Un quart d'onze del matí, matí de divendres,
com us anunciàvem fa un moment en el sumari
del matí de Tarragona Ràdio,
parlarem en aquests propers minuts
de diferents propostes de cara al cap de setmana.
Una té un caire eminentment solidari,
és la festa anual de la UNG Intermont Oxfam,
que es farà demà dissabte
en diferents ciutats de l'estat espanyol
i també aquí a Tarragona,
amb activitats diverses que s'han programat
en horari de matí i tarda
al tram central de la Rambla.
Un dia per l'esperança, aquest és el títol genèric
de la festa de la jornada anual d'Intermont Oxfam,
que per cert celebra també el seu 50 aniversari
amb temes relacionats amb la solidaritat.
En fi, de tot plegat, parlem durant els propers minuts
amb la Mireia Freixas, que és la coordinadora
de l'entitat aquí a Tarragona.
Mireia, bon dia.
Hola, bon dia.
Demà feu festa, demà sortiu al carrer
amb moltes activitats, moltes i diverses,
que fareu al llarg de tot el dia.
Una mica, quin és el programa que heu preparat?
Bé, demà és el que a Intermont Oxfam diem
Un dia per l'esperança,
que és la festa anual més important
que té Intermont a tot l'estat espanyol,
en el qual hi participem 46 ciutats
en tot l'estat.
És la dotzena edició.
I, a veure, tenim un ampli ventall
d'activitats que fem al llarg del dia.
La festa començarà a les 11 del matí
fins a les 8 de la tarda.
Llavors, per una part, el programa que tenim
és a les 12 hi haurà una Conta Contes,
que es diu Estrella als Contes.
A la una vindran un grup de dansa
del Centre Màrmara a fer una actuació.
A les dues es llegirà la primera lectura
del manifest, que ho farà una nicarauenca,
que es diu Leonor Rivera.
A les 5 hi haurà un grup de rock que es diu Festals.
A tres quarts de 6, un espectacle infantil
que es diu Els Picarols.
A tres quarts de 7 hi haurà un grup de swing
que es diu Homenaje a Jerry Mulligan Quartet.
A dos quarts de 8 hi haurà la segona lectura
del manifest, també per a Leonor Rivera.
I a tres quarts de 8 hi haurà el concert
principal, que serà càrrec de Paco en la Luna.
És a dir, que, com podeu veure,
hi ha aquí activitats per tots els públics,
des de petits, grans, per totes les edats.
On ho fareu? A la Rambla, no?
Aquí ho farem a la Rambla Nova,
del tram des de Sant Francesc
fins a l'estat de tots els despullats.
Llavors, també altres activitats
que hi haurà al llarg del dia.
És a dir, nosaltres tindrem 5-6 estants,
com, per exemple, la Nicaragua possible,
el racó del soci, mobilització social,
un estant de comerç just,
un altre estant de productes intermonoxfam,
i editorial.
I en aquests estants hi haurà 5 jocs,
que són com a 5 proves.
Per què?
Perquè a nosaltres el que realment ens interessa més
és sensibilitzar la població sobre els problemes
que hi ha en els països del sud
i informar tots els projectes.
I, clar, el que ens n'adonem
és que als crius és difícil,
explicar-los-hi temes tan complicats.
I llavors el que fem és a través de jocs.
I com que aquest any l'eix principal o l'eix comú que tenim totes les ciutats
és la Nicaragua possible i el 50 aniversari d'Intermont,
el que farem a través d'aquests jocs
són uns jocs on els nens, participant en ells,
vagin descobrint els eixos on nosaltres treballem.
Un joc pot ser el 50 aniversari d'Intermont,
on a través d'unes boles i un laberint
han d'anar des de l'any 56 fins al 2006.
Un altre pot ser el joc del cafè orgànic,
que també s'explica de tot el tema del cafè.
Un altre prova és sobre la dona i el seu desenvolupament.
Un altre prova sobre el tema de l'aigua
és regal l'esperança.
Un altre prova és la terra per viure.
En fi, hi ha un munt de coses.
Després, amb el tema de tallers,
també seguint la línia del tema de Nicaragua,
hi ha un taller que es diu
si te'n fas una, te'n regalem una altra,
dona la cara per la solidaritat,
globalitza l'esperança,
no globalitza, sinó globalitza,
i qui vingui ja sabrà per què ho diem.
