Senyor Marcos, bon dia.
Hola, bon dia.
Quins seran els principals temes que abordaran en aquesta trobada?
Els eixos bàsics és el creixement dels adolescents
per arribar a ser adults, com és evident,
i tots els conflictes que això els pot generar.
Això que és una discussió que em podries dir és molt filosòfica,
perquè de fet això tota la vida se n'ha parlat i se'n continuarà parlant.
Però és veritat que és l'etapa més conflictiva
de qualsevol ésser humà en la seva etapa de formació.
i molt probablement també és una de les etapes en què,
en primer lloc, i ens posem les famílies com a tals,
pensem que un cop arriben els instituts ja són prou grans
i no han pas d'intervenir,
doncs potser és quant més hem d'anar de la mà de tothom
i tots anar plegats per veure quines eines podem treballar conjuntament
per fer que aquest desenvolupament personal sigui el millor possible,
i d'anar-los i amb ells les eines perquè així pugui ser.
Per tant, en el nostre congrés el que intentem és veure
com podem treballar des de l'escola i amb l'escola,
i per tant amb els alumnes,
com ho podem també fer des de les famílies
i en els conflictes que es puguin generar dintre de les famílies,
també què passa en el tema de les administracions
i els recursos comunitaris que es posen a l'abast dels infants
i de tota la societat,
per també poder incidir en aquest cas en el tema dels grups de joves,
i també com els hi arriben les comunicacions.
Estem en un moment en què els mitjans de comunicació audiovisuals,
en tots els sentits,
tenen i els hi arriben una quantitat d'informació
que de vegades en accés i no parlada,
en digu altra, podria fins i tot arribar a ser desinformació.
I tot això amb una sèrie d'informacions
que ens arriben que ens han generat una certa alarma social,
com podria ser el tema de l'últim informe Cisneros,
en el qual nosaltres discrepem obertament
perquè creiem que està en una manca de rigor increïble
i fins i tot jo crec que amb una tendenciositat bastant important.
No podem acceptar de cap de les maneres
que es criminalitzi a tots els joves
i que es digui que una quarta part de l'alumnat
és un agressor amb potència
i que quan arribi a una determinada edat
serà un maltractador nat
i que no es faci èmfasi
en totes aquelles conductes que són més positives
i que s'han de fer
i que nosaltres demanem que es facin amb molta més profunditat
d'intervenció des de tots els àmbits
perquè els casos que sí que existeixen però que no són un 25%
no els hem de minimitzar.
Un cas que hi hagués és suficient per atacar-lo
de la forma més important que es pugui,
però això no s'ha de generalitzar
i dir que tot el jovent està en unes condicions
que els estem fent violents
i que els eduquem per la violència.
Això crec que tots hi hauríem de posar el nostre granet de sorra
per dir que no és cert,
que és cert que hi ha casos,
que aquests casos s'han de tractar
i que s'hi han de posar els mitjans
i que hem de demanar
que les administracions realment
posin a l'abast de tothom
que tingui interès en que això no sigui així
les eines perquè puguem actuar.
Davant d'aquesta etapa
que tothom ja reconeix que és conflictiva,
que és difícil, la de l'adolescent,
suposo que molts pares i mares,
i a més aplegats a la federació que vostè representa,
es pregunten com actuar,
quin tipus de comportament han de tenir,
quin tipus d'educació conjuntament amb l'escola
han de donar als seus fills.
Aportaran pistes, tenen indicis
de què fer davant de situacions conflictives dels adolescents?
Sí, el que intentem és que les conclusions,
que no puc avançar, evidentment,
però que sí que deixarem que hi hagi preguntes,
per això tenim uns bons ponents
que els hi han demanat
que des d'un punt de vista professional
i de treball permanent
en els temes que ens afecten,
doncs ens facin primer una ponència
de com veuen ells la situació,
però que ens generin una sèrie de preguntes
que nosaltres hem de contestar
i que d'alguna manera hem d'intentar debatre
per veure com ens en sortim
i què hem de demanar,
perquè al final en un congrés com el nostre
el que intentem és
consensuar unes conclusions
que finalment puguem fer transmetre
i arribar a les administracions
perquè posin fil a l'agulla.
