Un quart d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui volem tornar a parlar de pisos
i dic que volem tornar a parlar perquè justament aquesta setmana
ja conversàvem durant uns minuts
amb responsables del Col·legi d'Arquitectes
a propòsit d'un estudi que s'ha donat a conèixer fa pocs i a sobre
les previsions, els pisos, els habitatges projectats
en el conjunt de Catalunya i també a la ciutat de Tarragona.
Un estudi que revelava, per exemple,
que s'han projectat durant el 2005 a la ciutat de Tarragona
més de 1.200 pisos, més de 1.200 habitatges,
el que demostra una tendència al manteniment
i fins i tot a l'alça respecte al 2004.
En fi, avui volem parlar de la demanda i també dels preus
de com evoluciona el mercat dels pisos aquí a la ciutat de Tarragona
i en el conjunt de la demarcació.
I ho volem fer amb la companyia del senyor Lluís Jaques,
cap del Servei de l'Habitatge de la Generalitat aquí a Tarragona.
Senyor Jaques, bon dia.
Bon dia.
Tenim aquestes dades que comentàvem del Col·legi d'Arquitectes.
Algunes empreses tassadores també han començat l'any
posant damunt de la taula i en els mitjans de comunicació
i a l'opinió pública l'evolució del preu dels pisos en el 2005.
Des del punt de vista de l'administració,
des del punt de vista de la Generalitat,
quin ha estat el comportament, podríem dir,
pel que fa al preu dels habitatges en aquest 2005
aquí a les nostres comarques?
Bé, a veure, nosaltres el seguiment de l'evolució dels preus
es fa per tenir aquella informació necessària
per elaborar després les polítiques d'habitatge a curt i a mig termini.
Aquest seguiment el fem a partir de totes les dades
que recollim normalment en treballs de camp,
que és el treball de l'enquesta en els llocs
en què es produeix la compra-venta de l'habitatge
i establir quines són els preus vigents en aquestes operacions
i després projectar-los en el temps, en el període anyal.
A veure, ens ha dit aquesta enquesta
i d'alguna manera la confirmen les enquestes de les societats tassadores
que hi ha una desacceleració en el creixement de preus
en relació al 2004.
El que passa és que aquesta desacceleració no es correspon
amb una altra informació que ens arriba,
que és el volum creditici
que ha concedit el sistema financer en conjunt
el 2005 en relació al 2004,
que ha tingut un creixement de prop del 25%.
És a dir, estem parlant sempre referit a crèdits a llarg termini,
crèdit hipotecari per adquisició d'habitatge,
que és el producte que d'alguna manera ens serveix de referent.
Aleshores, és clar, un creixement d'un 25% de crèdit
es poden trobar, es pot fer un anàlisi de dir
i per què s'ha produït això, és a dir,
la vivienda és més cara perquè no se'ns acut
que hi pugui haver una altra explicació
i aquest encariment de la vivienda que ha estat d'alguna manera
finançat amb aquest creixement del volum de crèdit
s'hauria de correspondre amb un creixement de preu de la vivienda.
El que passa és que en el sector també hi ha un altre component
que és el sector, i això ja està més que dit en els mitjans
i en els estudis, que el sector és també un punt de referència
de la inversió.
És a dir, no només pensem en polítiques d'habitatge
per resoldre el problema d'habitatge de les famílies,
hem de veure també que hi ha en el sector
una quantitat de recursos financers que hi arriben
buscant una rentabilització d'aquests recursos
i que d'alguna manera aquest flux monetari
no respon a les variables que tenim en compte
a l'hora de dir que les famílies arribarà a un punt
en què no podran pagar el preu de la vivienda
perquè aquest preu està arribant a uns llindars
que ja no cediran amb la seva solvència econòmica, etc.
Bueno, escolti, molt bé, això és cert,
però ha referit a un percentatge de la producció aquesta
que anomenaves, que l'altre dia el col·legi
la va fer pública pel que fa a visats de projecte,
de vivienda projectada.
Però ja hi ha dins d'aquest total
un coeficient que pot ser un 25, un 30,
o fins i tot alguna cosa més, segons quines promocions,
que és refugi d'inversió.
