D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí,
seguim en directe a la quarta hora del programa.
D'aquí una estona anirem amb la unitat mòbil,
com dèiem, a la zona del Mèdol,
on encara els bombers continuen treballant
en l'extinció d'aquest incendi,
que ha afectat més de 30 hectàrees,
però ara canviem de zona geogràfica de la ciutat
i ens interessem pel barri de Sant Salvador.
De fet, aquesta tarda, al Centre Cívic de Sant Salvador
començaran unes jornades d'anàlisi i de debat
que es perllongaran fins demà dissabte.
Unes jornades que han de servir per debatre
la situació actual de Sant Salvador
des del punt de vista urbanístic i social.
Una trobada organitzada pel Departament d'Antropologia Social,
Filosofia i Treball Social de la Universitat de Rubí i Virgili
i també per les pròpies entitats del barri.
Avui ens acompanya, en el matí de Tarragona Ràdio,
per parlar d'aquestes jornades, Juanjo Pujadas,
que és professor d'Antropologia Social de la Universitat.
Som Pujadas, bon dia.
Molt bon dia.
I també Manel Castanyó, que és vicepresident
de l'Associació de Veïns de Sant Salvador.
Senyor Castanyó, també bon dia.
Molt bon dia.
Senyor Pujadas, com m'arrenca aquesta idea,
aquesta iniciativa des de la universitat
i des de la taula d'entitats del barri
d'estudiar i d'analitzar la situació de Sant Salvador?
Bé, doncs fa uns mesos,
abans de l'estiu de l'any passat,
la taula d'entitats
i el Departament de Benestar Social i Família
de la Generalitat
van contactar amb mi
i van començar, diríem,
a plantejar la possibilitat
de fer un diagnòstic
de la situació actual del barri,
que és un primer pas,
el pas previ,
per intentar fer la redacció
i posada en marxa
d'un pla d'acció comunitari
en el barri de Sant Salvador.
Aleshores, doncs bé,
és un barri
amb el que jo estic vinculat
des de fa més de 20 anys,
que arrel de la publicació
l'any 87
del llibre
als barris de Tarragona,
doncs van ser
un dels barris
que més vaig estudiar,
tenia contactes,
amics,
veritablement,
i bé,
vam acceptar el repte
de fer un anàlisi
i de fer unes propostes
en la idea clara
que algú
que observa
des de fora
a partir d'un conjunt
de tècniques
que ens proporciona
l'antropologia
i les ciències socials
no pretén
saber del barri
ni conèixer el barri
més que els propis veïns,
però sí és cert
que una mirada
més llunyana,
una mirada més tècnica,
pot aportar,
diríem,
idees i propostes
que a vegades
en el dia a dia
i en la pròpia dinàmica
de la vida ciutadana
participativa
a vegades
no es veuen clares
aquestes solucions.
Aquests mesos
d'estudi i de recerca
és el que es plasmen ja
per començar
en aquesta jornada
que comença aquesta tarda.
Exactament,
és a dir,
la redacció
de l'informe final
el pensem
fer
dins de
dos o tres setmanes,
tenim ja
una prerredacció
de tot
l'informe,
però no volem
donar per acabat
l'informe
sense incorporar
aquest debat col·lectiu
i obert
a tot el conjunt
de veïns del barri.
Hem fet entrevistes,
hem fet observació,
diríem,
de la vida quotidiana
del barri,
però volem,
a més,
vull dir,
tenir
la impressió
i la resposta
ciutadana
respecte
a aquelles coses
que nosaltres
hem vist,
a la jerarquia
de problemes
que hem establert
i al inici
de propostes
de solució
que pensem
que poden
millorar
la qualitat
de vida
del barri.
Abans d'obrir
aquest debat,
que serà aquesta tarda
i demà,
aquestes jornades,
i ara coneixerem
també l'opinió
dels veïns,
quina és la fotografia
que retrata,
en fi,
el Departament
d'Antropologia
de la Universitat
a través d'aquest estudi?