Lògicament, les famílies i els professorats,
perquè hem de tenir en compte,
i les últimes notícies també ho diuen així,
que sobretot,
i bàsicament a l'etapa secundària
el professorat i els pares i mares
estem una mica com no adormilats,
però sí en fora de joc.
Ens hi trobem
que no sabem de vegades com actuar,
ens trobem perduts.
Les famílies,
perquè ningú mai no ens ha ensenyat
i ens ensenyaran.
Nosaltres fem i tenim en marxa
les escoles de pares,
però ens preocupa,
per exemple,
posar-te un cas concret.
Nosaltres tenim conveni
amb la Fundació Alcohol i Societat
que el que fem és xerrades
per abordar tot el tema
de l'alcoholèmia
i com fer la prevenció
d'aquest tipus d'aspecte negatiu,
que en tot cas en un lloc
i en un país
en què la cultura de l'alcohol
està estesa
i que pràcticament tot allò que fem
sense intentar dir
que no s'hagi de fer,
però que en determinades edats
hem d'anar a tolerància zero
i en tot cas fer la prevenció
per després,
doncs tenim un bon grapat
de centres,
350 centres de tot Catalunya
que estan en aquest conveni
que tenim signat nosaltres
amb la Fundació Alcohol i Societat
per fer formació de professorat,
pares i alumnes,
perquè és un programa pedagògic
que abarca a tot, no?
I nosaltres el que interès hem aquí
és obtenir respostes
de com, de vegades,
en aquest moment
en què l'etapa d'adolescència
el que mana moltes vegades
és el grup,
no tant l'escola,
no tant la família,
com podem donar-los-hi eines
perquè no hem d'oblidar
que massa sovint parlem
de què fem per als adolescents,
què fem pels nostres fills,
què fem pels nostres alumnes,
què fem pels nostres ciutadans,
però poques vegades diem
què fem amb ells
i no comptem tampoc
en què probablement
hauríem de sentir també
què és el que volen.
Això no val a dir
que també hem de tenir
en consideració
que no està en una etapa formativa
amb la que a tot
no se li ha de dir que sí,
però sí que s'ha de comptar
també amb la seva opinió.
El Congrés se celebrarà,
com dèiem,
aquest cap de setmana
aquí a Tarragona,
com l'han organitzat
amb diferents ponències
i taules de debat?
Sí,
el que hem intentat
en primera instància
és portar
una de les,
diríem,
persones més expertes
que hi ha
a nivell de tot l'Estat
en temes de resolució
de conflictes
i mediació,
que és la Mare José Díaz Aguado,
que,
a més de ser tremejada
pel Centre Reina de Victoria
d'Estudis de la Violència,
etcètera,
etcètera,
amb altres diferents,
no crec que hi haurà
la presentació
i la trobareu
fins i tot
a la pàgina web,
però que ens posarà
una mica al dia
com a ponència central
i, a més,
com a gran comunicadora
aquí és
en relació
al tema
de tot el vessant,
perquè, lògicament,
li hem fet arribar
el document base
perquè el faci
en relació
amb allò
que nosaltres pensem,
que com a federació
ens preocupa
com a pares i mares,
però que hem obert
a tota la comunitat educativa
i hem obert
a totes les entitats,
per això fem aquesta ponència.
Una vegada,
això serà a continuació
de fet,
a la inauguració
la qual presidirà
el secretari d'Educació
el senyor Francesc Colomé,
també hi haurà
el director
de l'Alta Inspecció Educativa
del Ministeri,
molt probablement
la regidora d'Educació
que ens ho ha de confirmar,
el president
del Consell Comarcal
i jo mateix.
Un cop feta la ponència,
que, a més,
hi haurà una intervenció
perquè hi hagi possibilitat
que se li puguin interpel·lar,
es farà una...
Nosaltres diem,
experiències educatives
que ja vam introduir
en anteriors congressos,
que era una relació,
en altres casos,
com el que vam fer
d'Immigració Figueres,
va estar molt bé
perquè hi havia
una sèrie d'experiències
d'altres àmbits
a nivell de Catalunya
que van participar
a ONGs, etcètera,
donant-nos
la seva manera de fer,
de com fer la inclusió,
que no integració,
dels immigrants,
tant a l'escola
com a la societat.