Després, i l'últim, una joïna única per tu, no?
Són tallers molt interessants,
que tampoc no m'extendré,
convido a la gent que vingui i que hi participi.
I bé, jo penso que la gent
es pot fer una idea molt aproximada
de tots els terrenys i els projectes
amb els quals estem treballant
i tot el que s'ha estat fent
durant aquests 50 anys.
Perquè l'objectiu bàsic de la jornada,
què és? Sensibilitzar la població.
Sensibilitzar la població
sobre els problemes dels països del sud
i sobretot informar, no?
Perquè a vegades la gent no coneix les ONGs,
no? Sí, ho sent per la televisió,
per la premsa, però no es coneix, no?
I bé, nosaltres sortim al carrer
i diem veniu, pregunteu-nos, informeu-vos,
i bé, crec que és la millor oportunitat
per estar assabentat de tot el que s'està portant a terme
i del que s'ha fet, del que es fa
i del que volem fer.
Aquesta no és la primera vegada
que es fa la festa a Tarragona?
No, l'any 2000,
que és quan es va formar el Comitè aquí a Tarragona,
Comitè Tarragona Reus.
Sempre ha tingut, però, aquest títol genèric
d'un dia per l'esperança.
Exacte, sí, sí, sí.
Enguany convideu la lectura del manifest,
ja ho deies,
amb una cooperant de Nicaragua,
la Leonor Rivera,
i teniu el programa La Nicaragua Possible.
Aquest és un país, el de Centroamèrica,
aquest país Centroamèrica, doncs,
és un objectiu central de la tasca d'Intermont Oxfam?
Sí, precisament, al complir els 50 anys,
una data tan important per nosaltres,
s'ha volgut agafar el projecte de Nicaragua,
perquè Nicaragua és un dels projectes
en què Intermont ha treballat més fortament
des de fa 17 anys.
Nicaragua té, entre molts dels problemes
com són temes de sanejament,
sanitat, educació,
hi ha un problema molt important
que és amb el tema, per exemple,
de les terres.
Hi ha gent que ha tingut terres
i llavors, per exemple,
hi han hagut expropiacions
i en aquesta gent se'ls ha pres la terra.
No se'ls ha indemnitzat,
ni se'ls ha preguntat,
la seva veu no s'ha sentint.
Llavors, el que es vol una mica
és lluitar o fer pressió
en aquest cas
el Fons Monetari Internacional,
amb el Rodrigo Rata,
amb una postal que nosaltres tindrem
per recollir signatures,
perquè realment es doni suport
a aquestes poblacions,
s'ajudin tot amb el tema del cafè.
Nosaltres tenim cafè de Nicaragua,
amb la cooperativa CECO-CAFENT,
que està treballant molt bé,
però, esclar,
se'ls ha de donar ajuda
en aquests camperols
perquè puguin treballar
a les seves terres
en unes condicions acceptables.
Després també és ajuda a la dona
que s'incorpori a les cooperatives,
després ajuda amb educació,
s'estan formant mestres,
però, esclar,
si el pressupost que té el país
es deriva en temes
que no toquen tant a la població,
doncs, esclar,
potser farà que els mestres,
que els metges
que hi ha a la sanitat pública,
doncs, no puguin treballar
com ells voldrien, no?
Llavors, esclar,
podrem dir que de 10 nens,
de cada 10 nens,
només n'hi ha 3
que estan escolaritzats, no?
Bé, això ja ho diu una mica tot, no?
Deies que en el tram de la Rambla
i mentre hi hagi
totes aquestes festes i actuacions,
en fi, que la gent no es pensi
només que es tracta
d'una festa amb espectacles,
sinó que hi haurà
diferents parades
o diferents estants,
hi haurà, per exemple,
una botiga de comerç just, no?
Sí.
Que és com la que vosaltres gestioneu
ja de fa anys
al carrer Sant Francesc, no?
Sí, sí.
Aquí què podrà trobar la gent?
La botiga de comerç just
són productes
de 32 països
de Sud-amèrica,
Àsia i Àfrica,
productes que van des d'artesania,
alimentació,
editorial,
a veure,
hi ha diversos productes, no?
