This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Justament ara, fa un mes i poc,
quan parlàvem amb vostè justament en aquests estudis
i parlàvem de la campanya electoral,
vostè era i ha estat el candidat
del que podíem anomenar el món de la petita i mitjana empresa
i semblava que tindria davant un altre candidat
lligat a la patronal septa, Antoni Belmonte,
i vostè ha guanyat segurament per sorpresa d'aquests sectors.
Sí, però les eleccions s'han acabat,
com sempre hi ha una prèvia i un després.
A la prèvia s'aglutinen per una sèrie d'interessos
una sèrie de grups que, en un cas com les eleccions de la cambra,
volen optar a la presidència.
Però jo crec que les coses, a mesura que vas avançant,
es van resituar en el seu lloc
i avui per avui tampoc no és una gran discussió
el parlar de petita o mitjana empresa o gran empresa o sectors.
Jo estic segur que la major part,
o tots els sectors de la demarcació,
n'estan satisfetes que jo presideixi la cambra
i, a més a més, tenen constància que intentaré fer-ho bé.
A partir d'aquí és qüestió d'anar veient la fenya
que es vagin desapolvint en aquests propis anys i ja està.
On creu que ha estat la clau d'haver guanyat aquesta campanya
i d'haver assolit la presidència de la cambra de comerç?
Bé, com totes les coses en aquesta vida,
la clau per aconseguir coses és voler-se-les creure
que te pots aconseguir-les, no?
Que ets capaç de fer-ho,
que tens les eines necessàries i l'equip necessari.
A partir d'aquí, jo no diria que les coses són senzilles,
perquè no ho són,
però les probabilitats d'èxit augmenten radicalment.
És molt important el fet de disposar de gent al teu costat
que en moments difícils,
en moments en què la fenya és dura i és complexa,
t'apoyin, te donin el seu recolzament.
I també és molt important la seguretat amb nosaltres mateixos.
Jo crec que la clau ha estat simplement amb el treball,
amb el rigor i amb creure's que érem capaços d'aconseguir
aquest afitant, res més que això.
El ple de la cambra, recordem els oients,
té 39 membres.
Ahir, en el ple,
que elegia el nou president de la institució,
hi va haver-hi 36 vots a favor d'Alberta Belló
i només 3 vots en blanc.
Com valora aquesta votació, gairebé unànim del tot?
Bé, el fet que no hagi estat unànim,
doncs en certa manera la lectura podria ser positiva,
que sempre ha d'haver algun sector,
sempre ha d'haver algú que desmostri la seva discrepància
i llavors tinguem oportunitat
en poder-ho solucionar
a mesura que anem conèixent la problemàtica exacta
que ha portat que aquesta gent no en donés el seu recolzament.
A part d'aquí, donar les gràcies
a tota la gent que m'ha donat el seu suport,
perquè bé, 36 vots de 39
és una dada prou important i prou solvent
i també aporta un plus de responsabilitat també molt gran.
No hem de perdre de vista que jo soc president d'aquesta cambra
primer que res perquè hem aconseguit molts vots.
A vegades, amb la presidència de les cambres,
s'hi pot arribar, com tu saps, de dues maneres,
o bé a través de l'acció directa,
amb la qual el candidat ha guanyat la seva cadira
i llavors presenta la seva candidatura a la presidència,
o bé, per exemple, d'entrar a través de la llista de la patronal,
que és una altra manera d'accedir-hi,
però que allí no tens el recolzament dels vots.
Amb el nostre i el meu cas en particular,
entro a la cambra perquè he tingut el recolzament de molts empresaris.
Llavors, això és un plus de responsabilitat importantíssim.
Que, vulguis que no, m'estaran vigilant
o m'estaran auditant durant aquests quatre anys.
Bé, jo accepto aquesta responsabilitat
amb molta alegria i moltes ganes
i, doncs, segurament que serà un factor
que encara m'obligarà a treballar amb més concentració i rigor.
Amb l'arribada d'Alberta Belló a la presidència de la Càmbra de Comerç,
arriba un grup d'empresaris,
un grup de persones que formaran part del seu equip,
del govern de la cambra, de l'executiva de la cambra.
Com definiria aquest grup de persones
que l'acompanyaran a vostè en la direcció de la institució?
Bé, la cambra, segons l'eslògan que jo tenia a la campanya,
és la cambra de tots i per tots,
de tothom per tothom.
és una cambra gran, és una cambra amb la que tots els sectors
hi han de cabre, hi han de tindre la seva cabuda
i hi han de tindre la seva representació.
A partir d'aquesta idea, d'aquesta filosofia i d'aquest esprit,
jo dissenyo un comitè executiu
en què estan representats tots els sectors.
Hi ha el representat del sector de la indústria,
de la indústria de serveis,
a través, per exemple, de Vilatel,
Vilatel Comi Comercial Marçal,
una empresa de les més importants d'Espanya,
de serveis.
