.
Hem seguit en directe la roda de premsa d'acomiat de Lluís César
com a tècnica del Nasti,
que això ens ha obligat a variar una mica
els continguts dels endarrers minuts.
No hem fet la connexió habitual
amb el butlletí horari de les 11 del matí de Catalunya Informació,
però en fi, malgrat aquest petit retard,
ara també iniciem la cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio
disposats a seguir endavant en el programa
i fent el que teníem previst,
dedicar bona part avui del programa
a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Allà tenim instal·lats Joan Maria Bertrana a la part tècnica
i Jolanda García als micròfons,
perquè amb ells compartirem bona estona del programa fins a la una,
això sense oblidar l'actualitat del Nàstic.
La veritat és que avui el Nàstic
i la decisió del Consell d'Administració
de destituir l'entrenador Lluís César
és la notícia de la jornada,
així que d'aquí una estona tornarem a connectar
amb les instal·lacions del nou estadi
per veure si hi ha més reaccions,
més declaracions
i també no oblidem que a la una del migdia
després de les notícies de la una
tornarà a l'antena del programa el Quim Pons
amb l'edició setmanal del Futbolí
que avui tornarà a ser molt especial
per les notícies de les últimes hores.
En fi, estem pendents del futbol,
però ara anem a la Biblioteca Pública de Tarragona
a fer el que havíem previst fer,
aquest programa especial
des d'aquestes instal·lacions del carrer Fortuny.
Joan Maria Bertran i Holanda García,
molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Mirarem d'ajustar el to de veu,
perquè clar, som a la Biblioteca
i tot i que ja fa temps que s'ha trencat aquell tòpic
de que a la Biblioteca no es pot parlar
ni tan sols en veu baixa,
s'ha trencat el tòpic,
però tampoc no voldríem desturbar
a les persones que,
de mica en mica,
i d'una forma tranquil·la,
perquè és un mil·lons al matí,
es donen cita aquí a la Biblioteca Pública.
Tenint en compte de l'actualitat informativa
de la que venim amb tot el tema
del cessament de Luis César
i totes les conseqüències i reaccions,
jo diria que ara obrim un parèntesi
que pendrà a ser com una mena de paradís,
no només pel escenari que ens envolta,
sinó perquè, a més a més,
des de la Biblioteca Pública
i amb una exposició impulsada
per la Generalitat de Catalunya,
un viatge ple de veus,
la veritat és que ens conviden
a cercar paisatges increïbles
que arriben amb les veus
de personatges coneguts
i d'altres no tant.
D'aquesta exposició en parlarem,
però la nostra proposta que fem avui
és realitzar una mena de visita
guiada per aquestes instal·lacions.
Una visita curta,
una visita més aviat superficial,
perquè, clar, dues hores no són suficients
per poder arribar a cada racó
d'aquestes instal·lacions
que en els últims mesos
han experimentat un canvi d'imatge.
Estem envoltats en de blau,
el blau de la Mediterrània,
i ens acompanya ja la directora
de la Biblioteca Pública,
Rosela Ozzano.
Bon dia, Roser.
Hola, bon dia.
Normalment sou vosaltres,
que veniu els dilluns,
aquest cop.
Escolta, com la gent educada que som,
us tornem la visita.
Molt bé, i benvinguts, sigueu.
Jo comentava ara que en els últims mesos
hi ha hagut un canvi,
els usuaris ja el coneixen,
ha canviat molt, eh?
Heu posat aquest gran panell,
gran mural i el terra també
en sintonia de color blau
i la veritat és que ha canviat
l'aspecte d'aquesta sala,
de la sala de presta.
Sí, la idea és també
estendre aquesta nova estètica
a la resta de la biblioteca,
el que passa que hem tingut
que fer-ho primer
amb un trosset aquest any
i l'any que ve anirem continuant.
Realment, una mica,
el protagonista d'aquesta recepció
que ara tenim a la biblioteca,
d'aquest vestíbul,
és aquest gran mural
que tu comentaves,
que ens introdueix al mar, no?
