Gairebé un quart d'onze del matí.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Obrim ara uns minuts, un espai, per fer balanç,
per parlar del concurs de castells de Tarragona.
Ho fem en companyia de la nostra companya Cinta Liban.
Cinta, que tal, bon dia.
Bon dia.
Com vas viure al concurs de castells?
Molt acalorada.
Aquest seria el titular, no?
Sí.
Repassarem al llarg d'aquests minuts diferents qüestions.
Escoltarem veus de protagonistes.
També parlarem de la polèmica, que n'hi va bé i molta.
I en farem una miqueta aquí, també.
En farem també.
Querem també polèmica, però si us sembla, per començar,
podrem escoltar quin va ser el castell guanyador.
Va ser aquesta torre de buitneta carregada pels castells de Vilafranca.
Quins a les espatlles de quarts.
Dos us comencen ara a pujar en aquests moments.
És vital també en aquests moments el moment en què puja la canalla.
Perquè val la pena, segons com, sacrificar uns instants de velocitat
per guanyar finura, per guanyar seguretat a la construcció.
Quins col·locats?
Dos us entre quarts i quins.
Uns dos us bastant lleugerets, eh?
Els dos castells de Vilafranca, un castell que pesa més aviat poc.
L'acotxador entre terços i quarts.
Dos us que comencen a col·locar-se en aquests moments.
Fins aquí el castell està bé, però fins aquí el castell ha d'anar bé.
És el moment en què es col·loquen dos us que comença a patir de valent.
Dos us col·locats.
Acotxador a l'esquena de quins.
Li queda un món aquest castell.
Acotxador a l'esquena de dos us, enceneta a l'esquena de quins.
Sembla que el tenen bé, però aquest castell és molt traïdor, eh?
Li queden segons, encara li queda massa temps.
Acotxador col·locat, col·loca un peu, col·loca l'altre.
Ara sí, sembla que ho acaricien.
A punt de puntuar, a punt de notar-se castell.
Una, dues, tres passes, torna de vuit carregada pels castellers de Vilafranca.
Han carregat el castell, han carregat el castell.
Ells no ho celebren, ells no ho celebren, però han carregat el castell.
I senyores i senyors, o molt ens equivoquem, o els castellers de Vilafranca s'acaben d'adjudicar
la 21a edició del concurs de castell de Tarragona.
Tenim endavant l'edició de vuit del dià de Tarragona.
Títula que el concurs compleix el guió.
És el mateix guió dels últims concursos.
Les tres primeres posicions tothom pràcticament les havia encertat.
Sí, la porra en aquest cas no tenia gaire mèrit.
No tenia emoció.
A cap i a la fi se sabia que Vilafranca era favorita
i no va fer res més que complir els pronòstics.
La vella va plantar cara, però no n'hi havia prou.
I sorprenent la reacció, com deies tu, en aquesta retransmissió dels castellers de Vilafranca.
Que no acabaven d'estar contents.
Això demostra que no tot és guanyar, també.
La gent va a fer uns objectius i a fer una actuació de colla
i si no la fa, tampoc està del tot satisfeta per molt que s'enduguïa el primer premi.
Ahir era un d'aquests dies en què Vilafranca,
possiblement, era tan conscient que era molt superior als seus dos rivals.
A la vella vaig cabells era gairebé més prioritari
poder assolir el 3 de 10 amb forra i minilles.
Ho arriba més lluny amb aquesta torre de boineta que no pas guanyar el concurs.
Vilafranca va guanyar el concurs, va descarregar el 4 de 9 amb l'agulla,
va descarregar 5 de 9 amb forra
i va carregar la torre de boineta.
Entremig, un intent força de sabedor de 3 de 10 amb forra i minilles.
Que ningú s'esperava d'aquesta manera.
N'ells mateixos es va enfonsar molt aviat.
Molt aviat.
La vella de baig va quedar segona, va fer també una actuació impressionant.
La vella va aconseguir els seus primers cassets de gama extra de la temporada,
4 de 9 amb forra i l'agulla carregat,
5 de 9 amb forra carregat i 3 de 9 descarregat.
