.
El matí de Tarragona Ràdio.
5 minuts i seran 3 quarts 11 del matí.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Si ens volen, si no poden escoltar-nos a través del 96.7,
poden fer-ho a través d'internet.
L'adreça ja la coneixen, www.tarragonaradio.com.
I si volen posar-se en contacte amb nosaltres,
segurament el correu electrònic és la millor manera.
L'adreça al matí arroba tarragonaradio.com.
Hem parlat ara fa uns instants de les diferents iniciatives
al Club Lions, el seu 40 aniversari,
i ara els proposem canviar de qüestiós.
Si us sembla, podem situar-nos enmig de l'auditori de Caixa Tarragona,
aquí al costat, al carrer Eix d'Inglès,
i imaginem-nos que tenim un auditori ple
de nens de primària de la ciutat de Tarragona.
I enmig del nerviosisme dels nens,
apareix un personatge misteriós.
Hola!
Hola!
Hola!
Hola!
Hola!
Però què feu vosaltres aquí?
Sí?
Sí, quan jo he entrat...
Aquí no hi havia ningú?
Com heu aparegut?
Que estàveu aquí amagats?
Què feu aquí?
Bueno, jo sóc fosca!
Jo sóc fosca!
Em dic fosca, sí?
Us voleu quedar o voleu marxar?
Els nens es queden per escoltar la història de la fosca,
la protagonista d'aquesta història.
I és una noia, la fosca, amb un petit problema.
Sempre té el mateix somni.
Quan vaig arribar, l'única cosa que podia fer era caminar.
I caminar!
I caminar!
I aquella llumeta que cada vegada s'anava apropant,
se feia més clara.
Sí!
I aquell so suau, delicat,
indefinible que sentia al principi,
s'assemblava cada cop més a un riu cap de l'os.
Per fi vaig arribar, i sí!
País de bonics, i tant!
I tant que era bonic!
Però estrany!
No hi havia ningú!
Només trossos de coses per tot arreu!
Solitari!
Només estava jo!
Bonic, però...
sola!
Però realment, en el seu somni,
la fosca no estava sola.
Per diferents costats van arribant arreu de l'escenari
quatre personatges completament desconcertats,
perduts,
que no es coneixen entre ells en un moment donat,
però, quan es troben, toca fer les presentacions.
Hola!
Menys mal que trobem algú!
Algú vull dir com nosaltres,
perquè trossos de coses per tot arreu,
estem tips de voren!
Oi?
Sí, s'ha de dir!
Hola!
I tu qui, aquests?
És Hosbi.
Hosbi?
Sí.
Bueno, encantat!
Encantat!
Tres!
Que bromista sou!
Per cert,
sabeu ben bé què estem fent
dins d'aquest somni?
Oh!
Oh!
Ja m'ho deies tu?
Ah, t'ho deia jo!
És que jo tinc una teoria.
Quina?
Que estem dins d'un somni.
Esclar!
Que heu dubtar, eh?
Sí, sí, sí.
I és molt estrany,
perquè vosaltres no sentiu riure.
Com unes veus.
Unes veus.
Algo se sentia.
Sí, però molt llunyà, molt llunyà.
Molt llunyà.
Sentiu?
Sí.
Això és misteri.
A mi aquestes coses
m'esgarrifen, eh?
No estic fet jo d'aquesta mena de fusta, eh?
Oh!
Fusta!
Això?
Això em recorda...
Em recorda alguna cosa, però no sé...
Ara que ho dius,
algú em va dir que hauria de venir aquí
a buscar no sé què.
Algú?
Qui deu ser això, algú?
Jo!
Apap, un moment, un moment.
Jo, jo, jo soc!
D'on veniu vosaltres exactament?
Doncs mira, no ho sé,
però sé que ens ha enviat algú
per fer alguna cosa.
És com si fóssim instruments
d'una força superior.
De mica en mica van trobant la solució.
Després de molts dubtes
i de molta capacitat de deducció,
els quatre protagonistes
sembla que han trobat la clau de l'enigma.
Voleu dir que no venim tots?
Del país on neixen.
Els músics?
O sigui que venim de...
Musicalia!
Un dels elements indispensables al somni
són quatre objectes, desconeguts encara,
que es troben els protagonistes
damunt de l'escenari.
Són instruments musicals.
Ells, però, encara desconcertats,
no els saben fer servir.
A la de una, a la de dos,
i som-hi!
Uuuuuh, som-hi!
M'ho feu!
No va, eh?
Canvia-me.
Masses possibilitats no queden ja.
Finalment, però, troben la bona possibilitat
i amb una mica de concentració,
se'n surten.
M'ho feu!
En els somnis, la persona que dorm,
en aquest cas la Fosca,
és la responsable de tot el que passa.
Controla conscient o inconscientment
tot el que passa a l'interior del somni.
En aquesta ocasió, però, no és així.
I el pòquer protagonista desafia la Fosca.
Un missatge!
Un missatge!
Anem a llegir-ho.
Me l'han posat a mi, eh?
Si vols que soni cada instrument tot sol,
el seu nom hauràs d'endevinar.
És el moment, per tant, d'endevinar el nom dels instruments.
Farà falta, però, la col·laboració del públic.
