Fins demà!
Fins demà!
Jo també he de cantar?
Sí.
Jo també.
És que jo no soc artista com vosaltres.
Home, tenen el segell propi, ja s'ho poden imaginar que han arribat tres integrants i el director de 45, ERPM.
Aquest dissabte tindrem ocasió de gaudir.
De la segona representació a Tarragona ara ens explicaran si ho han fet per alguna altra banda de l'obra Teatro.
La darrera producció de 45 ERPM.
Tot i que diuen que la cortesia primer s'ha de saludar les senyores, com que és únic, en Vicenç Canyó, bon dia.
Hola, bon dia.
S'ha d'anar un senyor perquè la majoria totes són dones a 45 ERPM.
Rosa, bon dia.
S'ha de dir 45 anys?
Bé, això depèn de cadascú, no? Diuen que l'edat està a l'esperit i tot això.
Sí, sí, sí.
Tot i que Déu-n'hi-do, eh? A 45 ERPM teniu de totes les edats.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Rosa, bon dia.
Bon dia.
Maribel, bon dia.
Bon dia.
Leo, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Benvinguda.
Doña Leonor.
Doña Leonor.
Sí, sí, sobretot ara, eh?
Doña Leonor, perquè, aviam, hi ha categories.
Hem dit que 45 ERPM hi ha en edats, però també hi ha categories.
I noms.
I noms, jerarquies.
Unes que surten més que d'altres.
També.
Unes que porten vestits més bonics que d'altres.
No, això no.
No?
No?
Què, Vicenç, allò fent amics, no?
Dins del grup de teatre.
Que s'ha tot més dit.
Perruques?
Perruques.
Perruques i tot.
És la segona representació que feu a Tarragona de teatre, eh?
Sí, sí.
Fora l'heu tret, aquesta obra?
D'aquesta obra, eh?
D'aquesta obra, dic.
Sí, la vam fer fa cosa de 15 dies a Manlleu.
I què tal?
Bé, el que passa que era la segona vegada, i sempre la segona vegada, no acaba de sortir
mai com la primera.
És una tradició de teatre, també, perquè elles estan confiades i tal, i...
Jo no sé si és una tradició, però la primera representació que feu sempre de les
noves produccions veia a ser allò que ara està tan de moda, als teatres de Barcelona, de la preestrena en públic.
Ah.
Vosaltres també ho treballeu d'aquesta manera o considereu d'aquesta manera?
No, no, no, nosaltres a l'antiga.
A l'antiga.
L'estrenes, l'estrena.
L'estrena, l'estrena.
Nos lanzamos y ala, pasi que pasi.
Teatro, el títol ho diu tot. Aviam, hi ha molta gent que es va quedar sense entrada?
Perquè ja sabem que sempre ho ompliu.
Bueno, bueno, bueno.
Sí o no?
Encara no.
Ara, aquesta vegada encara està...
No, però...
Per experiències anteriors.
Sí, sí, sí.
Sempre ho ompliu.
El teatre està ple.
L'estrena és l'estrena.
Per tant, hi ha moltes persones que no l'han vista.
Podríem donar alguna pista, no explicar l'obra, però sí una pista.
Continueu basant la vostra proposta teatral en vida quotidiana.
Sí, suposat.
En coses que li passen a les persones humanes, no?
I normals, corrents.
I l'humor, sobretot.
I l'humor, la música.
Que costa molt, de veritat, que costa molt cada vegada fer humor nou.
És a dir, que sorprendre el públic és cada vegada més complicat.
Després de 12 anys fent obres de teatre.
A més, cada cop poseu el llistó més alt, no?
Cada cop s'exigeix més, s'espera més, no?
Sí, sí, jo hi haurà.
Jo crec que aquesta obra és més teatre.
Sí, és per això que diu aquest títol.
És a dir, cada vegada, com sempre, cada vegada faig...
No són tantes cançons i tants esquejos, sinó són tres esquejos més llargs
i més aprofundint a la interpretació amb el personatge.
Més una estructura teatral.
Sí, però és tres històries entrellaçades.
És a dir, que la primera tornaria a començar, la tercera amb la primera una altra vegada.
Clar, és el que deia, el Vicenç costa molt fer humor
i el públic que és fidel als vostres espectacles espera molt.
Fa 12 anys, aquest grup de mestres que han muntat un grup de te...
Calla, que anirem a veure les companyes, que passarem una bona estona,
tot ens feia gràcia, que bé, amb aquella condescendència, eh?
Que moltes vegades... Ara ja la cosa canvia.
Ara ja crítica.