Hi ha Repsol com a representant de la indústria química,
tenim dintre del turisme hotels de Salou
i també tenim Port Aventura,
tenim el ram de la construcció
amb el gremi de promotors i constructors de Tarragona,
tenim la representació de la presidenta
de les dones empresàries,
no perdem de vista també les dones empresàries,
que és un apartat importantíssim
de la nostra demarcació econòmica
i que moltes vegades no se li dona
la importància necessària,
però hi ha moltes dones que lideren els seus negocis
i estan representats a través de la Laura Roger,
presidenta de les dones empresàries,
i hi ha el transport també,
a través de la seva associació,
de la seva federació de transport.
Bé, jo entenc que,
i el comerç, com no, evidentment,
a través de Ferran Milà,
que portarà la Comissió de Comerç Interior,
crec que estan representats tots.
Penso que hi ha hagut cabuda per tothom.
Sempre hi haurà algú que potser dirà,
escolta, potser a mi no m'hi has ficat
i m'hi tindries que haver ficat,
segurament, perquè les cadires són poques
i has de fer enginyeria
per poder donar cabuda a tothom,
però crec que els sectors importants
estan tots representats.
I si no hi són,
tampoc no passa res,
perquè si hi ha algú que falta,
perquè la cambra
és una cambra amb la qual
el traspàs de la comunicació,
jo seré un president que serà accessible,
per tant, qualsevol problemàtica que hi hagi
en un apartat que d'allò,
tindrà cabuda al comitè executiu
i a partir d'allí es treballaran
les diferents problemàtiques.
Amb aquests sectors ja implicats
en l'executiva,
Sonia Balló,
en què començaran a treballar?
Què serà el primer que volen fer
com a nou òrgan de govern de la cambra?
Primer que res,
tindre un primer comitè executiu
que tindrem el pròxim dia 10 de juliol,
amb el que amb els companys
marcarem les principals línies a seguir.
No m'agradaria avançar-me,
perquè tampoc ho he acabat de comentar amb ells
i no voldria dir alguna cosa que després els expliqués greu.
Però hem de començar a treballar escoltant,
escoltant sobretot d'una manera ràpida i concisa
en tots els sectors,
parlant en cada un dels sectors,
a veure quina és la problemàtica
i marcant les línies a seguir.
M'agradaria molt
començar a tindre relacions
amb tot el rest de cambres de la promessa de Tarragona,
tant la de Reus,
Valls i Tortosa,
per mirar d'aglutinar
i de buscar la fórmula
de sumar les sinergies
i estalviar esforços i costos innecesaris
i sobretot, com t'he deia al principi,
el fet que tinguem una sola veu
per qüestions que són importantíssimes,
entre elles no perdem de vista
el tema de l'aeroport de Reus,
que també és una infraestructura
que a partir d'ara pot ser estratègica
dintre de la nostra demarcació.
El fil d'això últim que està dient
de les relacions amb les altres cànveres de comerç,
es tracta, a mitjà o llarg termini, senyor Avelló,
de fer, de formar una mena de lobby
de pressió del que s'entén positivament
com un grup de pressió
en què les institucions camerals
puguin sumar veus
per reclamar tota una sèrie de qüestions
d'interès pel territori?
Bé, podria ser un lobby,
però jo diria que siguin dos apartats.
Un que seria la feina diària, el dia a dia,
amb el que, per exemple,
una comissió de comerç exterior
de la cambra de Reus i la de Tarragona
i la resta de Tortosa de Valls
han d'estar coordinades
però no repetir,
especificant com a títol l'exemple,
dues missions comercials.
O bé, doncs, altres tasques
que es puguin fer operatives
dintre les cambres
de manera d'aglutinar
i estalviar aquestes,
omnar aquestes sinergies
i estalviar aquests dos costos.
Això és una qüestió.
L'altre és el factor lobby,
el factor d'escolta'm,
aquí qui no plora no, mama,
i hem de plorar tots a una
i hem de plorar tots
en la mateixa direcció, no?
I hem de buscar aquestes coincidències,
i hem de buscar aquests consensos
entre nosaltres,
per mirar que la nostra veu
se multipliqui
i arribi on tot ha que arribar
amb la màxima potència,
claretat i consistència possible.
Perquè el tema de les infraestructures
és la principal preocupació?
Així, a vote pronto,
en el primer dia
en què vostè és president de la cambra,
li sembla que és, en general,
el principal problema,
en fi,
que preocupa els empresaris,
evidentment,
però que preocupa
a tots els ciutadans
de les comarques de Tarragona?
A veure,
potser preocupar directament
els ciutadans,
n'hi haurà molts ciutadans
que no ho apreciaran,
potser no s'han parat a pensar-ho
i no se'n donaran en compte,
però realment
és la problemàtica
que més incideix
a tots els sectors.
