logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El matí de Tarragona Ràdios.
Fons instants parlàvem de la rebetlla remullada,
un dels actes principals de la nit de Sant Magí,
de la nit de demà divendres,
però les festes de Sant Magí, el tret de sortida,
es dona avui a partir de dos quarts de vuit
amb el passacarrers del convit.
Ja ho saben vostès que es tracta de fer un petit itinerari,
un petit recorregut per la part alta,
convidant els ciutadans per la festa
i també per donar els quatre pomells de fos de flors
a quatre entitats.
El ball de Serrallonga, pel seu 20è aniversari,
la companyia d'espectacles Passocat,
precisament amb la qual parlàvem fa uns instants,
també pel seu 20è aniversari,
els gegantons negritos, que fan 150 anys,
i també aquesta casa de Tarragona Ràdio,
que compleix el seu 20è aniversari.
Ja sabem vostès també que un dels elements imprescindibles
del passacarrers del convit,
des que es va estrenar fa tres o quatre anys,
és la música.
I en guany la música la posen
el Mohamed Soliman i la Llup Bud
amb el segon nova de Medina.
Precisament podem conversar telefònicament
amb el Mohamed Soliman.
Mohamed, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Moltes gràcies.
I li agraïm especialment que avui
ens hagi volgut dedicar uns minuts,
perquè sabem que en qüestions d'horaris i de son
avui ho tenia una mica complicat
i ha fet un esforç per poder atendre'ns uns minuts.
Què ens oferiran avui, Mohamed, a Tarragona?
A veure, avui fem...
Abans de tot, bon dia a tothom
i ho sento molt,
però aquesta veu no és de l'efecte de la sol,
sinó que es té una mica encostipat també
i s'han afegit una cosa sobre l'altra.
Aquest mal temps que hi ha aquests dies
ara ens ha passat a tots una mica factura.
Exacte.
Avui el que farem
és que són com dues línies.
una, és el que fan els Cnaues del Mirina
amb una música precisament de ritme
i de percussió
i que acompanyarà el pas a carrets.
I nosaltres a la IUP i jo
com a component de l'Orquestra d'Àram de Barcelona
el que farem és un tema amb música nostra,
música meva i de la IUP
i amb una letra que ens ha donat el Josemi
adaptada una mica al que és l'acte.
doncs el que farem és una mica
que la IUP cantarà, però en català,
aquesta letra adaptada a la música nostra.
La música d'una cançó que es diu
quin t'ha donat la vida.
I clar, realment, el que volem és donar un any més,
una vegada més, vida a aquestes festes tan boniques de Tarragona.
Mohamed, tu amb el capdavant de l'Orquestra d'Àram de Barcelona
has participat en moltíssimes festes,
tens molts anys d'experiència,
saps exactament com funciona tot aquest mundillo.
Suposo que el fet de fer aquesta crida a les festes
amb aquest acte tradicional
també té un component força interessant,
Mohamed, per tu.
Home, home, és un...
sempre ara com a orquestra,
cada vegada que ens compten per fer una cosa nova,
sempre és un luxe per nosaltres.
I quan, clar, quan ho fem, per exemple,
en pobles com Tarragona,
que sempre ha sigut un poble d'integració,
de convivència, de pau i d'amor,
clar, és un moteu més per poder ser una peça més
d'aquesta celebració.
I realment, a Tarragona hi ha també molts emigrants.
Això vull dir també,
l'emigrant que viu a Tarragona
i en una festa com aquesta,
veu i sent les melodies
o potser inclús a vegades les letres de la seva Tarragona,
això tot és un luxe tant per ell
com per nosaltres,
de poder ser tots,
o poder menjar tots,
a diferències de races i de cultures,
però tots del mateix plat.
I això es tracta.
Soparà, ara ho estàs comentant
i estàs fent referència.
que la festa és sense cap mena de dubte
un element integrador.
I el fet, vosaltres en aquesta ocasió
proveniu, sou immigrants,
proveniu del Magrib,
aquesta fusió entre cometes
que es produeix a Tarragona,
l'Orquestra Árabe de Barcelona,
aquestes arrels àrabs,
doncs vaja, són una mica un reflex
d'aquesta integració que es produeix
en una ciutat com per exemple Tarragona,
on cada vegada el percentatge d'immigrants
extracomunitaris és més elevat.
Exacte, exacte.
Sempre, si ho dic sempre,
nosaltres amb el que fem,
que és totalment música,
pau, amor...
Clar, totes aquestes coses,
quan tu dones amor, dones pau,
dones convivència,
totes aquestes coses boniques,
realment no la donem
i no la volem donar només als immigrants,
perquè aquestes coses són les coses
que poden fer aquella connexió,
aquella convivència entre tots nosaltres.
I clar, tot el que és bonic,
és molt interessant poder compartir-lo
i no poder donar-lo només
a una secta de Magrebens
o a...
I amb la música el que fem
es tracta d'això,
es tracta que...