En el fons,
una de les coses
que més
m'ha cridat
l'atenció
és que
entre
la investigació
que vam dur
a terme
a mitjans
dels anys 80
i la situació
actual
no han canviat
tant
les coses.
És a dir,
hi ha
defectes originaris
del barri,
sobretot
de caràcter urbanístic,
que són,
jo diria,
veritables,
imponderables
pels que
plantegem alternatives,
però són alternatives
a mig termini,
són alternatives cares,
essencialment
per la via
d'articular
espaialment,
geogràficament
el barri,
estructurar-ho
i articular-ho
més
amb la ciutat.
Jo diria
que és un barri
com
tants altres
barris
a Catalunya,
doncs,
que té
els típics
problemes
del barri
que està
espaialment
separat
d'un centre
urbà.
Un barri
on hi ha hagut
una,
diríem,
tota una
dinàmica
d'incorporació
de nous
ciutadans,
molt especialment
en els darrers
cinc o sis anys,
un percentatge
important
de veïns
de ciutadans
d'origen
estranger,
és un dels barris,
per no dir
el barri,
en un percentatge
més elevat
de població
estrangera
al municipi
de Tarragona,
té gairebé
el 27%
de població
estrangera
i això
genera imatges,
genera
recels,
genera
tot un seguit
de problemes
que no són
problemes tangibles,
reals,
sinó més aviat
pors,
etcètera,
perquè el multiculturalisme
és una realitat
veritablement molt nova
a casa nostra
i que el ciutadà
l'ha d'assimilar.
en definitiva,
jo crec que
hi ha un problema
també
de cohesió social,
hi ha sectors
socials molt diferenciats
dins del barri,
sempre hi han sigut
i que estan
espaialment,
diria,
molt localitzats
en les diferents
zones del barri.
Aquesta és la fotografia
que es posarà damunt
de la taula
a debatre aquesta tarda.
Des del punt de vista
dels veïns
i de les entitats,
senyor Castanyo,
què representa?
Primer que res,
tenir aquestes jornades
i posar tot això
damunt de la taula.
Per nosaltres
és un fet
excepcional
en el barri,
en la història del barri,
perquè mai
s'ha produït
un fet com aquest
que des que la universitat
pugi al barri
pugui plantejar
alternatives
i projectes
a una situació
analitzada
per un grup
de recerca
i per tant
és una bona notícia
pel barri.
El fet que
s'hagi pogut arribar
a una diagnosi
de qüestions
que realment
la pròpia dinàmica
del barri
ha anat plantejant.
Jo el que sí
que voldria dir
és que,
ja ho ha avançat
el Juanjo Pujadas,
que això neix
precisament
perquè la pròpia
societat civil
del barri
ha estat capaç
d'organitzar-se
mínimament.
Això és un fet
puntual
però molt singular
i molt important.
El fet que
s'hagi constitut
una taula
interdisciplinar.
Interdisciplinar
perquè hi ha
un ventall
de representativitat
del barri
molt ampli.
Estan els serveis
socials,
centres cívic,
els serveis sanitaris,
els centres educatius,
les associacions
de pares i mares,
l'associació de veïns,
càritas,
col·lectiu de dones
i altres entitats
que a poc a poc
s'aniran incorporant.
Hem organitzat
una xarxa
de col·laboració
entre les entitats
del barri
prou significativa
per poder garantir
en el futur
que els projectes
que ens plantegem
els puguem
coordinar mínimament
i això és un pas
important.
De fet,
des de la taula
va néixer
aquest projecte,
és a dir,
la taula es va plantejar
fer una diagnosi
del barri
com a pas
per a vi.