Ara ja... Ep, ep, que teniu una experiència, que ens heu posat allò al llistó molt alt,
ara ja és més difícil.
Entre altres coses, per això, Vicenç?
Sí, sí, sí, clar. És que tu penses que hem de sorprendre sempre.
Jo bé, aquesta vegada, la sorpresa, diguéssim, és l'estructura diferent,
el número final diferent, amb un risc bastant complicat al final,
que la gent suposo que ni sabrà el que ha costat fer aquest ball.
I sobretot hi ha moments a l'obra, o a la representació,
en què estem les 15 dones dalt de l'escenari.
I això, per nosaltres, és difícil, perquè estàvem acostumades a fer números
en què sortíem 4 o 5, no?
Però que ara estiguem totes dalt de l'escenari, doncs suposa...
I que no es fem nos, eh?
Això és...
Nena, no t'apis, sembles aficionada.
Hi ha reglacionetes.
Podem explicar una miqueta la línia argumental de cadascuna d'aquestes parts?
Perquè d'alguna cosa hem de parlar.
Sí, sí, home, ja.
La Rosa parla tu.
Una miqueta.
Jo diria que són tres situacions quotidianes, que tothom les ha viscut.
La segona, potser no tant.
I que el bo és el que diu el Vicenç, és que van lligades, no?
Des del primer musical que hi ha, es lliga ja...
No diré res, eh?
Vaig parlant.
Un personatge, un eix amb l'altre.
És a dir, un personatge surt d'un altre, o dos personatges surten d'una història
i van cap a l'altra.
Així, m'entens?
Escenaris, quins serien els escenaris?
El primer és un hospital.
Un dia qualsevol d'urgències és un hospital.
Per tant, ja podem imaginar...
I jo, que he estat, desgraciadament, esperant urgències moltes vegades,
doncs veus el que hi ha...
I observes, tothom explica coses i, clar, tot queda, eh?
Perquè fas amics per tota la vida.
Sí, perquè a més la gent et pregunta directament,
vostè per què ve per aquí?
I et pregunta, i t'explica les seves malalties...
La pregunta és per crear l'ambient per explicar-los seu,
no perquè li interessi el teu, eh?
No, no, clar, aquí està.
No, doncs a mi, no?
Ai, ja, jo estic malament...
I el meu home, pel que em quedi casa.
Doncs aquesta és una, no expliquem res més.
Segon escenari.
Doncs el segon escenari és una pitonissa.
que...
És que jo m'estic recordant.
Jo he vist l'obra, eh?
Jo jugo amb avantatge, jo he vist l'obra.
Diguéssim que és una mestreixa de casa que s'ha de fer passar per pitonissa
per guanyar els seus diners.
Com s'ho diu?
Ara recordo.
La Persita Puig.
La Persita Puig.
La Persita Puig.
La buscan, la buscan.
Prou, ja.
I la tercera ja no té preu.
No.
La tercera ja no té preu.
La tercera no té preu.
Ves la vida.
Passa moltes famílies al tercer, no?
Sí, sí, sí.
És el casament d'un fill.
Ja està.
I prou.
Ves la vida.
Sí, ves la vida.
Però a més està resumit que podia donar molt més de sí.
Perquè es podria fer una obra sencera només amb el casament.
Exacte.
L'altre dia vam fer la gran boda griega i vaig pensar...
És que és així?
Jo, quan vaig anar a veure l'obra, no em fa res dir que no em perdo cap de les representacions
de 45 RPM, perquè jo sé que tindreu una estona.
molt agradable, molt divertida, i que a més sortiré molt orgullosa de veure com 15
dones estan dalt d'un escenari deixant-ho tot perquè la gent passi...
I morro tot, i cara dura també.
I jo sempre m'he quedat amb les ganes, sobretot en aquesta darrera representació,
de demanar-vos el telèfon del Modisto.
Ah!
Perquè...
Bueno, tu no saps...
Per enriure't del casament de la Laetitia amb tot el respecte.
Tu no saps el que em va costar a mi fer a les quatre d'Amazonó aquest vestuari,
perquè no volien.
És que els asseguro que si tenen un casament enguany,
han d'anar a veure teatre, prendre quatre punts contra els bossos,
i fer-se els vestits exactament igual,
reprodin els vestits de boda.
Rosa, estàs...
Mata hora.
De veritat, eh?
Si has d'anar a un casament properament, demana al grup que et deixi el vestit.
Ja hi ha d'anar a finals de març i penso que me'l poso.
Si em posa't aquest vestit...
Si em posa't aquest vestit...
Porta l'etiqueta sempre.
Porta l'etiqueta.