Objectivament, la diada és impressionant.
I se'ls ha d'agrair perquè són els que posen salsa al concurs.
Perquè, clar, si està tot guanyat davant començament,
realment no ens perd la gràcia.
La vella va demostrar la frase típica,
la vella és la vella,
i va plantar cara fins que va poder baixar.
El 2 de 9 ja era gairebé impossible que l'intentessin.
Era impossible.
Va provar-ho amb el 4 a la naonet,
però aquí sí que es va demostrar que estava molt lluny.
Ara bé, la vella va posar-hi salsa,
però no van ser els únics que van posar-hi salsa.
perquè la vella va posar-hi de la seva part
i va haver-hi...
Què va passar exactament a la segona ronda
amb aquell 5 de 9 amb forra, Cinta?
A veure, jo, en aquest cas,
es va aplicar el reglament, crec, molt estrictament.
Expliquem, eh?
O sigui, intenten un 5 de 9, no l'intenten, vaja.
El comencen a construir, pas per pas.
Quarts col·locats, peu desmuntat.
Està al castell en aquell moment en què
si es tira amunt són en gralles i és intent vàlid
i si no, doncs la vella encara podia desmuntar el peu
i tornava a provar, sí.
Què passa?
Passa, no són en les gralles,
però, segons el vídeo que vam poder veure i reveure,
un dels quins comença a pujar
i, segons un anex a un punt,
no sé, perquè la veritat és que no me'l sé el reglament,
però, segons aquest punt del reglament,
si un casteller de tronc
perd el contacte amb el forra o amb la pinya,
es dona per intent.
El reglament diu això?
El reglament diu això.
amb un dels anexs, ahir a l'altra transmissió vam llegir
fil per randa, o sigui, reglament a la mà,
hi havia raó. Si et sembla, revivim el moment,
com just quan la vella estava intentant tornar a fer aquest peu
de cinc de nou en folre, quan es pensava que no havia passat de res,
de forma sorprenent, l'espíquer, Enric Pujol, diu això.
L'espíquer, Enric Pujol, ens està enviant algun missatge.
en folre, en folre, en folre vella, i en llibres de valls,
es considera intent desmuntat.
Ostres, ostres, ostres, ostres, ostres.
Senyores i senyors,
Ai, mare de Déu, senyor.
Ho hem dit, hem dit que els terços,
hem dit que els quins del cinc de nou
estaven a punt de pujar.
Sí, sí, ha estat així.
Estaven a l'espai dels quarts.
Mirarem exactament què diu el reglament del concurs,
què diu l'article,
perquè aquí la vella acaba de perdre la segona ronda.
I a partir d'aquí què?
Què va passar, Cinta?
A partir d'aquí, i ho comentàvem aquest dematí,
una mica tothom, que avui és el tema del dia d'aquest dematí,
i l'ambient es va tensar molt,
no només per part de la vella de valls.
Va ser una polèmica que va generar
com a molt de mala maró entre el públic, a l'arena,
i va haver un temps mort bastant llarg,
perquè, clar, la vella va anar a parlar amb el jurat,
va demanar que es tornés a veure el vídeo,
i vaja, jo en aquest cas,
i em mullaré perquè per això estem aquí avui,
crec que realment es va aplicar
molt estrictament aquest reglament.
En uns casos molt estrictament,
i en altres casos no tan estrictament.
I crec que en un concurs de castells,
amb el serau que hi ha a l'espeaker,
per una banda, la gent del públic,
per una altra, que també he de dir,
que jo crec que la gent del públic,
en segons quins moments,
no va estar a l'alçada de la situació.
Massa joliganisme, eh?, per entendre'ns.
És normal que de cinc persones,
una comença a pujar,
pot ser que estigui despistat.
A mi em sembla que no és significatiu.
Jo crec que aquest castell no s'estava muntant.
Però si hi ha un reglament, Cinta,
és per alguna cosa, no?
Per alguna cosa i per altres no s'aplica tant estrictament.
