Seguim el matí de Terraona Ràdio.
Parlem ara de la universitat.
El catedràtic de mecànica de fluids, Francesc Javier Grau,
encapçala l'única candidatura al rectorat de la universitat,
Rubí i Virgili, a les eleccions d'aquest dilluns 15 de maig.
Grau substituirà com a rector, doncs, Lluís Arola,
que ha esgotat els dos mandats de quatre anys que permet la normativa.
El candidat forma part de l'actual equip de govern
del que ha estat justament gestionant la universitat des de l'any 2000
i, per tant, coneix a fons la gestió realitzada
en aquest últim període de quatre anys.
Senyor Francesc Javier Grau, bon dia.
Hola, bon dia.
Per quines raons, personals fins i tot, personals i professionals,
ha decidit presentar-se al càrrec de rector?
Bé, aquestes raons personals ens hi hem trobat una miqueta.
Jo estava treballant en el projecte de construcció
de terra endavant la universitat en els últims sis anys
al costat del doctor Arola,
i en aquest moment, que és un moment molt decisiu,
que hi ha en joc moltes coses,
de col·locar la universitat al seu lloc a Europa,
es plantejava com continuar el projecte
i cap on enfocar els nous reptes.
Jo en aquest moment m'ha semblat que era un moment molt atractiu
i per això m'hi he llançat.
Es pot qualificar, doncs, arran d'això últim, que diu que, en fi,
la seva proposta, el seu programa és d'una certa continuïtat
amb la tasca realitzada en els últims anys?
Porto treballant en la direcció de portar aquesta universitat a Europa
en el mapa d'ensenyament de graus i de postgraus
des dels últims anys, i aquesta tasca crec que l'hem de continuar
en aquesta direcció començada, efectivament,
per aprofitar tot el treball fet.
Però hi ha tots uns altres reptes relatius a ubicacions de l'universitat,
de finançament de l'universitat,
que ens vindran de nou, en el qual potser no hi ha aquest component
tan continuador a la tasca feta,
i aquí la incorporació de nova gent en l'equip
marcarà el caràcter propi d'aquest nou equip.
A diferència d'altres universitats catalanes,
en el cas d'aquí, de la Rovira i Virgili,
en aquestes eleccions només hi ha una candidatura,
la que vostè encapçala.
És un fet que vostè troba positiu?
El rector Arola fa pocs dies, fa un parell de setmanes,
en aquest programa i en aquesta emissora
deia que li semblava bé que només hi hagués una candidatura
perquè demostrava això, un consens i una potència important
d'aquesta llista.
Vostè com ho veu?
Doncs no coneixia les declaracions de Lluís Arola,
però coincideixo en aquesta apreciació.
Crec que mostra que potser, a diferència d'altres universitats catalanes,
en aquest moment la universitat globalment aporta un consens
amb una línia de treball que ja està apuntada
i amb un conjunt de gent que s'incorpora,
que configura una base de consens però àmplia.
Crec que és per això que, potser entre altres coses,
que no hi ha una altra candidatura alternativa.
Com definiria la seva candidatura?
És a dir, qui l'acompanya, sense entrar en el detall de tots els noms,
però d'alguna manera, quina ha estat la filosofia
que l'ha portat a formar la candidatura
formada per diferents persones de la universitat?
Puc començar una mica cronològicament.
En el procés de configuració de la candidatura,
parteixo d'un nucli inicial de companys
que m'han donat el suport per continuar
i per tirar endavant el projecte.
I a partir d'aquest nucli inicial,
vaig voler buscar dels companys que conec a la universitat,
de diferents centres, de diferents sensibilitats,
per les tasques que crec que s'han de desenvolupar.
Vaig demanar a companys que s'integressin a aquesta candidatura
buscant això, buscant experiència
perquè provenen de càrrecs de gestió
a la pròpia universitat i diversitat.
La veritat és que estic molt satisfet
perquè no m'he trobat un no per resposta.
Aquesta idea de configuració de la candidatura
m'ha anat bé.