Sí, sí, sí.
Un detall penjant.
Com una cosa que diu...
Va sortir, ella, amb l'etiqueta penjant.
I així, què farà?
Jo sé que és poc seriós radiofònicament,
i a mi em costa perquè m'estic recordant,
a la mesura que anàveu explicant,
m'estic recordant de moments.
No, situacions.
I, com dic sempre, a mi no em paguen, eh?
Per fer propaganda d'aquesta obra teatral.
Però els asseguro que és que, clar,
amb els temps que corren, dius...
Jo tinc garantida una bona estona de riure,
de passar-ho bé.
Sí, a veure, evidentment no serà...
Sense fer mal.
No.
Mira que costa.
Jo tinc una miqueta de por,
he tingut ara una miqueta de por.
Sí?
Amb dos personatges que surten allà...
Ah, però no.
No, home, no.
Sí, vols dir?
No, home, no.
No, casa, no.
No, no.
No, no.
No crec.
No, no crec que no arribarà la sang al riu.
I no dient res més.
I no dient res més.
Es va estrenar al juny,
ara l'han fet també fora de Tarragona,
i aquesta representació és tradicional.
Té, a més a més, un afegit important
la representació d'aquest cap de setmana de 45 RPM,
i és que la recaptació la donen íntegrament a una entitat.
Generalment no són grans ONGs
que tenen una estructura molt gran,
que fan molta publicitat,
sinó que generalment 45 RPM opta per la recaptació,
donar-la a entitats solvents, serioses, transparents,
i que fan una feina important.
Em guanyes per un col·lectiu
que neix aquí a la ciutat de Tarragona
i que està treballant amb la mirada posada a Etiòpia.
Si voleu explicar qui són,
perquè han passat per la ràdio també,
quan es va crear aquí a Tarragona,
és un col·lectiu de persones que en el seu moment
van optar per adoptar nens i nenes d'Etiòpia,
i s'han reagrupat per fer una feina també allà, no?
En tot cas ho podem explicar.
Nosaltres és a través de la colla de Castell,
diu que hi ha un nen adoptat,
i a través d'aquest nen que puja als Castells
han conegut els pares,
i a través dels pares han conegut aquesta família i d'allò.
I, no sé, parlant,
jo penso que és molt interessant d'aquesta canalla,
que faran un centre d'acollida,
i com són gent que coneixes,
i que, de fet, aquell senyor es va dir
que s'ho passen molt malament,
aquesta gent està en el carrer,
i es busquen la vida com poden,
i que suposo que, no sé...
Però ho faran allà, no?
Ells faran allà el...
Etiòpia.
Etiòpia.
Jo recordo que els pares
van venir una representació
d'aquests pares i mares de Tarragona,
que van fer tot el procés
d'adopció internacional com a particulars,
vull dir que no era cap entitat ni cap associació,
i quan van anar a buscar, en aquest cas,
la seva filla, allà, petiteta,
doncs, és allò que...
He vingut a adoptar una criatura,
però els adoptaria a tots,
perquè realment era una situació molt difícil,
i van decidir que des d'aquí
farien diferents accions
per recaptar diners
i crear un centre d'acollida allà.
Perquè els nens que no puguin ser adoptats,
com a mínim un nombre determinat de nens,
doncs, puguin en sortir-se...
És que és trist, no?,
que estigui ella tan a prop
i que estigui tan oblidada.
I, a més, la gent d'aquí
m'ha dit aquell noi
que anaven per adoptar nenes
que encara s'han pitjor,
i a ell li va tocar un nen, no?
Però vull dir que la cosa
d'agafar les nenes
que encara s'han pitjor que els nens.
És difícil, costa molts diners, òbviament,
i fan diferents accions,
aquests pares i mares,
i bé, a través de vosaltres
també hi haurà aquesta aportació econòmica.
Una petita.
Mira, de veritat,
ho diré ara
perquè l'altre dia em va passar una cosa.
Estic dirigint també
el de la disfressadora de Carnaval i tal,
i vaig explicar a la gent
que sortia en aquestes disfresses
qui era jo una miqueta
i que dissabte,
si volien veure el meu treball,
que vinguessin al teatre,
doncs, escolta,
que m'hi diu,
bueno, si em dones entrades, anem.
I dic, home,
que és per una causa i tal,
i jo les entrades de la meva família
les he pagat jo,
vull dir, que perquè vinguin.
Home, si no hi ha entrades...
I això és, m'entens,
com el que diuen,
deien, sí, vindrem,
però era no,
era ja sé que és no.
Doncs te fa mal, no?