La idea és que la gent,
quan entri a la biblioteca,
vegi, doncs,
estigui conduïda una mica
per aquesta mar mediterrània,
que en el fons ha sigut també la mar
en què ens ha posat en contacte,
en comunicació,
totes les cultures
i tot el coneixement des de sempre, no?
Els pobles mediterranis
són pobles que són càlids.
Jo em sento mediterrani,
però això ho dic
i estic convençuda, no?
Són pobles càlids
i jo diria que són pobles
en què les cultures,
l'art i la creació
per la llum i pel mar
realment ha tingut sempre
molta presència.
Llavors, la idea que hi ha
és que totes les paraules
i les frases
que estan escrites
a sobre del mar,
la gent, quan va entrant
a la biblioteca,
doncs, se les va llegint, no?
i està a sobre del mar,
podem veure, doncs,
unes frases triades
sobre benvinguts,
benvinguts a la biblioteca,
benvinguts al món
de la cultura,
del saber,
del coneixement,
la Mediterrània,
frases sobre la Mediterrània,
frases també
sobre el que és
el món del coneixement,
ja no és el món
de la lectura només
a les biblioteques,
parlem del món
del coneixement.
Hem triat frases
en diferents llengües
i frases d'autors,
d'autors clàssics
i en canvi també
d'autors moderns,
com està a Sissa
o com està a Serrat, no?
I una mica la gent
puja a les escales
de la biblioteca
i va llegint una mica
doncs allò
que una biblioteca
intenta ser, no?
Que és una mica...
És la targeta
de presentació visual
d'allò que hem parlat
moltes vegades a la ràdio,
la biblioteca
com un centre de cultura,
com un centre
de lleure,
en doci,
però també un centre
d'informació
que cada cop
utilitzen més persones
de totes les edats,
de totes les cultures,
de totes les procedències.
Una mica també
la línia
que ja ara l'aposta, no?
obrir totes les biblioteques
de Catalunya
com un centre
d'informació.
Després en parlarem
d'aquesta exposició
que també té
alguna cosa a veure.
Vosaltres això
ho teniu bastant per la mà,
jo tinc una certa experiència
amb les guies,
per exemple,
que teniu.
Una d'aquestes guies
és la guia de la immigració
on qualsevol persona
vinguda d'altres països
pot trobar els circuits
i els camions
que ha de fer
per trobar allò
que necessita
en cada moment, no?
Sí,
realment una biblioteca
des del model tradicional
de biblioteca
en què la funció
era més
un accés
amb una cultura
enciclopèdica.
A poc a poc
s'ha esdevingut,
les biblioteques públiques
hem esdevingut
centres d'integració,
d'equació social,
d'informació al ciutadà,
on les persones
venen buscant
allò que necessiten
i allò que necessiten
pot ser
passar una estona bé
o necessitar
una informació útil,
pràctica,
necessària
per la seva vida, no?
I la idea és que la biblioteca
sigui el seu punt
que li dóna resposta
a qualsevol necessitat.
Una biblioteca
que té moltes cares
en funció del dia
i l'hora,
la franja horària
de la jornada,
quan hem arribat aquí
al matí
hi ha hagut un moment
que feia poqueta estona
que s'havia obert
la biblioteca
i hi havia moltíssimes persones
que venien a tornar
llibres,
ceders,
pel·lícules,
clar,
deixen enrere el cap de setmana
i a primera hora
ja tornar tot el material.
Mica en mica
continua aquest endegoteig
per l'horari també
i a més
amb altres persones
que han parlat.
Moltes aprofiten
aquells minuts
de l'esmorzar
per venir
a deixar un llibre
i a agafarnar un altre.
El panorama
que presenta
aquestes hores del matí
és de tranquil·litat
amb la qual cosa
jo m'imagino
que bona part
dels bibliotecaris
i bibliotecàries
aprofiten per fer
tota aquella feina
que està al marge
de l'atenció al públic.
Sí, certament
tots els bibliotecaris
de la biblioteca
com tot el personal
treballa pràcticament
de cara al públic
i ells se combinen
una mica
la tasca d'atenció al públic
amb la tasca interna
de treball.