És el que et comentava.
Ara ho parlarem.
Per tant, el jurat, amb el reglament a la mà,
tenia raó en dir que aquell peu desmuntat de cinc de nou
era un intent desmuntat.
Ara bé, el debat és l'altre,
que tu ara posaves damunt de la taula.
S'ha d'aplicar el reglament de forma tan estricta,
s'ha defilat en prim?
La Cinta creu que sí,
la Cinta creu que no,
un servidor creu que sí.
Vaja, és en qualsevol cas.
La Vella va reclamar moltíssim
i, vaja, finalment va veure el vídeo,
va donar la raó al jurat,
però molt a contracor,
i vam tenir, Cinta, l'oportunitat de conversar
amb el president de la Colla Vella, l'Ivan Rodon,
que ens va dir entre moltes altres coses el següent.
Quan els castellers de Vilafranca
moltes vegades han descarregat el 4 de nou amb el Pilar,
que s'ha llançat des de quarts,
i no l'han desmuntat el castell,
sinó que es llancen,
està descarregat aquest castell.
Tot és molt subjectiu
i segons a quin color es miri la camisa.
I el que em sap greu és que,
amb un castell en el qual encara estàvem parlant els segons,
que havien de donar l'ordre de no pujar,
que hi hagi hagut algun quint,
i amb això, en el vídeo,
nosaltres no ens l'hem deixat veure,
però sembla ser un reflexi així,
que s'hagi començat a pujar abans d'hora,
però un quint respecte als altres quatre que hi ha,
no sé, me sembla que és excessiu.
En tot cas, Ivan, el 5 de nou
continua sent un dels objectius de la Colla Vella
de cara a aquesta tercera ronda, està clar?
Bueno, ja veurem si fem el 5 de nou,
el 5 de 8 o el 5 de 7.
Durant uns instants ens passàvem,
ai, a veure si la Vella,
fins i tot, difícilment la Vella
hagués abandonat la plaça,
n'estaven convençuts que una entitat
de la categoria de la Colla Vella
difícilment prendria una mesura dràstica d'aquest tipus,
Era una manera de mostrar la indignació.
Però les declaracions, Ivan Rodona,
a veure si aquí la Vella fa dues rondes de tràmit
i, vaja, faria més palesa que mai la seva protesta.
Tu, Ivan Rodona, et va convèncer, Cinta?
Sí, no, i parlant amb la gent,
i a més es veu que les persones
que van poder veure el vídeo
realment només era un quint que havia pujat.
Home, jo crec...
Sí, a mi em va convèncer.
Jo crec que sí, hem de complir el reglament,
però també s'ha d'entendre la situació de la plaça
si s'ha d'aplicar en la justa mesura.
El jurat, doncs, va aplicar el reglament.
Possiblement, el jurat va cometre alguna petita errada.
Més enllà d'aquest debat, d'aquesta consideració
de si s'ha d'aplicar el reglament fil per randa,
si el criteri és aplicar-lo fil per randa,
doncs s'aplica d'aquesta manera.
Ara bé, va sorprendre molt
que es comuniqués d'aquesta manera
per megafonir,
possiblement el més sensat hagués estat
demanar per via interna
per un d'aquests ja famosos walkie-talkies
que algun responsable de la Vella anés allí,
ensenyar-li el vídeo, dir-li que s'aplica això
i possiblement la polèmica s'hagués pogut reconduir
d'una altra manera.
Ara, clar, era la primera vegada en molts anys
que es trobava el jurat en una situació,
en una tessitura d'aquestes característiques
i tenir la sang freda per reaccionar d'aquesta manera.
Ara, toro passat, és molt fàcil,
però en aquests moments segurament
a poc se li hagués passat pel cap.
També hem de dir que l'actitud de la Vella,
tot i que va reemprendre el concurs amb normalitat
i va donar tot el que va poder d'ells
i això se'ls ha d'agrair.
I, de fet, el president del concurs, Miquel Vendrell,
després públicament va agrair l'actitud de la Vella.