És a dir, la persona que disposa aquest diner
va i en lloc d'utilitzar altres camps d'inversió
pensa en el camp immobiliari.
És clar, aquí darrere no hi podem veure
en l'anàlisi una família que ha de resoldre la vivienda,
com hem dit més d'una vegada,
aquella família que primer ha resolt la vivienda,
que després té una necessitat diferent de vivienda.
Aquesta necessitat la resol venent la primera adquisició,
realitzant o no una plusvàlua,
i a partir d'aquí adquirint una vivienda més gran.
No és el cas.
Estem parlant d'un 25, un 30%
que actua i funciona
amb la dinàmica d'inversió.
En qualsevol cas, aleshores,
tindríem, per una banda,
possibles dades d'acceleració de preus,
però, per una altra banda,
augmenta el volum d'hipoteques,
de crèdit hipotecari.
Per tant, en què ens quedem?
En què pugen menys els preus
que l'any 2004 o que no?
Està clar, Ricard,
que el 2005 hem vist ja en l'últim trimestre
la repuntada de l'Uribor.
Per tant, el 2005 el vam començar
probablement amb el tipus d'interès,
arrossegant un tipus d'interès al més baix
que hem conegut
amb no sé quin interval de temps.
Jo probablement no l'he conegut mai
un tipus d'interès de la meva edat.
per tant,
aquesta repuntada de l'últim trimestre
voldrà dir certament
que aquests fluxos monetaris
que hi ha enrere de la concessió de crèdits
tindran un replantejament.
Jo, aquesta estona que et parlava
d'un percentatge de la compra de vivienda
feta com a inversió,
s'ha fet utilitzant crèdit
baratíssim.
Probablement, en el moment
en què hi hagi un punt més de crèdit,
de cost del crèdit,
hi haurà també una retracció.
Aquesta retracció voldrà dir
una menys demanda creditícia
i probablement voldrà dir també
un confirmar la desacceleració
del creixement dels preus.
Vull dir, aquest és un panorama
que no s'apuntava a inici del 2005,
tampoc a meitat del 2005,
però que certament
en l'últim trimestre s'ha confirmat.
I a veure, s'ha confirmat
perquè qui més, qui menys
que tenim una hipoteca,
ens rebem ja la carta de l'entitat
que diu que l'Euríbor ha pujat
i que per tant ens pujarà el rebut
una quantitat.
Vostès tenen estudis?
En fi, al servei de l'habitatge
de la Generalitat,
que ens puguin apuntar de mitjana
quins augments s'han produït
en els últims mesos,
en pisos, en habitatges nous
aquí a la demarcació de Tarragona,
ha pujat un 8, un 10, un 12,
un 14% de mitjana
en els últims mesos?
No tenen dades?
No, perquè, a veure,
l'estudi de la repercussió,
jo crec que la pregunta a la fi
és referida a la repercussió
en el rebut de la hipoteca
del creixement de l'Euríbor.
Això està clar,
no és el mateix una hipoteca
de 60.000 euros
que una hipoteca de 300.000 euros.
Vull dir, està claríssim.
No és el mateix una hipoteca
negociada fa una pila d'anys
que una hipoteca concedida
i assignada l'any passat.
Vull dir, els referents,
els indes de revisió,
en un cas d'un altre són diferents.
El que és real
és que ha pujat l'Euríbor,
el que és real
és que han passat
d'un tipus d'interès
que segurament estava real,
tall,
per sota del 2
o pràcticament 2,
ja estem a prop del 3.
Vull dir, això és real.
I a partir d'aquí
que cadascú tregui
les conseqüències
que li sembli
les pròpies,
les particulars,
les que rep
com a conseqüència
de la seva situació
de prestatari
davant d'una entitat financera
i les conseqüències
d'anàlisis
de la situació global.
En el cas de la ciutat de Tarragona,
concretament,
senyor Hacas,
el fet que
tinguem un projecte
d'urbanització aturat
com és el de Terrescavades
i també que tinguem
encara
en fase de discussió
i de debat
la revisió del Pla General
d'Ordenació Urbana,
són dues qüestions,
dos factors
que contribueixen
a encarir
el preu del sol
i per tant encarir
el preu dels habitatges nous
a Tarragona ciutat?
