Un minut i mig, a tres quarts de dotze del migdia,
és un home de paraula, ningú dubtava,
en Josep Maria Sabater Bosch, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Se'n recorden, fa uns dies el vam convidar amb ell
i a Carme Pedrol per parlar de la festa
i de la tradició de la mare del Carme,
de la mare de Déu del Carme del Serrallo,
i al llarg d'aquella conversa va sortir
el fet que l'església de Sant Pere del Serrallo
celebrava, celebra en guany, de fet,
el 125è aniversari.
I entre una cosa i una altra va sortir
que amb motiu d'aquest 125è aniversari
es reeditava el llibre a vora la mar,
notes a l'entorn de l'església de Sant Pere del Serrallo,
de Josep Maria Sabater Bosch.
Hem aconseguit el llibre, el tenim entre les mans,
hem començat a fer una ollada
i la veritat és que és tot un recull d'informació,
és un llibre magnífic, que val la pena
i que ha estat molt bé que s'hagi reeditat, no, Josep Maria?
Sí, perquè s'havia esgotat.
S'havia esgotat, ja.
S'havia esgotat.
Aquest llibre el va editar, en primer lloc,
una impremta tarragonina,
que és Gabriel Givert,
i dins d'una col·lecció
que és la col·lecció Pau de les Postals,
que era el nom que es coneixia
el primer que va fundar la impremta, no?
I cada any aquesta impremta,
els seus clients els hi regalava un llibre,
però cada any procuraven
que aquest llibre fos un llibre de Tarragona, no?
Aleshores, no sé si és el volum vuitè o setè,
ja no me'n recordo,
o cinquè o quart,
ja no sé quin volum és d'aquesta col·lecció,
i quan jo em vaig posar a fer el llibre,
se'ls hi va dir que d'alguna forma
s'havia de presentar al mateix lloc
de l'església del Serrallo
i que el regalaríem a la gent que estigués allí,
a la gent del barri que vulgués estar-hi.
Aleshores, la impremta el va editar,
el va regalar als seus clients,
però a més a més en va fer una edició
una miqueta més, de més quantitat,
a fi i efecte que el tinguessin
tots els veïns del Serrallo.
Però el que passa és que els veïns el van demanar,
es va esgotar de seguida
i ara feia molt de temps que me'l demanaven
i jo deia, xiquets, jo aquest llibre una vegada el vaig fer,
és com una criatura...
Ja no és meu i ja no hi és.
Fins i tot, fins i tot,
hi ha un arquitecte que ha fet ara
la façana marítima del port del Serrallo,
que es diu Xavier Climent,
que per fer la façana li va interessar
a saber que algunes coses i em va demanar si jo el tenia.
Li vaig dir, dic, jo tinc el meu,
el que conservo, dic, te'l deixaré,
dic, però ves amb compte
que qui deixa un llibre a un amic
sovint perd el llibre i perd l'amic.
I és ben cert, això.
De fet, encara no me l'ha tornat.
Encara està dins del termini, com a la biblioteca,
o què et sembla?
Suposo que sí.
De fet, encara no me l'ha tornat, no?
Però, d'alguna forma,
fins i tot jo necessitava tenir
algun altre exemplar més
i el rector del Serrallo i la parròquia conjuntament
van decidir demanar-los a la mateixa imprenta
a veure si hi havia l'oportunitat
de fer una segona edició,
normal i corrent,
res de corregida i augmentada,
perquè ja no tinc cap per posar-me
a fer més coses d'aquest tipus.
I sí, sí, de fet, ha tingut un èxit.
La gent del Serrallo el va demanar
als que no l'havien pogut aconseguir la primera vegada
i aquí està.
Clar, és un llibre que hi ha tota una sèrie
d'il·lustracions, fotografies...
És un llibre en el que, d'entrada,
el primer que penses, i és una obvietat,
però clar, s'ha de dir que l'església de Sant Pere
del Serrallo es va anar construint
i fent a mesura en paral·lel al mateix barri
i als habitants del Serrallo, no?
Va ser una cosa així com molt conjunta.
De fet, l'any 1886,
o 1868, perdó, 1868,
és quan es tira endavant el projecte
de la via del ferrocarril.
I aleshores, al tirar-se endavant el projecte
de la via ferrocarril,
molts dels pescadors i mariners de Tarragona
que vivien al carrer de mar
i tenien algunes botiguetes a l'altra banda
del carrer de mar,
es van veure que els hi quedava,
d'alguna forma, tallat el camí
per poder anar cap allí.