Perquè 8 euros que costa,
és que 8 euros realment
és que costa un cubata,
és que és que no, vull dir...
Potser millor ens quedem
amb la imatge de la fila zero,
d'aquells que a lo millor
també podrien dir,
escolta, jo no,
però no vindré,
però m'agradaria fer
una aportació també, no?
Ojalà,
a la vegada també pot passar.
Gent del carrer,
així que sigui tan...
No sé...
Sabent que tota la recaptació
anirà a parar,
doncs,
a fer aquest centre d'acollida
a Etiòpia,
i a més, insistim...
I a part de passar-ho bé...
O NGs, col·lectius,
n'hi ha molts,
a vegades es creu
una certa desconfiança,
tant a 45 RP,
saben perfectament
que l'entitat on va parar
són més de confiança
que mai,
que són diners
que aniran directament allà.
Perquè els coneixem,
perquè sabem qui són,
jo mirem a la cara
la gent aquesta.
Home,
doncs,
afortunadament,
la majoria
estarà disposat a pagar
8 euros,
que no és res,
dius,
d'una economia mitjana
normal,
per passar una bona estona,
que si no haguessin
d'anar a parar
a una ONG,
també es devia haver pagat-los.
Però amb doble motiu encara,
la salut és molt bòria.
Activa la circulació sanguínea
i fa un munt de coses.
És de 8 a dos quarts de 10.
Surten amb una gana,
després,
de riure tant.
A veure,
us a fer un tomet,
és fantàstic.
A fer gasto per la ciutat.
Jo em penso que repetiré.
A més,
sou com els grups professionals
de teatre,
de tota la vida,
que cada representació
és diferent.
Ja hi ha canvis.
Per què ho dic?
Ja hi ha canvis.
Sí,
perquè l'altra vegada
n'hi havia una companya nostra
que estava...
Doncs avís per a aquells
que habitualment hi van.
Sí.
Trobaran alguna novetat.
Poden tornar-hi,
cap problema.
Perquè n'hi havia una companya
que estava malalta
el mes de juny
i volia participar-hi.
Molt bé.
Nena.
Escolteu,
després d'aquesta representació,
teniu bolos ja...
La setmana que ve,
ja.
De les petxines,
nenes,
que les petxines...
De les petxines encara.
Petxines forever.
Forever.
Això de tenir fons d'armari...
Anem a Reus?
Reus,
mai heu actuat a Reus?
On actueu?
A Reus?
Bueno,
anem al Bravio.
Anem al Bravio.
A Bravio,
que és molt bon.
Home,
a més,
un públic molt de la conya,
eh?
El del Bravio,
amb Déu-n'hi-do,
sí, sí.
No,
aquí,
això estem una miqueta a vers.
Es diu carrer de la persona
número 13,
dic.
Sí.
La Garta,
la Garta.
És molt bonic,
aquest teatre.
Sí,
ja està bé,
ja està.
Home,
del Bravio
com eren famoses
les representacions
del Don Juan Tenorio
que feien de broma,
de riure,
eh?
Doncs,
Déu-n'hi-do.
En fi...
No ho hauria d'haver fet,
fer Doña Inés.
Doña Inés.
Però ara això què tens?
Vicenç,
va donant idees, eh?
No,
és veritat,
Angel de Amor,
que en esta partada orilla...
Hem de fer,
hem de fer.
Vicenç,
després d'aquest teatre...
Jo tinc un mono d'actuar,
jo tinc un mono d'actuar.
Sí?
Doncs mira,
Don Juan
i Doña Inés.
Ara farem el...
Això és per tot saps,
no?
És don feia,
toda...
Sí,
és don feia.
Pura i vella.
En fi,
teatro,
aquest dissabte,
el Teatre Metropol,
a partir de les vuit del vespre,
preu de l'entrada,
vuit euros,
val la pena comprar-la ja,
ja,
perquè ja estan a la venda,
val la pena comprar-la ara,
per no dir,
ai,
que m'he quedat sense.
No,
comprem-la ara,
els vuit euros la recaptació,
anirà adreçada a la creació
d'aquest centre d'acollida
a Etiòpia.
Moltíssimes gràcies,
Vicenç,
Rosa, Maribel, Leó,
gràcies a vosaltres,
la resta de companyes
de la companyia,
i acabem amb un altre
dels temes,
amb el tema final,
de teatro,
aquest dissabte,
al Metropol.
Acabem i acaba el matí
de Tarragona Ràdio,
també,
moltíssimes gràcies
per la seva atenció,
ens retrobem demà dijous
a l'hora de sempre,
a partir de les set en punt del matí.
Adéu-siau.