Per tant, heu tingut els objectius que buscava
i l'equip finalment està composat
d'un equip que és molt divers
en quant a representació,
que no es tracta de representar centres,
sinó de representació de diferents sensibilitats
de la universitat.
I també té el component,
dues components més que m'interessaven en aquest moment,
experiència en la gestió,
amb l'incorporació de directors de departament,
de GANs,
i una relativa baixa d'edat mitjana.
Un regi jovent i vent.
També m'interessava, sí.
En les eleccions d'aquest dilluns,
quina resposta espera dels electors?
És a dir, aquí tenim professors,
tenim alumnes, tenim personal administratiu,
tenint en compte que moltes vegades
les eleccions a les universitats
tenen un grau de participació
relativament baixa o molt baixa,
quina resposta espera vostè?
Sí, aquesta és una qüestió
que està des del començament
damunt de la taula.
Efectivament,
el marc general
és d'una relativa baixa participació,
fins i tot en els casos
on hi ha diversitat de candidatures,
una candidatura diversa,
diguem, no?
En aquest cas,
la candidatura única,
doncs,
les circumstàncies
poden portar
o afavorir
una baixa participació.
Jo estic anant
per tots els centres,
en tots els centres m'hi trobo
gent interessada
que s'han llegit el programa,
que fan preguntes
en relació al programa
i estic procurant
en el missatge
demanar que aquest suport
s'expliciti
amb la participació.
Veurem quin és
el resultat
de tot plegat,
hem fet el possible
per donar a conèixer
el programa,
donar a conèixer
al candidat
i a la candidatura
i espero que hi hagi
una resposta positiva,
però ho haurem de valorar
finalment
amb el resultat
que tinguem.
En tot cas,
les circumstàncies
són les que són
i també
les hem de tenir en compte.
Com definiria
el moment
de la Universitat
a Rovira i Brasil
amb la perspectiva
que dona
el fet que,
en fi,
vostè hi hagi participat
en els últims anys
de gestió
i tingui una perspectiva
fins i tot històrica,
com definiria
el moment actual
i les perspectives
de futur
de la Universitat?
Les circumstàncies
que envolten
l'universitat
han canviat bastant
en els últims anys,
molt marcat
per aquest procés
de Convergència Europea
que s'ha iniciat
i també marcat
per uns canvis
impulsats,
crec,
en part
per aquest procés
mateix,
canvis
en l'administració
que ha apostat
més
per la inversió
en recerca
i desenvolupament
en les universitats
i això ha portat
a un increment global
de l'activitat
de recerca
i també
de l'activitat
docent
a les universitats
en general
i a la URB
en particular.
A més,
la nostra universitat
en aquests últims anys
ha consolidat
la seva implantació
territorial
amb la configuració
de nous ensenyaments
que han ampliat
les ubicacions,
per exemple,
amb ensenyaments
de Vilaseca
o un nou centre
a Reus
o, en l'últim cas,
al campus
de Terres de l'Ebre.
Tot plegat
porta a que
aquesta dinàmica
positiva
dels últims anys
ens porta
a una situació
de partida
jo diria
que relativament bona
en tots els aspectes.
En l'aspecte docent,
amb una docència reconeguda,
amb l'aspecte investigador,
també amb una investigació
acreditada
en molts àmbits
i amb l'aspecte
de relació
amb la societat.
Aquest és un,
per mi,
és un molt bon punt
de partida.
Ara hem de
afrontar els reptes
que ens venen damunt.
Finalment,
el 2010,
que coincideix
amb el període
proper de govern,
s'acaba,
o teòricament,
s'acaba
aquest procés
d'adaptació a Europa
i,
en aquest procés,
hem de,
definitivament,
posar l'URB
en el seu lloc a Europa.
Aquest procés
d'adaptació a Europa,
doncs,
serà el principal objectiu
com a rector
que es marca?