I aleshores es van trasladar
amb algunes d'aquestes barraques
que va ser l'inici del barri del Serrallo.
Les barraques dels pescadors.
Les barraques dels pescadors.
Les barraques dels pescadors.
Era una zona que estava pràcticament abandonada,
derruïda.
Allí hi havia hagut un fortí,
encara de la que es va també enderrocar
durant la Guerra del Francesc,
a principis del segle XIX.
I sobre aquestes bases del fortí,
encara l'església, diríem,
els fonaments són fragments
de les pedres del fortí del francolí,
doncs van demanar
a veure si es podria construir allí
una església
perquè els pescadors
volien tenir això,
un sol espiritual,
una ajuda espiritual,
i el bisbe d'aquell moment,
Constantí Bonet i Sanuí,
va decidir fer el que fos
per tirar endavant l'església.
D'aquí la plaça Bisbe Bonet,
segurament.
Exacte.
Les barraques dels pescadors,
què hi ha ara?
On estaven abans les barraques?
On ara hi ha les barraques dels pescadors,
pràcticament hi deu haver,
i hi deu haver l'actual edifici
del pòsit de pescadors,
de la cofredia de pescadors.
Per tant, l'església es construïa
tocant les barraques.
Tocant les barraques, exacte.
Per això t'ho preguntava.
Bé, fer una església,
construir una església no és fàcil,
hi ha temples de d'aigua,
molts tipus en quant a la seva estructura
i el seu finançament.
En aquest cas,
de quin tipus va ser l'església de Sant Pere?
L'arquitecte que la va construir
és Ramon Sales i Ricomà,
que té un seguit d'obres distribuïdes
pràcticament per tota la província.
Era l'arquitecte diossassà.
A la Rambla hi ha encara
la casa Sales i Ricomà,
cantonada amb el carrer,
no sé si es diu Girona,
sí, em sembla que es diu Girona,
aquell carrer de...
del primer carrer que hi ha venint
del balcó del Mediterrà a mà dreta
i aquest arquitecte havia fet també,
o farà,
la petita ermita de la nostra Senyora de la Salut
i és de l'època en què el modernisme
combina un cert modernisme
amb un estil neogòtic.
L'església del Serrallo
i l'ermita de la Salut
són pràcticament del mateix...
Tenen aquesta similitud, sí.
Són del mateix estil.
L'ermita de la Salut és més petita,
és una esglésiola, una ermiteta,
i l'església del Serrallo,
tot i no ser una basílica,
té una estructura pràcticament
d'una nau central
amb dos naus laterals
que no són naus laterals,
que són altars, simplement laterals,
i al costat hi ha un edifici
que teòricament és la sala parruquial
o la casa del rector, la rectoria,
però que a més a més va ser dissenyada
per ser escola de primeres lletres,
escola pels infants del barri,
perquè poguessin tenir no solament
el consol espiritual,
sinó també un consol cultural i acadèmic.
Entre moltíssimes dades,
moltíssima documentació,
òbviament està tot el plec de condicions
que es va fer públic
per optar a la construcció de l'església.
Es parla i s'esmostren els plànols inicials,
la façana principal,
la secció tall,
els plànols de l'arquitecte,
veiem la planta,
veiem absolutament tot.
És que aquí hi és tot de l'església.
I és tot gràcies a que Ramon Sales Ricomar
va tindre l'encert i els seus hereus
de deixar a l'arxiu archidiocessà de Tarragona
tota la documentació de tota la seva vida.
I aleshores va conservar en primer lloc
aquesta documentació
i després s'ha reconservat encara més
perquè forma part d'una secció
dins d'aquest arxiu archidiocessà.
Aleshores, la troballa d'aquesta documentació
pot permetre resseguir
tota la construcció de l'església punt per punt.
Jo vaig tindre, diríem,
la curiositat de prendre les mides de les finestres,
prendre les mides exactament d'on està feta a consciència
i té tota...
Vull dir, no va variar pràcticament res
del que estava dissenyat
sobre els propis planos del Ramon Sales i Ricomar.
No era senzill tenir en compte
que construir al costat del mar,
fins i tot pels arquitectes ara moderns,
implica tota una sèrie de càlculs, complicacions.
El fet d'estar al costat del mar,
la humitat, l'erosió que pot practicar l'aigua,
la pedra...