Jo penso que és molt interessant
que no hi hagi
una divisió
en aquests centres
on l'usuari
és el que marca
realment
el punt
d'atenció
de tot el que hem de fer,
que no hi hagi
una diferència
entre serveis
d'atenció al públic
i serveis interns,
de tal manera
que un bibliotecari
atén a l'usuari
atén al ciutadà
per tant
és conscient
de quines necessitats
en té
que aquest bibliotecari
llavors en relació
amb aquestes necessitats
forma part
d'un equip de treball
on s'estableix
que es compra
i que es deixa de comprar
i per tant
modelem una mica
la col·lecció
en relació
amb el que veiem
que ens falta
i que després també
sigui el mateix bibliotecari
que cataloga aquest fons
perquè la manera
que tindrà
d'introduir l'ordinador
li servirà posteriorment
per donar resposta
a aquest usuari.
És una forma de treballar
molt especial
d'aquesta biblioteca
i que hem exportat
molt a altres biblioteques.
Val a dir
que totes les persones
que s'acostin avui
i que ho desitgin
els obsequiarem
amb el llibre
en sintonia
a la ràdio
amb 8 relats
que Tarragona Ràdio
ha fet
amb motiu
del seu 20è aniversari
i relats inédits
que han escrit
diferents autors
i autores
del camp de Tarragona.
Però fem una mica
de pràctica.
Jo arribo a la biblioteca
m'han dit
que estava aquí
i jo vull fer-me
sòcia.
Porto diners,
porto fotos,
porto de tot
perquè no sé
què em demanaran.
Mira,
l'Anabel,
que la tenim aquí
em podria fer sòcia.
Fem una mica
de teatrillo.
Anabel Lambea,
bon dia.
Bon dia.
Ja és coneguda
també del matí
de Tarragona Ràdio.
Tenim la mosca
de la ràdio
en lloc de la mosca
de la tele
que fa que tant
la Roser
com servidora
estiguem
tota l'estona
amb aquest moviment.
Jo vull fer-me
sòcia
de la biblioteca.
Soc d'aquí o no?
No sé si això
és un problema
que sigui d'aquí
o que sigui
d'una altra ciutat
que estigui empadronada
o no.
No,
principalment
has de viure aquí.
Hi ha gent
que durant tres anys
ve a viure aquí
perquè és estudiant.
El que demanem
és tenir un adreç
a la província
de Tarragona.
Per tant,
si vius
a qualsevol poble
de la província
de Tarragona
no hi ha problema
i després,
si ets de fora
però tens
un adreç
aquí temporal,
ja et dic,
hi ha molts estudiants
que venen
per tres anys
o hi ha gent
que ve a treballar
per un període
de quatre o cinc anys,
llavors fem el carnet.
Aleshores,
jo em vull fer el carnet.
És gratis?
Sí,
és gratuït.
M'ho diu Rian
perquè hi ha tan poques coses
gratuïtes
en aquesta vida.
Bé,
la Roser sempre ens diu
i ens pica la crèstia
i diu que no és gratis,
ho paguem amb els impostos
perquè és un servei públic.
Això no em vull deixar perdre
perquè la Roser
sempre insisteix
en aquest argument.
Sí,
perquè la gent
ha de tenir la idea
i la consciència
que ens falta
que els serveis públics
no són gratis.
Els serveis públics
ja els hem pagat tots.
Per tant,
hem de tenir molt de cuidat
en com els utilitzem.
I quan utilitzem
un servei públic,
en el fons
a la biblioteca
fem de gestors
d'aquests diners,
però no donem res.
Per tant,
algun usuari
que s'endarrereix
o que m'almet un llibre
no m'almet a la biblioteca
o m'almet a un altre usuari.
Aquesta consciència comunitària
crec que ens falta
una mica encara,
que hem d'anar a créixer.
És qüestió d'anar insistint.
fotografia necessito?
No, no necessites fotografia.