Nosaltres
enteníem
que havia de ser
una cosa objectiva
feta exteriorment
amb un equip
que no fos del barri
perquè no estés
condicionat
per la pròpia dinàmica
del barri
i això és el que hem fet.
evidentment
l'informe
penso que
del que conec
evidentment
hem tingut contactes
molt sovint
amb l'equip
de recerca
i ja vam fer
un primer avançament
de resultats
a la taula
d'entitats
la setmana passada
perquè coneguéssim
prèviament
com estava el tema
i
l'important d'això
ha estat
el fet
que
el que ells
plantegen
i ho intuïm
i clar
les coses són
l'observació diària
et fa veure
no hi ha sorpreses
però bueno
sí que
en quant a les alternatives
i a les solucions
a la problemàtica
del barri
doncs bueno
sí que hi ha sorpreses
en el sentit
que hi ha coses
molt imaginatives
i coses
que ens poden plantejar
doncs
que poden ser
molt interessants
evidentment
necessitarem
per tirar endavant
qualsevol projecte
de desenvolupament
comunitari
o que ens poguéssim
incloure
en la llei de barri
evidentment
la participació
sense ells
no podem fer
pràcticament
res
de les administracions
i això
és una crida
que fem
el barri
a que tant l'Ajuntament
com la Generalitat
o les institucions
que calguin
els que apostin
pel barri
perquè volem tirar endavant
i millorar en definitiva
la qualitat de vida
dels nostres veïns
deia senyor Castanyó
que de fet
l'existència
d'una taula
d'entitats
és un fet singular
a Sant Salvador
i més encara
si tenim en compte
els problemes
el professor Pujadas
ja ho deia
d'equació social
és a dir
és un fet singular
multiplicat segurament
per molt
no?
tenint en compte
les característiques
del barri
problemes urbanístics
i d'equació social
evidentment
jo crec que
és un fet singular
i és un fet
que a més a més
li dona una potencialitat
increïble
a les entitats
del barri
per resoldre problemes
de fet
ja hem començat
a caminar
o sigui
no és la primera acció
que fem
el de demanar
una diagnosi comunitària
sinó que
els serveis socials
els centres educatius
a través del pla
d'entorn educatiu
ja s'estan coordinant
per tirar endavant
accions
accions
diguem-li
coordinades
en xarxa
i hem fet coses
hi ha una escola taller
en el barri
que ha començat a funcionar
aquest mes de desembre
doncs
els telecentres
estan molts presents
a la ciutat de veïns
i al centre cívic
hem intentat
posar en marxa
un punt d'informació
per a immigrants
que va estar funcionant
fins al mes de novembre
va haver
algun problema
amb les persones
que el duien
i ara
l'estem tornant
doncs
a reactivar
doncs
amb immigrants
del barri
gent que tinguem
interlocutors
que estan presents
en el barri
que estan viscant
en el barri
per
coordinar
accions
i sobretot
perquè la informació
sigui fluida
i a la vegada
que ens coneguem
això és important
les comunitats
per poder
viure
i s'han de respectar
i la millor manera
de respectar-se
és conèixer-se
això és fonamental
és un dels objectius
que ens plantegem
que les comunitats
que hi ha en el barri
ens coneguem
i això
amb aquesta línia
hi treballarem molt
en aquesta jornada
d'aquesta tarda i de demà
perquè els oients
ens entenguin
no participaran només
el senyor Pujadas
de la universitat
i el senyor Castanyo
de l'Associació de Veïns
ni serà una mena
de debatadors
entre professors
i estudiosos
del tema
i veïns
i entitats
de Sant Salvador
sinó que a més a més
vostès han convidat
experts, professors
especialistes
en diferents àmbits
que val la pena
potser recordar
i remarcar
Sí, perquè el que ens interessa
en aquest diàleg
amb la ciutadania
del barri
és mostrar
i això és el que faran
tot el seguit
de convidats
que hem dit
de venir
que són problemes
generals
és a dir
hi ha problemes
similars
i experiències
de solucions