Tot això calia tenir-ho en compte.
Hi havia, com t'he dit abans,
els fonaments del fortí del Franculi.
Aleshores, l'església es va construir
per damunt del nivell del mar.
Tinguem present que pràcticament
l'aigua del mar,
l'aigua del port,
de la platja dels pescadors,
tocava quasi a les parets
de la mateixa església.
Si qualsevol va ara al serrallo,
veurà que per pujar a l'església,
per entrar a l'església,
s'ha de pujar a una escalinata
i que, lògicament,
això permet, diríem,
mantenir una separació.
Aquí a Tarragona
no tenim aquestes pujades
de l'aigua del mar
que tenen de vegades a les illes
aquesta mena de petits tsunamis
o maramotos,
i això ha permès
que, d'alguna forma,
l'església no s'hagi ressentit mai
d'efectes de l'humitat.
Aquí veig unes xifres
una mica alatzar.
Vegem, però, en detall,
aquella liquidació final
on es cau comprovar
tot el que es va fer
i deixem-hi més no,
però a nosaltres només el resum.
Aquestes xifres que parlen
de 37.000, imagino,
pessetes com a 35,
a què corresponen?
Doncs suposo que deu ser això
a la quantitat final.
No pretendràs que jo recordi...
No, no, no.
És que és impossible
recordar tantes dades.
Pensa que les pessetes
d'aquell temps
les pessetes d'aquell temps
eren el que avui serien
milers d'euros
del nostre dia.
El finançament va ser
alguna vegada
algun problema per l'església?
Es va construir
de forma interrompuda?
Va continuar la construcció
malgrat, fins i tot,
que el propi Constantí Bonet
es morís, no?
I aleshores
ell havia deixat ja
dins del seu testament
una quantitat
perquè l'església
s'arribés a construir
finalment, no?
I va ser un encert.
Va ser un encert
perquè, d'alguna forma,
el racer,
l'eixupluc de l'església,
ha voltat
tota l'activitat
del serratllu
des de sempre.
Tinc es present una cosa,
vull dir,
hi ha un sentit
de religiositat
molt fort.
A més a més,
era l'escola dels nens
i tot va girar
entorn a l'església.
Més encara
quan institucions
com la Cofredia
o el Gremi de Marejans,
que tenia una vigència
molt forta
en aquells moments,
van agafar l'església
com a seu
de la seva institució
i algun pro-hom
del serratllu
sempre hi ha...
Jo no diria
la paraula...
Perquè van haver-hi
donacions particulars,
també.
No,
donacions particulars,
no.
El que passa
és que després
aquesta església
s'ha d'haver de vestir.
Vestir-la vol dir
posar-li imatges,
fer els altars
i totes aquestes coses.
I, per exemple,
l'altar del Gremi de Marejans
no era altra cosa
que les imatges
del propi misteri
del Gremi de Marejans
del Sant Enterrament
que va ser cremat
durant la guerra.
O l'altar
de Nostra Senyora
de la Bona Nova
és un altar
que va pagar
el que començava a dir abans
un cacic,
un pro-hom
del serratllu,
que és l'Espinac.
Hi ha un carrer
que porta el seu nom
que del serratllu
encara no el coneixen
com a carrer de l'Espinac,
tot i que porta el nom
de carrer de l'Espinac,
sinó diuen
és el carrer nou.
Perquè aquest senyor
va construir
tot un seguit de cases
i va fer un carrer nou
a fi i efecte
que ja no fossin
les barraques
dels pescadors
sinó que fossin
unes cases
que són les cases
que encara avui en dia
estan allí en peu
i que hi han viscut
pescadors i mariners
de sempre.
Però això va ser
posteriorment
a l'acabament
del temple
de l'església
perquè aquí jo he vist
d'alguna fotografia
que es veu
l'església
un paisatge
absolutament
sense relleu
com aquell que diu
les barques,
la mar,
alguna barraca
efectivament
i l'església
que apareix
majestuosa
i destaca
en el paisatge.
