.
Ara són a tres quarts de dotze del migdia.
En dos minuts seguim endavant i en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
És la banda sonora d'aquest espai de cada dijous de l'espai de la Via T.
Aquest espai dedicat a conèixer i a contactar amb el comerç de proximitat,
amb el comerç de confiança de la ciutat de Tarragona.
Els establiments de la Via T, que configuren tota una xarxa comercial,
un gran centre comercial a cel obert que abasta pràcticament tota la ciutat.
Establiments de diferents tipus, de diferents productes,
una oferta molt variada i molt rica que visitem setmanalment
des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat amb la nostra unitat mòbil.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, ja fa una estoneta que han arribat a l'establiment
que avui ens ocupa, que està situat entre dos espais de molta reunió avui dia.
Un és de molta reunió avui en dia, d'altre ho era de molta reunió a l'època dels romans.
Fins aquí pot llegir de moment, recordem el telèfon de la Ràdio,
977 24 47 67, i recordem que ens han de dir el nom exacte de l'establiment
per guanyar el premi.
No val en dir un nom que s'assembli, no, ha de ser el nom de l'establiment exacte.
Saludem ja, Josep Sunyer, bon dia, Josep.
Hola, Llobanda, bon dia.
Has sentit aquesta mitja pista que he donat?
Sí, sí, està prou bé, eh?
Està bé, no? Està corredeta, eh?
Ben trobada, ben trobada.
Corredeta, corredeta, com que som patrimoni, dic, calla, que farem així.
Clar, en lloc de reunió, ara, avui en dia, de molt de pas, de molt de trànsit,
avui, els divendres al vespre, i avui, justament, que és dijous,
Déu-n'hi-do, la gent que hi ha a prop d'aquest establiment que visitem.
Si caminem una mica, trobem un altre lloc que avui visiten els turistes,
però que antigament també era un lloc de reunió, en l'època dels romans.
Efectivament, i a més a més es pot veure perfectament com, en fi,
els vestits que queden d'aquest espai de romans.
Mira, una pista sonora, escolta, escolta.
A veure.
Mira, avui som a l'interior de l'establiment, eh?
Per la pista és al carrer, escolta.
Això fa pensar que l'establiment, ui, sí, sí, u, Déu-n'hi-do,
això fa pensar que l'establiment està més a prop d'aquest carrer que diem,
del lloc de reunió actual, que no pas del lloc de reunió dels romans,
perquè és un carrer que és llarguet, eh?
Va de plaça a plaça.
Avui, de la botiga, no diré absolutament res,
perquè la seva responsable, cada dia fa poca estona,
que tenen clients de tota la vida,
i que aquí els clients són com a familiars, pràcticament.
Són com de la família, eh?
I sempre que hi passis tatures.
Això mateix.
I dius, calla, mira, a veure què tenen a l'operador, no?
Vull dir que qui estén habitual d'aquesta casa segur que de seguida...
Però, però, però, però un moment, Josep, clients o clientes?
Clientes, clientes, clientes.
Ah, clientes, clientes.
Ara que jo veig alguna cosa per aquí que potser me la posaria, eh?
Sí, després em diràs el què, eh, eh, després em diràs el què, eh?
I tenim testimonis.
Que no rigui, que no rigui, que li coneixerà la risca, eh?
Com parli, com parli algunes de les responsables de l'establiment,
tenim una trucada.
A veure, a veure.
A veure si amb aquestes pistes n'han tingut prou. Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Montse.
Montse, què més?
Montse Leandro.
Què tal, Montse?
Molt bé, guapa.
Més guapa a tu.
Gràcies.
Escolta, Montse, tu ja saps on som?
Jo crec que esteu al carrer Lleida.
Bé, vas molt bé, sí senyora.
Sí.
I ara hem dit una botiga de roba de clientes.
Sí, de clientes.
Podries...
A veure, jo diria que és una botiga que està molt a prop del mercat central.
Sí.
I que venen robes de dona, de senyora i de jove.
Sí.
Es diu Imagina.
A veure, a veure.
Com has dit això, Montse?
Imagina.
Imagina't.
Què?
Sí, ho vaig a comprar aquí.
Ai, va a comprar.
Clar, és que amb tantes dades segur que ets clienta.
Què, Josep?
És que, a veure, torna a dir el nom, Montse.
Torna a dir el nom.
Imagina.
No sigui ruït, no sigui ruït.
Què me diu ara?
Que li tornis a dir com si li diguessis a ell.
Has d'afegir una lletreta al final.
Imagina'l.
Ai, és ruït, eh?
És dolent, és dolent.
Tornem-ho per bo, va.
És dolent.
És imagina't o imagina'l.
Imagina't ara, Montse, molt bé, molt bé.
A veure, jo quan deia que havien de dir el nom exacte...
Escolta, una T és una T, eh?
Sí, home, una T és una T de la via T, però d'imagina, imagina't.
Escolta, estava claríssim que la Montse deia
a prop del mercat, al carrer Lleida, i es diu imagina...
A veure, no sé si parles amb la Pili o l'Alexia, Josep.