Has de portar
un document oficial,
DNI,
passaport
o carnet de conduir
i saber l'adreça
és imprescindible,
saber les dades,
l'adreça,
envius,
el telèfon,
perquè hi ha gent
que encara no acaba de...
ha d'anar...
Doncs mira,
t'ho porto tot,
t'ho porto tot.
Tinc adreça,
tinc telèfon,
tinc document
d'identitat
i tot ho dono ara
i se suposa
que ve,
que d'aquí una estona
ho tindré,
d'aquí uns dies
com va la cosa.
A veure,
has de quedar,
perquè jo t'haig de preguntar
aquestes dades
i llavors un cop
estàs introduïda
a la base de dades
són 10 minuts,
aproximadament 10 minuts
com a molt un quart d'hora.
Un cop
ja a mi
m'han donat
el que és
el carnet,
aleshores
he de conèixer
els serveis
que hem donat dret
a aquest carnet.
A veure,
juntament amb el carnet
o abans
de donar-te el carnet
donem les guies
de la biblioteca
on t'explica
tot i així
hi ha gent
que vol
que li expliquis
personalment
doncs més o menys
li expliques
a què li dona dret
el carnet,
què pot agafar
per quant de temps,
que ja aprofitem
per dir
que s'ha de tornar
en el termini,
que els llibres
es poden prorrogar
però la resta
de material no,
que el material
s'ha de...
hi ha molta gent
que et pregunta
i si el perdo
i si es trenca
doncs expliquem
no,
que quines condicions
tenim.
També amb el carnet
de la biblioteca
puc participar
de diferents activitats
i tallers que es fan?
Sí,
en principi,
a veure,
el servei
venir aquí
no demanem
el carnet
per utilitzar
la biblioteca
puntualment,
no,
el carnet
més aviat
és per prendre
material cap a casa,
evidentment
si tu vens
i comences
a utilitzar els serveis
ve a apuntar-te
a tallers
o ve al club
de lectura
implica
que suposo
que voldràs
el carnet,
no,
per tant
no és que et doni
més dret
però si vindràs
a utilitzar els serveis
vaja,
tothom
acaba fent-se
el carnet,
no.
Doncs escolta,
després vinc
a buscar el carnet,
en tot cas
com que ara
m'heu donat
una guia
veig que hi ha
uns tallers
d'informàtica
i unes activitats,
anem a parlar
amb qui està
preparant aquests tallers
i després
ens retrobem,
d'acord?
Roser,
una cosa,
hi ha algun motiu
pel qual
es pot donar
de baixa
a una persona?
Sí,
per no retornar
el material,
perquè el material
sigui malmès
o evidentment
perquè
ocasioni
algun
eldarull
a la biblioteca,
no,
perquè és evident
que tampoc
la biblioteca
és un espai públic
on uns hem de tenir
respecte amb uns altres,
no?
Llavors,
en certs moments
doncs
hi ha hagut també
exclusions temporals
o definitives
del servei
de la biblioteca.
Cal dir
que són escassos,
o sigui,
la gent es porta
molt bé
a la biblioteca.
Pensa que,
no sé,
però després
podem preguntar
quanta gent
s'ha esclosa
aquest any passat,
per exemple,
de l'ús de la biblioteca,
però són mínims
en comparació
als milers
i milers
de ciutadans
que utilitzen
la biblioteca,
que poden ser
potser 70,
100,
100 i pico
de més de 500.000
persones
que utilitzen
la biblioteca,
o sigui,
que el percentatge
és mínim,
quasi anecdòtic.
De fet,
amb els serveis
virtuals,
darrerament,
també s'ha facilitat
moltíssim,
algú podia retardar-se
en la tornada
d'un llibre,
en fer una pròrroga
avui en dia,
són serveis
i són pràctiques
que podem fer
a través de la xarxa.
Sí,
a través de la xarxa,
per telèfon,
i a més,
l'endarreriment
en un llibre
no s'esclou mai
a ningú,
és simplement
moltes vegades
que,
moltes vegades,
en alguna ocasió,
que l'usuari
s'oblida
de retornar
aquell llibre.