El problema de la infraestructura
afecta directament,
quan dic infraestructures,
són les viàries,
les ferroviàries,
les aeroportuàries.
Afecten directament
tant el comerç
com la indústria,
com la indústria química,
com els serveis,
com el transport,
a tots els sectors ens afecta.
A la ciutadania,
com no,
evidentment,
a la ciutadania.
Per tant,
crec que seria
una de les principals problemàtiques
que s'ha de afrontar
i, si més no,
perquè és una problemàtica
ja ancestral,
que ja arrosseguem
des de fa molts anys
i que hi hem de ficar-hi mà
ràpidament.
Perquè no solament
és solucionar
la problemàtica
que tenim de fa temps
perquè s'activin
les inversions
que hi ha previstes
i tal,
sinó que s'ha de preveure
quina és la nostra ciutat,
quina és la nostra demarcació
de futur,
amb la qual
s'ha de pressupostar
quines seran
les necessitats.
Clar,
des del moment que
des de les entitats
governamentals
comencen a dissenyar
un projecte d'infraestructures,
fan els planells,
aproven,
passen 10 anys.
Llavors, clar,
sempre anem pel darrere
10, 15, 20 anys
i això és el que
hauríem d'evitar.
Parlant d'infraestructures
i tenint en compte
que vostè citava
fa un moment
l'aeroport de Reus,
recordem que aquesta infraestructura
la gestiona
un EINSS estatal,
que és AN,
igual que gestiona
la resta d'aeroports
de l'estat espanyol.
Recordem que hi ha
unes quantes veus
ja fa temps
que a Catalunya
demanen un canvi de gestió
dels aeroports catalans.
Vostè, com a president
de la CAMPRE,
és partida de dir també
que hi hagi un canvi
en la gestió,
en aquest cas,
de l'aeroport de Reus?
Jo crec que seria bo.
En qualsevol cas,
l'aeroport de Reus
passarà a ser
una infraestructura
que estarà liderada
per la Generalitat
a partir d'ara.
Per tant,
s'hauran de dissenyar
quins seran
els òrgans de govern.
Jo crec que qualsevol
òrga de govern
que passi
perquè hi tingui
una participació activa
als ENS de la zona,
crec que és important.
El que no sé dir-te
és fins a quin grau
de participació
o de decisió
hauríem de tindre
perquè potser
no sóc la persona indicada
per manifestar-me
avui per avui
en aquest sentit.
Però que és important
que tinguem
alguna cosa que dir
i alguna cosa
que gestionar,
segurament.
A banda de l'aeroport de Reus,
i ara que parlem
d'infraestructures,
en la llista
de reivindicacions,
per dir-ho d'alguna manera,
posaria alguna
en concret
a dalt de tot,
com la primera?
l'autopista,
un tema de trens...
Sí,
bé,
el tercer carril
de l'autopista,
un clàssic
que podria ser
el Nacional 240,
Tarragona-Montblanc,
bé,
no sé,
hi ha el tema
del ferrocarril,
no?,
amb l'ample de via europeu,
hi ha diversos
que són clàssics,
que no sabrien
quines refercals
perquè tots són
prou importants.
Deixant de banda
les infraestructures,
però parlant també
d'un tema clàssic
en mitjans de comunicació
des de fa temps,
les relacions
entre turisme
i indústria química
superada,
aquesta rivalitat
o aquestes discrepàncies
que podia haver-hi
justament amb l'elecció
de vostè
com a president
de la cambra?
M'agradaria,
m'agradaria pensar
que jo soc la solució
amb això,
però seria,
seria molt,
estralimitar-me
amb les meves funcions
i amb les meves habilitats.
Jo entenc
que el turisme
i la química,
dos sectors importantíssims
entre la nostra demarcació
que donen
una potència econòmica
i una distinció
tremenda
a tota la resta d'Espanya
i inclús a nivell europeu,
són dos apartats,
dos sectors econòmics
que sempre
tenen que tenir el seu lloc
i pot haver-hi moments
en què hi hagi
certes discrepàncies,
és a dir,
el voler de fugir
que tinguin enfrontaments,
això crec que és absurd,
no?
Pot ser que ens donin
aquestes circumstàncies
l'únic que hem de buscar
és buscar espais
amb els quals
aquests sectors
puguin debatre
les seves problemàtiques
amb una certa igualtat
i que serveixi
per buscar
les solucions necessàries.
Però sempre,
i no crec que tampoc
sigui dolent,
a veure,
són dos sectors
que en certa manera
estan contraposats
amb els seus interessos
i el que s'ha d'haver
és buscar espais neutrals,
espais escèptics
que puguin servir
per discutir,
per parlar
i per trobar solucions
de manera pacífica
i d'una manera intel·ligent,
no?