Sempre tot sobre criteris
de comerç just, no?
I llavors,
doncs bé,
en tot cas us convidem
que passeu per la botiga,
que està al carrer Sant Francesc
número 6,
estem oberts de dilluns a la tarda,
dissabte al migdia
i podeu conèixer
tots aquests productes, no?
Aquest aspecte del comerç just
potser és un dels que
més s'ha avançat
en els últims anys
a la conscienciació de la gent,
crec que hi ha.
Exacte, sí, sí.
Es van començar,
les botigues van començar
amb pocs productes
perquè, clar,
la gent potser
no ho coneix prou bé,
però, esclar,
els criteris de comerç just,
sobretot el que respecten,
és que es pagui
un preu digne
pel salari.
Sembla una cosa
que vist des d'aquí
sembla molt fàcil,
però allà no ho és tant, no?
Perquè a vegades
diem que se'ls explota,
però és que realment
és així, no?
Treballen un munt d'or
i se'ls hi para
un preu miserable, no?
Si nosaltres ens ho féssim aquí
diríem, ostres,
no pot ser, no?
Faríem manifestacions
i ells senzillament
continuen treballant, no?
Llavors nosaltres
el que assegurem això
és que els productes
que tenim nosaltres aquí
se'ls hi paga
un preu digne
respecte a la dona,
com he dit abans
en el cas de Nicaragua,
es fa el màxim possible
perquè s'incorpori
a les cooperatives,
perquè tingui veu,
perquè tingui vot,
respecte al medi ambient,
després es procura,
es fa tot el possible
perquè no hi hagi infants
que treballin
amb l'elaboració
d'aquests productes
i bé, amb tot això
jo crec que són productes
que sempre diem
que tenen un valor afegit, no?
Com dèiem,
la festa anual
d'Intermont Oxfam
que se celebrarà demà dissabte
en diferents ciutats
de l'estat espanyol
en guany té un caire
podríem dir especial
perquè se celebra
el 50è aniversari
de l'entitat,
una història
per tant
que va iniciar-se
un recorregut
que va iniciar-se
en un context
radicalment diferent
a l'actual, no?
Com podríem resumir
aquests 50 anys d'història?
Bé,
Intermon Oxfam
va començar
per resumir
una mica
gran trets
perquè és molt extens, no?
Va començar
l'any 56
i es deia
en aquell moment
Secretaria de Misiones
i es va crear
per donar servei
a missioners
destinats a Bolívia.
Més tard,
bé, aquí
durant tots aquests anys
hi va haver recollida
de segells,
recollida de medicines
per enviar
a Bolívia
que és on realment
va començar
Intermon,
projectes de capacitació
per a camperols,
ja va començar
a parlar-se
de la promoció
de la dona,
després el 69
es va passar a dir
Mission
i Desarrollo
perquè en aquell moment
no es volia oblidar
que l'eix bàsic
era el desenvolupament, no?
El 73
es va parlar
de tot el tema
de la denúncia
de la venda d'armes
imagineu-se
això si ja ve de lluny
el 75
ja estem treballant
amb 13 projectes
de cooperació
el 77
donem molta prioritat
amb el tema
d'educació
i salut
i bé,
mica a mica
amb això
ja veiem
que la institució
es va adaptant
als temps
canviants
i fins al 1982
que ja passem
a ser
Intermont
l'any 83
es gesta
la futura
coordinadora
catalana
d'ONGs
el 85
es fa
una campanya mundial
a favor d'Etiòpia
el xat
que estaven
en aquell moment
i encara ara
molt castigats
per la sequera
l'any 87
ja som 40.000 socis
el 89
fem
ja
aquí a Espanya
cursos per mestres
el 92
es rebem
el premi
de la Barcelona Solidària
el 94
es fan
moltes actuacions
d'emergència
en països
amb situació
molt crítica
l'any 95
hi ha Ignasi Carreras
que és el director
general d'Intermont
i és quan es fa
la primera festa
d'un dia
per l'esperança
el 96
ja tenim 500 projectes
de cooperació
l'Àfrica
Amèrica Llatina
i Àsia
100.000 socis
col·laboradors
i donants
el 97
ens incorporem
a Oxfam Internacional
que és un grup
d'11 països
que són
des de
Gran Bretanya
França
Alemanya
Noves Alans
de Canadà
etc.