concretes
a aquests problemes
que les hem agafat
de diferents àrees
urbanes
i metropolitanes
de Catalunya
a vegades
dona la sensació
quan es viu
en el dia a dia
d'un barri
que el teu problema
és més greu
que el teu problema
és únic
i crec que és molt bo
contrastar
diríem
els problemes
específics
d'un barri
amb barris
i zones urbanes
que pateixen
processos
molt paral·lels
tant de caràcter
urbanístic
pròpiament dit
com problemes
que tenen a veure
amb el multiculturalisme
amb les diferències
socials
i en definitiva
amb la manca
de cohesió social
clar
el gran repte
el gran repte
és com
aquella línia
de treball
que em sembla
importantíssima
singular
de la taula
interdisciplinar
pot veritablement
moure
a uns nivells
de participació
ciutadana
molt més gran
sempre el drama
en aquest tipus
de barris
on hi ha grans
diferències socials
és que una majoria
de la població
per molt
que les entitats
facin
cridin
convoquin
no participen
no participen
i després
quan es prenen decisions
se senten
postergats
és a dir
el gran repte
és buscar mecanismes
on la participació
del comú
dels ciutadans
sigui més elevada
des de la perspectiva
de les entitats
i dels veïns
senyor Castanyó
si tenim dos grans
problemes
o dos grans
arrels problemàtiques
a Sant Salvador
que seria
la qüestió urbanística
nascuda ja
des de fa anys
i el tema
de la cohesió social
sobretot amb la incorporació
de la nova immigració
en els últims anys
n'hi hauria d'aquestes dues
grans
vessants
de problemes
una que
consideren que és més important
que l'altra
és complicat
o tot va
establir
una jerarquia
d'importància
perquè jo crec que tot
està molt relacionat
avui en dia
relacionar urbanisme
i cohesió social
és fonamental
perquè una cosa
és conseqüència
de l'altra
i per tant
establir dos
diferenciar
i establir nivells
diferents
no perquè
l'urbanisme
ha provocat
d'alguna manera
el que hi hagi
diferències socials
en el barri
per tant està tot molt lligat
jo crec que la importància
és analitzar
i tenir la visió
d'analitzar-ho conjuntament
que crec que en les jornades
això és un dels principis
i una de les taules
parlarà precisament
d'això
dels problemes
que l'urbanisme
o un urbanisme
mal planificat
o si no mal planificat
doncs
no massa ben planificat
doncs
genera
diferències socials
i això està clar
a Salvador
ens trobem que ara tenim
un nord i un sud
però així clarament
tenim un barri
ben estant
ben organitzat
que està bé
que és el Sant Ramon
i tenim un barri
una part d'un barri
que és Sant Salvador
on les diferències socials
són molt visibles
i on hi ha més a més
afegit
amb el
diguem-li
la vinguda
d'immigrants
d'arreu del món
allò és com la
Camenwell
en aquests moments
al barri nostre
demà quan s'acabin
les jornades
vostès plantejaran
més enllà de les conclusions
plantejaran solucions
sortides
algunes d'aquestes
problemàtiques
que sortiran
durant dos dies
aquest és
l'objectiu
fonamental
i aquest és
el significat
que té
fer el diagnòstic
és a dir
servir de base
per la redacció
d'un pla d'acció
comunitària
que en tot cas
ha de ser
resultat
de l'acord
entre les diferents
administracions
l'administració local
l'administració
autonòmica
i possiblement
si hi ha
una bona entesa
i una bona planificació
recabar recursos
d'instàncies superiors
a nivell estatal
i fins i tot
europeu
una de les solucions
diríem
imprescindibles
però
que és
en si mateixa
costosa
i que requereix
de la col·laboració
de totes les administracions
és el soterrament
de la carretera
al pas pel barri
sense aquest element
no hi ha manera
d'articular
espai alment
el barri
de tal manera
que no hi hagi
grups segregats
grups de veïns
segregats
uns dels altres
soterrar la carretera