I en aquest cas,
el que vam creure
perquè tenim una ONG de teatre,
que es diu Teatre Acció,
que col·labora amb nosaltres
en el nostre programa
de televisió,
de 25 Televisió,
que ja fa una obra
que es diu
Ja n'hi ha prou,
que té relació directa
amb el tema
de la mediació familiar
a les escoles, etcètera,
i creiem que a més
és interactiva
perquè després hi ha
una sèrie d'interrelació
un cop s'ha acabat
amb els assistents.
Un cop fet això,
es fa tot el complex educatiu,
entrem a les 8 del matí
i sortirem a les 8 de la nit.
A la taula es pretén
fer unes taules de debat,
aleshores allà sí que
fem el teatre.
Farem una exposició
dels quatre ponents
que hem escollit
per cada un dels eixos,
escola, famílies,
recursos comunitaris
i mitjans de comunicació.
Quatre ponents
que jo crec que també
ens poden aportar molt.
El Pere Alet,
com a responsable
del programa de convivència
i mediació escolar
del Departament d'Educació,
i abans havia estat
a Justícia Juvenil, etcètera.
A la taula de famílies,
l'Anna Vall,
com a directora
del Centre de Mediació Familiar
de Catalunya.
A recursos comunitaris,
la Mare José Domínguez,
professora d'Educació Social
de la Facultat de Ciències
de l'Educació i Psicologia
del Ministeri Torbira i Virgili,
i a més,
també titular de l'Aula 15
de l'Ajuntament de Vilaseca,
si no recordo malament,
i a mitjans de comunicació,
l'Ignaci Soler,
president del Col·legi
de Periodistes de Tarragona.
Ells ens farien
una ponència integrada,
que tindrien uns 15-20 minuts
cada un,
per fer la seva aportació
i deixar preguntes en l'aire
en relació amb el que nosaltres
ens hem plantejat un cop,
vam definir
què és el que volíem
d'aquest congrés,
i a partir d'aquí
es fan la distribució
de les quatre taules de debat,
on hi ha pares i mares,
també en la integració d'ells,
però és ja com una altra
com una altra persona més,
doncs debaten
per veure quines conclusions
en podem treure.
Hi haurà una lectura provisional,
que en tot cas,
perquè tots els que ja han estat allà
a cada una de les taules,
doncs digui si estan d'acord o no,
i a continuació el diumenge
es fa una visita cultural
i al final
a la sala de l'antiga audiència
de Tarragona
es farà la lectura
de conclusions i acte de Cluenda,
que normalment aquí
hi ha la majoria
que han treballat
i pares i mares
que tenen conciliació
ja serem menys persones,
però bueno,
suficients com per fer
una lectura de conclusions
que en tot cas
és natural que sigui així.
I jo el que espero
és que hi hagi un debat important,
tindrem aportacions
de persones
i professionals
acreditats
i de molt renom
que ens poden aportar molt.
Tots hem d'aprendre,
tots hem de tenir molt clar
que si no ho fem plegats
no ho farem bé.
Tots hem de tenir molt clar
que hem de saber
exactament
no què és allò
que hem de fer
perquè de vegades
això ningú no ens ho pot dir,
són persones lliures,
més faltaria,
però sí que en aquesta educació
amb libertat
que hem de procurar
que es faci,
donar les eines
perquè puguem
escollir també amb libertat.
Ho hem de transmetre
també als alumnes
i als nostres fills.
Estarem pendents
dels debats
del dissabte
i de les conclusions
que faran públiques
el diumenge
i en parlarem
en els espais informatius
de Tarragona Ràdio.
Serà el debat,
en fi,
els debats
que ha organitzat
la Federació de Pares i Mares
d'Alumnes
d'Ensenyament de Secundària
de Catalunya
a propòsit
d'aquest congrés
que se celebrarà
dissabte i diumenge
aquí a la nostra ciutat
a Tarragona.
Senyor Antoni Marcos,
president de la Federació,
moltes gràcies
i en fi,
que vagi molt bé
que sigui tot un èxit
d'organització
i també pel que fa
als continguts de debat.
Gràcies a vosaltres
per la vostra atenció.