També s'ha de dir que no van aparèixer
a la roda de premsa que hi havia convocada
com a mostra d'aquesta indignació,
d'aquest descontent amb l'organització
quan la premsa, a veure,
no estem implicats en aquestes decisions
i, no sé, que en part també l'actitud de la Vella
també pot ser criticable en alguns aspectes.
Tot s'ha de dir.
Més decisions polèmiques.
De fet, va haver-hi tres casseig polèmics.
Un és aquest intent desmuntat de cinc de nou
en folre de la Vella.
Realment, independentment que s'estigui d'acord
o no amb la decisió del jurat,
difícilment aquesta decisió no hauria canviat
el lloc final.
La classificació.
Perquè, per molt que la Vella en aquell intent
hagués descarregat el cinc de nou en folre,
després es va veure que la Vella no tenia
un tercer castell per competir
amb els castellers de Vilafranca.
La jove de Valls va quedar tercera,
va aprovar cinc de nou en folre en dues ocasions,
va conformar-se amb el tres i el quatre de nou en folre.
Un intent maco.
Un intent esperançador, sobretot el segon,
a veure si per Sant Úrsula el poden polir.
I la quarta posició va ser pels xiquets de Tarragona,
que a les bases diu que van fer dos de vuit en folre,
quatre a vuit amb l'agulla carregat i tres a vuit.
Aquests són els tres castells que apuntuen.
Si us sembla, o els podem oferir
com vam viure des d'aquesta casa
el quatre a vuit amb l'agulla,
el casill que va donar la quarta posició als matalassers.
L'acotxador de la Pilar ja s'ha col·locat com a enceneta,
també hauran de suar,
també hauran d'apretar les dents.
Segons, certs i quarts, però sembla que ho podran defensar.
Ja han sortit els osos.
A veure si el poden carregar.
A veure què pot durar de si aquest castell.
Surten els quins.
Força ràpid.
El temps és bo.
El tempo és bo.
Surten els quins.
Amb molta cura.
Mimant el castell.
Quins fora.
Sembla que com a mínim el podran carregar.
A veure si és així.
Surten els quarts.
Surten els quarts.
Surten ara els quarts.
Surten els terços.
Has deixat els segons.
Quatre amb l'agull a carregat.
I el castell cau.
Quatre amb l'agull a carregat.
I el castell cau.
O molt just.
O molt just.
O molt just.
Vam dubtar.
Vam dubtar.
El jurat va donar el castell com a carregat,
però la veritat és que mirant el vídeo
i mirant les fotografies
el castell amb bases en mà,
amb reglament a la mà,
no estaria carregat.
El moment és que efectivament
els segons i els terços es deixen de mans.
Es deixa el pilar intacte.
El pilar encara no s'ha trencat
però el problema és que l'enxaneta
comença a baixar.
Ja comença a baixar.
Ja té una de les mans donades a l'acotxador.
Per tant, si s'ha de seguir fil pel ram
d'aquest mateix reglament
doncs segurament aquí el jurat es va equivocar.
S'ha de dir però que en primera instància
si bé es va tenir dubtes
doncs possiblement, a molts potser
se'ls va passar desapercebut.
A mi em sembla que encara
estàvem el jurat molt pendent
de tota la polèmica amb la vella.
La polèmica amb la vella va ser una polèmica
que va afectar molt
tota la dinàmica del concurs
i en el moment en què passa això
amb el 4 amb l'agulla dels xiquets
encara tothom està, entre cometes,
intoxicat per aquesta polèmica
i el tema passa per alt.
Per això es deia
al començament
que hem començat a parlar del concurs
s'aplica estrictament,
en alguns casos sí, en altres no.
Un altre Cassell polèmic.
Des del meu punt de vista.
El tercer Cassell polèmic
va ser el 5 de 8
també del xiquet de Tarragona.
També.
Una agrupació que ahir
sense voler-ho
doncs es va convertir una mica
en protagonista de la polèmica
sense voler-ho.
5 de 8, cinquena ronda.
Insistim, eh?