Normalment,
ben motivat,
i això,
de veritat,
jo penso sempre
molt bé
de les persones,
i ben motivat
sobretot
per canvis de domicili
que empaqueten
les coses,
se'n van,
amb la qual cosa
s'obliden
que tenen allí
un llibre
de la biblioteca,
tu ja no et pots
posar en contacte
amb ells
perquè han canviat
d'adreça
i el llibre
s'ha quedat
doncs,
dormint
del sueño
de los justos
fins al cap
d'un o dos anys
aquell usuari
torna a venir
a la biblioteca,
se vol tornar
a fer el carnet
perquè ja s'ha despistat
que era usuari
de la biblioteca
i llavors
a l'ordinador
li fa pip, pip, pip,
vostè té uns llibres
que tenia que retornar
doncs,
fa cinc anys
o fa sis anys,
no?
I llavors,
per tornar-se
a fer lector
de la biblioteca
doncs,
ha de recuperar
aquells llibres
o uns dissimilars
que es trobin
al mercat.
O sigui que
el fet
que alguna persona
s'oblidi
en algun moment
de retornar un llibre
no vol dir
que nosaltres
no tinguin constància.
Sempre manté
l'ordinador
aquestes dades.
En aquest sentit
jo recordo
alguna anècdota
que m'has explicat
alguna vegada
d'algun intern
al centre penitenciari
o alguna persona
que vivia en algun poble.
Jo recordo
d'alguna vegada
m'has comentat
alguna anècdota,
no?
La podríem recordar?
Doncs mira,
sí,
és molt curiós
perquè durant una època
i també així
periòdicament
col·laborem
amb la biblioteca
del centre penitenciari
i llavors
va haver una època
en què venien persones
que venien a fer-se el carnet
la gent que sortia
amb permisos
i tal, no?
Llavors una vegada
jo
me va passar a mi,
estava jo aquí
a l'entrada de la biblioteca
llavors ve un senyor
tot atabalat
tot atabalat
amb uns llibres
i una carta
i m'hi diu
per favor,
per favor, eh?
Jo
que no me deixin
de ser usuari
de la biblioteca
perquè aquí porto
la carta
del director
de la presó
que no he pogut
retornar aquests llibres
perquè hi he estat
complint condena, no?
O sigui,
era molt divertit
perquè va haver
de fer una condena
per robatori
i en canvi
ell sobretot
quedava bé
amb la seva biblioteca, no?
Això és emocionant, no?
Perquè t'adons compte
que és la biblioteca
de tothom, no?
I això és guapo.
I és el que deies paradoxal
perquè aquesta persona
que estava complint
condena per un robatori
tenia molt clar
allò dels serveis públics
que estan pagats
prèviament, no?
Sí, sí, sí.
És curiós, no?
Era...
Potser perquè li vam venir
a fer una visita
i es va trobar
ben acollida
la persona
que és el que intentem
que tothom
a la biblioteca
la vegi una mica
com la seva biblioteca
perquè és que si no
és la biblioteca de tots
no és la biblioteca
dels funcionaris
que treballem aquí, no?
Aquesta és la biblioteca
pagada pels ciutadans
de Tarragona
pagada també
pels ciutadans de Catalunya
perquè és una biblioteca
que depèn de la Generalitat
de Catalunya
hem de recordar això
que no és municipal
no estem en una biblioteca municipal
l'Ajuntament
en aquest moment
no té cap mena
d'inversió
en aquesta biblioteca
estem intentant
perquè jo penso
que ha de ser així
que la lectura pública
ha de ser un servei municipal
proper al ciutadà
però de moment
la gestió
és de la Generalitat
Molt bé
doncs d'aquí uns moments
anirem a mirar
aquests tallers
com es preparen
ara fem una pausa
per la publicitat
i em penso
que parlarem
d'un dels tallers
que està a punt de començar
si no ha començat ja
que és un nou taller
d'introducció
a internet
i al món de la informàtica
fins després Roser
Moltes gràcies
Gràcies
Gràcies