La folga, la folga, la folga, la folga.
Que suoni la flauta?
Flauta, per fi has sonat tot solet!
Un cop endevinat que l'instrument desconegut era la flauta travessera,
ara toca fer el mateix amb el segon instrument.
Tenim una nova pista, tenim noves lletres, ens falta prou a la inicial.
L'arinet, l'arinet...
L'arinet, l'arinet, l'arinet, l'arinet, l'arinet, l'arinet, l'arinet, l'arinet, l'arinet, l'arinet, l'arinet.
Sabeu què m'ha dit?
Sabeu què m'ha dit?
Slarinet!
Ja pot marxar, eh?
Com? Com?
Clarinet! Que soni el clarinet!
Ui!
Molt bé, ja tenim la flauta i el clarinet!
La Fosca ha estat capaç d'endevinar que es tractava d'una flauta travessera,
ha estat capaç d'endevinar que es tractava d'un clarinet
i també descobreix que els altres dos instruments eren l'oboe i el saxofon.
Ara la Fosca vol escoltar-los tots junts, però em sembla que no se'n surt.
Així és que ara vull que et tornin una altra vegada al tocant tots junts!
Apa! Tots junts!
Uau! Què passa? Què passa aquí?
Tornem, tornem, tornem, tornem, tornem, tornem.
Però si abans sonava molt bé!
Què feia falta per poder tocar bé, per poder tocar correctament,
com a l'inici d'aquest concert pedagògic?
Doncs un dels protagonistes va recordant la seva condició de música.
És indispensable afinar.
I si comencem més humilment?
És a dir, si intentem que una sola nota, una,
ens soni als quatre iguals.
Bona idea, bona idea, bona idea.
Hem d'afinar.
Hem d'afinar.
Afi què?
Afi-na!
Permeteu escollir a mi?
Ui!
Escollir, escollir?
No, jo no.
Bé, doncs, com jo soc nena,
escolliré la nota més femenina.
Ui!
I quina nota és aquesta tan femenina?
Segur que deu ser la nota mi, mi?
perquè a aquests nenes els agrada molt aquesta pagada.
Això és per a mi, això també és per a mi, no per a mi.
És molt bé, eh?
Prou, ja està bé.
Tothom sap que aquesta nota no és el mi,
és el la...
Ah, clar!
La lluna, la pruna, la loli...
Prou, ja està bé.
Afinarem-la.
Prou, ja està bé.
Afinant, poden tocar correctament tots junts
i descobreixen també que poden tocar la mateixa melodia
de diferents maneres.
Poden tocar, per exemple, una sintonia,
de manera que soni feliç.
Amb la música podem dir que soni la cosa
alegre, feliç, content.
Veiem?
Alegres!
Però què passa si, per exemple,
la fosca està trista
i vol escoltar una música que l'acompanya en el seu estat d'ànim?
La mateixa melodia es pot tocar de maneres diferents.
La mateixa melodia es pot tocar de maneres diferents.
Amb l'ajuda d'una de les persones del públic, una nena, la Jasmín,
la Fosca descobreix que la mateixa sintonia, la mateixa melodia,
també es pot tocar més alt o més baix.
Jasmín, Jasmín ens ajudarà a...
Quan els braços estiguin ben amunt,
els músics tocaran forte.
I quan els braços estiguin a baix, els músics tocaran piano.
Provem-ho.
I...
Forte!
La Fosca també proposa fer un recorregut pel temps,
a través també de les mateixes melodies.
Per exemple, va proposar als nens i nenes
a tinsar-se en el temps del Renaixement.
En aquest recorregut, el pas del temps,
la Fosca de la Fosca també vol demostrar que amb els mateixos instruments
es poden fer músiques pròpies d'altres temps.
Per exemple, el barroc.
Estem al barroc.
Escoltem la música.
La Fosca, però, es desperta del somni.
Es fa de dia, és el moment d'obrir els ulls
i tornar a la trista realitat.
Que m'he dormit?
Que m'he dormit!
Una altra vegada.
Sempre em passa el mateix.
Sempre estic dormint.
Sempre estic somiant.
Sempre m'estic imaginant coses.
I aquesta vegada, que he somiat i que m'he imaginat.
Que se n'anaven.
Que se n'anaven.
Que se n'anaven.
Haurien d'haver vingut primer.
Clar, no, no.
Ja me'n recordo tot.
Ja me'n recordo.
Me n'anava a un país.
Des, rasca, rasca.
Descobria uns instruments.
Descobria els meus músics.
He jugat amb ells.
Forte.
Igual.
Magut.
Greu.
Alegre.
Major.
Prista.
Meror.
He viatjat per diferents èpoques, per diferents temps.
Renaixement.
Barroc.
Classicisme.
Una mica de nacionalisme.
i de sobte, de sobte, m'he despertat i ja no he pogut continuar el meu somni.
I ara què fa?
Ah, gràcies, tornar-me a dormir.
Però aquesta vegada ho farem tots.
Jo no, jo no.
Tots.
Tots.
Tots.
Doncs ja ho saben, si volen tenir una música de fons, és molt senzill.
Poden tancar els ulls i sonaran coses com aquesta.
Bona tancar els ulls.