I crec que són
prou intel·ligents
i prou responsables
perquè això sigui així,
no?
A partir d'avui
que ja, en fi,
pren possessió del tot
com a president
de la Cambra de Comerç
de Tarragona,
imagino que establirà
tota una sèrie
de trobades
de reunions institucionales
en els pròxims dies
amb els principals responsables
d'institucions
d'aquest territori.
D'aquestes,
imagino que n'hi haurà una
amb l'Ajuntament de Tarragona,
amb el seu alcalde.
Hi ha algun tema
a nivell local de Tarragona
on la institució
de l'Ajuntament
tingui un paper,
que jugui un paper important
que li preocupi especialment
i que li vulgui plantejar
com a president de la Cambra?
A veure,
jo tinc previst una reunió
amb l'alcalde de Tarragona
des de les primeres personalitats,
per no dir la primera
que m'agradaria
doncs poder tenir
un canvi d'impressions
i amb això estem treballant
i doncs
a banda d'escoltar-lo
perquè m'interessarà molt
doncs escoltar
quines són les seves inquietuds
i com veu ell
aquest final de la legislatura
a Tarragona
i com veu el futur a Tarragona
doncs hi tinc ocasió
que segur que ho tindré
i ho faré
i després de la meva preocupació
per al tema comercial, no?
Hi ha molts aspectes, no?
però potser diria
que n'hi ha dos
que jo crec que són
molt importants per Tarragona.
Un és la façada marítima, no?
És un desempleament urbanístic
de Tarragona
crec que serà essencial
en el futur nostre
i de tindre realitzat
aquest projecte
i no tindre'l
són dos Tarragones
totalment diferents, no?
Conjuntament amb això
també hi ha el pla general
que és un tema
que s'està retressant
jo estic segur
que des de l'Ajuntament
de Tarragona
estan fent els esforços
perquè això
s'acabi de portar a terme
però sense aquest pla urbanístic
sense aquest pla general
Tarragona
potser es convertirà
en una de les ciutats
més cares
d'Espanya
o d'Europa
al pas que anem
i el tercer tema
jo em deia
dos en són tres
el tercer tema
és el mercat central
jo vinc del món comercial
com tu ja saps
tinc un especial carinyo
i interès
amb tot el que és
que correspon
amb el tema
del mercat central
i tinc negoci
tota la vida
des de fa quatre generacions
que estem al mercat central
i crec que és un espai públic
que requereix
una remodelació immediata
i no solament
el mercat central
sinó tot l'entorn comercial
de Tarragona
tot el que és el centre
de Tarragona
requereix un pla
un pla dinamitzador
important
que això
doncs acabarà
també de ficar
un
doncs això
una perla
acabarà de ficar
doncs
el broixe d'or
doncs
a Tarragona
crec que
ho necessita Tarragona
ho necessiten els ciutadans
i també
doncs els comerciants
requereixen
per part dels
polítics
que ens estan governant
doncs un esforç final
per tirar endavant aquest projecte
ha citat aquestes tres qüestions
fa sana
pla general d'urbanisme
i mercat central
deia
que en general
també li preocupava el comerç
no sé si ho relacionava
bàsicament amb el mercat
o en general
amb la situació comercial
de la ciutat de Tarragona
sí
a veure
el comerç
el que m'agradaria
doncs seria
doncs mirar d'aconseguir
que augmentés el prestigi
del nostre comerç
que de per si ja és molt alt
i molt important
doncs que augmenti
i també doncs
buscar un associacionisme
que sigui
més clar
més eficaç
del que tenim actualment
és un mal
que també
ve des de fa molt de temps
i segurament
requerirà
un procés molt llarg
per la seva solució
però
les associacions
de comerciants
doncs n'hi ha que funcionen
algunes
n'hi ha altres
que els costa molt funcionar
llavors s'hauria de buscar
la fórmula
per millorar
aquests aspectes
però bé
això sigui
senceria
circumstancial
és un tema
que hauria de parlar
amb les associacions
i que des de la cambra
puguem ajudar
amb el que puguem
perquè
per fer
funcionar correctament
aquest aspecte
no?
Aquesta és doncs
la declaració d'intencions
les declaracions d'intencions
del nou president
de la cambra
els objectius
les prioritats
que es marca
al capdavant
d'aquesta institució
camaral
després justament
d'haver aconseguit
la presidència
ahir
dilluns
26 de juny
del 2006
senyor Albert
Abelló
moltes gràcies
i sobretot
molta sort
en aquesta nova etapa
personal i professional
doncs moltes gràcies
a vosaltres
per aquesta atenció
i espero
desitjo
intentar
ho faré
prou bé
o menys
ho intentarem
aquests pròxims 4 anys
doncs molta sort
que vagi bé
moltes gràcies
adeu-siau
que a