És curiós
perquè en la
colonització
de barris
o de zones
aquí mateix
on som ara
fa
30,
40,
50 anys
ja deu fer
aquí mateix
això eren vinyes
això eren camps
i veuríem
les mateixes imatges
d'aquesta zona
de Tarragona
on es veu
l'església
de Sant Pau
i un mas
al costat
el mas del poc
ara que han fet
l'aniversari
també
han sortit
moltes fotografies
es veu això
tirant més enrere
veuríem
com els monestirs
medievals
al voltant
dels monestirs
s'ha anat construint
els primers
que arriben
són els monjos
que són
d'alguna manera
els colonitzadors
d'una determinada zona
i al Serrallo
ja hi havia
les barraques
de pescadors
però l'església
va ser
el factor decisiu
amb l'escola
que tirés endavant
tot i que
aquests 125 anys
de parròquia
no són 125 anys
de parròquia
són 125 anys
de la construcció
de l'església
perquè al començament
l'església del Serrallo
no va ser parròquia
va ser una ajuda
de parròquia
perquè la parròquia
definitiva
era
Sant Joan
Sant Joan
clar, per proximitat
tot i que
allí ja s'hi fiem
batejos i tot
però alguns llibres
parròquials
va trigar molt
en ser parròquia?
això ja és
molt més recent
però molt més recent
i quan va trigar
en construir-se
l'església
aproximadament?
poc temps
poc temps
em sembla que
aquí ho deu posar
aquí ho deu posar
el 1 de novembre
de 1900
1886
es va inaugurar
es va fer
diríem
la primera missa
va anar ràpid
en aquell temps
les hores
no es comptaven
com avui en dia
les obres
es feien a consciència
sense ciment
amb luminosis
i coses d'aquest tipus
la gent treballava
la gent treballava
cobrava poc
també tot s'ha de dir
però aquest tipus
d'edificis
es feien
amb bastanta rapidesa
a més a més
no és
diríem
un gran monument
no és un gran edifici
però
però aquí la tens
125 anys
i estupenda
i aguantant
i aguantant
si ha hagut de fer alguna cosa
naturalment
perquè la teulada
durant la guerra
hi va caure una bomba
hi ha qui diu
que aquella bomba
encara està allà sota
i no va explotar
va fer molta destrossa
no
deuria foradar
quatre teules de la teulada
o algunes més
les teules de la teulada
s'han hagut de reposar
més d'un cop
més que per
dificultat
de construcció
pel problema
que tenen
encara avui en dia
la gent del Serrallo
i que tenim a Tarragona
que són
els famosos coloms
famosos coloms
i a Llecia
junta amb coloms
i gavines
això és molt corrosiu
no hi ha dubte
aviam
el que està claríssim
és que
l'església
i en aquest cas
posteriorment
la parròquia
ha estat
i continua sent
el nus
del barri
aquell centre
on s'aplega
bona part de l'activitat
que realment
és aquell punt
aquell element
que manté viva la tradició
les tradicions del Serrallo
per tant mereix
no un llibre
molts més
si fos necessari
però aquest realment
ens situa perfectament
en el context
de fet les coses
han canviat una miqueta
els temps canvien
lògicament
i és molt diferent
aquí el llibre
jo ara recordo
que vaig recollir
també
visions del Serrallo
d'altres autors
n'hi ha una
de Tarragona
al segle XIX
de Magrinyà
on explica
com
arribaven les barques
com se reunia la gent
a la porta
de les seves cases
al mig del carrer
com feien els seus ranxets
amb aquells fogonets
de carbó
que hi havia abans
com
tot el barri
feia olor
de romesco
feia olor
de ranxet
del ranxet
que es feia
al tornar
hi ha
diríem
descripcions
del barri
que avui en dia
és difícil
veure-les
per què?
perquè evidentment
en els últims
si això és del 87
estem parlant
de 20 anys
en els últims 20 anys
el barri
ha fet un canvi
allò
que està
pràcticament
desconegut
canvi en el sentit
que s'han fet edificacions
noves
cases noves
la gent avui en dia
amb les cases
que va fer l'espinac
no hi podria viure
perquè abans
en aquelles cases
vivia una família
numerosa
i avui dia
una família numerosa
feia
tot i que
estic segur
que famílies numeroses
encara deuen viure allí
però tots sabem
quins tipus
de famílies numeroses
són aquestes
ha canviat
es busca més confort
però afortunadament
aquests records
s'enrumanen
en llibres
i en memòries
com ara aquesta
Josep Maria Sabatibos
no tenim més temps
llàstima
però com que sempre
ens dius que sí
tornarem a trucar
moltíssimes gràcies
ja saps tu
que pel que cobro
jo vinc sempre
ja saps tu
que cobres un dineral
per venir