Sí,
està en el començament
de tot el projecte.
d'aquí deriven
diferents accions
i altres qüestions,
però,
bàsicament,
el fil conductor
són la implantació
de tots els nous ensenyaments
que hem d'implantar
quan se renovin,
quan apareguin
les directrius
i el Ministeri
les publiqui.
Això és una gran feina
ben identificada
i també la consolidació
de l'activitat de recerca
perquè aquesta activitat
de recerca
sigui homologable,
sigui acreditable
a nivell europeu.
La universitat
ha de créixer,
creu que pot créixer
en ensenyaments
i en alumnes
o pràcticament
hem tocat sostre?
En nombre
d'ensenyaments
crec que hi haurà,
per una banda,
una reducció
dels ensenyaments
de primer nivell,
però això és degut
a que el panorama,
a que el mapa
d'ensenyaments
d'Espanya
globalment
s'ha de reduir.
Pensem que hi ha
unes 150 titulacions oficials
i s'està parlant
d'anar entre 70
i 80
noves titulacions oficials.
Per tant,
globalment
hi ha una reducció.
Havent-hi una reducció
en el catàleg
de títols oficials
hi ha d'haver
una reducció
també
en les titulacions
que ofereixi
la URB
en nombre,
no tant
en espectre,
diguéssim,
en àmbits científics
que hem de cobrir
els mateixos àmbits
que seguim cobrint.
Per tant,
per una banda,
pot haver una reducció
d'aquestes titulacions,
però per altra
hi ha d'haver un increment
del nombre de titulacions
a nivell de postgrau.
Aquests nous màsters,
dels quals una mostra
són els 24 nous
que comencem l'any que ve,
són titulacions
ja adaptades a Europa
en el segon nivell
de la formació
que és en la formació
de màsters.
en números globals,
en números globals,
sense mirar res,
diria que hi ha d'haver
un increment,
encara que val la pena
separar-ho
perquè hi hauria d'haver
una reducció
en el nivell de grau
i un increment
en el de postgrau.
L'aposta,
doncs,
per una certa especialització
en determinats ensenyaments
que poden ser punters,
sobretot per la seva
vinculació amb el territori,
continuarà en el futur,
sense deixar de banda
que pugui haver-hi
altres ensenyaments,
en fi,
de tot tipus,
i que pugui oferir
estudis
com moltes altres universitats.
Per una certa aposta
per a l'especialització
es mantindrà?
És clau per a la universitat
ser identificada
en àmbits específics.
Igual que el territori.
El territori té
uns àmbits
molt específics
d'entremat empresarial
o amb una activitat
industrial important
en uns sectors
molt identificats
que,
no per azzar,
són coincidents
també
amb els sectors
d'especialització
de coneixement
per part de la universitat.
En aquests,
diríem que hem de ser
elements de referència
en el sistema universitari.
Parlo del turisme,
de l'enologia,
de tot el que representa
l'àmbit de la química,
de l'arqueologia,
de la prehistòria,
de la nutrició.
Aquests són sectors
que tenim identificats
com a estratègics,
però no nosaltres sols,
sinó el territori també.
I això s'ha de mantenir.
I el tema del finançament,
senyor Grau,
el finançament global
de la universitat,
com es planteja,
en fi,
en els propers
quatre o sis anys
i en relació amb això
i tenint en compte
els últims canvis
que hi ha hagut
en el govern de la Generalitat,
amb dos canvis
en poques setmanes
a causa de,
en fi,
de la crisi política
que hi ha hagut
al govern de la Generalitat,
això pot tenir
de forma immediata
algun efecte,
però més enllà,
a mig i a llarg termini,
el tema del finançament
pel que correspon
a les aportacions
de la Generalitat,
com ho veu?
El finançament
de la universitat,
si el comparem
amb universitats
del mateix tamany
a Europa,
veiem que hi ha
un llarg camí
per recórrer,
per fer la mateixa feina,
per treballar
en el mateix espai
comú europeu,
riqueses
o diferències
de riquesa
de països a banda,
fetes aquestes diferències
i hi ha encara
un llarg camí
per recórrer.