Bé, Ricard,
suposo que la resposta
és la fàcil
deu ser dir que sí.
Jo, mira,
quan el Col·legi d'Arquitectes
ens fa notícia
que s'han visat
més projectes
el 2005
que el 2004
i el 2005
ja vivíem
la situació, diguéssim,
de bloqueig
d'alguna que altra zona
de Tarragona,
de desenvolupament
i també estem vivint
la situació
d'anàlisi
i de treballs
de la revisió
del Pla General.
Aleshores,
jo no crec
que a curt termini
les respostes
hagin de ser
de dir
una cosa
ha generat
l'altra.
És a dir,
si s'han visat
més projectes
d'habitatge
a Tarragona
el 2005
el 2004,
tampoc el 2004
era un any
de crisi.
Per tant,
vull dir,
aquest creixement
ha estat
en la pitjor
de les situacions
possibles,
que era
amb uns treballs
de revisió
del Pla General
complexos
que estan
en funcionament,
que són laboriosos,
que no es faran
en un temps,
que l'arcalde
ja ens ha dit
que aquest procés
probablement
s'allargui
tot el 2006
i després
hi ha unes altres
situacions
d'àrees concretes
de la ciutat
que també
necessiten
els seus
desenvolupaments,
però
lligar una cosa
amb l'altra,
jo crec que
la dada
del creixement
de visats
de vivienda
que el Col·legi
d'Arquitectes
ens dona
no s'adiu
en una situació
de paràlisis
de la ciutat.
Estem arribant,
però,
en una situació
ja de pràcticament
esgotament
del sol planificat
en aquests moments
per construir?
Aquesta perspectiva...
Segur que és
una observació
que poden fer
qualsevol ciutat
de Tarragona.
d'aquesta perspectiva
Ricard,
és molt probable
que tingui
molta més
contingut
de certesa
que no l'altre.
És a dir,
Tarragona
tenia
i té
una reserva
de solars,
s'ha redreçat
molta situació
interior
de la ciutat
perquè
s'han replantejat
usos
de zones
de la ciutat,
pensant
en la zona
del port,
etcètera,
i ha donat
com a mínim
peu
que el 2005
es pogués
projectar
més vivienda
que el 2004.
Què passarà
el 2006?
Escolta,
no ho sé
si està ja
plena,
és a dir,
jo no tinc
uns cents,
això,
l'Ajuntament
ens ho diria,
la seva àrea
d'urbanisme,
ens diria
si en els cents
de solars
ja estan
tots els solars
plens
o estan
en projecte
ja presentat
per tramitació
de llicència,
això ja no t'ho sé dir.
Però en qualsevol cas
sí que la perspectiva seria
o hauria de ser
que hi hagués sol
planificat en el futur
si no volem esgotar
i no volem contribuir
justament a l'augment
de preus.
Però també el sol,
avui perquè no tenim
cap promotor aquí,
per tant tinc la tranquil·litat
de no haver de dir
que sí,
que convé més sol,
etcètera,
etcètera.
A veure,
convé més sol,
però amb una
molt curosa
anàlisi
de quin és
aquell sol
que dedicarem
a creixements
de futur,
quina ciutat volem,
jo he sentit
postures
expressades
que diuen
que segurament
la ciutat
ha de tenir
un guindar
de creixement,
no podem
ocupar el 100%
del territori
i oblidar-nos
de no ser què més.
Escolti,
doncs no,
doncs no.
I aquestes veus
ja se senten,
són veus intenses
dels responsables polítics
i jo em penso
que la cosa
ha d'anar molt
per aquí,
vull dir,
no pot ser
allò de dir,
és que,
bueno,
tacarem
tot el llevant
de Tarragona,
doncs no,
doncs no.
Sobre la tipologia
d'habitatges
nous
que s'estan construint,
tenen
vostès
algun tipus
de dades
o d'informació?
Què és el que
predomina?
A l'hora de min,
predomina
una tipologia
que és
molt cara
perquè consumeix
molt de territori.