Xiquets que descarreguen el 2 de 8
amb folre,
carreguen el 4 amb l'agulla,
descarreguen el 3 de 8,
passen la quarta ronda
i a la cinquena
s'enfronten
amb el 5 de 8.
A la Cassell
realment puja
molt bé,
puja força bé,
molt parat,
amb moltes opcions.
L'enxaneta
fa la primera aleta
i després
hi ha un embolic
impressionant
al pom de dalt
de la banda del 2.
Però veiem l'aleta.
Veiem l'aleta.
L'enxaneta fa l'aleta.
En principi dius
carregat.
molts dubtes, eh?
Perquè des de fora
ja es veia
que hi havia
alguna cosa estranya.
A xiquets
ja tampoc
no són molt cauts
a l'hora de celebrar
la consecució del Cassell.
Fa dos anys
ja va passar
exactament el mateix
i després
què va passar?
Què va passar?
Cinta,
el jurat el va invalidar.
El va invalidar
i ens pensevem
que era
perquè no havia tingut
temps de passar
el peu
a l'enxaneta
però no,
va ser per la col·locació
de l'acotxador
que no tenia
els peus posats a lloc.
Jo no ho veig veure.
La veritat
ho va veure molt poca gent
perquè just era
la banda del dos
que estava tocant
a la zona del jurat.
Vull dir que
la resta de públic
i de periodistes
no teníem la visió
que tenia el jurat
com per veure.
El reglament especifica
que els acotxadors
han de tenir
com a mínim
un dels seus peus
damunt de les espatlles
dels dosos.
I no en tenia cap.
I no en tenia cap.
Mirant per internet
hi ha alguna fotografia
on es pot veure
que un dels peus
del peu de l'esquerra
s'ha col·locat
damunt de la faixa
d'un dels dosos
i l'altre peu
està mig volant.
És que és gairebé
més difícil
col·locar-se
de la manera
com es va col·locar
que col·locar-se correctament.
En comptes de paralitzar
els jurats
donen punts extres
per dificultat.
Tampoc no es tracta això
però efectivament
l'acotxador
no estava ben col·locat.
Una altra vegada
sent molt escrupolós
molt estrictes
amb l'aplicació
del jurat.
En aquesta ocasió
però sí que el jurat
va seguir el mateix criteri
que amb el 5 de 9
en Folra de la Vella Baig
i va decidir
que el casell
doncs havia fet llenya
no s'havia carregat
i va quedar en intent.
I què es diu al carrer?
Doncs que una cosa
va per l'altra.
Però a mi això
no em sembla
una aplicació estricta
rigorosa
de la norma.
Per això
no sé
no acabo de veure
l'actuació del jurat.
Que la respecto
que com va dir Jordi Haria
el president del jurat
després del concurs
a la roda de premsa
ells van prendre
totes les decisions
per votació
amb el reglament en mà
no dubto
de la seva competència
ni molt menys
però jo personalment
i també tinc el meu dret
a opinar
no hauria actuat
de la mateixa manera.
En qualsevol cas
òbviament
l'anul·lació
d'aquest 5 de 8
que els xiquets
consideraven
que estava carregat
doncs
va provocar
la indignació
del cap de colla
de xiquets
de Tarragona
en Joan Salà
que ens va explicar
el següent.
És que saps què passa?
Que amb el 4 amb l'agull
abans
s'han ficat el vídeo
tres vegades
i ara el 5 no hi ha manera.
Jo estic una mica indignat
no pel jurat
perquè és la feina que tenen
però el 4 o 8 amb l'agull
l'han fotut
a estar en càmera lenta.
El 5 de 8
bueno
ja no només naltros
la gent de Vilafranca
està també cridant
que fiquen el 5
i no el fiquen.
És la seva feina
jo ho respecto totalment
però
i entenc que el concurs
ha hagut decisions polèmiques
d'això
però bueno
també ho sento
però ho he de dir
amb el 4 amb el Pilar
s'han ficat
a més en càmera lenta
allò molt viola
i amb el 5 no hi ha manera
estic indignat
però bueno
jo el concedo carregat
i avui ho celebrarem
com a carregat.