Ens agrada molt, per exemple,
en cada concert que fem,
que si hi hagi públic,
ens agrada molt
que hi hagi públic Magreb,
però també ens agrada molt
que hi hagi públic català,
per exemple,
i que hi hagi aquesta connexió,
que veiem junts,
que comparten coses junts
i això és el nostre objectiu.
Suposo que avui és primordial
engrascar la gent
i que us vagi seguint,
Mohamed,
per aquest recorregut
per diferents carrers
de la part alta de la ciutat.
A mi em sembla que sí,
és possible.
Mai he fet aquest recorregut,
serà la primera vegada,
però no tinc la mínima dubte
que sigui totalment un èxit.
A Tarragona,
em sembla,
si no m'haig errat,
que hi heu assat
en d'altres ocasions.
Quin és el record
que te n'has endut,
Mohamed?
A Tarragona,
jo personalment
vaig estar a un festival
que no me'n recordo del nom,
però en una obra de teatre,
de nàusica,
allà al...
ara re fa poques setmanes,
aquí al Camp de Mart.
Exacte,
fa molt poques setmanes
i ha sigut totalment un éxit
amb molt públic i tot això.
I altres vegades
sí que vaig estar,
però amb altres formacions.
La primera vegada
que seré amb l'orquestra,
bueno,
amb l'orquestra,
a la lluvió,
serà aquesta vegada.
Espero poder tornar,
però amb tota l'orquestra,
amb totes les set músics que tenim
i també és un espectacle molt maco.
Propostes com aquesta,
com aquest de passar carrers,
aquest tret de sortida
més o menys original
de les festes,
en coneixeu d'altres?
Us havien fet alguna proposta
semblant a aquestes
amb anterioritat,
Mohamed?
Normalment nosaltres no.
Els ginauas sí,
però nosaltres com a orquestra,
nosaltres som més bé
d'estar dalt d'un escenari
i poder cantar
i en un lloc fix,
no?,
i amb el públic al costat i tot.
Però, bueno,
estem també,
estem oberts
per qualsevol experiència nova.
Això vull dir que avui ho provarem.
Pot ser que serà bo
o serà una mica sorpresa per nosaltres,
però el més probable
és, potser,
disfrutar nosaltres
i fer disfrutar a la gent.
Això és el més important.
I ja per acabar
per acabar de presentar
una miqueta l'acte d'aquesta tarda.
Coneixem la llup,
coneixem la seva veu,
coneixem el teu violí,
Mohamed.
Els d'Agnawa de Medina
els tenim una mica més desconeguts.
Què interpreten?
Què toquen?
Al final de Medina
la paraula Agnawa
és l'estil de la música que toquen
i Agnawa
ve com a plural de la paraula Gnawi
i Gnawi
és la paraula amb el dialecte
que es diu
a tota aquella persona
de color
persona negra
que és un grauí.
Està relacionada més bé
amb els esclaus
que eren expulsats
de Mali,
del Sinigal,
cap al nord de l'Àfrica
i han portat amb ells
aquest tipus de música
que és una música de ritme,
precisament,
i de letra
que és letra més relacionada
amb tema sofí
i a vegades amb temes socials,
perquè era el sofriment
d'aquesta gent,
doncs el que fan
són com uns rituals
de sofís,
de connexió amb Déu,
connexió amb se mateix,
és una música
que es fa servir
molt al Marroc
amb el tema
de les cures,
així de,
com es diuen
les cures
de la gent
que té un problema
psiquiàtric
al Marroc
com és un poble,
bastant,
que la gent
encara
funciona molt
amb aquestes coses,
doncs és una música
que ajuda
la gent
a entrar
en el que es diu
trància,
a entrar
en un altre món,
no?
És una música
més de percussiva,
molta percussió,
moltíssima percussió,
i també m'agradaria
dir que
és un tipus
de música
que
fora del Marroc
ha sigut total
un néxit
la gent
que ha col·laborat
amb els Rolling Stones,
amb l'Omar Sosa,
molta gent
està treballant
amb aquest tipus
de música,
gent amb noms
internacionals
i ara s'estan fent
festivals,
per exemple,
el Festival de Saoira
que és totalment
dedicat
a aquest tipus
de música
i,
bueno,
a mi m'agrada molt,
m'agrada molt
perquè,
bueno,
és una música
que t'ajuda molt
a fer un viatge,
a desconnectar
una mica
la teva realitat.
Doncs serà tot un luxe
poder escoltar
els Gnobba de Medina
aquesta tarda,
poder sentir
la veu de la Llup
i poder escoltar-te
també,
Mohamed,
tocant el violí
als protagonistes
del passacarrers
del convit
d'aquesta tarda.
Mohamed Soliman,
moltes gràcies avui
per atendre-la
a la trucada
de Tarragona a ràdio
i esperem que
aquesta tarda
sigui tot un èxit
i aconseguiu això,
fer una crida magnífica
a les festes
i que tots els tarragonins
es sumin. Moltes gràcies.
Moltes gràcies a tots.
A reveure, bon dia.
Adeu.