Amb la Pili. Pili, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
La Pili què diu? Que és la jutgessa final.
Sí, sí, que perfecte.
És que sí, Pili.
Veus el Josep, sembla que el regal l'hagi de donar, eh?
Sí, l'imagina, que imagina't.
Déu-n'hi-do.
Si vols saludar la Montse, la tens al telèfon.
Hola, Montse.
Hola, Pili.
Què tenen que ara?
Salute a la peixeteria.
Montse.
M'heu dit les pistes i ja està, dic, és la botiga de la Pili.
Molt bé, Montse.
Montse, què tens la peixeteria per aquí a prop?
Sí, la peixeteria a Vora Mar, la que està plena de coses del Nàstic.
Ah, i tant.
Doncs mira, escolta, queda tot en el comerç, allò que dèiem,
el comerç tradicional, el de tota la vida.
Doncs bé, tu ja saps el camí, Montse,
quan hi vagis la Pili et farà l'obsequi
per haver-hi encertat l'establiment de la Via Tera.
Molt bé.
Gràcies, Montse.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Adéu, guapa.
Adéu, siau, adéu.
Ui, quin munt de clientes que tenim avui a la botiga.
No paren, eh, no paren.
El que portem aquí és un entrer i sortir constant de clientes
d'aquest establiment de l'Imagina't.
I la Pili em comentava abans, d'entrar en directe,
que em dic que són com de la família, pràcticament, Pili.
Sí, sí, són clientes però, a més, molt fidels.
A més, jo sé que tenen clientes totes les dones
que tenen comerços al voltant del mercat i de la botiga
són clientes, d'Imagina't.
Sí, perquè pensa que quan treballes tens molt poca estona per moure't
i per voltar i per escollir, llavors aquí quasi venen sempre
ja a buscar les coses molt concretes, o sigui, el que els agrada
i l'estil que renovem cada setmana quan s'ho ha ligat.
Pili, abans de continuar i que el Josep, que ell està davant de l'establiment
i et pot fer preguntes allò com a més, diguem-ne, amb substància.
Què és el que deia el Josep, que ell es posaria, que ha vist a la teva botiga?
A veure, ha vist unes prendes molt fresques d'allí,
que ara les portem d'indonès i de java.
Oi, que bonic.
I la veritat és que aquest té l'atenció perquè són fresques, sol de bebre-les.
I ell diu que se les posaria.
Sí, que se tenia alguna cosa per ell, diguem-ne, es pot mirar.
Tu què creus, Pili? Li escauria o no?
Sí, li podrien fer un vestit, una camçola, per portar-me un taxau amb un pirata.
Sí que es podria arreglar alguna coseta, sí.
És que clar, aquest home sempre vol comprar alguna cosa,
quan fem el concurs hi ha vegades que no pot, perquè clar,
si és de senyora, és de senyora.
De senyora i de jove també, no, Pili?
Sí, tenim molta varietat, perquè igual trobes una talla 38 que una 50,
i llavors tard a dia ens renovem molt,
i inclús treballem també per encàrrec,
perquè a vegades t'encàrrec en coses,
i portes les clientes que t'ho tenen, el que t'he dit, ganes de voltar,
i que les tens que cuidar molt, i les cuidem, jo crec.
Ara és una cosa que t'agrada,
perquè cada dia aprens d'ella, ser de la gent que entra,
i és molt divertit, perquè veig a treballar amb ganes.
Veig que alguns dies que no vindries,
perquè tens ganes de fer vacances,
que és un horari de comerç molt, molt, molt obligat.
Però bé, per norma venim bé, o sigui, per passar-ho bé.
Però us agrada la feina?
Molt, molt bé.
I ja fa quant temps que sou aquí, no?
Aquí farà 11 anys.
Imagina't, ja formeu part del paisatge urbà d'aquesta zona de la ciutat de Tarraona.
A part que està en un lloc estratègic al mercat.
Normalment, quan estàs al voltant del mercat, genera ja públic, no?
Clar.
I els comerços, sí, som afortunats, trobo, d'estar aquí.
Potser no és un lloc molt, molt de luxe, però amb activitat diària.
El Josep diu que, i ell és testimoni, que no part d'entrar clientela aquest matí, no?
És cert, mira, en aquests moments hi ha tres clientes i és constant, eh?
No part d'entrar.
A més, quan entren ja veus que es coneixen, eh?
Ua, què tal, ombra, què tal, què tal?
I veus ja aquest comerç de proximitat, que diem sempre, de la Via Té, no es ve aquí.
Es pot veure en aquesta botiga la mar de bé.
I destacar el que dèiem al començament.
A mi m'han cridat molt l'atenció, a seguida, aquestes prendes d'allí,
que ara m'ho comentava la Pili, que són de l'illa de Hava,
que és aquesta llei d'Indonècia,
coneguda per aquell aquell volcà que està en erupció, pràcticament,
on fiu, ha estat aquests dies darrers,
i mira, en aquests moments hi ha una clienta que està a punt d'entrar,
no? És una altra que surt, vull dir, que és constant
l'anar i venir de gent en aquesta botiga.