Això el país
ho ha de saber,
ho ha de conèixer
i ha de prendre
decisions al respecte,
que seran les que siguin.
Però aquestes,
en tot cas,
són decisions
que crec que van més enllà
d'aquests quatre anys.
És un canvi,
potser,
de model universitari
en el país
i prendrà el seu temps
prendre aquest canvi.
A banda d'aquesta diferència,
el sistema universitari,
per tant,
amb el model actual,
pateix
de dèficits
de finançament,
especialment
de l'activitat investigadora.
Aquests dèficits
de finançament
de l'activitat investigadora
estaven
en aquest canvi
de conselleria,
diguéssim,
aquests dos canvis,
perquè avui són dos ja,
estaven sobre la taula.
Hi havia un document
de treball
fet
entre la conselleria
i les universitats
en què analitzaven
quines eren
aquests dèficits
i com s'hi podia
treballar
per solventar-los.
Aquesta qüestió,
crec que ara
està,
que està damunt
de la taula,
doncs no conec
quines són les seves
expectatives futures,
però espero
que en qualsevol cas
se desencalli.
Esperem
que s'imposi
el seny
i que no hi hagi
en aquest àmbit
una paràlisi.
Cal continuar el treball.
Són molts
els projectes
que hi ha en marxa.
A mig termini,
però,
haurà de millorar,
creu que seria necessari
millorar el finançament
de les universitats
i, per tant,
també de la Rovira i Virgili
per part del govern de Catalunya?
Segur,
segur.
Parlo de mig termini
en aquests termes
sense modificar
el model de finançament,
però també a llarg termini
cal una reflexió
i una modificació
de tot el model.
Però a mig termini
caldria una millora
cobrint aquests dèficits
que actualment existeixen
de finançament
de l'activitat bàsica
de recerca
que no està coberta.
Fa un parell de setmanes
quan acomiadàvem
en aquests estudis
el rector Arola
en fer l'entrevista
abans d'entrar
en temps
de campanya electoral
ens deia
en Lluís Arola
que, en fi,
deixava la universitat
amb algunes qüestions
sense haver concretat
com, per exemple,
el projecte de la Sabinosa
que és un tema
que va fins i tot
més enllà
de la universitat,
de l'àmbit universitari
i que afecta
i que interessa
a una bona part del ciutadà
sobretot de Tarragona.
Com agafarà el relleu
vostè d'aquest tema
quan, en fi,
sigui el rector
d'aquí unes setmanes?
En aquest tema
que, com vostè diu,
va més enllà
estrictament de l'àmbit universitari
també una miqueta
més enllà
de l'àmbit
estrictament
de les nostres comarques
perquè involucra
altres universitats
del territori
i involucra
el nostre espai mediterrani.
Per tant,
són una sèrie de socis
i de complicitats
que hem de buscar.
La universitat fins ara
ha exercit un paper
de lideratge
buscant
tirar endavant
aquest projecte
i no el deixarà.
Per tant,
continuarà
amb la mateixa línia
en la que s'ha treballat.
Crec que és
una bona oportunitat
que Tarragona
constitueixi
un eix de referència
en la comunitat
en aquest arc mediterrani
i hem de seguir treballant.
Doncs aquest és una mica
el perfil
de Francesc Javier Grau.
Com dèiem,
aquest catedràtic
de mecànica de fluïts
que encapçala
l'única candidatura
al rectorat
de la universitat
Rovira i Virgili
a l'espera
de conèixer el resultat
de les eleccions
d'aquest dilluns 15 de maig.
Ell serà
el nou rector
de la universitat,
substituirà
en Lluís Arola.
Per tant,
tindrem l'oportunitat
de parlar
d'aquí un temps
amb ell ja
de projectes en marxa
ja
com a rector
de la universitat.
senyor Grau,
moltes gràcies,
que vagi molt bé,
molta sort
amb la jornada electoral
i en fi,
amb els propers passos
ja com a rector
de la universitat
i fins la propera.
Gràcies i bon dia.
Moltes gràcies i bon dia.