genera
un espai nou
que podria
servir de base
per crear
uns espais
de qualitat
de prestigi
on veritablement
diríem
es pogués produir
un encontre
dels veïns
que venen
dels diferents sectors
hi ha tot
un seguit
de propostes
i en aquest sentit
la col·laboració
d'en Francesc Magriñà
urbanista
de la Universitat
Politécnica
de Catalunya
que més enllà
del que han fet
la resta de convidats
que vindran
a opinar
i a parlar
de les seves experiències
prèvies
en Francesc Magriñà
l'hem passejat
pel barri
tres dies
ho ha estat mirant
està elaborant
uns plànols
diríem
amb la idea
per una banda
de soterrar
la carretera
amb la idea
de a la banda
del riu
intentar fer
com un passet
que tendís
a connectar
i això és molt
a mig o llarg termini
doncs
amb tota
la canalització
del riu
per la zona urbana
seria una manera
diríem
de fer
un gran espai
verd
que no només
beneficiaria
el barri
sinó
el conjunt
de la ciutat
i sobretot
el que hem anat fent
és uns recorreguts
pel barri
tot veient
quin tipus
diríem
d'actuacions
aquestes
algunes d'elles
molt puntuals
molt miniaturistes
canviar
un fanal
del seu lloc
etcètera
que poden
permetre
diríem
generar
crear alguna zona
peatonal
també
generar
diríem
nous circuits
nous llocs
per on discorre
diríem
les passejades
de la gent
punts concrets
molt
diríem
alineats
a la zona
on hi ha
el centre cívic
la proposta
de crear
alguns serveis
que li manquen
al barri
per generar
noves centralitats
nous espais centrals
al barri
que servissin
d'alguna manera
per fer una sutura
en aquella separació
i en aquella segregació
que té
el barri
aquest és un element
l'altre
hi ha algunes coses
que per això
deia
han canviat
algunes coses
poc
de fa 20 anys
una reclamació
permanent
des de mitjans
dels anys 70
per part dels veïns
que encara no s'ha vist
a complert
una oficina
municipal
en el barri
és a dir
un punt de referència
amb la idea aquesta
de la finestra única
hi ha problemes
concrets
que requereixen
d'un interlocutor
de proximitat
la presència
de la policia
municipal
és a dir
una presència
estable
a vegades al vespre
hi ha molta gent
que té por
que se sent insegura
és a dir
hi ha mesures
molt variades
de diferent
de diferent
caire
algunes
torno a dir
són vistes
com
actuacions
importantíssimes
però que
les veiem més a mig
pla
a mig termini
perquè requereixen
d'una mobilització
econòmica molt gran
però hi ha d'altres
que són
veritables
tonteries
que millorant
la interlocució
entre ciutadans
particulars
entitats
que serveixen
una mica
de mediadores
i administracions
podrien
a curt termini
millorar
de manera
molt sensible
la qualitat
de vida
ciutadana
doncs d'aquestes
propostes de futur
i en fi
de les conclusions
de les jornades
en tindrem
l'oportunitat
de parlar
en els serveis
informatius
ho recollirem
al llarg del cap de setmana
i en els informatius
de dilluns
i en fi
com que això
és un projecte
que no s'acaba aquí
en aquestes jornades
segur que podrem tornar
a parlar
amb els representants
veïnals
i amb la gent
de la universitat
sobre aquesta situació
tan problemàtica
però alhora
tan interessant
sobretot pel que representa
la creació
d'una taula
interdisciplina
de Sant Salvador
malgrat els problemes
que pugui haver-hi
urbanístics
o d'equació social
avui volíem reflectir
com a mínim
la celebració
d'aquestes jornades
que són molt interessants
i insistim
de les conclusions
en podrem parlar
en diferents espais
informatius
Juanjo Pujadas
professor d'antropologia social
i Manel Castanyo
vicepresident
de l'Associació de Veïns de Sant Salvador
moltes gràcies
felicitats per la iniciativa
i que vagi molt bé
que les conclusions
siguin a més positives
i serveixin de molt
gràcies
gràcies a vosaltres
bon dia