Consumeix molt de territori,
per tant,
d'alguna manera,
aquesta és una
de les reflexions
més properes
a l'hora
d'estudiar
futurs creixements,
és a dir,
és cert
que hi ha
darrere
un contingut
de qualitat
de vida
amb certes
tipologies
de construcció
perquè així
se'ns ha fet veure
models
d'altres països,
sobretot models
del continent americà,
on segurament
també
el territori
allí té
unes dimensions
molt diferents
de les de casa nostra,
és a dir,
jo sempre
m'agrada
fer un referent
que és
la meva rambla
de Tarragona,
començava al balcó
i acabava
a la font
del centenari,
avui,
o dins d'uns quants dies,
acabarà
pràcticament
el riu,
vull dir,
clar,
però és això
i no gaire més,
és a dir,
ja no la podrem allargar
ni podrem crear
allò
l'avinguda
Pensilvània
de Washington,
allò
amb 50 quilòmetres
de llargària,
que no,
que no,
i aquest és el nostre
territori
i segurament
la importació
d'aquestes figures
de models
de vivienda
que són
grans consumidors
de terreny
tenen aquest inconvenient
i és un anàlisi
que s'ha de fer
forçosament
en les figures
de planejament.
Però això
què vol dir,
senyor Joaquim,
que s'hauria de
canviar
aquesta tendència?
S'hauria de canviar,
com a mínim
s'hauria d'analitzar
la seva repercussió
i si el territori
ho pot suportar
o continuar suportant.
Parlem
d'impacte
sobre el territori,
però estem parlant
també
de manteniment
de xarxes,
per tant,
xarxes d'aigua,
xarxes de serveis,
xarxes de...
de...
bueno,
de tot,
dels accessos,
etcètera,
i tot això
és molt car
i la ciutadania
ha d'entendre
que no pot ser
barat i bo.
I aquest és el dilema.
I aquest és el dilema.
Podem preveure,
per acabar,
senyor Hac-Hac,
com serà el 2006
des del punt de vista
de preus,
d'habitatges,
de l'evolució
del mercat immobiliari
com anirà
aquí a Tarragona?
Jo penso
que el mercat
no ha arribat
ni de lluny
a cap sostre
d'aquests sostres
que de tant en tant
es fan servir
com elements
de preocupació,
de generar
un cert amor.
És a dir,
ni els preus
estan a dalt de tot,
ni la gent
ja no té capacitat
de compra,
ni ja no hi ha
reposició de vivienda.
Tots aquests conceptes
que sovint
s'utilitzen,
bé,
doncs encara
tenen marge
i el 2006
no té per què ser
un any
que tingui
cap color diferent
del 2005.
Tindrà els matisos.
Estem veient
que aquest creixement
de preu
del diner
que impacta
en el crèdit
i que per tant
impacta
en relació
a la solvència
i la possibilitat
de compra,
bé,
doncs obligarà
a replantejar
certes
certes
promocions.
La decisió
de compra
també
de molta gent
s'haurà
de veure
influïda
per aquest nou
preu
del diner
que no tenen
i que han de
demanar
al sistema
financer,
però
no hi ha
d'haver
grans
canvis
no hi haurà
cap
trasbals
ni cap
modificació
important.
No és previsible
i com no és previsible
són ganes
de dir-ho
i la perspectiva
és dolenta,
són ganes,
no hi ha
cap perspectiva
dolenta
per se.
Per tant,
continuaran
pujant els pisos,
continuaran fent-se
promocions
i planifiquen
habitatges
com ens
indicaven
les estadístiques
l'altre dia
del Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya
i el mercat immobiliari
doncs es mourà,
sembla que en una
evolució similar
a la del 2005.
En fi,
d'això volíem avui
parlar i comentar
algunes dades,
alguns aspectes
amb el cap del servei
de l'habitatge
de la Generalitat
a Tarragona,
el senyor Lluís Jaques
a qui agraim
especialment que hagi vingut
aquest matí en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio.
senyor Jaques,
gràcies i fins la propera.
Gràcies.
Adeu-sia, bon dia.