Amb això també té raó Joan Salà
hi havia
una de les novetats del concurs
va ser
doncs aquesta bandalla gegant
que realment va donar
molt bon resultat
va funcionar molt bé
donant informació
en tot moment
de Quim Casellera
oferint repeticions consens
i és veritat
que els castellers
ho van agrair moltíssim
i al públic també
i al públic
a cap i a la fi
això és per pensar
amb el públic
i és veritat
el 4-8 amb l'agull
es va repetir
moltes vegades
i el 5-8
per decisió del jurat
es va decidir
que no s'oferia
per la pantalla
una cosa també
va per l'altra
en qualsevol cas
el xiquet de Tarragona
van quedar quarts
des de l'any 1988
que no va quedar
davant a quarts
els matalassers
cinquents
van ser els capgrossos
de Mataró
que van fer
un concurs
molt tranquil
2-8, 3-8, 4-8
jo diria que no van
fer un concurs
van fer una actuació
gairebé
sí, sí
capgrossos de Mataró
anava a fer
els seus castells
i totalment immun
al que passés
a la resta del món
a més uns castells
impecables
i que donava la sensació
en qualsevol moment
que dius
que qualsevol altra
colla
hi hagués posat
un pis més
segurament
segurament
tot s'ha de tenir en compte
però la situació
incòmoda
complexa
de la qual
es troben en aquesta temporada
els capgrossos
de Mataró
i el més important
en qualsevol cas
és que van venir
van fer bons castells
sisent
va ser la jove
a Tarragona
que ahir
Cinta
segurament
tampoc no va tenir
el seu millor dia
com gairebé
al llarg d'aquesta temporada
una jove
que no sabem què passa
però
s'ha de fer els castells
i no els fa plaça
i sempre diu
la setmana que ve
el proper dia
la propera diada
i no arriba
i acabarà la temporada
i ens quedarem així
i pel que fa a les altres colles
de la ciutat
el xiquet del Serrallo
van quedar
dissetents
van assolir
5 de 7
i el 4
amb l'agulla
mentre que el 3 de 7
per sota
va quedar
en intent
i els castells
de Sant Pere i Sant Pau
van fer el 3 de 7
i el 4 de 7
van fer dos intents
de gama
el de 7
el 4 de 7
amb l'agulla
força fluix
i el 2 de 7
que realment
va quedar-se
a les portes
a les portes
a carregar-se
si la canalla
hagués estat
un palet més decidida
un palet més ràpida
aquest castell
s'hagués pogut carregar
i descarregar sobrament
perquè va ser
el 2 de 7
més llarg
de la història
dels castells
de fet
tota la plaça
hi va estar pendent
perquè realment
va ser
com tota una
una proessa
i bueno
s'ha de dir
que les dues colles
petites
van anar
amb els seus màxims
que és el que
tots no esperàvem
i vaja
en qualsevol cas
Cinta
el concurs
són aquests grans castells
és per la lluita
per la victòria
la lluita
per la quarta plaça
la polèmica
en guany segurament
més agra
que en d'altres ocasions
amb aquest regust
una mica de mal rotllo
que va
que va contaminar
una mica
tot el
certamen
segurament no es va viure
amb tota la intensitat
que es vivia
en d'altres ocasions
però el concurs
són moltes altres coses
és
doncs
com el públic
suporta la calor
com els aficionats
suporten la calor
com els propis castellers
suporten la calor
els enxanetes
fent castells
de sorra
a l'arena
i bastantes imatges
d'aquestes curioses
i divertides
amaques esplegades
enmig de la plaça
per part de les castellers
de Sabadell
gent pelant mandarines
una cosa
tu vas viure
tu vas estar a peu de plaça
vas viure coses d'aquestes
sí
tinc una prova
que és irrefutable
que és l'acreditació
de premsa marcada
a la pell
del bat de sol
que vaig agafar
sí sí
molta calor
vam suar molt
la gent que va m'estrar l'arena
i la gent que estava
a la grada
a la zona de sol
se'ls ha de fer un monument