i aquí
ens ajudem
per tirar
endavant
projectes
amb més força
el 98
es treballa
amb tot el tema
de l'explotació
infantil
amb tot el que va passar
amb
l'Huracà Mig
que hi va
una resposta
social
de la població
sense precedents
el 99
fem una campanya
per reclamar
l'escolarització
de 125 milions
de nens
junt amb Oxfam Internacional
és la primera campanya
de fet que fem
amb Oxfam Internacional
i el 2001
ja és quan ens convertim
en Intermonoxfam
el 2002
llancem una campanya
molt important
que dura 3 anys
que és la campanya
Comerç en Justícia
que el que pretén
és canviar
les regles injustes
al comerç internacional
i aquesta campanya
diguem-ne
que va culminar
el desembre d'aquest any
a la cimera
de l'Organització Mundial
del Comerç
que es va fer
a Hong Kong
que hem de dir
que es van recollir
17 milions
de signatures
en tot el món
vull dir que
Déu n'hi do
el 2004
estem
amb el tsunami
junt també
amb Oxfam Internacional
amb tot el tema
d'emergències
el 2005
Ignasi Carreras
deix
a Intermonoxfam
i a partir de llavors
tenim
l'Ariadna Arpa
que és la nova
directora general
fins ara
que el 2006
podem dir ja
que Intermonoxfam
ja està
molt
assentat
doncs
amb tot el que és
el territori espanyol
amb 2.000
més o menys
2.000 persones
la major part
voluntaris
240.000 socis
i col·laboradors
actuem en 50 països
tenim 7 seus
40 comitès
treballem en 73
grups
productors
en fi
i aquí a Tarragona
Mireia
com a grup organitzat
fa 6 anys
no?
des de l'any 2000
6 anys
sí
i ara
present i futur
de l'entitat
aquí a Tarragona
en què voleu treballar
més enllà
evidentment
dels últims preparatius
de la festa
de demà
a veure
nosaltres
amb tots els comitès
que som
pensa que aquí a Tarragona
l'any 2000
vam començar
9 persones
i ara en aquest moment
en són 60
voluntaris
fixos
demà a la festa
en serem
quasi 90
i a veure
que nosaltres
treballem
amb diferents campanyes
sempre ho treballem
tots junts
tots els comitès
és a dir
nosaltres
podem fer accions
puntuals aquí a Tarragona
amb escoles
amb entitats
amb ajuntaments
però sempre
treballem conjuntament
les campanyes
que tenim
amb tots els comitès
aquest any
ara estem fent
tota la campanya
en el deute extern
perquè hi ha una llei
que s'està a punt
d'aprovar
al Congrés dels Diputats
i llavors
estem fent
pressió
recollida de signatures
mobilització social
en aquest sentit
després parlarem
de tot el tema
de les armes
lleugeres
sota control
és a dir
al setembre
hi haurà
una exposició
aprofito
aquesta ocasió
per dir-ho
la setmana
de Santa Tegla
segurament
encara està
per concretar
doncs
dels 50 anys
d'Intermont
llavors aquí també serà
una oportunitat
perquè la gent
vingui
ens conegui
vegi el que se té
del que volem fer
i bé
de totes maneres
la gent que ens estigui
escoltant
i tingui interès
per tenir més informació
d'Intermont
o fins i tot
de col·laborar-hi
com a voluntari
demà
tindrà una gran oportunitat
de fer-ho
recordem que a partir
de les 11 del matí
fins a les 8 del vespre
estarà amb el tram
central de la Rambla
hi haurà
activitats
de música
de dansa
de contes
hi haurà
la lectura
del manifest
de la diada
d'enguany
en fi
moltes activitats
de que era solidari
per recordar més
els 50 anys
d'Intermont
Oxfam
sota aquest títol
genèric
d'un dia
per l'esperança
Mireia Freixas
moltes gràcies
que vagi molt bé
la festa
que surti
en fi
tot molt bé
que sigui un èxit
i fins la propera ocasió
moltes gràcies
us esperem a tots
adeu-sia
bon dia
adeu