Doncs m'han cridat molt l'atenció aquestes prendes,
perquè són de dona, però han de ser molt fresques, eh?
Són de dona, ja ho torno a dir.
En fi, n'he trobat, però...
I tenen que ser Pili superfresca,
supercòmode, de portar a l'estil.
Molt, molt, amb Pili que estan rentades.
Si poses una mica de suavisant et queden,
que sembla que així és que no porti res, eh?
Vine, vine cap aquí, perquè si no, mira, dues clientes més, veus?
Saps què passa? Que ara a l'estiu,
quan les fibres artificials són impossibles de portar,
bé que es té que planxar molt la roba aquesta,
però quan te la col·loques et trobes comodíssim,
i ja et dic sol de veure-ho, veus que és fresca.
Llavors treballes amb llits, cotons,
com a molt artificial poliestre, diguéssim,
una mica de licra que fa que les prendes siguin més còmodes,
però en aquest cas no, aquest cas és tot natural.
I colors molt alegres, eh?
Sí, sí, sí, el blanc és el rei aquest any.
Està tornant molt, per sort el blanc,
que la gent a l'estiu li té una mica de respecte,
perquè si transparenta, que sí,
però bueno, aquest any se n'ha atrevit tothom
per canviar tant, per triar,
a banda de molts colors,
perquè els colors estan inventats
i sempre, segons el dissenyador, fa els seus,
i dius, ui, aquest any es portaré això, aquest any es portaré...
No ho saps, però el rei aquest any ha sigut el blanc.
I el pistatxo també, el clopistatxo?
Sempre, sí, sempre.
El pistatxo, els colors enxiasis, taronges, turqueses, tot, molt,
perquè fan estiu, no?
A vegades els s'introdueixen una mica per donar alegria a la tardor i a l'hivern,
però fan estiu, sí, sí.
Mira, hi ha una combinació d'allí així de color blau,
aquí a l'aparador,
que jo crec que per tu això és camisa,
com ho diríem això, Pili, que és camisa?
És un pantaló, un corsari o un pirata,
digue-li com vulguis, amb una camisa a la sobre,
també de lli 100%, aquest és d'aquí, aquest és nacional.
I després hi ha l'americana també així,
amb una mica despenxada de lli blau marí,
amb la samarreta ratllada tipus mariner,
que també ha tornat bastant a blau marí aquest any.
I també als tons mariners,
veig aquí moltes samarretes aquestes de ratlles vermelles i blanques,
blaves i blanques...
Sí, sí, sí, sí.
També és una moda molt apropiada per la primavera i estiu,
que havia quedat una mica desabancat els altres anys,
i aquest any aturaren força.
El marí aquest any ha vingut bastant, eh?
I agrada.
I agrada, que és important.
Doncs és el que hi ha per aquí, eh?
També rebaquetes, en fi, jersellets,
xaquetes de...
Allà en veig una de taxat,
tot això, doncs, que també complementa
per aquestes nits d'estiu,
quan un bol d'un concert a la fresca, no?
Sí, sí, perquè ara amb els aires acondicionats
necessites una miqueta coses i et desfresques,
però encara que tinguis una miqueta de màniga va molt bé.
O vas al cilama a la nit,
que també et fa una mica de falta,
segons com està l'aire.
Per tothom no,
perquè hi ha gent que té molta calor,
perquè hi ha gent que necessita
aquella miqueta a sobre,
durant el dia no cal ni pensar-ho, no?
Pel que res,
el pic te poses en un lloc amb aire acondicionat,
si ho necessites.
I per cert,
que ja comencen les rebaixes aquí, eh?
Ja comencen.
Ja comencen.
Sí.
Una mica d'estrangi,
saps?
Bé, doncs no direm res.
Com que vindrem a mirar les prendes aquestes d'allí,
de pas farem una mirada.
perquè d'aquí no res hi som.
Llavors jo a la clientela ja li començo a fer rebaixes.
No estan posades, ni molt menys, eh?
No es poden posar encara,
encara que hi ha llocs que hi són,
no es poden posar.
Però a la clientela...
Però tu, més que rebaixes,
és el detallet amb la clienta de tota la vida, no?
Sí.
Que és diferent.
Penso que has de començar a treballar una miqueta en aquest sentit,
perquè ja et dic, costa molt poc,
i el que no podem posar és el reparador rebaixes,
perquè no està permès.
Però dintre les clientes jo ja començo a fer detallets.
Molt bé, Pili, ens ha encantat que ens diguis
que tornen els colors que afavoreixen
i clàssics de l'estiu, el blanc, el blau marí.
Sí, sí, sí.
Aquests teixits, vaja, que ens ha passat la calor de cop
i estem desitjant d'emprovar-nos alguna d'aquestes peces de roba
que teniu aquí, imagina't, al carrer Lleida número 7.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Fins la propera, Pili, i gràcies també,
Joan Maria Bertran, en Josep Sunyer.
Bé, et deixem emprovant aquesta camisola, Pep.
El vestit, el vestit.
El vestit de lli.
De moment, perfecte, vinga, fins ara.
Adeu, adeu, adeu.