perquè realment
va ser complicat
de suportar
la temperatura
que es va viure
a la plaça de Toros
sí sí
va haver-hi alta temperatura
per la competició
i alta temperatura ambiental
les dues unides
realment eren una combinació
com a mínim perillosa
i a més a més
tenim un document sonor
que també acredita
doncs aquesta alta
cara de concurs
la situació extrema
per quan vendries
un barret de palla
escoltem-ho
un greller del Segals d'Osona
m'ha comprat
el meu barret de Santa Tecla
que evidentment
li he regalat
amena va dir
cinta per can
però m'hi posava preu
m'hi posava preu
perquè els regalava
a la ràbia
t'ho dic
realmente et donava
quan no vols
i em treia la cartera
i clar me vaig colar
dic
que de pèl
que de pèl
que li havia de dir
després el vaig trobar a faltar
tot s'ha de dir
però el xiquet
devia estar molt apurat
per posar preu
al barret de Santa Tecla
que és molt xulo
però no deixa de ser
un barret de palla
la bona hora del dia
sí
en qualsevol cas
el concurs
té aquesta altra cara
ja
els caps de colla
ja
hi havia prop de 200
mitjans de comunicació
acreditats
prop de 200 professionals
d'una trentena
gairebé de mitjans
de comunicació
un desplegament
realment impressionant
a la zona de premsa
a l'ombra
estàvem molt i molt
embotits
i també hi havia
personatges singulars
en certa manera
un d'ells
és el Francisco
ens el va apropar
en Josep Sunyest
tracta
d'una enxaneta
de la Vella Baix
atenció
del primer concurs
de Tarragona
de l'any 1932
el Francisco
té 80 anys
però tenia
les coses
així de clares
aquest any
la Vella Franca
és el portà de Cable
això ja n'ha vist
aquest any
la veia
no ha estat
de gaire sort
no n'ha estat
veient
durant l'any
això ja es veu
no no
la Vella Franca
i la veia
la Jove
primer
Franca
segona
i tercer
i que vaig
segona
fins als altres
Francisco
ara puixaria
d'enxaneta
ara no
sí
jo crec que sí
sí
a casa
feien el pilar de 4
el pare i 3 germans
el camp
i alguna vegada
havien caigut
també
però ho vam fer
moltes vegades
tu t'imagines
Cinta
el Francisco
amb els 8-9 anys
que devia tenir
quan era petit
amb els seus germans
amb el seu pare
el tros
a valls
a la masó
on sigui
fent el pilar de 4 net
fotent-se unes trompades
de calample
realment és impressionant
és una de les coses maques
que té aquest concurs
de castells
que tots recordem
anècdotes
moments
jo crec que la majoria
de gent que ens agrada
i que hi anem
sempre que podem
tenim
ens fa especial il·lusió
i ho hem anat comentant
aquestes darreres setmanes
que ho esperem
com en cantaletes
que arribi el dia del concurs
Pere Rico
ho deia al final
a la roda de premsa
i després del concurs
tant de vol
hi hagi concurs
per molts anys
i quan tots siguem avis
o no siguem avis
però tinguem una certa edat
doncs continuem recordant moments
continuem anant
al concurs de castells
i ens continuem emocionant
amb castells
com els que vam poder veure
i com aquest preciós dos de vuit net
que van fer
els castells de Vilafranc
jo només penso que
el Francisco
fa 70 anys
segurament ell sí
que hagués necessitat
el casc
o alguna cosa
perquè aquests pilars de quadra
mare de Déu senyor
fèiem més poc
quin perill
quin perill
efectivament
ratllant la temeritat
Cinta Liban
moltes gràcies
felicitats per la feina
i moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
uns minuts
per repassar
el que va donar
al concurs de castells
fem una mínima pausa
per la publicitat
escoltem també
una miqueta de música
i d'aquí uns sis anys
canviem completament
d'equació
parlem del model
de finançament de l'Església